L'Audiència de Palma ha deixat en llibertat aquest dimarts els migrants del conegut com a avió pastera, que eren a la presó –de manera provisional– des del 2021, després que el principal delicte pel qual estaven acusats –el de sedició– hagi quedat derogat. Però immediatament després de la seva sortida del centre penitenciari, la Policia Nacional ha detingut a la vintena de migrants per posar-los a disposició judicial perquè han quedat en situació irregular a Espanya. Ara, el jutjat de guàrdia haurà de decidir si han d'entrar en un Centre d'Internament per a Estrangers o no.

Seguir les propostes de reforma del Codi Penal recorda aquests dies el Carrusel Deportivo dels diumenges de la nostra infància. Cal estar atent al minut i resultat. I a vegades ni així n'estem assabentats. De cop, el govern vol eliminar el delicte de sedició, rebaixar parcialment les penes en el de malversació i arreglar el desgavell de la llei del només sí és sí. I cada dia ho fa de manera diferent.

La Fiscalia demana cinc anys de presó per delicte de sedició per als 22 migrants que varen fugir després de forçar l'aterratge d'un avió a l'aeroport de Son Sant Joan el novembre de l'any passat. Els passatgers varen escapar-se de l'avió que feia la ruta Casablanca-Istanbul aprofitant un aterratge per una suposada emergència mèdica, que va ser fingida.

Si no hi ha sorpreses d'última hora, la reforma del Codi Penal hauria de superar aquesta mateixa setmana la prova del cotó al Congrés de Diputats. El PSOE i Unides Podem, pel que fa als desordres públics, i els socialistes i els republicans, en referència a la malversació, han presentat aquest dilluns les esmenes que haurien de trobar els vots necessaris en la majoria de la investidura. La triple dreta, Junts i la CUP ja han comunicat que no s'hi sumaran, els primers per veure-les excessives i els independentistes perquè interpreten que són insuficients. Quins són definitivament els canvis?

A Pedro Sánchez i a Salvador Illa no els preocupa gens la reforma del Codi Penal. Aquests dies n’hem debatut molt, sobre la derogació/reforma del delicte de sedició, una qüestió en la qual insisteixo que caldria que els juristes fessin més cas del diccionari si realment es vol posar límits als jutges: si parlem d’”intimidació” en el sentit del diccionari, tots podem quedar empresonats tant si ens enfilem a un cotxe patrulla com si mirem malament un policia. Confio que puguin encara reparar un text que continua oferint totes les eines als jutges per imaginar “violències atmosfèriques” i castigar-les, però hi ha juristes que semblen haver-se abduït en el vocabulari de la professió i haver perdut de vista el món real. El món empíric, el de la ciència, el del sentit de les coses. Però dit això, i com deia al principi, crec que això no fa perdre la son al PSOE: ells estan per una altra cosa. Ells estan per preservar un mecanisme que sempre ha planat sobre tot el sistema: el delicte de decisió.

Començaré pel més evident. Abolir –no reformar– delictes anacrònics com la sedició és un acte degut en un estat democràtic que aspira a respectar els drets humans, especialment els drets de les minories i els grups dissidents. Les lleis que criminalitzen la sedició es remunten a règims polítics predemocràtics i van ser concebudes originalment per protegir monarques i governs autoritaris de qualsevol crítica o aixecament potencial del poble. Típicament, l'objectiu era condemnar qualsevol acte, publicació o opinió que es fes amb "intenció sediciosa" o "difamatòria". La tipificació legal incorporava elements subjectius de gran vaguetat, i això facilitava una aplicació arbitrària per part de jutges o altres operadors jurídics amb l'objectiu de silenciar o eliminar la crítica o l'oposició política, restringir la llibertat de premsa o limitar la llibertat d'expressió quan el seu objectiu era criticar els poders establers. La sedició, per exemple, va ser utilitzada pels britànics per suprimir la dissidència contra l'administració colonial a l'Índia i empresonar lluitadors per la independència com Mohandas K. Gandhi. Malauradament, a l’Índia independent, el delicte al qual Gandhi es va referir com "el príncep entre les seccions polítiques del Codi Penal Indi dissenyades per suprimir la llibertat dels ciutadans" no es va derogar i avui és el centre de les crítiques de defensors de drets humans. La raó? En ple retrocés democràtic i de gir cap a l'autoritarisme instigat pel primer ministre Narendra Modi, les imputacions per aquest delicte no han fet més que augmentar. Ara mateix hi ha més de deu mil persones acusades de sedició, entre les quals líders opositors, estudiants, periodistes, i acadèmics.

Resulta innegable que el procés sobiranista català s'ha convertit en una palanca de canvis a gran escala. Alguns d'aquests canvis són positius, d'altres no tant; però s'han remogut mentalitats i s'han alterat conceptes que semblaven inamovibles.

En la junta de portaveus d'aquest dimecres, el Partit Popular (PP) va reclamar un canvi en l'ordre del dia del ple del Parlament del pròxim dimarts, per incloure una Proposició No de Llei (PNL) per rebutjar l'eliminació del delicte de sedició que ha impulsat el govern estatal de Pedro Sánchez. Aquesta és una qüestió que no incideix a les Balears, ja que la reforma afecta els polítics independentistes catalans que van ser condemnats després del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, tenia aquest dimarts una oportunitat d'or per rematar un Pedró Sánchez que acudia especialment afeblit després del fiasco de la llei del només sí és sí i en plena polèmica per la derogació del delicte de sedició, un autèntic casus belli per a la dreta política i judicial. Feijóo ha sortit en tromba sense estalviar qualificatius: "El seu és un govern en flames", "Mai Espanya ha tingut un govern com el seu", etc. Però com sempre li sol passar al polític gallec, un lapsus en el pitjor moment li ha esguerrat la posada en escena. "Tothom es vol escapar del seu govern, avui no han vingut ni els diputats de Podem!", ha dit sense adonar-se que allò no era el Congrés ni Podem té senadors. La bancada socialista i el mateix Pedro Sánchez han esclatat a riure i Feijóo ha hagut de matisar que es referia "als diputats que són ministres".

Tornem als temps del bon esclau, de l’Oncle Tom agraït amb la condescendència de l’amo. Tornem als temps de les anades a Madrid on ens passen el raspall per l’espatlla, i d’on tornem eufòrics per les engrunes aconseguides, per la bijuteria de coloraines que ens han penjat al coll. Tornem al peix al cove, que ja se sap que quan fa mal temps no es pot menystenir ni un grapat de morralla.

Contradient els seus adversaris, el PSOE assegura que el president espanyol, Pedro Sánchez, actua no només sense parar atenció a les enquestes sinó assumint que algunes de les seves decisions sobre Catalunya el poden perjudicar. Per això el portaveu del partit al Congrés, Patxi López, va mostrar-se convençut que calia eliminar la sedició del Codi Penal "encara que costi vots". Però quants? Les enquestes apunten que l'independentisme no està entre els problemes que més inquieten els espanyols, molt més preocupats per l'economia o la sanitat. Això va donar espai als socialistes per concedir els indults als presos polítics el 2021 mitjançant una explosió controlada que va consistir en un acte solemne previ a les vacances estivals. L'impacte als sondejos de la decisió va ser aparentment escàs: no s'aprecien grans diferències en les preferències de vot dels ciutadans abans i després de prendre la decisió. ¿Passarà el mateix amb la reforma del Codi Penal?

Sí, trobo que fa un novembre estrany. Massa calor. Però diuen que ens hi hem de començar a acostumar. Aquells estiuets de Sant Martí, dies de plàcid sol solet, que eren una treva de la fred i les boires, ara només existeixen en el record. Tot és sempre igual: hivern i estiu. Vivim en la monotonia i en la mediocritat. L’estiuet de Sant Martí no té cap sentit com a alleujament. Només és una cosa antiga que el canvi climàtic ens fa enyorar. Tot ha canviat. Hem entrat en una nova dimensió de gairebé tot. De la naturalesa, de la vida urbana, de les relacions interpersonals, de la política. Ara, per exemple, hi ha a Catalunya una gran excitació per aquest canvi jurídic que s’anuncia. La supressió de l’anomenat delicte de sedició. Tothom està molt content. Quina gran notícia! El senyor Sánchez i el senyor Aragonès exulten. La faula de diàleg ha donat el primer fruit. No sé si el president gran és un cínic i el president petit un il·lús. Però m’ho temo. No hi haurà cap derogació, serà només allò que els espanyols en diuen “los mismos perros con distintos collares”. Canvi de nom, però molt més ambigu que l’altre; reducció de pena, però pena, al cap i a la fi. I sobretot una adequació als codis europeus que es pensen que facilitarà l’extradició d’aquells que la justícia europea protegeix. El que volen els espanyols és l’empresonament de Puigdemont. Del fugado. Que pagui per l’horror que ha comès, per ser el capdavanter de la nefasta segregación d’un territori de la pàtria. Només de pensar que això és possible ja és un delicte. Encara que desactivés la independència proclamada és reu del crim més gran que es pot cometre a Espanya. S’ha d’empresonar com sigui. Que exultin doncs el cel i la terra, l’empresonament s’acosta. De fet, encara que el PP ho dissimuli, tots estan contents. Però si Sánchez està content, el PP ha de treure foc pels queixals. És el teatre de la política.

El dret no és una ciència exacta. Si les lleis es poguessin aplicar de forma automàtica, sense necessitat d’interpretar-les tenint en compte els fets concrets i el context normatiu, no ens caldrien els juristes ni els tribunals. Malgrat això, amb motiu de la proposta de modificació del Codi Penal per derogar el delicte de sedició, igual com passa amb el futbol, han sortit analistes de tota mena i condició que, sense ruboritzar-se i sense haver llegit cap text, han pontificat sobre les virtuts i els defectes d’aquesta mesura i ja saben, per a cada cas, quina és la resposta que donaran els tribunals.

Després de commemorar amb una nena filipina que érem 7.000 milions d’habitants al planeta l’any 2011, ara, al 2022, la criatura que representa que hem arribat als 8.000 milions és un nen de la República Dominicana. No sabia que s’escollissin nadons per marcar simbòlicament fites demogràfiques com la que diuen que acabem d’assolir, però al nen li han posat una minisamarreta espantosa. Amb els anys que han tingut no els costava res treballar una estona més en el disseny. Espero que quan sigui gran faci la queixa pertinent, que aquesta foto ha corregut per tot el món. Estètica a part, ja som 8.000 milions de persones. Sorprèn la sonoritat d’un número tan rodó. Naturalment que no som 8.000 milions de persones al planeta. Devem ser 7.678.974.986 o 8.000.124.345 o jo què sé. Les Nacions Unides tracten amb números rodons les grans xifres de la humanitat i això ens facilita la feina a les que tenim problemes numèrics. Però això, a part de ser imprecís, ens confirma més la idea que només som un número entre molts. Una matrícula. Això és bo per a la humilitat —els fums de segons qui contaminen més que un cotxe— i és dolent pel que fa als drets humans: si som números, no som tan humans. No és una bona notícia que el món estigui superpoblat, però sobretot no és una bona notícia que mentre augmenta la població també augmentin les desigualtats d’un sistema que està cremant els seus darrers cartutxos en la seva versió més salvatge.

Tres dies després que el PSOE i Unides Podem registressin al Congrés la proposta per derogar la sedició, la següent negociació que està en marxa és la de la reforma de la malversació, un delicte que també afecta condemnats, exiliats i processats en causes vinculades al Procés. Fins ara s'havia portat amb discreció, però aquest dilluns tots els actors implicats ho han reconegut obertament. El primer, el president de la Generalitat, Pere Aragonès: "Ara toca obrir aquesta batalla". El govern espanyol per ara s'hi posa bé, però no garanteix els vots del PSOE a l'espera de tancar un acord amb tota la seva lletra petita. La idea és que, mentre es tramiti al Congrés i al Senat la derogació de la sedició i els canvis en el delicte dels desordres públics agreujats, s'introdueixin esmenes per canviar també la malversació.

El punt 2 del nou article 557 del Codi Penal sembla ideat específicament per adaptar-se a la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets de la tardor del 2017. Presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial durant aquest temps (entre sis i vuit anys d'inhabilitació absoluta si es tracta d'una autoritat) quan el delicte sigui comès "per una multitud el nombre, l'organització i el propòsit de la qual siguin idonis per afectar greument l'ordre públic". Aquesta és bàsicament la part nova del que s'ha registrat aquest divendres al Congrés. Però, com queda la resta? ¿Es castigarà més els manifestants com apunten algunes entitats? La resposta simple és que seran els jutges els que decideixin com aplicar les novetats, però els supòsits són si fa no fa els mateixos que hi havia fins ara. Hi ha, però, quatre canvis significatius que repassem a continuació.

El punt 2 del nou article 557 del Codi Penal sembla ideat específicament per adaptar-se a la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets de la tardor del 2017. Presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial durant aquest temps (entre sis i vuit anys d'inhabilitació absoluta si es tracta d'una autoritat) quan el delicte sigui comès "per una multitud el nombre, l'organització i el propòsit de la qual siguin idonis per afectar greument l'ordre públic". Aquesta és bàsicament la part nova del que s'ha registrat aquest divendres al Congrés. Però, com queda la resta? ¿Es castigarà més els manifestants com apunten algunes entitats? La resposta simple és que seran els jutges els que decideixin com aplicar les novetats, però els supòsits són si fa no fa els mateixos que hi havia fins ara. Hi ha, però, tres canvis significatius que repassem a continuació.

Jaume Asens (Barcelona, 1972) és el líder d’Unides Podem al Congrés i un dels dirigents que amb més vehemència han defensat des de l’inici de la legislatura la necessitat de reformar el delicte de sedició. Atén l’ARA després d’haver registrat al Congrés una proposta de reforma del Codi Penal que, admet, no arriba tan lluny com voldria però que sí que considera “un pas important” per fer front a la desjudicialització. Concedeix, tanmateix, que l’última paraula continuarà sent dels jutges.

"El progrés d'Espanya no pot esperar el PP". Així ho ha afirmat el ministre de Cultura i Esports –i president del PSC–, Miquel Iceta, després de l'anunci que va fer aquest dijous el cap de l'Executiu estatal, Pedro Sánchez, quant a la reforma del Codi Penal per substituir el delicte de sedició per un de desordres públics agreujats, amb menors penes de presó. "Sánchez està compromès amb la política del retrobament, sabia que es faria perquè havia donat la seva paraula en el debat d'investidura", ha destacat Iceta.