Amb la maternitat, a la Maia se li va despertar una "inquietud" d'omplir el buit biogràfic que va des de la concepció fins al part. Un cop en aquest món, la història personal l'ha fet amb la família que fa 46 anys la va anar a buscar a l'Hospital Sant Joan de Déu tot just acabada de néixer i la va adoptar oficialment. Des de sempre, la mare adoptiva, la mare, li va explicar —sense prejudicis— que una altra dona l'havia dut a la panxa però que per alguna raó no es va quedar amb ella.

El departament de Drets Socials estrena aquest dijous la web de la transparència de les residències, centres de dia i habitatges assistencials per a gent gran. Es tracta d'un buscador de serveis geriàtrics on hi ha les llistes d'espera de cada centre amb places públiques perquè qui hi estigui interessat pugui decidir on apuntar-se i esperar-se menys. Aquesta mena d'Idealista del sector geriàtric és un compromís de l'equip del conseller Carles Campuzano per intentar, d'una banda, recuperar la confiança cap a les residències (molt tocades arran de la crisi del covid) i, de l'altra, que les famílies coneguin les característiques i les places que hi ha lliures en temps real.

Durant la primera meitat de l'any vinent, el govern espanyol reformarà el reglament de la llei d'estrangeria perquè els ciutadans de fora de la Unió Europea que compleixin els requisits rebin el nou permís que unifica el de residència i el de feina, aprovat des del 20 de desembre pel Consell Europeu, per simplificar els tràmits burocràtics i reforçar la protecció dels drets de les persones migrants. La iniciativa pretén posar fi a la situació contradictòria d'immigrants que disposen d'autorització per viure en un país comunitari, però no per tenir una feina, cosa que els aboca a ser explotats al mercat laboral irregular.

Qui ho diu, que els homosexuals tenen més diners? El primer informe de la situació socioeconòmica del col·lectiu, fet per la Federació Estatal LGTBI+ (FELGTBI+), assenyala el contrari. Les famílies LGTBI+ ingressen un 18,69% menys que la mitjana de famílies espanyoles. Enfront dels 32.316 euros anuals que cobra una família de mitjana, les famílies LGTBI+ ingressen 26.076 euros.

La filòsofa Begoña Román presideix el Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya, un òrgan assessor de la Generalitat que vetlla perquè les polítiques socials garanteixin drets públics. Román serà l'encarregada d'inaugurar el IV Congrés de l'Acció Social - Inclusió.cat, que es farà dijous i divendres a l'Atlàntida de Vic.

Fa uns dies, les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) van presentar l’informe sobre els indicadors de pobresa i desigualtats, l’INSOCAT núm. 15, a partir de les dades publicades per l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) a Catalunya, entre altres estadístiques. El document, sota el títol Vides precàries, drets vulnerats, mostra un fet que, any rere any, les xifres i les entitats socials corroboren: la persistència i la intensificació de la pobresa, l’extensió de la vulnerabilitat i la multiplicació de situacions de precarietat i exclusió, amb un clar afebliment dels drets de la ciutadania, que pateix greus dificultats per accedir als béns bàsics per a una vida digna.

Carles Campuzano (Vilanova i la Geltrú, 1964) havia aparegut en diferents travesses per ser conseller. Però sempre amb Artur Mas de president i CiU al poder. I és que aquesta és la formació a la qual ha estat lligat més de mitja vida. Format a les JNC –que va presidir–, va representar Convergència al Congrés des del 1996 fins al 2019. Un total de 23 anys i 7 legislatures. Fins que va quedar fora de les llistes de les últimes generals arran del desacord amb Carles Puigdemont. L'oportunitat de ser conseller li ha arribat finalment de la mà de qui ha estat durant anys el seu partit rival, quan fa més de tres anys que va estripar el carnet del PDECat i enmig d’una operació de Pere Aragonès per representar “la Catalunya sencera”.

El dia d'un traspàs de carteres és més aviat agredolç, rúfol, poc donat a l'alegria. Qui marxa fa aquella cara de circumstàncies i qui arriba comença a pensar que potser no hauria d'haver acceptat. El relleu al departament de Drets Socials ha estat molt convergent. La consellera sortint, Violant Cervera, ha estat perfecta, amable i amb tot el bon humor de què pot fer gala aquell que sap que marxa lluny. Tot estava previst per a les cinc de la tarda, hora del te o dels toros. I a aquesta hora ha arribat pel passeig Taulat el cotxe del conseller nou, Carles Campuzano. Tot feia pensar que anàvem a l'hora. Només calia pujar els 21 pisos de l'edifici i fer el fet amb la consellera Cervera. Però ai, que no pujaven. La corrua de periodistes presents per ser testimonis de tan insigne moment hem patit nervis. Càmeres a punt, micros apuntant a l'horitzó. Però no arribava ningú. "Que pugen a peu?", ha fet broma Violant Cervera. Riure nerviós de la resta. Sobretot perquè si fos així caldria pensar que Campuzano, que a banda de ser com Benjamin Button fibrat, cada cop està més en forma i batria tots els rècords: el Kilian Jornet del Benestar Social amb una conselleria amb 3.860 milions de pressupost, de moment.

Des que el 2018 van diagnosticar el Rafael de parkinsonisme plus, un tipus de demència accelerada que no li permet caminar i que cognitivament l’ha afectat de manera greu, la seva dona, María León, se n’ocupa des que es desperta fins que se'n torna al llit. Amb el temps, la malaltia ha acabat fent el seu marit més i més dependent d’ella, que és la seva única cuidadora, i des de fa dos anys la necessita les 24 hores del dia. Però tots dos tenen 73 anys, la María també es fa gran i pel seu caràcter vol estalviar-se demanar ajuda als seus fills si pot. "Els dos primers anys estava força bé, però la pandèmia me’l va ensorrar. Passar-se dos mesos sense poder sortir de casa el va desorientar i mai no s’ha pogut recuperar del cop. I jo, encara que ara em senti amb molta força i energia, no sé com estaré demà. Cada cop està més impedit per la demència, sí, però jo també. He passat un càncer de mama i pateixo artrosi i, per exemple, jo sola no el puc dutxar i em costa aixecar-lo del llit", explica.

Després d'un estira-i-arronsa entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, per tancar els últims serrells de la nova llei de l'avortament, que inclou la baixa laboral per regles doloroses, el text final ha arribat aquest dimarts al consell de ministres. L'executiu ha donat llum verda a l'avantprojecte de la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, coneguda popularment com a llei de l'avortament. Ara bé, aquest és només un primer pas. El document –que es tramita per la via d'urgència– haurà de passar ara pels òrgans consultius, com el Consell General del Poder Judicial, tornar després al consell de ministres i, finalment, anar al Congrés de Diputats, on els partits polítics podran presentar-hi esmenes. La norma entrarà en vigor l'any 2023.

Era un dels compromisos de l'acord del govern de coalició del PSOE i Unides Podem i, finalment, es veurà traduït en una nova llei: a Espanya es podrà tornar a avortar als 16 anys sense el consentiment dels pares. El canvi legal es recollirà finalment a la reforma de la llei d'interrupció de l'embaràs, segons ha avançat la Cadena SER aquest dimarts i ha confirmat el ministeri d'Igualtat a l'ARA. Des de la cartera que dirigeix Irene Montero (Unides Podem) anticipen que s'estan tancant els últims serrells del text i que la intenció és portar-lo la setmana que ve al consell de ministres.

L'estrès, la por o fins i tot la vergonya són sentiments habituals entre criatures i adolescents que han patit abusos sexuals, a qui se’ls fa difícil explicar què els passa pel cap. Per trencar aquest bloqueig mental, a la casa Barnahus de Tarragona, un centre de la Generalitat pioner a l'Estat en l’atenció integral a aquestes víctimes, han introduït a la teràpia psicològica els gossos, amb qui els nens interactuen per guanyar autoconfiança i relaxar-se en un intent de facilitar-los l’obertura.

Fins a 24 mesos de presó per matar un animal a cops o infligint-li tortures. És una de les novetats que incorpora la llei de protecció animal, que aquest divendres ha aprovat el consell de ministres. La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha explicat que la normativa respon a la sensibilitat més gran de la societat espanyola amb els animals domèstics i pretén acabar amb la impunitat que hi ha contra el "maltractament tradicional i l'abandonament" i promoure, alhora, una tinença d'animals "responsable".

Un permís pagat de set dies l'any per cuidar els fills, els pares o la parella. És la proposta dels ministeris de Drets Socials i Igualtat per intentar avançar cap als estàndards europeus en la conciliació, una assignatura en què Espanya suspèn i és a anys llum dels seus veïns. No són nous els problemes que hi ha per fer-se càrrec de familiars dependents, però la pandèmia –i en especial durant la sisena onada, que ha afectat les criatures– ho ha posat encara més en primer pla per les dificultats que hi ha hagut perquè els progenitors quadressin la seva jornada laboral amb els fills positius o simplement confinats.

Un nou naufragi a la ruta canària recorda que el drama migratori continua en el camí més transitat i mortal cap a Europa. Vuit persones que anaven a bord d'una pastera han mort i una dotzena més que les acompanyaven han hagut de ser hospitalitzades –tres en estat greu per parada cardiorespiratòria i dos amb hipotèrmia– després que fossin rescatades a vuit milles nàutiques de la costa sud de Gran Canària. Les víctimes formen part d'un grup de 62 persones, totes d'origen marroquí i entre les quals hi ha dos menors d'edat, segons fonts d'Emergències.

Raquel Manzano tenia 19 anys quan per sentència judicial va quedar legalment sota tutela. El jutjat va considerar que la seva discapacitat intel·lectual la incapacitava per decidir sobre aspectes bàsics i quotidians de la seva vida. “Ningú em va explicar ni em va preguntar res, només sabia que a partir de llavors em prenien tots els drets i necessitaria un permís per a tot”, rememora. No obstant això, ha demostrat ser una dona autònoma i amb un gran sentit de la responsabilitat, i als 40 anys treballa en el servei de neteja d’un hotel, viu amb la seva parella i la tutela total ha quedat limitada a acompanyar-la en qüestions de patrimoni i de salut.

Anass Guennoun farà 19 anys al novembre i, si la llei no canvia, té tots els números per passar a ser un sensepapers. La reforma del reglament d’estrangeria per facilitar la regularització de joves migrants que van arribar sense referents està redactada des del maig, però finalment no s’aprovarà demà al consell de ministres, tal i com es preveia, per discrepàncies dins del govern espanyol. Això, de moment, deixa els 4.000 nois d’entre 18 i 23 anys sota protecció de la Generalitat amb un peu en la marginalitat social. El desbloqueig, a més, permetria als 1.500 menors estrangers sols tutelats per l’administració treballar a partir dels 16, equiparant-los als autòctons. A tot l’Estat hi ha 17.000 nois que se’n podrien beneficiar de la iniciativa.

Cada nou hores mor a les Illes una persona que es troba en llista d'espera per rebre ajuda per la seva situació de dependència, segons ha informat l'agència Efe a partir de l'Observatori Estatal per a la Dependència realitzat per l'Associació Estatal de Directors i Gerents dels Serveis Socials.

A Josep Maria Badenes, com a moltes persones que pateixen la síndrome del cromosoma X fràgil, no els agrada gaire que els toquin sense avisar. Ahir, però, repartia abraçades. Estava content. "Ara tinc un piset i jo soc l'encarregat de les plantes", explicava somrient. "El meu millor amic del pis és diu Antonio", afegia malgrat els seus problemes de parla. Aquesta felicitat tenia un motiu de pes: als 63 anys, finalment, s'ha pogut emancipar. Feia ni més ni menys que 25 anys que estava en llista d'espera per tenir plaça en una residència per a persones amb discapacitat intel·lectual.