"Anaves a una festa i la gent gairebé no s'amagava quan es fotia una ratlla de cocaïna", diu David López Canales (Madrid, 1980). "Està a tot arreu, no només de nit i de festa –afegeix–, i tenim la imatge de l'executiu de Wall Street, però avui en dia pot esnifar una ratlla per anar a treballar un operari en una obra, un advocat o un professor universitari". És per això que aquest periodista va decidir intentar respondre a una pregunta: per què a Espanya es consumeix tanta cocaïna i no se'n parla? El resultat és l'assaig ¿Una rayita?, de l'editorial Anagrama.

"No m’agrada estar fermada a res perquè no hi ha res per a tota la vida", diu la poeta Antonina Canyelles (Palma, 1942) mentre va almenys pel tercer cigarret. S'espolsa els sobrenoms que li han posat: ni poeta punky ni dona bala, en tot cas "punyetera", afirma. Amb l'experiència d'una vida trepidant, publica un nou poemari, Bistecs de pantera, i reedita Les banyes del croissant (tots dos publicats per Lapislàtzuli), en els quals qüestiona amb irreverència el panorama que l'envolta.