"Em van agafar desprevinguda i quan vaig rebre les factures vaig veure que m'havien fet el canvi de companyia". La Mercè, una veïna de Rubí, resumeix d'aquesta manera com d'un dia per l'altre els rebuts de la llum i el gas que li arribaven a casa ja no estaven vinculats a la comercialitzadora de sempre. Tot va començar amb una trucada el 23 d'abril d'aquest any que, de moment, s'ha saldat amb una factura de 627 euros i un litigi obert a l'oficina del consumidor de la ciutat vallesana.

Qui va ser president de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, José María Marín Quemada, va pronunciar durant una visita a Barcelona una mítica frase: "El rebut de la llum no hi ha qui l'entengui". Marín Quemada ja no presideix l'organisme supervisor, ara ho fa Cani Fernández, però l'ens no vol que les elèctriques s'emparin en una factura inintel·ligible i ha posat en marxa una eina que permet als consumidors entendre què li estan cobrant i per què.

El preu del megawatt hora (MWh) en el mercat majorista està en màxims, i això es trasllada en el rebut de l'electricitat que paguen les famílies. Aquest impacte és immediat i hora a hora en el cas dels 11 milions de clients del mercat regulat (PVPC), mentre que en el mercat lliure depèn de les condicions pactades amb la comercialitzadora, tot i que en la majoria de casos comportarà una revisió a l'alça del preu quan es renovi el contracte. En el mercat majorista, l'agost ha sigut el mes amb els preus més alts de la història, 307,80 €/MWh de mitjana mensual, un 19,3% més que al juliol, segons les dades de l'operador del mercat ibèric (OMIE).

Quan l'1 de juny del 2021 –fa poc més d'un any– va entrar en vigor el nou rebut de la llum, tothom es va quedar amb una màxima: de nit l'electricitat és més barata. Les organitzacions de consumidors aconsellaven engegar a la nit els electrodomèstics de gran consum, com la rentadora, l'assecadora i el rentavaixelles, o planxar la roba en hores nocturnes.

La invasió russa d'Ucraïna ha fet encarir encara més el preu de la llum, que aquesta setmana ha tocat màxims històrics. ¿Com ho hem de fer per alleugerir, encara que sigui només una mica, el cost de l'electricitat?

La transició energètica té un cost i els consumidors espanyols ho estan notant. Malgrat l'augment de la generació de l'electricitat de fonts renovables —l'eòlica va liderar la generació elèctrica a Espanya l'any passat—, l'any 2021 els preus es van disparar. Segons Omie, l'operador del mercat elèctric ibèric, la mitjana de l'any en el mercat majorista es va situar en 111,93 euros el megawatt hora (€/MWh), amb un fort pic els últims mesos de l'any. Un preu de mitjana que és rècord històric i que suposa un 229,5% més que l'any anterior, que, això sí, va quedar marcat per uns preus històricament baixos a causa de la pandèmia.

L’augment constant del preu de la llum d’aquest agost fins a nivells històricament alts ha sigut el principal responsable que els preus hagin pujat quatre dècimes respecte al juliol. Segons l’indicador avançat publicat aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’índex de preus de consum (IPC), la inflació, s’ha situat a l’agost en un 3,3% respecte a fa un any, la taxa més alta des de l’octubre del 2012, quan els preus van pujar un 3,5% en termes interanuals. Amb aquest increment, la inflació també acumula sis mesos consecutius a l’alça, un fet que no es produïa des de mitjans del 2016.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) estima que van ser aproximadament 240.000 els contractes de subministrament elèctric afectats per un preu més alt del que els corresponia pels canvis normatius introduïts l'1 de juny passat. La CNMC va anunciar aquesta setmana que havia detectat casos en què el terme d'energia era fins a un 30% superior al que tocava legalment. Aquest divendres, el blog de l'organisme ha facilitat algunes dades, malgrat que continua sense identificar quines comercialitzadores van cometre aquestes pràctiques.

La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), que és l'organisme que supervisa el mercat elèctric, ha detectat algunes irregularitats de les companyies del sector en l'adaptació al nou model de rebut de la llum, que va entrar en vigor l'1 de juny. En alguns casos puntuals, indica Competència, s'han detectat comercialitzadores elèctriques –que no identifica– que han fet sobrefacturacions de fins al 30% en el denominat terme d'energia. Aquesta és una part del rebut que reflecteix el peatge d'accés a la xarxa (que és fix) i el cost de la producció elèctrica en cada període (que és variable).

El mercat majorista de l’electricitat ha arribat aquesta setmana a preus rècord històrics. L’augment de la demanda per l’onada de calor, l’alt preu del gas i l’encariment dels drets d’emissió de CO₂ en són les causes directes. Però aquesta pujada de preu no té un trasllat igual en el rebut de tots els consumidors. A més, hi ha algunes accions que es poden fer per mitigar l’impacte de l’escalada de preus.

L’impacte en el rebut dels consumidors de preus històricament alts de l’electricitat en el mercat majorista “no és tan aparatós”, segons la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. La ministra, en una entrevista a la SER, ha augurat que els preus de l’electricitat es mantindran alts i se n'ha rentat les mans: obeeix a factors “que no depenen” del govern espanyol, com el preu del gas i l’encariment dels drets d’emissió de CO₂.

El preu majorista de l'electricitat pràcticament s'ha doblat durant el primer semestre d'enguany (ha crescut un 98,5%), i això ha comportat un augment del 22,3% en el rebut de la llum dels consumidors del mercat minorista que estan acollits al preu regulat, el denominat PVPC, que en total són un 40% de les llars espanyoles, segons un estudi publicat aquest dimarts pel Banc d'Espanya. El treball destaca que el preu majorista ha pujat a tot Europa però que a Espanya ha tingut un trasllat més important en el rebut que paguen les famílies que en altres economies com França o Alemanya.

El preu de l’electricitat ha tancat el juny amb un rècord històric. La mitjana del megawatt hora (MWh) ha sigut de 83,3 euros, un nivell que fa miques l’anterior rècord, assolit el gener de l’any 2017, quan el MWh es va situar en 71,49 euros. A més, si es compara amb el del juny de l'any passat s'ha disparat fins a un 172%, tot i que és cert que llavors el preu va baixar molt a causa de la caiguda del consum per la pandèmia. Però aquest juny que ara es tanca el preu de mitjana al mercat majorista ha sigut un 76,5% superior al juny del 2019, quan encara no havia esclatat la crisi del coronavirus. L’Associació d’Empreses de Gran Consum Energètic (AEGE) ja ha donat la veu d’alarma sobre l’impacte que això pot tenir en els seus costos.

L'IVA de l'electricitat serà del 10% fins a finals d'any. El consell de ministres ha aprovat aquest dijous un reial decret amb mesures urgents en l'àmbit energètic que inclou la rebaixa de l'IVA de la llum, que habitualment està fixat en el 21%. El govern espanyol preveu que la reducció impositiva es tradueixi en una rebaixa del rebut de la llum per als consumidors en un moment en què el preu de l'electricitat s'ha disparat per l'increment dels costos de producció.

El preu de l’electricitat en el mercat majorista ha sigut aquest dimecres el segon més alt de l’any, quasi 95 euros el megawatt hora (MWh), i ha assolit els nivells del 8 de gener durant el temporal Filomena, només superat en la sèrie històrica per dos dies del gener del 2001. La vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha anunciat avui les primeres mesures per frenar un encariment del rebut de la llum.

El preu de l’electricitat en el mercat majorista al mes de maig va tancar a 67,12 euros el megawatt hora (MWh) de mitjana, un 3,2% més alt que a l’abril i un 70% superior a la mitjana d’aquest mes els últims cinc anys. Una xifra rècord des que hi ha registres. El preu es dispara malgrat que les renovables cada cop pesen més en el mix de generació, un 50% al maig, segons les dades de Red Eléctrica.

Amb el preu de la llum desbocat i amb les elèctriques mantenint uns beneficis milionaris, el govern espanyol busca fórmules per abaratir el rebut elèctric. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts un avantprojecte de llei per acabar amb les retribucions extraordinàries –es coneixen com a beneficis caiguts del cel– que les companyies elèctriques tenen per les centrals nuclears i hidràuliques, les que no emeten CO2. Segons el govern espanyol, les elèctriques deixaran d'embutxacar-se 1.000 milions d'euros anuals. La futura llei retallarà els dividends del carboni.

El 2015, el llavors president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, José María Marín Quemada, va deixar anar un titular que cridava l'atenció: “El rebut de la llum no hi ha qui l’entengui”. L'1 de juny n'entra en vigor un de nou, però lluny de solucionar el problema encara el complica més.

El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea ha avalat l'impost a la generació elèctrica a Espanya, en una sentència feta pública avui. Una cas en què el govern espanyol s'hi jugava els més de 10.000 milions d'euros que ha recaptat per aquest tribut —uns 1.500 milions anuals— gravant el 7% de la facturació a les empreses generadores d'electricitat.

L'onada de fred que es viu a tota la península Ibèrica té com a conseqüència directa un important increment del preu de l'electricitat. En el mercat majorista els preus dupliquen aquest dijous els dels últims dies i se superen els 100 euros el megawatt hora (MWh). I el mercat ja ha marcat els preus per demà: una mitjana de 94,99 euros el MWh, el preu més alt de la història del mercat espanyol, i un màxim de 114,89 euros el MWh a les vuit del vespre, que no és el pic més car de tots els temps, però sí el preu més elevat en una franja horària de l'última dècada.