Hores després que Julian Assange es declarés culpable d'espionatge davant de la cort federal de Saipan, la capital del territori nord-americà de les illes Marianes del Nord (al Pacífic), el fundador de WikiLeaks aterrava aquest dimecres al vespre a l'aeroport de Canberra, on els seguidors que l'esperaven van esclatar amb crits de . Va saludar a la multitud mentre caminava per l'asfalt.

Cada generació arrossega el seu carregament de porqueria oficial amagada sota les catifes del poder amb l’excusa de la seguretat o l’interès nacional. Fins que tot salta pels aires. A vegades es tracta d’una explosió controlada des de dins del sistema. Per a això cal algú prou clarivident per entendre que la supervivència de l'statu quo ha topat amb un canvi cultural indefugible que li passarà per sobre si no es cavalca amb intel·ligència (és el cas de Joan Carles de Borbó a Espanya).

La notorietat pública global de Julian Assange, que el 3 de juliol farà 53 anys i que podrà celebrar l'aniversari en llibertat per primer cop en catorze anys, va esclatar l'abril del 2010. Havia creat la web de filtracions Wikileaks quatre anys abans, el 2006, però fins aleshores el material que difonia i, sobretot, els mitjans a través dels quals ho feia no havien causat gaire rebombori. Però la difusió a Wikileaks dels primers vídeos que denunciaven els crims de guerra dels Estats Units a l'Iraq va canviar completament la percepció que es tenia de la seva feina.

La tortura judicial de Julian Assange ha acabat. A partir d'ara, només s'haurà d'ocupar de refer la seva vida, en companyia de la seva dona, Stella, i dels seus dos fills. Durant 14 anys, des de l'agost del 2010, el fundador de Wikileaks ha vist com, d'una manera o altra, els Estats Units han volgut fer-li pagar, amb un càstig exemplar per evitar futures filtracions, la seva gosadia. Quin va ser el seu delicte? Exposar amb la publicació a Wikileaks els crims de guerra comesos per les tropes nord-americanes arran de la guerra de l'Iraq i la de l'Afganistan o, entre altres revelacions, la violació dels drets humans a la presó de Guantánamo.

A França, les forces d'esquerra han format un Nou Front Popular per aturar l'avenç de la ultradreta, i l'activista Julian Assange ha obtingut per fi la llibertat després d'arribar a un acord amb el govern dels EUA. Són dues notícies inconnexes, en principi, i a més cal mirar la corresponent lletra petita de cadascuna. El Nou Front Popular ha aconseguit escurçar distàncies respecte al Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, i les expectatives als sondejos del candidat ultradretà, Jordan Bardella, per a les eleccions legislatives de diumenge que ve, queden per sota de la majoria absoluta. Ara bé, el Front d'esquerres no obtindria suports per formar govern, i són notòries les tensions internes en una aliança entre el Partit Socialista, el Partit Comunista i la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon: l'expresident socialista François Hollande (el que tenia un perruquer caríssim) no s'ha estat d'etzibar-li a Mélenchon que, si realment vol ser útil a les esquerres, el millor que pot fer és “posar-se a un costat i callar”. Pel que fa a Assange, al creador de Wikileaks li ha calgut declarar-se culpable per obtenir l'acord que li ha permès sortir d'una presó britànica cap a Austràlia, després de 12 anys de privació de llibertat, persecució judicial salvatge, campanyes de difamació, agressions contra els seus familiars i un fort desgast físic i psíquic, del qual està per veure si es podrà recuperar. No s'ha d'oblidar, a més, que la benevolència de Biden ve induïda per la necessitat urgent que té el president americà de sumar algun punt a favor davant del seu electorat, en una campanya per a la reelecció contra Trump que se li presenta molt costeruda.

El calvari judicial de Julian Assange arriba a la seva fi dotze anys després de demanar asil a l'ambaixada de l'Equador a Londres i cinc anys després de quedar empresonat en un centre penitenciari britànic de màxima seguretat. El fundador de Wikileaks ha quedat en llibertat aquest dilluns i tornarà a Austràlia en les pròximes hores després d'haver arribat a un acord amb el govern dels Estats Units, que ha acceptat, finalment, posar fi al cas sobre les seves revelacions de documents secrets, a canvi que Assange es declari culpable d'un càrrec de violació de la llei d'espionatge. La sentència es dona per completa i, per tant, Assange torna a casa.

Victòria parcial per a Julian Assange. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les li ha concedit aquest migdia de dilluns el dret a una apel·lació completa contra l'extradició als Estats Units. Les garanties que els magistrats van demanar a Washington per assegurar-se que no se’l condemnaria a mort han sigut acceptades com una “promesa executiva inequívoca”, però no aquelles amb què podria buscar acollir-se al dret a la llibertat d’expressió que recull la Primera Esmena de la Constitució del país.

Els Estats Units han presentat, al límit del temps, les garanties processals que el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i de Gal·les van demanar el mes passat en el procés d'extradició de Julian Assange. Unes garanties que, d'acord amb la dona del fundador de Wikileaks, Stella Assange, considera buides i que són una forma "d'escapolir-se" de la qüestió sense un compromís explícit sobre res. A la pràctica, la formalitat completada per Washington situa Assange un pas més a prop de l'avió que l'extradiria.

La sort de Julian Assange ens importa cada cop menys perquè el projecte de WikiLeaks representa la fe en les societats obertes, i ara resulta que els imperis estan tornant amb força. L’aniversari de la guerra d’Ucraïna és el recordatori més llampant d’aquesta fragmentació del món. Però n’hi ha més: l’aïllacionisme de Trump, que fa quatre dies amenaçava de deixar d’ajudar els aliats de l’OTAN i de posar un aranzel del 10% a les importacions si guanya les eleccions; o el desenganxament del Sud Global, que vol dir que la democràcia més gran del planeta, l'Índia, no ha condemnat ni amb paraules ni amb sancions l’assassinat d’Aleksei Navalni. Llegint la premsa aquest cap de setmana, tots els articles acabaven amb la conclusió que Europa hauria d’invertir molts més diners en defensa per protegir allò que Josep Borrell va anomenar “el jardí europeu”, en contraposició a “la jungla” que és “la major part del món”. En comptes de regir-se per normes cada cop més clares i compartides, el planeta es trosseja en poders que competeixen entre ells de forma cada cop més anàrquica i descarnada.

És possible que us hàgiu oblidat de Julian Assange. Han passat onze anys des que va desaparèixer de l’escena pública: primer en el confinament claustrofòbic de l’ambaixada equatoriana i després, al cap de gairebé cinc anys, a la presó de màxima seguretat de Belmarsh. Lluny de la vista, lluny del pensament. Tot això està a punt de canviar ara que presenta una última batalla desesperada al Tribunal Suprem de Londres per evitar ser extradit als Estats Units i tornar a desaparèixer, molt probablement, aquesta vegada en una presó estatal durant molt de temps. Per què ens hauria de preocupar?

Julian Assange haurà de seguir esperant fins al mes de març per saber si té dret a una nova apel·lació amb què oposar-se a l'extradició als Estats Units. El segon i últim dia de la vista que s'ha seguit al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les aquest dimarts i dimecres ha acabat passades les 16.30, hora local de Londres, quan la jutgessa Victoria Sharp ha comunicat a les parts que ajornen la decisió per a una data futura, i que si ella o el jutge segon, Jeremy Johnson, requereixen més informació, s'hi posaran en contacte.

El calvari judicial de Julian Assange, fundador de WikiLeaks, viu aquest dimarts i aquest dimecres un nou episodi, ara al Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les. I, en funció de la resolució dels dos jutges, Victoria Sharp i Jeremy Johnson, el camí legal al Regne Unit per aturar l'extradició als Estats Units podria acabar de forma abrupta.

Al final d'una multitudinària conferència de premsa, gairebé entre llàgrimes quan ha confessat que els seus dos fills "no saben què està passant", Stella Assange, la dona de Julian Assange, ha assegurat aquest dijous que "la lluita per la llibertat del Julian es lliura contra el temps" i contra el seu "deteriorament físic i mental". "Ja no té més temps!", ha reblat en una emotiva compareixença a Londres, després de recordar que "fa gairebé cinc anys que està empresonat sense complir cap condemna en una cel·la de màxima seguretat, de 3 per 2 metres, i aïllat 24 hores al dia".

Cap sorpresa. La ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, ha donat llum verda aquest divendres a l'extradició als Estats Units de Julian Assange, fundador de Wikileaks. El seu futur estava en mans de Patel després que el mes d'abril el Tribunal Suprem dictaminés que no hi havia cap impediment per procedir a complir amb l'ordre del Tribunal d'Instrucció de Westminster.

Des d'aquest mateix dimecres, i fins al 31 de maig, el ministeri de l'Interior britànic pot decidir si extradeix o no Julian Assange als Estats Units, després que un jutge de la cort de Westminster així ho decidís el dia 20 d'abril. La defensa del fundador de Wikileaks, en presó des que va ser expulsat de l'ambaixada d'Equador a Londres l'abril del 2019, ha presentat en les últimes hores un escrit d'al·legacions per impedir que una ordre executiva de la ministra responsable del departament posi Assange en un avió amb destinació als Estats Units, on s'enfronta a una possible pena de 175 anys de presó per 17 càrrecs d'espionatge i un d'incitació a la revelació de secrets.

El referent absolut en escàndols d’espionatge és el Watergate, el terrabastall de la Casa Blanca dels anys 70, però amb la tecnologia actual sembla un joc infantil

El destí de l'activista i fundador de Wikileaks, Julian Assange, està des d'aquest matí en mans de la ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, per bé que l'equip legal de l'australià té encara possibilitats de seguir apel·lant contra la possible extradició als Estats Units. En tot cas, el jutjat d'instrucció de Westminster, presidit pel magistrat en cap Paul Goldspring, ha aprovat formalment aquest procés, i ha lliurat la decisió i l'odre executiva per complir-la al departament que dirigeix Patel per arribar al que, en principi, podria ser una decisió final. Assange, de 50 anys, lluita des del desembre del 2010 per evitar ser lliurat a les autoritats nord-americanes, que el volen jutjar per 18 càrrecs de presumpte espionatge i de conspirar per revelar secrets d'estats, a través de la web de Wikileaks, on s'han publicat centenars de milers de documents secrets sobre les guerra d'Iraq i Afganistan, i també comunicacions del departament d'Estat. Assange s'enfrontaria a una pena potencial de fins a 175 anys de presó si fos declarat culpable.

El Tribunal Suprem del Regne Unit ha denegat a Julian Assange el permís per apel·lar contra la decisió de Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, del desembre del 2021, segons la qual podia ser extradit als Estats Units. El Suprem indica en la seva resolució que el recurs no plantejava "un punt de dret discutible" pel que fa a la decisió presa pels jutges.

Hi ha esperança per a Julian Assange. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les l'ha autoritzat aquest dilluns a apel·lar davant del Tribunal Suprem del Regne Unit contra l'extradició als Estats Units. Una victòria, però, només parcial. Assange no està encara fora de perill.