Quatre mesos després que la comprés l'Estat, el futur de la Casa Gomis com a equipament cultural es comença a concretar: l'habitatge dissenyat per l'arquitecte Antonio Bonet Castellana serà una casa museu gestionada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Està previst que obri les portes el 2026 coincidint amb el fet que Barcelona serà la capital mundial de l'Arquitectura de la Unesco i que la capital catalana acollirà per segona vegada el Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes. Tal com han fet públic el ministeri de Cultura i el museu amb un comunicat aquest divendres, l'equip del MNAC es farà càrrec de la programació cultural de la Casa Gomis, que està catalogada com a bé cultural d'interès nacional (BCIN). D'altra banda, el ministeri de Cultura es farà càrrec de "les obres de reforma i manteniment" que calgui fer.

El pintor badaloní Eveli Torent (1876-1940) i la seva esposa, Consuelo Hernán, van brillar durant els estius que van passar a Eivissa entre el 1922 i el 1936. Instal·lats a la Torre d’en Rovira, hi rebien visitants de tot arreu fent els papers del Gran Califa i la Califina del Califat d’es Pallaret. Aquelles visites teatralitzades als seus dominis, com si fossin uns pioners de la performance, van ser el seu cant del cigne: l’esclat de la Guerra Civil va destruir aquell món divertidíssim, i Torent, que era maçó, va morir el 1940 pocs mesos després de sortir de la Model, víctima de la llei per a la repressió de la maçoneria i el comunisme. Després, el silenci.

Com ballarien les obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya? Com es mourien les gitanes d'Isidre Nonell i les nimfes de Joan Brull? Durant aquest curs els estudiants de cinquè i sisè del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre han fet un exercici d'imaginació per donar vida a la col·lecció d'art modern del MNAC, que inclou peces d'artistes com Marià Fortuny, Santiago Rusiñol, Pau Gargallo, Francesc Gimeno i Damià Campeny. "Vam visitar el museu i després, a classe, vam crear un solo, un duet o una coreografia grupal inspirant-nos en les obres que ens havien cridat més l'atenció", explica Ekaitz Villar, un dels alumnes que han participat en el projecte El museu dansat.

Josefa Tolrà (1880-1959), l’artista i mèdium també coneguda com a Pepeta, va ser una pagesa de Cabrils que es va casar amb el també camperol Jaume Lladó. Va ser una dona d’origen humil que amb prou feines va tenir formació. Va començar a dibuixar i fer brodats seguint, deia, el dictat dels esperits després de perdre dos dels seus tres fills: el petit, anomenat Pere, va morir quan era un adolescent, i més endavant el Joan va morir en un camp de concentració durant la Segona Guerra Mundial. Va ser aleshores quan Tolrà, que ja tenia uns seixanta anys, va començar a omplir quaderns i papers amb dibuixos i aforismes mediúmics, amb fonts tan allunyades com Jacint Verdaguer, Teresa de Jesús i Louis Pasteur.

Jordi Bernadó (Lleida, 1966) està considerat un gran fotògraf d’arquitectura. També és conegut per unes imatges molt personals en les quals un detall irònic o atzarós trenca amb la neutralitat del gènere documental. I a partir d’ara també ho serà per l’aproximació igualment personal al retrat. Aquesta faceta es pot veure a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), en l'exposició de retrats de catorze referents mundials dels drets humans, el feminisme, l'ecologia, la ciència i les arts: Jimmy Wales (cofundador de la Wikipedia); l’astrofísic Stephen Hawking; el cuiner Ferran Adrià; les activistes Rosario Quispe i Nada al-Ahdal; el missioner Pedro Opeka; els escriptors Gao Xingjian, Chimamanda Ngozi Adichie i Vivian Gornick; la biològa i biogeògrafa Gretchen C. Daily; el cineasta Woody Allen; l’economista i premi Nobel de la pau Muhammad Yunus; el psicòleg cognitiu Steven Pinker, i l’advocat Reed Brody, conegut com el caçador de dictadors. 

Falten uns mesos perquè faci deu anys que Pepe Serra va assumir la direcció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i perquè finalitzi el seu contracte, i any rere any ha reclamat incansablement l’ampliació del museu, tant pel mateix equipament com per una operació de ciutat de rehabilitació de la part baixa de la muntanya de Montjuïc. Ara assegura que l’ampliació està “a punt de desencallar-se” i que l’entesa entre el departament de Cultura i el ministeri de Cultura és “molt positiva”. En la part econòmica, mentre que el departament de Cultura ha augmentat un 20% l’aportació, la represa recent de les converses amb el ministeri ha sigut positiva però encara no s’ha concretat en unes aportacions més substancioses. Precisament, el ministeri, a qui correspon una aportació anual del 30%, té amb el museu un deute acumulat de 8,42 milions d'euros. Fonts del MNAC asseguren que el 2012 va ser l’últim any que l’aportació es va acostar aquell percentatge, amb un 29,12%. Pel que fa a la seva continuïtat, Pepe Serra recorda que serà el patronat del museu qui farà pública la seva decisió en els pròxims mesos.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya ha rebut en dipòsit a la seva col·lecció tres pintures de Joan Miró, Modest Cuixart i Celso Lagar del Museu Reina Sofia. A canvi, el Museu Reina Sofia ha rebut un Canals, un Urgell, un Nonell i una escultura medieval.

Els primers anys del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) van ser molt convulsos. Es va inaugurar el novembre del 1934, poc després dels Fets d’Octubre, però no va ser fins a l'abril del 1936 que el president Lluís Companys va fer-hi una visita oficial, i el museu es va tornar a inaugurar el 24 de maig. La calma va durar poques setmanes, perquè amb l’esclat de la Guerra Civil al juliol van haver de traslladar les obres a Olot i Darnius, entre l‘octubre i el desembre, per preservar-les. Totes aquestes vicissituds històriques són el tema de la nova exposició temporal del MNAC: El museu en perill. Salvaguarda i endreça de l’art català durant la Guerra Civil. És una mostra de petit format però d’un valor “enorme”, com diu el director del museu, Pepe Serra, per tot el que signifiquen el primer director del museu, Joaquim Folch i Torres, i totes les persones i entitats que es van involucrar en la protecció del patrimoni i els anys de la guerra. 

La dirigent comunista barcelonina i miliciana Paulina Ódena García, més coneguda com Lina Ódena, va morir el setembre del 1936 a Granada durant la Guerra Civil: el seu xofer va agafar un camí equivocat, van acabar en un control falangista i abans que els soldats la detinguessin es va suïcidar disparant-se un tret al cap. Tenia 25 anys. La seva aura heroica ha arribat fins avui i dona nom a l’Espai Alliberat a l’Esquerra de l’Eixample Casal Popular Lina Ódena i tots aquells que no la coneguin poden anar-la a descobrir a les noves sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on hi ha per primera vegada el retrat que li va fer un pintor encara desconegut anomenat J. Pons i que es va poder veure al pavelló de la República a l’Exposició Universal de París el 1937. “Aquest quadre és com un altar”, afirma el director del MNAC, Pepe Serra. També s’estrena a la col·lecció permanent el monumental i esfereïdor Afusellaments a la plaça de toros de Badajoz, de Martí Bas, la crònica d’uns fets pels quals el general Yagüe era conegut com “el carnisser de Badajoz”. Aleshores la ciutat de Badajoz tenia uns 41.000 habitants i les estimacions d’assassinats el 14 d’agost de 1936 arriben a les 4.000 persones, és a dir, un 10% de la població. 

La Sala Oval ocupada per les rèpliques a escala real de dos avions que van participar en la Guerra Civil, en una macroinstal·lació de Francesc Torres, serà una de les imatges memorables de la pròxima temporada del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L'altre gran protagonista serà Antoni Gaudí, en una altra exposició de volada que suposarà la revisió del seu llegat 25 anys després de l’Any Gaudí. “En lloc de llum i color, foc i cendres”, diu el director del museu, Pepe Serra, sobre l’enfocament renovador de l’exposició, comissionada pel director de la Càtedra Gaudí, Juan José Lahuerta. Així, s’analitzarà l’obra de l'autor de la Pedrera en el context d’una Barcelona convulsa i es posarà en relleu el caràcter “simbòlic” en lloc de "formal" de les seves obres.

Joan Oliveras i Bagués ha estat nomenat aquest divendres president del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en substitució de Miquel Roca i Junyent, segons ha informat el departament de Cultura amb un comunicat.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) és prou sucós perquè no calgui res més que les ganes per visitar-lo una vegada i una altra. I des de fa pocs dies, i fins al 7 de novembre de l'any que ve, el recorregut és encara més estimulant gràcies a les 19 obres de la Fundació Suñol, d'artistes com Susana Solano, Antoni Tàpies, Eva Lootz, Zush, Carmen Calvo, Joan Brossa i Lucio Fontana, que dialoguen amb treballs tan emblemàtics com la Mare de Déu dels Consellers, de Lluís Dalmau, i l'absis de Santa Maria de Taüll. "Tenim una visió creativa del que és un museu", diu Sergi Aguilar, artista, director de la Fundació Suñol i comissari de l'exposició Diàlegs intrusos. Tot és present juntament amb Àlex Mitrani, el conservador d'art de postguerra i segones avantguardes del MNAC. Precisament la peça que obre aquests diàlegs és una escultura d'Aguilar que evoca un altar, dins un absis de Santa Maria d'Àneu. "És una exposició que hem fet caminant per les sales", diu Aguilar sobre una mostra que també és un homenatge al col·leccionista Josep Suñol, que va morir fa any.

Una trentena de membres d'Amics del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) han animat aquest dimecres la reobertura del museu després de pràcticament tres mesos de tancament forçat per la pandèmia del coronavirus. També hi havia alguns visitants matiners, com el matrimoni format per Carme Sanmartí i Jaume Riba. Com que els seus nets, la Júlia i l'Uriel, no tenen cap activitat telemàtica aquest dimecres, han vingut al museu perquè ella vegi il·lustrades amb obres d'art les històries bíbliques que li ha explicat l'àvia. "M'estimo molt el museu i avui hem vingut per la Júlia", diu la Carme, que és historiadora, mentre passegen entre els absis de la col·lecció de Romànic. "Fa molt temps que li explico la història sagrada, i la manera més maca que pugui veure escenes de la Bíblia és el museu", afirma. "Feia molts dies que la Júlia esperava venir", subratlla el Jaume, tot i que el petit Uriel és un belluguet i potser no arribaran als fons de Gòtic.

Els grans museus del país que encara no ho havien fet han anunciat aquest divendres que tanquen per contribuir a contenir l'expansió del coronavirus, seguint les directius del departament de Salut: el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Macba, el Museu Picasso, els Museus Dalí, La Panera i el Museu de Lleida. També ho han fet la Fundació Joan Miró, Fundació Suñol i la Blueproject Foundation. I a l'Estat també ho ha comunicat el Museu d'Art Romà de Mèrida.

El departament de Cultura, a través de la direcció general de Patrimoni Cultural, ha adquirit en subhasta, exercint el dret de tempteig, una taula inèdita del pintor Lluís Borrassà. La pintura té un preu de 75.000 euros, prové del retaule de Santa Marta, Sant Domènec i Sant Pere Màrtir de la capella de Santa Marta de la catedral de Barcelona i representa la Professió de Sant Pere Màrtir. La peça passa a formar part de la col·lecció nacional de la Generalitat de Catalunya, i serà dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on actualment hi ha poca representació d’aquest artista gironí.

La societat civil ha sigut un dels motors de la transformació del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en els últims anys: la col·laboració amb la Sagrada Família i la família Jujol va permetre el 2014 "canviar" la col·lecció d'art modern del museu", recorda el director del MNAC, Pepe Serra. I torna a passar enguany, perquè alguns dels projectes més destacats estan concebuts amb entitats del país. Tots veuran la llum després de l'estiu. Abans que acabi l'any està prevista la posada de llarg de l'acord del museu amb la Fundació Suñol, que prestarà mitja dotzena de les seves grans obres d'art modern i contemporani perquè es puguin veure en qualsevol punt del recorregut del MNAC, des del Romànic fins a l'art de postguerra. La mostra es titularà Diàlegs intrusos. La Col·lecció Suñol irromp al Museu Nacional i està capitanejada pel conservador d'art de postguerra del museu, Àlex Mitrani, i el director de la Fundació Suñol, l'artista Sergi Aguilar. La intenció és que Diàlegs intrusos tingui continuïtat. "És un treball de llarg recorregut i el projecte valora la potència de la col·lecció Suñol", diu Serra.

Sembla que a Antoni Gaudí se li podrà atribuir un nou miracle en el seu procés de beatificació: l’ampliació anhelada del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) als pavellons de Josep Puig i Cadafalch de la Fira de Barcelona. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat aquest dimarts que si s’aproven els pressupostos la Generalitat farà una aportació extraordinària de 2,5 milions d’euros perquè al museu hi pugui desembarcar el 2021 una gran exposició d’Antoni Gaudí que ocuparia 2.500 dels 6.300 metres quadrats del pavelló de Victòria Eugènia que l’Ajuntament de Barcelona va rehabilitar fa dos anys. Tot i així, la xifra queda 1,2 milions per sota dels 3,7 milions que la Generalitat té compromesos fins al 2021 per a l’ampliació del museu segons el Pla de Museus.

Coincidint amb el 40è aniversari de l'aparició del primer número d''El Víbora', el 29 de setembre del 1979, la revista llegendària en què van col·laborar artistes com Nazario, Roger, Isa Feu, Marta Guerrero, Mariscal, Gallardo, Montesol, Ceesepe, Max i Calonge el Museu Nacional d'Art de Catalunya obre dijous l'exposició 'El Víbora. Comix contracultural'. "Va ser una revista bàsica en la història de la historieta a Espanya, va trencar motlles en l'incipient mercat de còmics per a adults", afirma Antoni Guiral, un referent de la divulgació del còmic i el comissari de la mostra juntament amb el conservador d'art de postguerra del museu, Àlex Mitrani. "La revista va aparèixer gràcies a dues persones, l'editor Josep Tutain, que va ser l'editor d'Edicions de 1984 i altres revistes, que hi va posar els diners, i l'altra va ser qui va tenir la idea i en va ser el director, Josep Maria Berenguer", explica Guiral. "Ens hem centrat sobretot en els inicis dels anys 80 perquè creiem que és la que marca realment la filosofia de la revista –afegeix–. Va ser un moment en què va incidir moltíssim entre el públic. Es venia molt: es parla de vendes de 40.000 i 50.000 exemplars mensuals, era la revista de còmic que més es venia. També tenia una incidència social extraordinària: les presons rebien exemplars d''El Víbora' perquè en demanaven, i els autors eren a tots els salons i jornades del sector". 'El Víbora' també va ser una revista molt important perquè va llançar comercialment autors com Nazario, Max, Pons, Martín i Gallardo.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya consolida el creixement pel que fa a públic: va tancar el 2018 amb 891.346 visitants, un 3% més que l’any anterior, quan va ser visitat per 866.271 persones, prop d'un 5% més que el 2016.

Després que ha estat dipositat al museu des del 2006, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha rebut la donació d'un important conjunt d'obres del fotògraf pictoralista Josep Maria Casals i Ariet (Viladrau, 1901 - Barcelona, 1986) per part de la filla de l'artista, Gabriela Casals Roig. La donació inclou 254 bromolis transportats, 1.164 diapositives en color i un ampli repertori de còpies de treball –més de 13.000 exemplars sobre paper, acetat i vidre.