Com sonaria la banda sonora d'aquest dilluns en funció del nivell de contaminació a Barcelona? I de les temperatures? L'orgue del Palau Güell ja pot crear música en funció de variables numèriques i, a més, pot interpretar-la tot sol. L'instrument, construït per Aquilino Amezua a finals del segle XIX i reformat per Albert Blancafort després que quedés en molt mal estat durant la Guerra Civil, s'ha convertit en un hiperorgue capaç de tocar arpegis i grups de fins a 80 notes alhora, dos exercicis impossibles per als dits humans. "Cada període de la història té un tipus d'orgue diferent. Quin és el de la nostra època? L'orgue expandit", afirma Blancafort. L'Hyperorgan, tal com l'han batejat, és una iniciativa del Sónar en col·laboració amb Blancafort, els artistes berlinesos gamut inc i el tecnòleg Santi Vilanova, que s'han encarregat de crear la instal·lació electrònica perquè l'instrument soni sense organista.

El Palau Güell és un dels primers encàrrecs importants que va rebre l'arquitecte Antoni Gaudí, el primer projecte d'envergadura de qui seria el seu gran mecenes i l'únic edifici de nova planta que va poder acabar. Es tracta del domicili familiar del comte Güell i la seu de les seves lucratives empreses; és a dir, el lloc on tenia el seu despatx Eusebi Güell, a tocar de l'escalinata senyorial que mena a la primera planta i de la vidriera amb la senyera que la presideix. A partir del 2026 aquest despatx, d'on penja un solemne retrat de Güell pintat per Aleix Clapés, així com l'antiga biblioteca i una sala de reunions, entraran en la visita guiada al palau. La Diputació de Barcelona ha anunciat una inversió milionària per millorar la protecció i la visita de la casa comprant els dos edificis annexos, que serviran per acollir les àrees de servei al turisme i alhora permetran mantenir el palau més intacte i proper tant al seu aspecte com a la seva funció originals.

El pintor i moblista Aleix Clapés (1850-1920) va pel camí de convertir-se en un artista de culte, més enllà de la relació que va tenir amb Antoni Gaudí i Eusebi Güell. En els últims temps va ser una de les incorporacions destacades a la col·lecció renovada d’art del segle XIX i XX del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el mateix museu va dipositar al Palau Güell la pintura monumental Hèrcules buscant les Hespèrides, i ara en aquesta antiga residència dels Güell a Nou de la Rambla es presenta una exposició amb una trentena de pintures que es poden veure en paral·lel a les que va fer per al saló principal de l’edifici. Tant les unes com les altres són reveladores del caràcter de rara avis de l’artista, que va suscitar reaccions enfrontades al seu temps: el crític Raimon Casellas era un entusiasta del seu art i, en canvi, Feliu Elias no l’apreciava i el va qualificar de "calamitat plàstica" i com un “energumen sense humanitat ni maneres” quan Clapés va dirigir la decoració dels patis de la Pedrera.

El Museu d'Història de Catalunya té una directora en funcions, Margarida Sala, des del gener del 2016, quan va marxar el Jusèp Boya. El Museu Marítim va convocar un concurs públic el setembre del 2018 després que es jubilés Roger Marcet, que portava vint anys com a responsable, però encara no se li ha designat cap successor. El director del Museu Frederic Marès, Josep Maria Trullén, es va jubilar el novembre passat després de nou anys al capdavant de la institució, i no ha estat substituït. El director del Museu Etnològic i del Museu de les Cultures del Món, Pep Fornés, ha anunciat que es jubila aquest gener. El Museu Arqueològic de Catalunya també té un director en funcions, Jusèp Boya, que hi va arribar de rebot després de sortir de la direcció general de Patrimoni Cultural, i tampoc s'ha convocat cap concurs públic. L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona té vacant la direcció des que el juliol passat en va marxar Jordi Serchs. El Consorci del Patrimoni de Sitges té un director en funcions des que es va jubilar Vinyet Panyella fa gairebé un any. I la llista és més llarga. Tots aquests museus podrien penjar el cartell d'"Es busca director", però de moment no ho han fet o s'han quedat a mitges.