"Imagina't que 80.000 socis se't giren en contra de cop. No hi ha president que ho resisteixi". La frase la va dir un directiu de Josep Maria Bartomeu en una conversa sobre el Camp Nou i el preu dels abonaments. Era durant la campanya electoral del 2015. El Barça acabava de guanyar el triplet amb Luis Enrique i tenia una plantilla amb grans estrelles com Leo Messi, Luis Suárez, Neymar, Piqué i Iniesta. Amb les eleccions a la vista, un dels temes de debat era el preu de les localitats. La candidatura se'l va espolsar de seguida: va prometre fer com els últims anys, que només s'apujaria per l'import de l'IPC. "Si ja és un tema espinós, imagina't en campanya", rematava un futur vicepresident des de la seu de campanya. A canvi, s'apujava el preu de les entrades generals i es buscava seduir els turistes, que eren els que estaven disposats a pagar grans xifres per veure el Barça en directe. Una política que avui encara es manté.

S'ha acabat la competició a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, però l'activitat del dia a dia és frenètica. Més, fins i tot, que mentre hi jugava el Barça. Els operaris estan transformant un espai habilitat per disputar-hi partits de futbol en un recinte per acollir concerts. Són tres setmanes a ple rendiment. Ja se sap que abans d'entrar cal deixar sortir. Per tant, tot el material que pertany al club blaugrana s'ha de traslladar. El Barça ha donat l'ordre d'endur-s'ho tot perquè no preveu "en cap cas" tornar a Montjuïc la temporada vinent. Les coses aprofitables, cap al Camp Nou. I les que no, a les escombraries.

De ser testimonis de luxe dels èxits del Dream Team, de la cua de vaca de Romário de Souza a Rafa Alkorta en aquell inoblidable 5-0 al Madrid i de tants altres grans dies i tants altres grans noms de la història del Barça, a acollir acalorades tertúlies de jubilats, reconvertits en bancs. És la història dels 1.700 antics seients del Camp Nou que fa quasi tres dècades van arribar a Langa de Duero, un petit poble de Sòria que com tants altres municipis de l'Espanya rural continua dessagnant-se per la despoblació.

Cada matí, els operaris que entren als barracons de Limak al Camp Nou passen per davant d'un marcador electrònic. En lletres grogues, es menciona la finalització de la primera fase de la reforma del Camp Nou. I en blau, el més important: nombre de dies restants. El 22 d'abril en marcava 100. Aquest dijous, són 98. Arribarà a zero el 31 de juliol, data en què teòricament l'empresa turca ha de lliurar les claus de l'estadi amb la gespa al seu lloc i les graderies primera i segona acabades completament. Un comptador que desprèn un optimisme relatiu. Una cosa és acabar la feina i l'altra tenir els permisos per reobrir l'estadi. Aquesta última decisió no està en mans de la constructora.

No és pas casualitat que cada vegada que el Barça menciona en públic l'Ajuntament de Barcelona, ho faci amb paraules molt elogioses. El club sap perfectament que l'èxit de l'Espai Barça depèn que el consistori barceloní s'hi posi bé en molts aspectes. Com per exemple, l'autorització per allargar les hores de treball a l'exterior de l'estadi amb maquinària sorollosa. Aquest dilluns, precisament, el club rebia una bona notícia. L’Ajuntament, amb el vistiplau dels veïns de les Corts, prorrogava fins al 30 d’abril la llicència per treballar ininterrompudament a l’exterior de les 8 h del dilluns a 24 h del divendres els dies laborables, i de 10 h a 20 h els dissabtes. Una petita victòria, però molt celebrada a les oficines blaugranes.

Molt abans que Limak fos escollida per a la remodelació del Camp Nou, les grans constructores espanyoles ja havien fet saber a la directiva de Joan Laporta que ni el preu ni els terminis d’execució que proposava el club eren viables. En aquest estira-i-arronsa, la junta va donar un cop d’efecte, va canviar les bases del concurs i va obrir la porta perquè l’empresa turca guanyés la licitació. Enmig de les crítiques, el president justificava que Limak era l’única que es comprometia a reobrir l’estadi en 18 mesos. Gairebé dos anys després, és evident que els terminis no s’han complert. Però el problema va més enllà: ningú pot garantir una data de retorn del primer equip al camp del Barça. Descartada la tornada aquest maig, ni tan sols és segur començar a l'estadi la temporada vinent. Quan algú ho pregunta, l’única resposta oficial és "tornarem tan aviat com puguem".

El que era un secret del domini públic s'ha confirmat aquest dijous. El Barça acabarà la temporada a Montjuïc. Per tant, s'ajorna uns mesos l'esperat retorn al Camp Nou. Així ho ha comunicat el club als socis a través d'un correu electrònic, en què els ofereix la possibilitat d'ampliar el passi de temporada per als partits programats al maig.

De cop, un soci s'aixeca, agafa el micròfon i pregunta sense embuts. "Jo només vull saber quin dia tornarem al Camp Nou!" La brevetat i la contundència de la intervenció va fer somriure Elena Fort i Joan Sentelles, mentre molts dels assistents que van ser a la sessió informativa sobre l'Espai Barça aplaudien als crits de "bravo" i "això, això". Però ni la vicepresidenta ni el cap d'operacions del Barça van donar una resposta clara. Després de mesos i mesos parlant de la data de la tornada, el club decidia canviar d'estratègia. De portes endins es continua parlant del clàssic contra el Reial Madrid. Però de portes enfora ningú prefereix mullar-se, per més que les obres avancin a bon ritme, que hi hagi més de 3.000 operaris feinejant, s'instal·lin 1.500 tones de ferro cada setmana i alguns pensin que al maig sigui possible la reobertura.

És indiscutible que el futur Camp Nou serà el gran llegat del segon mandat de Joan Laporta. Un estadi de primer nivell i una font d'ingressos per al club, que tranquil·lament pot embutxacar-se més de 350 milions per temporada, comptant els partits de futbol, el museu, els tours, la restauració i la resta de productes que es posaran a la venda a un recinte obert al públic els 365 dies de l'any. Amb el pas del temps el Barça presumirà de les seves instal·lacions i anirà deixant enrere tots els problemes que va tenir a la fase de construcció. Si les coses van bé, el canvi de projecte, els 1.500 milions, l'exili a Montjuïc, els endarreriments en la remodelació i les pèrdues econòmiques derivades de tot plegat potser quedaran com una anècdota de les que s'expliquen als llibres d'història. Però això no vol dir que els imponderables i els canvis de guió fossin menors en el dia a dia.

Un taxi de Barcelona aparca en el petit tros de carretera que es desvia de l'avinguda Joan XXIII per anar al Tanatori de les Corts. El taxista baixa del cotxe, agafa una estora del maleter i es dirigeix cap a la muntanyeta de gespa que té vistes a la remodelació del Camp Nou i la Masia del Barça. Allà es posa a resar de genolls en direcció a la Meca, que queda a milers de quilòmetres més enllà del que serà la zona de la grada lateral del futur estadi blaugrana. Quan ha finalitzat el res, el taxista recull l'estora, la torna a guardar en el maleter, engega el cotxe i marxa.

La data de reobertura del Camp Nou continua sent una incògnita. Les obres avancen a bon ritme. Potser no tan ràpid com voldria la junta directiva presidida per Joan Laporta, però a una velocitat prou elevada per imaginar que abans del final de temporada es pot donar per acabada la primera fase. La segona graderia està pràcticament enllestida. En canvi, queda força feina per fer a la primera. També s'ha de treure tota la maquinària i els barracons del mig del camp, instal·lar-hi la gespa i habilitar tots els serveis –vestidors, il·luminació, infraestructures per retransmetre els partits, el VAR...– perquè s'hi puguin disputar partits oficials de futbol. De moment, el club només ha confirmat que caldrà esperar fins al febrer. Ara bé, tothom té coll avall que el retorn serà força més tard.

Era un secret de domini públic, però ara ja és oficial. El Barça ha confirmat, a través d'un correu electrònic als socis que tenen un abonament, que s'ajorna el retorn al Camp Nou. Com a mínim, fins al mes de febrer. El club ha informat els socis que tenen l'opció d'allargar la vigència del seu passi per ser a Montjuïc pagant-ne la part proporcional, i que aquests primers partits es descomptaran, també de manera proporcional, de l'abonament que havien adquirit per a la segona meitat de la temporada.

"Ens pensàvem que hi hauria bufetades i ha estat tot el contrari. Igual que a Montjuïc". La frase la va dir un treballador qualificat del club després de saber que no s'hauria de fer cap sorteig per als passis de temporada al Camp Nou. O, cosa que és el mateix, que hi havia hagut menys demanda que oferta. El club posava a la venda 45.000 passis per al retorn a l'estadi, previst pel primer semestre del 2025, però la massa social va tornar a girar l'esquena a l'equip. Encara que el Barça sigui líder a la Lliga i prometi grans alegries amb un joc i unes dinàmiques renovades gràcies a Hansi Flick, la incertesa per la data de retorn i la desconfiança de jugar a un estadi encara en obres han pesat més que qualsevol altra cosa.

“No l’he vist, és una llàstima, ja m’hauria agradat veure-la”. Aquesta és una frase que repeteixen diversos treballadors de les obres del Camp Nou sobre la baralla multitudinària entre empleats que ha tingut lloc aquest migdia a les instal·lacions. Els Mossos d’Esquadra parlen d’almenys vint implicats i alguns testimonis ho eleven a trenta. Hi ha hagut sis ferits lleus. Eren les 14:30 h i molta gent estava a les casetes d’obra dinant. “Tothom ha tret el cap per la finestra. Se sentien crits i sorolls”, explica un treballador. “En tens un vídeo?”, pregunten molts, i repeteixen que era “una pena” haver-se-la perdut. De moment no corren vídeos entre els treballadors. Molts et recorden que no poden gravar ni fotografiar res perquè l’avenç de les obres es porta amb secretisme. Això sí, alguns ho diuen i després demanen quant estaries disposat a pagar per una fotografia del Camp Nou per dins. 

La data del retorn del Barça al Camp Nou continua sent una incògnita que ningú s'atreveix a respondre de manera oficial. El compromís de la junta directiva és tenir l'estadi enllestit "abans d'acabar l'any". Però els tècnics parlen sistemàticament "del 2025". No és una diferència menor, encara que ho pugui semblar. Del dia exacte depèn la pròrroga del lloguer a Montjuïc i la capacitat de recuperar part dels ingressos que s'havien perdut a l'exili. I mentre la directiva sosté el seu compromís adquirit davant la massa social, els operaris pensen en l'estat de les obres i tots els tràmits burocràtics que queden pendents. S'ha evidenciat aquest dilluns en la presentació del pla de retorn del club a l'estadi, on han intervingut la vicepresidenta institucional Elena Fort i el director d'operacions Joan Sentelles, que han caigut en algunes contradiccions que han generat encara més dubtes sobre la data concreta.

No és cap secret que les obres del Camp Nou van amb retard. Els imprevistos derivats d'un projecte d'aquesta magnitud, sumats als problemes que ha tingut el club amb l'Ajuntament per l'horari de treball, han estat dos factors clau que han endarrerit les tasques de remodelació. Des del Barça ja fa setmanes que admeten que no podran tornar al novembre i calculen que la nova data serà a finals de desembre o a principis del 2025. Això, per si mateix, no seria un problema, si no fos perquè el retorn es produirà a mitja temporada i condiciona la disponibilitat de l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

L'endemà de l'eliminació del Barça a mans del PSG es vivia un ambient de decepció entre els treballadors de l'estadi Lluís Companys. S'havien quedat sense una d'aquelles nits màgiques que hagués estat recordada per molt de temps. També aquell dia, alguns empleats es van posar en contacte amb direcció per si hi havia alguna novetat respecte de l'estada blaugrana. Volien saber si l'exili s'acabaria al novembre o si, com molts especulen, anirà uns mesos més enllà. Només van obtenir un silenci per resposta.

Ni els arquitectes ni els operaris poden garantir que el Barça torni a jugar al Camp Nou el novembre d'aquest any. Encara que les obres avancin a bon ritme, els terminis previstos són tan optimistes que n'hi haurà prou amb algun petit "imponderable" –en paraules del president Joan Laporta– per endarrerir-ho tot plegat. Però el club té pressa perquè a nivell esportiu, i sobretot econòmic, li surt molt més a compte tornar a casa com més aviat millor. Per això eviten parlar de possibles demores i ja han engegat tota la maquinària per preparar el retorn, previst inicialment per aquest mes de novembre.

El Barça està molt interessat en complir els terminis de construcció del nou Camp Nou per poder tornar a jugar a casa el novembre de l'any vinent. No només perquè coincideixi amb el 125è aniversari del club, ni tan sols perquè el retorn a temps s'ha convertit en una mena de promesa de l'equip directiu o una prova de fe que l'elecció de Limak per fer les obres va ser l'encertada. El veritable motiu pel qual s'hi vol tornar com més aviat millor és l'econòmic.

Qualsevol reforma de l'estadi del Barça ha tingut com a pretext incrementar el volum de negoci del club. Va passar quan es va deixar enrere el camp de les Corts per construir el Camp Nou als anys 50, quan Josep Lluís Núñez va aixecar la tercera graderia als anys 80 o quan el 1994 va eliminar el fossat per construir més butaques a la primera graderia. Joan Laporta, en la seva primera etapa, va pensar en el projecte Foster. I Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu van posar la llavor del que avui es coneix com a Espai Barça i que, després de la intervenció de Laporta, s'ha començat a construir.