Colonya, Caixa d'Estalvis de Pollença, va dur a terme aquest divendres passat, 13 de juny, les reunions de l'Assemblea General Ordinària i Extraordinària. A la trobada, segons ha informat l'entitat en una nota de premsa, es va donar compte de quin ha estat l'exercici de 2024, del qual han destacat una evolució positiva tant dels dipòsits i crèdits de clients com dels resultats, la qual coa ha permès assolir una ràtio de solvència del 23,8%, molt superior a la mitjana estatal i europea.

El phishing és una de les pràctiques fraudulentes més comunes a internet. La paraula, que és una derivació de fishing (pescar, en anglès), fa referència a la suplantació d'identitats per poder accedir a informació personal o a dades bancàries. No es tracta, doncs, de ciberatacs o d'altres operacions informàtiques complicades, sinó d'estafes de tipus tradicional, però en línia.

Luis de Guindos, avui vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), va ser el primer ministre d'Economia que amb la llei de defensa de la competència de l'any 2007 a la mà va decidir el 2012 elevar una opa al Consell de Ministres ii va al·legar raons d'interès general. Es tractava de l'operació de compra de La Sexta per part d'Antena 3. Era l'únic ministre del rang que podia penjar-se aquesta medalla, fins aquest dimarts a la tarda, quan l'actual ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, decidia fer el mateix en el cas de l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell.

Què tenen en comú empreses com el líder en robòtica ABB, la farmacèutica AstraZeneca, la tecnològica Ericsson, el gestor de mercats de valors Nasdaq, l’antic fabricant de cotxes Saab i l’emblemàtic proveïdor d’electrodomèstics Electrolux? Encara que pugui sorprendre, totes elles i moltes més estan controlades més o menys per una mateixa família sueca, els Wallenberg.

El BBVA ha arrencat l'any tornant a anotar un rècord de beneficis. L'entitat bilbaïna ha obtingut un benefici net de 2.698 milions d'euros els tres primers mesos d'aquest 2025 (entre gener i març), la qual cosa suposa un increment del 22,7% respecte al mateix període del 2024, tal com ha informat aquest dimarts el banc a través de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

La demanda de crèdit, especialment de l'hipotecari, seguirà a l'alça els mesos vinents, segons les previsions dels bancs. En el període gener-març d'enguany ja va experimentar un augment important per quart trimestre consecutiu, gràcies a l'evolució a la baixa registrada per l'euríbor, la principal referència per a les hipoteques a tipus d'interès variable i una relaxació de les condicions que imposen les entitats financeres.

Tot i que els bancs han liderat la caiguda a la borsa després que Donald Trump anunciés els nous aranzels, el Banc d'Espanya no preveu que hi hagi un problema de liquiditat al sector financer espanyol ni europeu. "La ràtio de liquiditat [del sector financer] està en nivells màxims", ha recordat la directora general de supervisió del Banc d'Espanya, Mercedes Olano, durant la presentació aquest dimarts de la memòria de supervisió del 2024. "No preveiem un problema de liquiditat [al sector] a curt ni a mitjà termini", ha afegit. Les paraules de la responsable de supervisió de les entitats financeres suposen un cert alleujament després que les borses, entre elles l'Íbex-35, hagin viscut jornades negres per l'impacte que la guerra comercial pugui tenir sobre l'economia.

Els clients no acostumen a ser els fans d'un banc. Però la primera junta d'accionistes del Banc Sabadell a la ciutat en què va néixer fa 144 anys, un cop retornada la seu social, ha estat una excepció, amb l'ombra de l'opa del BBVA planant. Ja ho reflectien la primera i segona onada d'una enquesta d’ISPD/Netquest per a l'ARA: 4 de cada 10 clients marxarien del banc en cas que prosperés la fusió.

CaixaBank, BBVA, Banco Santander i Banc Sabadell acaben de tancar el seu millor any. Totes quatre entitats financeres han assolit rècord de guanys el 2024, amb un benefici conjunt de 30.242 milions d'euros, un 18% més que l'any 2023, quan van guanyar 25.243 milions. La millora s'explica, principalment, per la bona marxa de l'economia espanyola, uns tipus d'interès encara alts i l'increment de l'activitat creditícia. Alhora, tots els bancs viuen un moment de reducció de costos tecnològics per la digitalització i irrupció de la intel·ligència artificial al sector.

Aquest començament de setmana a la seu corporativa del Banc Sabadell a Sant Cugat s'hi ha celebrat, amb calculadora a la mà, una nova fita en la duríssima batalla contra l'opa presentada pel BBVA. El cas és que l'evolució borsària del banc català amb seu a Alacant ha remuntat des de finals de l'abril passat, quan es va conèixer l'interès del BBVA, en un 21%, i obria aquest dilluns a un preu de 2,12 euros el títol. Per contra, les accions del banc d'origen biscaí han caigut des d'aleshores un 6% i obrien aquest dimarts a 10,24.

El control de la inflació ha portat el Banc Central Europeu a rebaixar els tipus d'interès de referència i, de retruc, això ha comportat el descens de l'Euríbor. El desembre del 2024, aquest indicador, que marca el preu de les hipoteques a tipus variable, ha assolit el seu descens interanual més important des del 2012. Això comportarà un abaratiment de les quotes hipotecàries per als que revisin el tipus del seu crèdit amb l'Euríbor de desembre.

L'exvicepresident del govern espanyol i expresident de Bankia Rodrigo Rato tornarà a la presó. Així ho dictamina l'Audiència Provincial de Madrid, que ha condemnat l'expolític i exbanquer a quatre anys, nou mesos i un dia de presó pels delictes de blanqueig de capitals i corrupció entre particulars. L'històric dirigent del PP haurà de pagar també una multa de 568.413 euros a Hisenda.

Les famílies que tenen una hipoteca a tipus variable van viure un veritable viacrucis durant els anys 2022 i 2023, però estan veient aquest 2024 com els moviments macroeconòmics els porten mes rere mes bones notícies per a les seves butxaques. L'Euríbor, l'índex al qual van referenciats la majoria de préstecs d'interès variable, ha tornat a caure aquest mes de novembre i ha abaratit una mica més les quotes que paguen famílies i empreses. En concret, en l'onzè mes de l'any s'ha situat en el 2,51%, des del 2,7% del mes d'octubre.

El 2022 va ser l'any del malson de les pujades i el 2024 promet ser recordat com el de les baixades. Els hipotecats que van veure com els seus préstecs s'encarien durant les pujades del 2022 i de part del 2023 veuen com mes a mes l'Euríbor, el principal índex al qual estan referenciades les seves hipoteques, cau mes a mes, fent més suportable el pagament de les quotes de la hipoteca. Aquest mes d'octubre l'índex es va situar en el 2,69% i, en canvi, tancava el setembre en el 2,9%.

El Banco Santander ha guanyat la xifra rècord de 9.309 milions fins al tercer trimestre (entre gener i setembre), un 14% més que en el mateix període de l'any 2023, segons ha informat aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). D'aquesta manera, l'entitat que presideix Ana Botín encarrila un altre exercici històric i tot indica que superarà els més d'11.000 milions d'euros que va guanyar l'any passat. "[Els resultats actuals] no són el nostre sostre", ha afirmat el conseller delegat del Santander, Héctor Grisi, en roda de premsa.

La possible permanència de l'impost extraordinari sobre les energètiques està aixecant polseguera. De fet, des de la posada en marxa d'aquest gravamen l'any 2022, en plena crisi de preus, la polèmica ha estat constant pel rebuig del sector, que fins i tot ha dut la batalla als tribunals (no només demana que s'anul·li el tribut, sinó que reclama la devolució del que s'ha pagat). Ara, però, torna a estar més viva que mai pel calendari. Aquest impost, com el que afecta el sector bancari, està en vigor fins a finals d'aquest 2024 (la liquidació d'aquest any es farà el 2025). Així doncs, a partir de l'1 de gener del 2025 tots dos tributs decauen. El govern espanyol, però, els vol fer permanents, com ja ha dit en anteriors ocasions i ha deixat plasmat al Pla Fiscal Estructural enviat a Brussel·les.

El Banc Central Europeu ha defensat sempre que ha tingut ocasió al llarg de l'última dècada la necessitat de tenir entitats més grans en l'àmbit europeu. Per tant, la gran entitat que resultaria en cas de triomfar l'opa del BBVA sobre el Sabadell seria, vista des d'aquest prisma, una bona notícia per a Europa: "De fusions n'hi ha que van bé i altres que no tant. Si funciona bé, tens una empresa més gran i al continent europeu ja li va bé", explica Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra i president de l'observatori de la pime de la patronal Pimec, que va elaborar un informe sobre el possible impacte de l'adquisició del Sabadell per part del BBVA.

Un problema informàtic d'un proveïdor de seguretat de Microsoft ha desencadenat en una avaria massiva en equips amb el sistema operatiu Windows d'empreses d'arreu del món i ha afectat serveis aeroportuaris, aerolínies, xarxes ferroviàries, mitjans de comunicació i altres organitzacions. El problema s'ha originat en una actualització defectuosa del programari d'aquest proveïdor, l'empresa de ciberseguretat CrowdStrike.

El BBVA no té un pla B si l'opa hostil al Banc Sabadell no surt. El responsable del negoci a Espanya, Peio Belausteguigoitia, ha afirmat que si l'operació no prospera –un escenari que l'entitat no es planteja–, el banc d'origen bilbaí continuaria amb el "creixement orgànic" d'aquests anys i no valoraria altres opcions de compra. "Seguirem amb la nostra estratègia de creixement orgànic, que els últims anys ens ha donat resultats excel·lents", ha dit Belausteguigoitia aquest dimecres, durant el curs d'estiu que l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) organitza a la Universidad Menéndez Pelayo.