"En aquella època no sabia ubicar la majoria de països on anàvem. Són experiències que no viuré mai més. Són irrepetibles. Amb 15 anys ja havia viatjat més que tota la meva família", admet Eric Vega (Masquefa, 2003). Amb el Barça van viatjar arreu del món –a Colòmbia, als Estats Units, al Japó i per tot Europa–, però hi ha un viatge que ha quedat gravat a la memòria per sobre de la resta: al Senegal, l'hivern de l'any 2017 i juntament amb Alejandro Balde, Marc Casadó, Fermín López i Xavi Simons, un altre dels talents de La Masia que avui fa carrera professional. Eren l'infantil A. "És un viatge inoblidable", afegeix. Recorda que va buscar on era el Senegal en un mapa de casa, amb els pares. "Sabia que era un país africà, però no tenia ni idea d'on era". Vega acaba de fitxar pel Sabadell B, a Tercera Federació, després de mesos sense poder gaudir del futbol per culpa de dues lesions al genoll esquerre.

Mamadou Ndiaye era funcionari de presons al Senegal. L'estabilitat laboral i econòmica li va permetre obtenir un visat a Espanya en 2003, quan tenia 31 anys. Va decidir no tornar al seu país per tirar endavant la seva família. De turista va passar a migrant en situació irregular. “Al principi gairebé retorn al meu país. Vaig treballar durant dos anys sense papers en el camp, des de les 5 de la matinada fins a les 9 de la nit. Era quan ningú no volia treballar en el camp”, recorda en referència als anys de bonança econòmica. 16 hores seguides, amb un únic dia lliure a la setmana i un sou de 600 euros mensuals: a 1,5 euros l'hora. Els estalvis anaven per a la família “extensa”, en un país on s'idealitza la vida a Europa. “Quan un arriba aquí, allà creuen que els doblers estan amuntegats als arbres i només has d'allargar la mà per agafar-los. La gent creu que, realment, tot està fet en arribar-hi”.

"Més que la pasta de dents o la crema hidratant, el que més necessita la gent que acaba d’arribar és parlar", explica Keba Sadio. Des de fa uns mesos, aquest mariner del Nàutic de Sant Pol té una doble vida. Més enllà de la seva jornada laboral, dedica una part de les seves estones lliures a donar un cop de mà als senegalesos que acaben d’arribar des de les Canàries. Molts d’ells es troben en hotels de Calella i Pineda de Mar, i ell s’ha coordinat amb els senegalesos que porten anys establerts a Calella, on el 5% de la població és d’origen africà: els porten roba, dentífric o articles d’higiene bàsica. A través del boca-orella i el WhatsApp, desenes de persones s’han organitzat per donar un cop de mà als seus compatriotes. Fa menys de sis anys, Sadio era un d’ells. Ell, que ja supera la trentena, també va venir en pastera, però fent una ruta molt més llarga pel desert.

El president espanyol, Pedro Sánchez, començarà aquest dimarts una gira per tres països de l’Àfrica occidental: Mauritània, Gàmbia i el Senegal. La visita respon a l’augment de la pressió migratòria a les illes Canàries de les últimes setmanes, quan la majoria de les sortides han estat des de Mauritània. La premsa canària recorda aquests dies que la ruta ja té trenta anys d’història, durant els quals han arribat més de 229.000 persones. Ara bé, més del 54% del total des del 2020. Des de la Moncloa apunten que aquest viatge servirà per mostrar “el punt de vista multidimensional” del govern espanyol, que vol reforçar la seguretat però també parlar de cooperació i comerç.

Quan faltava un mes perquè complís 44 anys, l’inspector d’impostos Bassirou Diomaye Faye estava empresonat a l’espera de judici i era candidat d’unes eleccions presidencials que s’acabaven d’ajornar sense una data a curt termini. Després de la pressió ciutadana, la intervenció del consell constitucional i una llei d’amnistia que va alliberar els presos com ell el 15 de març, aquest diumenge ha guanyat les eleccions i s'ha convertit en el cinquè president del Senegal.

“No demanaré perdó, no vaig fer res malament”. Macky Sall, el president del Senegal, s’expressava d’aquesta manera en la seva última entrevista amb la BBC, dies abans d’abandonar finalment la presidència, el pròxim 2 d’abril. Al mitjà públic britànic, el president senegalès responia sobre la decisió d’endarrerir les eleccions presidencials, que s’haurien d’haver celebrat el 25 de febrer. Després d’una sèrie de manifestacions –que van acabar amb la mort de tres joves estudiants–, i d'una decisió del Consell Constitucional, Sall va fer marxa enrere i va decidir celebrar-les el 24 de març.

“Qualsevol reunió és dissolta. No només amb l’oposició, sinó amb els periodistes. Encara que et vegin amb la teva càmera, l’armilla de premsa o el micròfon, et faran fora igualment”, explica en Salif Sakhanokho, un periodista senegalès independent. Dilluns va cobrir una de les sessions parlamentàries més tenses de la història del Senegal. Hores abans de l’inici de la campanya electoral per a les eleccions presidencials del 25 de febrer, el president Macky Sall va anunciar que les posposava sine die.

Voluntaris de les Illes Balears participen aquest dijous en la inauguració de les noves instal·lacions de la Fundació Dentistes sobre Rodes a la remota població de Missirah, al sud del Senegal, a prop de la frontera amb Gàmbia. És un lloc on una persona es pot haver de desplaçar durant hores per tenir atenció sanitària. En concret, s'hi ha instal·lat un quiròfan, una sala d'òptica i optometria, tecnologia d'odontologia i implantologia digital i una sala d'educadors. D'aquesta manera, l'ONG, que va començar desplaçant-se en furgonetes i camions des d'Espanya i apropant així tractaments i intervencions de dentistes a diferents zones desfavorides del Senegal, ara incrementa les instal·lacions en quantitat i qualitat a la seva clínica de Missirah.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són fonamentals per al món de la cooperació internacional, ja que aborden desafiaments com la pobresa i el canvi climàtic, promouen la col·laboració i l'enfocament integral per crear un futur sostenible per a tothom.

Les dones a la zona rural de la Casamance exerceixen rols cabdals en l'agricultura, la gestió de les llars i les activitats econòmiques, contribuint significativament a la producció d'aliments i al benestar familiar. També es dediquen al desenvolupament comunitari, a l'educació i les iniciatives de salut alhora que preserven les tradicions culturals. Sovint involucrades en el comerç a petita escala, afronten reptes relacionats amb l'accés a l'educació, la sanitat i la igualtat, i continuen com a pilars essencials en el teixit social i econòmic de les seves comunitats. Això no només es fa evident durant qualsevol de les accions de cooperació de les Balears al Senegal, sinó que és un fet que es té molt en compte en la preparació de les iniciatives.

L'accés a l'aigua potable és un repte global i crític per raons diferents. Mentre que a les Balears la pressió del turisme en fa un sobre ús i la deficient xarxa hídrica perd milions de tones d’aigua, al Senegal milers de persones manquen d’un accés fiable a aigua potable, com és el cas dels més de 2.000 residents de les illes Bliss Karone.

“Tenim el cor trist. Amb la vida no s’hi juga”. Aida Mbodj, una política senegalesa, apareix coberta de blanc i amb els ulls plorosos. Ajunta les mans, com pregant, mentre transmet el seu missatge al país: l’estat de salut d’Ousmane Sonko ha empitjorat i avui ni tan sols ha reconegut els pocs visitants que l’han anat a veure. No menja des de fa pràcticament un mes, i si la situació no canvia, morirà els dies vinents.

“Al Senegal estem vivint un infern, els preus del menjar s’han multiplicat per dos o per tres”, protesta el Mamadou, un mestre a temps parcial que viu entre Dakar, la capital del Senegal, i el seu poble, a la regió de Tambacounda, al sud-est del país. Enumera els preus de les cebes, l’oli i el mill. Explica les fórmules que tria per esquivar l'augment dels preus: intenta comprar els sacs quan estan més barats i els guarda en un àtic. Un sac de 50 quilos de blat de moro costa 17.500 francs CFA (26 euros), molt més que abans de la pandèmia, quan el mateix sac costava 10.000 francs CFA (15 euros). Els salaris, al sector informal on intenten sobreviure milers de joves a la capital, amb prou feines arriben als 150 euros. I els sacs duren poc si les famílies que cal alimentar tenen molts membres. El Mamadou, en aquest aspecte, es considera un afortunat: “Un sac d’aquests em dura un mes i mig”, diu. La troballa aquesta setmana d’una embarcació amb 101 persones, de les quals només 37 van sobreviure, ha estat l’últim recordatori de la crisi econòmica que viu aquest país de l’Àfrica Occidental. Venien d’una població costanera i intentaven arribar a les illes Canàries. Mamour Ba, el germà d’un dels morts, Cheikhouna Ba, ha declarat a la BBC que ell mateix intentarà arribar a Europa utilitzant la mateixa ruta, ja que ara li resulta impossible viure al Senegal. Tres dels seus germans i un dels seus cosins anaven a la pastera. Tots van sobreviure menys el Cheikhouna, casat i pare de dos fills.

Una piragua de pesca tradicional que va salpar el 10 de juliol de Fass Boye, al Senegal, amb 101 persones a bord que volien arribar a les Canàries ha estat rescatada davant les costes de Cap Verd amb només 38 supervivents. Tot i que només s'han pogut recuperar set cadàvers, la resta es donen per morts, segons ha constatat aquest dimecres l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Es confirma així que la ruta atlàntica, on és molt fàcil que les embarcacions es perdin, és una de les més perilloses per als migrants.

Els bells paratges i una població acollidora fan de la zona de la baixa Casamance una de les zones més atractives del Senegal. A la desembocadura del riu que duu el mateix nom, i localitzat al municipi de Kafountine s'hi troba el conjunt de quatre illes anomenades Bliss Karone: Kailo, Boune, Boko i Saloulou. Una vegetació exuberant i una rica biodiversitat conformen el llençol en el qual resideixen un poc més de dues mil persones que practiquen la pesca, el cultiu d'arròs i l'horticultura com a principals activitats econòmiques.

Pocs minuts abans de les nou del matí, desenes de persones feien cua aquest dijous al Palau de la Justícia de Dakar. Esperaven el veredicte del judici a Ousmane Sonko, l’opositor més popular del Senegal, acusat d’haver violat Adji Sarr, una jove massatgista. La sentència judicial, quan faltaven pocs mesos per a les eleccions presidencials, tenia clares connotacions polítiques: una condemna el deixaria fora de la cursa presidencial i aplanaria el camí de Macky Sall, el president actual, de cara a intentar un tercer mandat inconstitucional -el màxim al Senegal són dos mandats-.

Boubacar Boris Diop va néixer i créixer a la Medina, un barri de Dakar (Senegal) amb una història fundacional ben trista. La Medina es trobava al costat de Plateau, el barri administratiu on vivien els colons francesos, i va sorgir d’una necessitat: volien el servei domèstic a prop per tenir-lo sempre disponible, però lluny per no haver-hi de conviure –i arriscar-se que els contagiessin malalties–. El senegalès, de 77 anys, és avui un dels escriptors més reconeguts del continent africà, i ha vingut a les Canàries a presentar la traducció al castellà de La gloire des imposteurs a la Casa África. Es tracta d’un recull de cartes de fa una dècada entre ell i l’escriptora maliana Aminata Traoré, que s’acaben convertint en una anàlisi del futur de Mali i el Sahel després de la caiguda de Gaddafi a Líbia. Diop considera que ningú dubta més que un escriptor africà: “Adreçant-se en un idioma estranger a un públic massa ocupat com perquè li vingui de gust llegir-se els seus llibres, sol tenir la sensació de predicar en el desert”, va escriure en un dels seus assajos, África más allá del espejo.

L'ONG TASNI, de Pollença, ha creat el programa 'Millora dels serveis sanitaris a les illes Bliss Karone, 2023-2025' amb l'objectiu de dotar de serveis sanitaris públics i uns serveis d'evacuació mèdica aquestes quatre illes del Senegal, on resideixen més de 2.000 persones. Segons han explicat a l'ARA Balears, la insularitat i la manca de recursos i de personal sanitari deixen els habitants d'aquestes illes en una situació de desprotecció mèdica que amb aquest programa es pretén resoldre.

El president de la Unió Africana (UA), Macky Sall, s'ha reunit aquest divendres a Sotxi amb el president rus, Vladímir Putin, amb una qüestió central a l'agenda: dinamitzar la sortida del blat i els fertilitzants que el seu continent necessita per evitar una crisi de fam. La guerra a Ucraïna i l’efecte que ha tingut en el transport, la producció i la distribució de blat rus i ucraïnès està afectant durament el continent africà des de fa mesos. Sall és també president del Senegal, un dels països més perjudicats. Després de la reunió, ha fet una crida directa als països occidentals perquè aixequin les sancions que impedeixen l'exportació d'aquests productes russos.

Un curtcircuit va provocar l'incendi que va causar la mort a 11 nadons en un hospital al Senegal. Les flames es van escampar ràpidament. Només es van salvar tres dels nadons de la sala de nounats del centre, que segons mitjans locals feia poc que s'havia inaugurat. El foc va afectar el departament de neonatologia de l'hospital públic de Tivaouane, a uns 120 quilòmetres de la capital. El president del país, Macky Sall, va donar el condol a les famílies en un missatge a Twitter, però no va donar més explicacions.