Un amic m’explica que havia assegurat la compra d’un pis sobre plànol al barri del Poblenou de Barcelona i que la promotora li va retornar el doble de l’import de les arres perquè li sortia més a compte vendre el pis més car a una tercera persona que no pas vendre’l pel preu pactat amb el meu amic. Fins i tot havent-lo de compensar amb el doble de l’import de les arres. El meu amic no va trobar un altre pis al mateix preu que havia pactat, i va haver de buscar-ne un de nou al mercat; tots havien pujat moltíssim de preu respecte a l’any anterior, més de 40.000 € des del moment que ell havia començat a buscar. El meu amic té un bon salari i una molt bona feina, motius pels quals ha acabat trobant una alternativa, però l’anècdota explica com està esdevenint de salvatge el mercat de l’habitatge a Barcelona; no només el de lloguer, sinó també el de compra.

Podria tractar-se del títol de la llargament esperada i encara no escrita mai gran novel·la sobre Barcelona, però es tracta d’una descripció de la realitat. Per ordre del senyor alcalde, es fa saber que al districte de Ciutat Vella de Barcelona ja no es podran obrir més comerços de cànnabis, manicura i carcasses de mòbil, fins ara aixoplugats a l’ordenança municipal sota els nobles epígrafs d’herboristeria, tractaments de bellesa i accessoris de telefonia.

L’Eixample de Cerdà tenia grans espais verds, que no esdevenien espais interiors perquè estaven connectats amb els carrers. El verd era el 50% de l’espai públic. Les diverses configuracions dels dos laterals construïts permetien la continuïtat de parcs, places i avingudes verdes a cada illa. Aquest era l’Eixample de Cerdà. Mireu l’excel·lent documental de Francesc Escribano: Els plans de Cerdà (2020).

El govern municipal de Colau repetia que per l’Eixample hi circulaven 350.000 cotxes diaris com a justificació de l’obra símbol ideològic del seu mandat: la conversió del carrer Consell de Cent en un eix verd. Que hi circulin milers de cotxes cada dia és normal: estem parlant del districte més dinàmic de la ciutat (deu ser el que més aporta al PIB de Barcelona) i està situat just al mig del mapa.

Hi ha documentació i cartografia que donen algunes pistes de com era Barcelona abans del pla Cerdà. En canvi, són força excepcionals les restes arqueològiques que mostren què hi havia abans que s'edifiquessin quadrícules, grans illes i places octagonals. Les obres que s'estan fent al carrer Girona amb Mallorca han aflorat una part d'aquest passat d'una ciutat de masies, convents i camps de cultius. Es tracta del soterrani d'una masia del segle XVI. Els murs, les estances, les escales (quasi intactes), les canalitzacions, les vuit bales de canó i un vas de porcellana xinesa del regnat de Wanli (1560-1620) poden donar detalls d'una època convulsa de Barcelona. Hi ha diferents hipòtesis sobre què hi devia passar, però la més probable és que el 1652 servís per atacar la ciutat. "Aquí hi havia quatre bateries des d'on les tropes de Felip IV disparaven durant el setge de Barcelona del 1652; hem trobat bales que no havien estat utilitzades i, per això, creiem que era un dels punts des d'on s'atacava", diu l'arqueòloga Marta Lucas. No és l'única artilleria, també s'han trobat bales de colobrina, una arma que es feia servir per disparar en distàncies curtes.

Macabra troballa al centre de Barcelona: aquest matí s'ha localitzat el cadàver d'una persona a dins d'un contenidor a l'Eixample, a la cruïlla entre el carrer Casanova i l'avinguda Roma. L'ha trobat un sensesostre que remenava el contenidor de residus i hi ha vist una maleta negra amb rodes. Era gran, molt més que una de cabina. L'ha obert i després de treure una manta blavosa hi ha descobert un tors masculí d'un home blanc, segons ha explicat a l'ARA un testimoni del barri, encara tremolós, a qui l'home s'ha adreçat alarmat pel que hi havia dins la bossa i abans que arribés la policia. Amb un bastó i des de la distància, aquest segon testimoni també ha comprovat que es tractava del cos esquarterat d'un home. Primer no l'ha vist bé i l'ha confós amb un abric de pell, però ha apartat més la manta i ha acabat constatant que es tractava d'un cadàver. Faltaven pocs minuts per a les 11 del matí.

A l’Eixample, Bennàssar va fer diversos edificis importants, com l’Escorxador, la plaça de toros o la residència de gent gran coneguda com les Germanetes dels Pobres. La població de Palma l’any 1940 és de 114.405 habitants. En aquesta etapa s’urbanitzen moltes zones que fins ara només tenien edificacions aïllades i terrenys de cultiu. Les zones que més creixen són: Santa Catalina, Son Armadams, el Camp d’en Serralta, el Terreno, Bons Aires, Arxiduc, Son Dameto, la Vileta, Son Rapinya, Marquès de Fontsanta, Pere Garau, Son Gotleu, la Soledat, Foners, el Rafal Vell, Son Forteza, el Camp Redó... A la costa, les zones que més creixen són Sant Agustí, Cala Major, el Molinar, el Coll d’en Rabassa, Can Pastilla i ses Cadenes, ocupant àrees on fins ara hi havia dunes, terrenys erms i molins de vent.

El govern d’una ciutat té dret a equivocar-se, perquè governar significa prendre decisions. Barcelona, de fet, és una ciutat que ha pres decisions arriscades en l’àmbit urbà en les darreres dècades, fet que l'ha convertit en una ciutat de referència mundial. Algunes d'aquestes decisions no van estar exemptes de polèmiques, com ara el debat sobre les places dures i tantes altres. I el que en vam aprendre és que debatre de manera cívica és la millor manera de socialitzar les transformacions urbanes i d'impulsar el progrés col·lectiu.

La convivència a les grans ciutats no sempre és fàcil, i a vegades sembla fins i tot impossible. Els veïns d'un edifici del carrer Roger de Flor, a la Dreta de l'Eixample, estan tips de l'enrenou que provoquen les seves veïnes i, sobretot, els seus clients. "Ens truquen a l'intèrfon de matinada, perquè s'equivoquen de pis constantment, i no para d'entrar i sortir gent", explica un veí de l'edifici que es justifica per no dir el seu nom: "És que tenen molt mala llet", diu. Com ell, hi ha molts veïns de l'escala que estan farts de conviure amb un prostíbul. Algun matí, al sortir de casa, s'han trobat vòmits per terra o ampolles d'alcohol buides que algun client massa begut ha oblidat. També han de suportar cops de porta a altes hores i, de tant en tant, alguna discussió amb un client que no vol pagar o que ha provocat massa problemes. "Elles tampoc no és que siguin gaire silencioses", apunta un altre afectat, que es queixa que sovint criden per l'escala i que quan algun veí aconsegueix fer-los entendre que no cal fer tant d'enrenou "el macarra les canvia i en venen de noves".

La campanya recentment apareguda als mitjans contra el projecte d'eixos verds de l'Eixample causa perplexitat. Aquest projecte es fonamenta en el Pla de Mobilitat de Barcelona 2013-2018, aprovat per la majoria de partits del consistori. De fet, allí es proposava pacificar dos de cada tres carrers, mentre que al projecte d'eixos verds es proposa pacificar-ne un de cada tres. L'oposició d'alguns líders socials i polítics contra la proposta argumenta que pot limitar l'activitat econòmica. Els exemples de les zones pacificades a Barcelona (el casc antic de Gràcia, l'entorn del Mercat de Sant Antoni) demostren precisament el contrari. Si abans no hi va haver oposició per pacificar dos de cada tres carrers, com és que pacificar-ne un de cada tres és qüestionable?

Amb la transformació de l’Eixample en una superilla, Barcelona caminarà a una altra velocitat. Fins ara s’havia escrit, s’havien aprovat plans i s’havia gesticulat molt sobre la hipòtesi que algun dia Barcelona baixaria del cotxe. Però ara passarà de veritat, per imperatiu físic, perquè les màquines excavadores desmuntaran les voreres actuals i es demoliran totes les calçades. Primer al llarg de vint illes del carrer Consell de Cent i alguns trams perpendiculars, i després, si tot va bé, de manera sistemàtica en un de cada tres carrers. Al final, seran molts més els trams pacificats que els que tinguin carrils de cotxes. I, per tant, a l’Eixample s’hi anirà molt menys en cotxe.

La reducció del trànsit aquests dies arran del confinament de la població ha comportat una millora en la qualitat de l'aire. Ho constata la plataforma veïnal Eixample Respira, que assenyala que amb una "reducció dràstica" del trànsit rodat s'aconseguiria "no només complir amb els nivells legals de qualitat de l'aire, sinó també amb les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut". Per això, la plataforma considera que "cal implementar amb el màxim de contundència les mesures necessàries per reduir de manera dràstica els nivells de contaminació i soroll a l'àrea metropolitana de Barcelona". D'ençà que es va decretar el confinament de la població per la crisi sanitària del coronavirus, el trànsit ha disminuït fins a un 74,6%, segons l'Ajuntament de Barcelona.

Desglaç a la Sagrada Família. L'Ajuntament de Barcelona ha creat una "taula de ciutat" per iniciar la negociació de com ha de ser l'ampliació del temple de Gaudí un cop hagi travessat el carrer Mallorca a partir d'un pont. Entre les divergències que cal superar hi ha qüestions que directament enfronten les diferents parts, però la primera trobada d'aquesta negociació ja ha aconseguit una fita sense precedents: asseure en una mateixa sala els veïns afectats i els representants del temple.

Alejandro Martínez Singul, més conegut com el 'segon violador de l'Eixample', va patir una agressió dimecres a la nit al carrer de la Riera Blanca, que fa frontera entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, segons ha avançat 'El País' i ha pogut confirmar l'ARA. Fonts dels Mossos han explicat a l'ARA que l'home dormia en un caixer automàtic quan un grup de persones el va atacar i colpejar. Apunten que creuen que algú el va reconèixer i per això el van agredir. Per ara no s'ha identificat cap dels agressors, ni se sap quantes persones eren.