Acabem de commemorar els set anys de l’inoblidable Primer d’Octubre. I aquest dijous commemorem la més gran mobilització que hagi conegut mai el país en contra de la brutalitat policial a què va ser sotmesa la pulsió popular i democràtica de dos dies abans. (I, esclar, de la ignomínia monàrquica). Set anys tan intensos com decebedors per a les expectatives que havia acumulat l’independentisme i en què ens preguntem, recordant la vella cançó de Pete Seeger, “Què se n'ha fet d’aquelles flors?” I, com a la cançó, s’escolta la resposta en el vent: “Qui sap si tornaran. Qui sap si mai tornaran”.

"L'economia, estúpid". Se'n recorden? El 1992, el demòcrata Bill Clinton va ser candidat a la presidència dels Estats Units amb una campanya basada, essencialment, en tres frases breus que el seu assessor James Carville havia escrit en una pissarra: “Canvi o més del mateix”, “L'economia, estúpid” i “No oblidar el sistema de salut”.

Correus ha admès a les Balears un total de 34.355 vots per correu per a les eleccions d'aquest diumenge, mentre que en l'àmbit estatal s'ha arribat a la xifra rècord de més de 2,47 milions de vots. L'empresa pública ha informat aquest dissabte de la dada definitiva, que suposa tant la xifra més alta des de les eleccions generals des del 2008 (el primer any amb registres estadístics homologats) com la més elevada en la democràcia espanyola, per la qual cosa ha qualificat la gestió del vot per correu d'"èxit rotund".

Un total de 828.744 persones podran votar en les eleccions generals d'aquest diumenge a les Illes, un 2,6% més que el 2019. Pel que fa al vot per correu, s'han tramitat 36.545 sol·licituds, la qual cosa suposa un 23,96% més en comparació amb les 29.481 que es varen rebre fa quatre anys. A més, segons ha informat la Delegació del govern espanyol a les Balears i ha recollit Europa Press, 38.757 joves podran votar per primera vegada.

El desllorigador dels resultats del proper 23-J ens el proporcionaria saber què s’hi votarà. No, no vull dir quins partits ni amb quines proporcions, sinó quina serà, o quines seran, les motivacions diguem-ne profundes dels electors. Dit d’una altra manera: els electors votaran principalment el que se’n sol dir “allò que importa a la gent”, o votaran “allò que alarma la gent”?

Dia 23 de juliol tornarem a les urnes, per a les eleccions generals al Congrés i al Senat, poc després de votar el nostre Parlament, consells i ajuntaments, el 28 de maig passat. Des del 1977, el fet de participar periòdicament en eleccions, a totes les persones majors de 18 anys ens sembla el més normal del món. Però no sempre ha estat així. Hem recorregut un llarg camí des que només uns pocs decidien sobre la col·lectivitat, una història que repassam en aquestes pàgines.

El col·lectiu Visc a Mallorca ha tornat a reclamar aquest dimarts la realització de campanyes per promoure el vot a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques. "En els darrers 20 anys la participació estava al voltant del 60%, i avui pot ser que arribi al 50%, i que el gran guanyador de les eleccions sigui l'abstenció. Passa a les europees, però a escala autonòmica mai havia succeït", ha afirmat el sociòleg Joan Pau Jordà aquest dimarts, en la roda de premsa que han oferit a les portes del Parlament.

“Ni consciència ni leches”. “Quan només queda la disciplina, la deliberació s’evapora”. La primera frase és de l’exvicepresident espanyol i exlíder de Podem Pablo Iglesias, i la va fer servir dilluns per defensar la disciplina de vot dels diputats. La segona és de la diputada i exportaveu del PP al Congrés Cayetana Álvarez de Toledo, i la va escriure en un article a El Mundo també dilluns per defensar tot just el contrari, l’autonomia dels diputats a l’hora de votar. El debat no és nou, fa temps que està latent, però en les últimes setmanes encara s’ha fet més evident. Cayetana Álvarez de Toledo (PP), Odón Elorza (PSOE), Carlos García Adanero o Sergio Sayas (tots dos d’UPN) han estat sota el focus d’atenció al Congrés per haver trencat la disciplina de vot en els debats per la renovació del Tribunal Constitucional i de la reforma laboral. Llibertat de vot dels diputats o disciplina?

Aquest 28 de gener tocarà felicitar el Congrés espanyol: celebrarà el desè aniversari del vot pregat. La reforma de la llei electoral el 2011 va introduir el famós voto rogado a un sistema ja poc garantista. Espanya és aquest país en permanent campanya electoral que obliga obertament la seva ciutadania a “pregar” si vol votar. Cal demanar permís formal setmanes abans i l’administració l’ha de concedir. PP, PSOE, CiU i PNB van convertir votar en un favor que l’Estat et concedeix com si fos un caprici i no un dret democràtic.

El període electoral del 2020 als Estats Units probablement serà un dels més polaritzats i disputats de la història nord-americana. Els resultats tindran una gran repercussió a tot el món i, molt probablement, conformaran l’ordre global dels pròxims anys. En un moment en què la temperatura política s’enfila dràsticament, la gent de tots els bàndols hauria de reflexionar sobre què són realment unes eleccions democràtiques.

¿Podré caminar sol? ¿Tornaré a escriure? ¿I a conduir? Aquestes són algunes de les pors a què s’enfronta una persona quan perd la vista. Cada any, més de 500 persones es queden cegues a Catalunya, i en els pròxims quatre anys seran més de 2.000. Afrontar-ho requereix ajuda i acompanyament, i aquí és on comença la feina de l’ONCE. Enric Botí -nou delegat territorial de l’entitat a Catalunya- ho sap bé. Fa més de vint anys que treballa per a la inclusió de les persones cegues i amb discapacitat. Ara comença una nova etapa a la institució amb l’objectiu d’acostar la realitat de la visió limitada a tothom.

Un darrere de l'altre. Els primers testimonis de les acusacions per intentar provar la tesi que el Govern hauria malversat diners públics per a l'1-O han negat haver cobrat cap factura de la Generalitat. "¿Van cobrar alguna cosa?", els han anat preguntant els fiscals Consuelo Madrigal i Jaime Moreno repetidament. Tots ells ho han negat fins al punt de desesperar els representants del ministeri públic. "¿I vostè no es va preocupar de cobrar una factura de 80.000 euros? ¿No ho va reclamar als jutjats? Jo no deixaria perdre així com així aquesta quantitat", ha arribat a dir el fiscal davant de la declaració d'un dels testimonis.

Si ara es fessin eleccions al Parlament de Catalunya, ERC guanyaria en escons i en vots, segons una enquesta del GESOP feta per a 'El Periódico'. Junts per Catalunya perdria entre set i vuit escons, però la remuntada dels republicans i la pujada de la CUP, que duplicaria el nombre de diputats, assegurarien la consolidació de l'independentisme, que es mantindria prop dels 70 escons actuals (entre els 69 i els 72).

La candidata del PSC a les eleccions del 20-D, Carme Chacón, ha reivindicat que "només el vot als socialistes pot fer fora la dreta i portar el canvi". Des de l'arrencada de la campanya a Badia del Vallès, la dirigent socialista ha advertit els votants que Ciutadans no representen "el canvi" i ha etzibat: "Ni taronges ni blaus, hem de fer fora la dreta".

Pugna pels tres graons del podi electoral a quatre dies d'inici de la campanya electoral pel 20-D, segons les enquestes que publica la premsa de Barcelona i Madrid aquest dilluns. Ciutadans se situaria en segona posició per davant del PSOE, segons el sondeig d''El Mundo', que situa els d'Albert Rivera (23% dels vots i entre 82 i 84 diputats) a només quatre punts del PP de Mariano Rajoy (27,1% i entre 111 i 115 diputats) i els dóna la clau de la governabilitat. Els de Pedro Sánchez, en canvi, es quedarien amb el 20,2% dels vots i entre 78 i 79 diputats. Contrasta amb l'estimació de vot de l'enquesta de l''Abc', que situa el PSOE en segona posició (23,1%), per darrere del PP (28,3%) i per davant de Ciutadans (17,4%). Podem, en canvi, no aixeca cap i es manté en quarta posició en ambdues enquestes, amb el 14,9% de la intenció de vot, segons l''Abc', i el 16,2%, segons l'enquesta d''El Mundo'.