El Partit Demòcrata dels Estats Units diu que lluita per garantir el dret de vot de tots els ciutadans. I el Partit Republicà, per garantir la immunitat de les eleccions davant de qualsevol temptació de frau. Però, més enllà de la retòrica i de les raons més o menys legítimes de cada bàndol, hi ha en joc el control del poder.

Coses de la transformació populista del partit, els republicans no només es presenten avui com el partit dels treballadors sinó que també aixequen la veu a les grans corporacions. El líder de la minoria republicana al Senat, Mitch McConnell, els ha aconsellat aquesta setmana: “No us fiqueu en política”. I ha afegit: “No és el vostre paper”. McConnell, això sí, ha aclarit que, tot i que han de callar en qüestions polítiques, les seves donacions són benvingudes. El senador ha sigut sempre un gran defensor dels diners en la política, tot i que aparentment no tant del dret empresarial a la lliure expressió, sagrada als Estats Units.

Aquest 28 de gener tocarà felicitar el Congrés espanyol: celebrarà el desè aniversari del vot pregat. La reforma de la llei electoral el 2011 va introduir el famós voto rogado a un sistema ja poc garantista. Espanya és aquest país en permanent campanya electoral que obliga obertament la seva ciutadania a “pregar” si vol votar. Cal demanar permís formal setmanes abans i l’administració l’ha de concedir. PP, PSOE, CiU i PNB van convertir votar en un favor que l’Estat et concedeix com si fos un caprici i no un dret democràtic.

Quan Paco Candel va escriure 'Els altres catalans' el 1964 el món era un altre i als carrers grisos tothom tenia una aparença semblant. La seva crònica valenta sobre els immigrants de la segona meitat del segle XX que malvivien als suburbis de Barcelona estava escrita des del coneixement de primera mà d’un nen de Cases Altes que havia viscut a les barraques de Montjuïc i era ciutadà de Catalunya amb els pocs drets polítics i socials del moment teòricament reconeguts. D’això fa 55 anys i Catalunya, Espanya i el món són ara més diversos que mai, però la immigració continua sent un assumpte complex amb un fort impacte social. Avui hi continua havent immigrants de primera i de segona, i com diu Safia Elaadam, una noia catalana de 24 anys de família marroquina, "hem de començar a entendre que els espanyols i catalans ja no són només blancs i catòlics, i que vivim en una societat multicultural i multiracial”.

Com està Salt de racisme? Amb l’objectiu de respondre a aquesta pregunta, la plataforma Espai Antiracista Salt-Girona va convocar fa uns dies un debat a l’Ateneu Popular Coma Cros en el qual molts ciutadans van explicar que en el seu dia a dia pateixen situacions discriminatòries pel seu origen i color de pell. Mostafà Shaimi, professor associat del departament de pedagogia de la Universitat de Girona i membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona, va moderar el debat.

La Marta té 32 anys i està tutelada per la Som-Fundació Catalana Tutelar. Des que va complir els 18 anys havia votat a totes les eleccions, però l’any 2012, arran d’un procés d’incapacitació, va perdre la possibilitat d’exercir aquest dret fonamental. “Em vaig sentir molt malament”, explica. La seva sentència judicial d’incapacitat anava acompanyada de la privació del dret de sufragi.