L'exposició que el Palau Güell dedica a Aleix Clapés, el pintor i moblista que va col·laborar amb Antoni Gaudí, continua donant sorpreses: després de treure a la llum una desena de pintures inèdites, fa una setmana va sumar-s'hi una de les obres més emblemàtiques de Clapés, El peó, que no s'havia exposat en públic des del 1886 a la Sala Parés. La història no s'acaba amb la descoberta: s'ha pogut comprovar que aquest no és el quadre que suposadament va comprar Lev Trotski a París el 1920 per dos milions de francs. La versió russa d'El peó seria més petita i podria ser la que va aparèixer publicada a El Día Gráfico amb motiu de la mort del pintor.

El pintor i moblista Aleix Clapés (1850-1920) va pel camí de convertir-se en un artista de culte, més enllà de la relació que va tenir amb Antoni Gaudí i Eusebi Güell. En els últims temps va ser una de les incorporacions destacades a la col·lecció renovada d’art del segle XIX i XX del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el mateix museu va dipositar al Palau Güell la pintura monumental Hèrcules buscant les Hespèrides, i ara en aquesta antiga residència dels Güell a Nou de la Rambla es presenta una exposició amb una trentena de pintures que es poden veure en paral·lel a les que va fer per al saló principal de l’edifici. Tant les unes com les altres són reveladores del caràcter de rara avis de l’artista, que va suscitar reaccions enfrontades al seu temps: el crític Raimon Casellas era un entusiasta del seu art i, en canvi, Feliu Elias no l’apreciava i el va qualificar de "calamitat plàstica" i com un “energumen sense humanitat ni maneres” quan Clapés va dirigir la decoració dels patis de la Pedrera.