<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - mineria]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/mineria/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - mineria]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Mineria il·legal: segresten i executen a trets 13 treballadors d'una mina d'or al Perú]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/mineria-il-legal-segresten-executen-trets-13-treballadors-d-mina-d-or-peru_1_5368978.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8df5bc89-6a63-49ef-a369-9ad5981518c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La companyia minera Poderosa ha confirmat aquest cap de setmana que 13 dels seus treballadors, que havien estat segrestats feia una setmana per bandes criminals, han estat assassinats. Aquest dilluns, familiars dels 13 miners morts han pogut finalment identificar els cadàvers, mentre creixen les protestes contra el govern peruà per haver perdut el control de la zona de Pataz, al nord-oest del país, en mans del crim organitzat. La mateixa empresa Poderosa, per a la qual treballava l'empresa R&R que havia contractat els homes, va confirmar que els seus treballadors segrestats havien estat "cruelment assassinats pels criminals aliats de la mineria il·legal". </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ARA]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/mineria-il-legal-segresten-executen-trets-13-treballadors-d-mina-d-or-peru_1_5368978.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 05 May 2025 10:49:05 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8df5bc89-6a63-49ef-a369-9ad5981518c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Troben assassinats 13 treballadores d'una mina d'or que havien estat segrestats al Perú.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8df5bc89-6a63-49ef-a369-9ad5981518c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Grups de crim organitzat estan darrere de la massacre i han matat ja 39 miners]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El mapa espanyol de les terres rares]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/economia/mapa-espanyol-terres-rares_1_5332604.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/594d1b90-25bd-47d5-b100-d63190a76517_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Molins de vent per a la producció d'energia eòlica, bateries de cotxes elèctrics o dispositius electrònics compactes com els GPS. Són exemples de tecnologies que necessiten algun mineral crític per funcionar. Malgrat que fa anys que aquestes primeres matèries són molt preuades, recentment els focus s'han tornat a posar sobre seu. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Rius]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/economia/mapa-espanyol-terres-rares_1_5332604.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 30 Mar 2025 17:15:08 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/594d1b90-25bd-47d5-b100-d63190a76517_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La mina Doade, a Ourense, és un dels projectes estratègics identificats per la Unió Europea.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/594d1b90-25bd-47d5-b100-d63190a76517_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Catalunya és una de les zones que, per ara, s'escapen de la identificació de zones estratègiques que ha fet Europa]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trobat a Botswana el segon diamant més gran de la història]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/trobat-botswana-segon-diamant-mes-gran-historia_1_5121456.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2fc2e31d-71e1-47a5-b7c9-1022bf87225f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La companyia minera canadenca Lucara Diamonds ha anunciat la troballa d'un diamant "excepcional" de 2.492 quirats a la seva mina de Karowe, a Botswana. Es tracta, doncs, del diamant més gran recuperat des de l'anomenat Cullinan, de 3.106 quirats, que es va descobrir en una mina de Sud-àfrica el 1905 i va ser tallat en diverses peces, algunes de les quals formen part de les joies de la corona britànica.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ARA]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/trobat-botswana-segon-diamant-mes-gran-historia_1_5121456.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 22 Aug 2024 17:53:02 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2fc2e31d-71e1-47a5-b7c9-1022bf87225f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[BOTSWANA-DIAMONDS/]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2fc2e31d-71e1-47a5-b7c9-1022bf87225f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La pedra podria tenir un valor de 36 M€]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Almenys 16 morts en l'ensorrament d'una mina d'or il·legal a Veneçuela]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/almenys-16-morts-l-ensorrament-d-mina-d-or-il-legal-venecuela_1_4946069.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a2022a0c-7fd8-4a72-935d-ef52dad6d08e_16-9-aspect-ratio_default_0.png" /></p><p>Almenys 16 persones han mort en l'ensorrament d'una mina d'or il·legal a Veneçuela. Les imatges del moment de l'esllavissada s'han fet virals, captades per un mòbil just en el moment que la terra comença a caure sobre els miners. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ARA]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/almenys-16-morts-l-ensorrament-d-mina-d-or-il-legal-venecuela_1_4946069.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 22 Feb 2024 11:05:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a2022a0c-7fd8-4a72-935d-ef52dad6d08e_16-9-aspect-ratio_default_0.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Imatge de la mina de Veneçuela]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a2022a0c-7fd8-4a72-935d-ef52dad6d08e_16-9-aspect-ratio_default_0.png"/>
      <subtitle><![CDATA[El succés, captat en vídeo, ha deixat almenys 11 ferits que han estat rescatats pels equips d'emergència]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Com ens abastirem de minerals crítics?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/minerals-critics-ue-johanna-sydow_129_4904463.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2e2421c8-bfaf-4f5d-ab16-ccbd92425e96_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Fa més d'una dècada que la megaminera Glencore extrau coure a la província peruana d'Espinar. En aquest període, la presència de metalls tòxics al medi ambient i a les persones del lloc ha quedat ben documentada. Però el govern peruà no va reconèixer fins fa poc el que per a molts era evident <em>in situ</em>: un vincle causal entre les operacions de Glencore a Antapaccay i la contaminació a Espinar. L'empresa encara no ha reparat el mal patit per les comunitats indígenes afectades.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Johanna Sydow]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/minerals-critics-ue-johanna-sydow_129_4904463.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 07 Jan 2024 20:00:29 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2e2421c8-bfaf-4f5d-ab16-ccbd92425e96_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Mines d'or a Mambasa, el Congo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2e2421c8-bfaf-4f5d-ab16-ccbd92425e96_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Obrir més mines a Europa?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/obrir-mes-mines-europa-martijn-vlaskamp_129_4677015.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d2b36424-2fe6-4d6c-90db-3e062dbe5331_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Fa dues setmanes la Comissió Europea va presentar una proposta de llei de matèries primeres crítiques amb l’objectiu de garantir a la UE un subministrament segur, diversificat, assequible i sostenible d’aquestes matèries. La proposta respon a la preocupació per la dependència de la UE de les importacions de matèries primeres, amb els consegüents riscos de subministrament que això comporta. Un informe recent ha identificat com a “crítiques” trenta-quatre matèries primeres per la seva importància per a l’economia europea. Com va afirmar la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en el seu discurs del 2022 sobre l’estat de la Unió: “El liti i les terres rares ja estan substituint el gas i el petroli al cor de la nostra economia”. A més, va advertir que, en aquest sentit, “no hem de caure en la mateixa dependència que tenim respecte del petroli i el gas”.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Martijn Vlaskamp]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/obrir-mes-mines-europa-martijn-vlaskamp_129_4677015.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 15 Apr 2023 16:00:28 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d2b36424-2fe6-4d6c-90db-3e062dbe5331_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un dels túnels dins d’una mina de terres rares a Suècia en una imatge d’arxiu.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d2b36424-2fe6-4d6c-90db-3e062dbe5331_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hem de frenar la febre de les profunditats marines]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/febre-profunditats-marines-frenar-diva-amon_129_4671796.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/efbe0c76-e1e0-4b50-b015-232ef4f6c418_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Submergir-me a les profunditats oceàniques forma part de la meva professió: soc biòloga marina. Anar d’una banda a l’altra cinc quilòmetres sota la superfície del mar no deixarà mai de fascinar-me. Hi he vist criatures estranyes i meravelloses, des d’anemones amb tentacles de més de dos metres giravoltant pel fons marí fins a taurons que brillen en la foscor, coralls de mil anys i uns crancs blancs i cecs que sobreviuen gràcies als bacteris que crien a les seves pinces.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Diva Amon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/febre-profunditats-marines-frenar-diva-amon_129_4671796.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 08 Apr 2023 16:00:56 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/efbe0c76-e1e0-4b50-b015-232ef4f6c418_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una màquina que extreu arena de les profunditats marines a la costa de Florida.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/efbe0c76-e1e0-4b50-b015-232ef4f6c418_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Com és la mina de Súria on han mort tres treballadors?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/mina-suria-han-mort-tres-treballadors_1_4646647.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a93c78ca-fac6-441d-a1cd-5eff900ac8b8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La mina de Cabanasses, a Súria, <a href="https://www.ara.cat/economia/iberpotash-inaugura-rampa-cabanasses-mes-vuit-anys-retard_1_4048591.html" >és la gran aposta que Iberpotash, la filial de la multinacional israeliana ICL</a>, ha fet a Catalunya. Aquesta instal·lació es va endur una part important del denominat pla Phoenix d'aquesta companyia, que per mantenir la viabilitat preveia diferents actuacions, amb el tancament de la mina de Sallent, les noves instal·lacions al port de Barcelona per exportar la potassa i la construcció d'una rampa d'accés a la mina de Súria. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Grau del Cerro]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/mina-suria-han-mort-tres-treballadors_1_4646647.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Mar 2023 16:56:15 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a93c78ca-fac6-441d-a1cd-5eff900ac8b8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Imatge de l’interior de la mina de Súria.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a93c78ca-fac6-441d-a1cd-5eff900ac8b8_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La instal·lació és la gran aposta de la multinacional d'ICL a Catalunya]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'estiu que vaig passar sota terra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/estiu-ferran-saez-passar-terra_129_4492343.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/7eec2dd0-a33a-4d9f-8212-627084b1e9fb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Vaig treballar en una mina de lignit tot l'estiu del 1985. El lignit és un tipus de carbó que en aquell moment s'emprava en centrals tèrmiques. La mina a la qual faig referència estava situada entre el meu poble, la Granja d’Escarp, i Mequinensa, que és la vila veïna. Els llaüts descrits per Jesús Moncada a <em>Camí de sirga</em> davallaven l'Ebre carregats de lignit. De fet, els camins de sirga eren corriols per on s'arrossegaven les embarcacions riu amunt, de tornada, quan no bufava la garbinada. Explico tot això perquè tant la mina com altres activitats que hi són associades disposen d’una abundant mitologia pròpia i d'un llenguatge específic. El treball en una mina és dur i objectivament perillós: hi ha explosions, esfondraments, perill d’electrocució i una extensa gamma d’amenitats per l’estil. En aquell temps utilitzàvem Goma 2, convenientment custodiada en polvorins ubicats a l'interior de la mina. La Goma 2 fa un fum molt dens i groc, i inhalar-lo provoca un mal de cap terrible. Degut a les emissions de CO2 que genera la seva combustió, la mineria del carbó té els dies comptats arreu del món. Convé no oblidar, en tot cas, que sense aquestes pedrotes negres que van impulsar la Revolució Industrial, ara encara aniríem en somera.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ferran Sáez Mateu]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/cultura/estiu-ferran-saez-passar-terra_129_4492343.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 17 Sep 2022 16:47:37 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/7eec2dd0-a33a-4d9f-8212-627084b1e9fb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Ferran Sáez l'estiu que va treballar en una mina]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/7eec2dd0-a33a-4d9f-8212-627084b1e9fb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Aquí la gent viu de les jubilacions de la mineria, i els joves marxen"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/politica/gent-viu-jubilacions-mineria-joves-marxen_130_4270035.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/35497126-aaa6-43ba-a2e2-c62f0054fcf3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Hi ha un acudit sobre El Bierzo que diu més o menys així: "Els de Lleó no suporten els de Castella, els del Bierzo no suporten els de Lleó, i els de Ponferrada no suporten els de Villafranca". Als confins de Lleó, tocant a Galícia, trobem una comarca que ha desenvolupat una identitat i una imatge de marca pròpia, molt lligada al món del vi i els productes de la terra. El Bierzo és zona de frontera, se senten molt pròxims a Galícia i fins i tot en alguns pobles es parla gallec, i després de veure com es desmantellava la indústria pesant que depenia de la mineria, s’ha reinventat cap al turisme enològic i sostenible.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Miró]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/politica/gent-viu-jubilacions-mineria-joves-marxen_130_4270035.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 12 Feb 2022 18:17:18 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/35497126-aaa6-43ba-a2e2-c62f0054fcf3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Mina abandonada al costat de la carretera que va de Ponferrada a Villablino, a la vall de Laciana.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/35497126-aaa6-43ba-a2e2-c62f0054fcf3_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Dia 2: El Bierzo i les conques mineres, la perifèria de la perifèria]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Almenys 52 morts en un accident en una mina de carbó a Sibèria]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/almenys-11-morts-49-ferits-accident-mina-carbo-siberia_1_4194009.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b0af3884-c4be-4362-bd4a-f34364266b21_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Almenys 52 persones han mort en un accident en una mina de carbó a Sibèria aquest dijous, que també ha deixat desenes ferits per inhalació de fum. Entre les víctimes hi ha 46 miners i sis membres d'un equip de rescat que ha quedat atrapat sota terra, segons les últimes informacions. Les autoritats alerten que el balanç de morts pot augmentar. És el tràgic resultat d'un incendi produït per una explosió al sistema de ventilació de la mina Listvyazhnaya<em> </em>que ha provocat una densa fumera a 250 metres de profunditat, segons han informat fonts de l'administració de la instal·lació citades per l'agència russa Interfax. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ARA]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/almenys-11-morts-49-ferits-accident-mina-carbo-siberia_1_4194009.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 25 Nov 2021 18:20:07 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b0af3884-c4be-4362-bd4a-f34364266b21_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un equip d'emergències durant l'operació de rescat a una mina de carbó de Sibèria]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b0af3884-c4be-4362-bd4a-f34364266b21_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Un equip de rescat ha quedat atrapat sota terra]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Groenlàndia, l’illa que resisteix a l’explotació minera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/groenlandia-illa-explotacio-minera_130_4171784.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/3e041f2d-c7c2-42c8-aaa6-887567a7263a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Aquesta illa enorme, remota i poc habitada és coneguda pels seus paisatges congelats, els fiords allunyats i les glaceres que desprenen blocs de gel gegants al mar. Però Groenlàndia cada vegada és més coneguda per una altra qüestió: els seus minerals rars. Es deu tant al canvi climàtic com al frenesí actual per accelerar el desenvolupament de la tecnologia ambiental.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jack Ewing / The New York Times]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/groenlandia-illa-explotacio-minera_130_4171784.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Nov 2021 18:09:12 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/3e041f2d-c7c2-42c8-aaa6-887567a7263a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Groenlàndia L’illa que resisteix a l’explotació minera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/3e041f2d-c7c2-42c8-aaa6-887567a7263a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[L’economia del país depèn de la pesca i la caça, però els seus jaciments d’or, robins, zinc i urani han despertat l’interès del capitalisme transnacional. En pobles com Narsaq, a la costa sud-oest, temen que la mineria destrueixi el medi ambient i la seva forma de vida tradicional.]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els Estats Units i la Xina han de cooperar a l'espai]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/estats-units-xina-espai-slaughter-lawrence_129_3877073.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/2f063f82-34ca-4a82-abee-eaaff1ad2922_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Els Estats Units i la Xina haurien de cooperar a l'espai. Si bé els Estats Units ja no poden donar per fet el seu predomini extraterrestre, segueixen sent-hi l'actor principal, i les capacitats espacials de la Xina estan creixent acceleradament. I el més important, tots dos països, juntament amb la resta de món, es beneficiarien d'un conjunt de regles clares que governin l'exploració i comercialització de l'espai.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Anne-Marie Slaughter]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/estats-units-xina-espai-slaughter-lawrence_129_3877073.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Feb 2021 17:51:36 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/2f063f82-34ca-4a82-abee-eaaff1ad2922_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[El fenomen òptic de la superlluna a Washington DC, el 3 de desembre de 2017.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/2f063f82-34ca-4a82-abee-eaaff1ad2922_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mineria al fons marí, la nova frontera mediambiental]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/mineria-fons-mari-frontera-mediambiental_1_3121715.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/514be425-ed21-4042-a858-630a4fab219f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Amb un cant suau, els pescadors fan sonar una malla de closques de coco contra la part submergida de les seves canoes de fusta. Són els <em> encantadors de taurons</em> (<em> shark callers</em>,en anglès) de Papua Nova Guinea, que des de fa segles atrauen així aquests animals per caçar-los amb les mans, una pràctica ancestral i sagrada. Però les comunitats de la costa oest de la província de Nova Irlanda, l’illa més oriental del país, diuen que cada cop menys taurons responen als seus càntics. El motiu, creuen, són els treballs d’exploració que l’empresa minera canadenca Nautilus ha dut a terme a la zona, on va aconseguir la primera llicència comercial del món per obrir una mina al subsòl marí.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sònia Sánchez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/mineria-fons-mari-frontera-mediambiental_1_3121715.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 03 Jan 2021 21:27:31 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/514be425-ed21-4042-a858-630a4fab219f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Protesta de Green Peace amb diferents petites comunitats  Que viuen  De la pesca.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/514be425-ed21-4042-a858-630a4fab219f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Hi ha 30 llicències d’explotació en aigües internacionals concentrades al Pacífic nord-est]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Iberpotash vol retallar la plantilla en 110 persones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/economia/icl-iberpotash-proposa-persones-plantilla_1_3146313.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/e9a5a67a-ba90-49ae-8af1-60af89383bcc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>ICL Iberia, que explota les mines de potassa del Bages conegudes com Iberpotash, ha presentat als representants sindicals un pla de viabilitat que, segons han informat fonts de l'empresa, preveu retallar la plantilla en 110 persones, entre altres mesures. L'empresa, que assegura que compta amb el suport de la seva seu central a Israel, té una plantilla total a Espanya superior al miler d'empleats.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Grau Del Cerro]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/economia/icl-iberpotash-proposa-persones-plantilla_1_3146313.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 01 Sep 2020 17:46:39 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/e9a5a67a-ba90-49ae-8af1-60af89383bcc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Mina de sal d’Iberpotash a Súria. L’empresa va rebre ajudes d’estat que  ha de tornar.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/e9a5a67a-ba90-49ae-8af1-60af89383bcc_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El president de l'empresa qualifica la situació de la companyia de "moment crític"]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La cara bruta  de l’energia neta]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/cara-bruta-energia-neta-tecnologies-verdes-tambe-son-depredadores-de-minerals-terres-rares-contaminacio_1_3153384.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/b6fa9a63-909e-4786-ad81-172ef3c463c2_16-9-aspect-ratio_default_0.png" /></p><p>El teu cotxe elèctric li estalvia milers de partícules tòxiques a l’aire de la ciutat i molt de CO2 a l’atmosfera, però la seva petjada ecològica és tant o més gran que la del cotxe de benzina. I no només perquè el procés de producció requereix molta més energia, sinó perquè alguns dels materials clau per a la seva fabricació tenen un origen molt brut. És ben sabut que el <a href="https://www.ara.cat/internacional/Minerals-sang-lera_0_1734426638.html">cobalt dels nostres mòbils -i de la bateria dels cotxe elèctrics</a>- pot haver alimentat el conflicte bèl·lic i l’explotació infantil en mines de la República Democràtica del Congo, però el que potser no és tan conegut és que les terres rares i altres minerals indispensables per a la fabricació de plaques solars, molins de vent i bateries elèctriques són responsables de la perillosa contaminació al riu Groc a la Xina o de la <a href="/ua-Florentino-Perez_0_2399160206.html" rel="nofollow">falta d’aigua en alguns indrets de l’Amèrica Llatina</a>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sònia Sánchez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/cara-bruta-energia-neta-tecnologies-verdes-tambe-son-depredadores-de-minerals-terres-rares-contaminacio_1_3153384.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2020 18:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/b6fa9a63-909e-4786-ad81-172ef3c463c2_16-9-aspect-ratio_default_0.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La cara bruta  de l’energia neta]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/b6fa9a63-909e-4786-ad81-172ef3c463c2_16-9-aspect-ratio_default_0.png"/>
      <subtitle><![CDATA[La tecnologia verda és depredadora de minerals i terres rares que requereixen una mineria molt contaminant]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La gran minera russa Norilsk Nickel, sota investigació per vessament de residus tòxics a l'Àrtic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/norilsk-nickel-investigacio-residus-artic_1_3157969.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8871a021-317d-49e9-82d5-8a2930833de1_16-9-aspect-ratio_default_0.png" /></p><p>Les autoritats russes investiguen la gran companyia minera Norilsk Nickel pel vessament massiu de residus tòxics en una zona verge de la tundra de l'Àrtic. Membres de Greenpeace i periodistes del <a href="https://novayagazeta.ru/news/2020/06/28/162616-novaya-grinpis-i-eks-sotrudnik-rosprirodnadzora-norilskoy-oblasti-nornikel-prodolzhaet-sbrasyvat-proizvodstvennye-othody-v-ozero-pyasino-foto" rel="nofollow">diari independent rus Novaia Gazeta</a> han publicat vídeos enregistrats aquest diumenge, 28 de juny, que mostren grans canonades metàl·liques que expulsen litres i litres d'aigua tòxica enmig dels arbres i al riu Haraelah, que va a parar al llac Piasino. Acompanyats d'un extreballador de Norilsk Nickel, els periodistes i activistes mostren com les canonades procedeixen de la planta de Talnakh, propietat de Norilsk Nickel, i expliquen que el vessament conté altes dosis de metalls com ara níquel, cobalt i cobre, a més d'àcid sulfúric. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[S.s.]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/norilsk-nickel-investigacio-residus-artic_1_3157969.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 29 Jun 2020 12:49:19 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8871a021-317d-49e9-82d5-8a2930833de1_16-9-aspect-ratio_default_0.png" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Imatge del vídeo gravat per Novaya Gazeta del vessament a la tundra russa.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8871a021-317d-49e9-82d5-8a2930833de1_16-9-aspect-ratio_default_0.png"/>
      <subtitle><![CDATA[L'empresa suspèn alguns treballadors arran de la publicació d'imatges de grans canonades abocant aigua tòxica]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Greus problemes de salut a Brumadinho un any després del trencament de la presa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/veins-brumadinho-denuncien_1_3189392.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/40641783-24c1-482e-a394-67b5a8eef19c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Infeccions a la pell, diarrea, pèrdua de cabells, augment de les taxes d'avortament espontani, gastroenteritis, trastorns cardíacs, a més de problemes psicològics com depressió, ansietat i insomni. Són els símptomes que denuncien, un any després, els afectats pel <a href="https://www.ara.cat/internacional/trencament-presa-minera-Brasil-minas-gerais_0_2168183374.html">trencament de la presa de Brumadinho</a>, poble de l'estat brasiler de Minas Gerais, que va provocar la mort de 272 persones.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sònia Sánchez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/internacional/veins-brumadinho-denuncien_1_3189392.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Jan 2020 14:15:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/40641783-24c1-482e-a394-67b5a8eef19c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una casa devastada pel riu de residus minerals.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/40641783-24c1-482e-a394-67b5a8eef19c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La Fiscalia brasilera acusa d'homicidi l'exdirector de la minera Vale i 15 persones més]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una proposta per canviar la llei estatal i aturar "l'epidèmia" minera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/canviar-llei-estatal-mineria-frenar-projectes-amenaca-medi-ambient_1_3274035.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/deeea013-175d-404a-a7f2-cb7715113f23_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Les sol·licituds d'exploració minera que han proliferat en municipis de tot l'Estat –hi ha més de 2.000 expedients en curs– obren amenaces mediambientals i desperten conflictes entre els veïns. Per frenar el boom miner, el grup parlamentari d'Units Podem ha presentat aquest dijous al Congrés una proposició no de llei (PNL) perquè es discuteixi un canvi a l'actual llei de mines, que es va aprovar el 1973, quan els debats sobre la protecció de la diversitat i les directives europees actuals sobre aigua o sòls no existien.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[E.f.]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/canviar-llei-estatal-mineria-frenar-projectes-amenaca-medi-ambient_1_3274035.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 07 Feb 2019 20:30:24 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/deeea013-175d-404a-a7f2-cb7715113f23_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La vall de Bonabé, a l’Alt Àneu (Pallars Sobirà), on una empresa ha demanat un permís d’exploració minera.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/deeea013-175d-404a-a7f2-cb7715113f23_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El grup Units Podem registra una proposició no de llei per aturar l'allau de projectes d'exploració del subsol]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[ICL trenca l'acord amb Akzo per vendre la sal d'Iberpotash]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/economia/icl-trenca-akzo-vendre-iberpotash_1_3308494.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/511ceaf4-f571-4436-910a-2775db8288bb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>ICL, la multinacional israeliana propietària d'Iberpotash, ha trencat l'acord que tenia amb la multinacional holandesa AkzoNobel per comercialitzar la sal de gran puresa (vacuum) que es produeix a les mines de potassa de la Catalunya Central.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Grau]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/economia/icl-trenca-akzo-vendre-iberpotash_1_3308494.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 18 Sep 2018 13:31:37 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/511ceaf4-f571-4436-910a-2775db8288bb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Instal·lacions industrials d’Iberpostash, propietat d’ICL, a Súria.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/511ceaf4-f571-4436-910a-2775db8288bb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La multinacional holandesa anuncia que obrirà un arbitratge internacional]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
