Igual que amb la llengua, hi ha temes amb els quals no podem jugar o especular, que cal abordar necessàriament sobre la base del consens i no de la confrontació ni del tacticisme. La darrera “Mirada des del catalanisme” de Portes Obertes del Catalanisme parla d’això. La nota d’opinió elaborada per la junta de l’associació considera que ara com ara aquests temes prioritaris són tres: llengua, autogovern i immigració.

En els seus 150 anys d’història, el catalanisme polític ha passat per situacions difícils i els seus dirigents no sempre han sabut donar la resposta més adient. Sovint les divergències entre els sectors “puristes” i els “pragmàtics” van comportar retrocessos importants. Repassar alguns moments del passat pot ser-nos d’utilitat per prendre les decisions del present.

En la seva etapa minoritària, l’independentisme havia arrossegat una cultura política que contenia elements discursius antagònics amb la vocació institucional del catalanisme: es mantenien postulats contraposats a l’estructura autonòmica d’autogovern, que s’associava a l’opressió espanyola. Els governs tripartits, amb la presència d’ERC, i posteriorment els governs de CiU ja en la seva fase sobiranista i independentista, van significar un canvi històric amb la presència d’independentistes als executius catalans, en una primera etapa, i després amb la formació de governs i majories parlamentàries que han fixat l’estat propi com a objectiu.

L’acord d’investidura té tres eixos fonamentals: l’amnistia, el referèndum sobre el futur polític de Catalunya i la millora de l’autogovern. Com és fàcil deduir, es tracta d’un pacte que bé es pot considerar històric, atesa la situació política existent abans de les eleccions generals celebrades el juliol passat. Des de posicions independentistes radicals no s’estarà d’acord amb donar caràcter històric al pacte, ni es valorarà positivament. Totes les opinions són respectables, però m’inclino per pensar que els independentistes que tenen un mínim sentit de la realitat i són conscients que la política és més prosaica que no pas poètica perceben que aquesta era una ocasió que no s'havia de deixar passar. 

Fa un parell d'anys, a Can Serra, es va fer l'exposició El romànic en temps d'Oliba. Castells, esglésies i monestirs restaurats per la Diputació de Barcelona. El balanç era força positiu: 182 edificis (33 castells, 135 esglésies i 14 monestirs) construïts al voltant de l'any 1000 restaurats. Salvaguardar el patrimoni és una tasca que sempre ha fet la Diputació. Potser amb un punt d'ingenuïtat, la Mancomunitat, que agrupava les quatre diputacions de Catalunya, va fotografiar monuments i patrimoni i va fer-ne 100.000 fitxes. Creien que així evitarien l'espoli i va ser just després que el comerciant nord-americà Ignacio Pollack arrenqués la pell de l'absis de la col·legiata de Santa Maria de Mur per vendre-la al Museu de Belles Arts de Boston. Els pròxims mesos, les 100.000 fitxes i fotografies seran accessibles a través de la web de la Diputació de Barcelona. Més que fer grans actes, la Diputació de Barcelona, per celebrar el bicentenari, ha volgut centrar esforços en digitalitzar alguns dels documents més importants que ocupen més de 12 quilòmetres lineals als seus arxius.

Durant l’explosió de llibertat de l’abril del 1931, Catalunya va tenir l’oportunitat d’una administració pròpia. Es va malbaratar. ¿Podia el president Macià anar més lluny? Era possible, la bona administració de Prat de la Riba ho havia demostrat. Ens vàrem acontentar amb el nom, la imatge, els símbols... i vàrem cedir en el contingut. La discussió al Palau de la plaça Sant Jaume el 17 d’abril entre dos ministres del nou govern provisional de la República, Nicolau d’Olwer i Marcelino Domingo, i un dels millors homes del nou règim, Fernando de los Ríos, va ser desigual. A Macià l’acompanyaven dos advocats ben intencionats, Manel Serra i Moret i Anguera de Sojo. El nom de la nova institució recuperada després de segles, Generalitat, proposat per Fernando de los Ríos, va ser un aparent triomf català. No es va discutir quin havia de ser el contingut de l’Estatut que s’havia d’aprovar a les Corts més tard. El contingut final va ser menor del que s’havia discutit, les circumstàncies eren unes altres... La imatge més que el contingut.

Ara fa poc més d’un any el cap de files de Podem, Pablo Iglesias, acusava els partits independentistes de “contribuir a despertar el fantasma del feixisme”. Sigui com sigui, el Procés ha accelerat les revolucions de la dreta espanyola. I és que en la intensa cursa entre el PP i Ciutadans per liderar el nacionalisme espanyol, i amb l’extrema dreta de Vox trepitjant-los els talons, totes dues forces han optat per endurir el to cap a Catalunya. Especialment des de la moció de censura que va tombar Mariano Rajoy.

La idea de Pedro Sánchez per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat és acabar convocant una votació sobre un major autogovern que desemboqui en un nou Estatut, tal com ha defensat diverses ocasions. Aquest, però, seria el punt final d'un pla en "tres fases" que el president espanyol té previst per a Catalunya, segons han publicat aquest dissabte 'El Periódico' i 'La Vanguardia'. En les respectives cròniques de les converses informals que Sánchez va mantenir amb la premsa el 12-O, els dos diaris expliquen que la Moncloa preveu una primera fase de "normalització i distensió" per calmar les tensions amb la Generalitat –on estaríem actualment–, una segona fase en què Sánchez faria la seva proposta "política" per als catalans i, finalment, una tercera en què accediria a una "votació" sobre un millor autogovern a Catalunya, en cap cas d'autodeterminació.

Coincidint amb la primera reunió entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, 'El Periódico' publica aquest dilluns un sondeig del GESOP que conclou que la majoria de catalans, un 61%, demana negociar més autogovern amb l'Estat. En canvi, només un 21,5% dels enquestats prefereixen buscar la independència per construir una nova República.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'ordre que el govern de la Generalitat va aprovar l'any 2015 per garantir l'assistència sanitària universal a totes les persones empadronades a Catalunya, encara que fossin immigrants sense papers, després que el govern del PP volgués restringir aquest dret. La sentència va en la línia d'altres de semblants que s'han aprovat contra mesures similars dels governs valencià i basc, i que també han sigut anul·lades. Cal dir que en previsió que això pogués passar, el Parlament va aprovar el juny passat una llei per blindar la cobertura sanitària a tots els immigrants, que, com era d'esperar, va ser portada immediatament per l'executiu de Mariano Rajoy davant del Constitucional perquè quedés suspesa.

Després de setmanes de silenci, l'Assemblea Nacional Catalana entra a escena aquest diumenge. L'entitat independentista ha convocat una mobilització amb un doble objectiu: defensar les institucions catalanes davant els "possibles atacs per part dels organismes de l'estat espanyol" i exigir "unitat" als 72 diputats independentistes davant el bloqueig de la investidura del president de la Generalitat.

Un 32% dels escocesos vol que el parlament d'Edimburg tingui competències en tot excepte en Defensa i Afers Exteriors, que haurien de seguir a Londres, segons l'enquesta sobre actituds socials del 2013 publicada aquest dimarts a Escòcia. L'opció de l'anomenada 'devo-max' (o màxim autogovern) és la preferida pels enquestats, seguida de la independència, que volen un 31% dels ciutadans. Aquestes dues possibilitats de govern són més populars, també, que l''statu quo', que mantindrien un 25% dels escocesos. Només un 8% dels escocesos aposten per donar al parlament de Westmister el control de totes les decisions sobre Escòcia, segons l'enquesta.