Dos quarts de sis de la tarda és l’hora punta. És llavors quan joves subsaharians i tota mena de gent variada fan cua al drapaire amb els seus corresponents carros de supermercat plens fins a dalt de trastos que han recollit al carrer durant tot el dia. El drapaire és una nau industrial al districte de Sant Martí de Barcelona. A l’interior, tot tipus de ferros i plàstics formen una enorme muntanya, en la qual es pot distingir alguna bicicleta retorçada, cadires cap per avall, banyeres i, fins i tot, escalfadors d’aigua esventrats. El senegalès Abdul Karim Cissé n’és l’encarregat, i tota la resta de treballadors també són subsaharians. “El que vosaltres anomeneu escombraries per a nosaltres és or”, afirma. Ho controla tot des d’una mena de garita on fa comptes amb un ordinador cobert amb una gruixuda capa de pols. El 2020, amb la pandèmia, el negoci va anar millor que mai, assegura abans de deixar anar una sonora riallada de satisfacció: van facturar el doble que l’any anterior gràcies al cada vegada més gran nombre de desheretats que es dediquen a buscar ferralla.