La plaça Major de Tona. Sol i ombra. Les terrasses d’El Racó i de L’Orient. El “raro” de Vic i els Autos Roqueta que porten les famílies d’estiuejants des de l’estació del tren de Balenyà. Els baguls i maletes per passar l’estiu els han facturat directament amb el camió del Codinachs.

L'escriptor Jaume Cabré, de 77 anys, pateix Alzheimer. La notícia s'ha fet pública arran del documental Jaume Cabré, la música de les paraules, dirigit per Antoni Verdaguer, que fa un recorregut per la vida i l’obra de l’autor de Jo confesso a través d’una trentena de testimonis entre els quals hi ha amics, família, editors, escriptors, acadèmics i músics. La pel·lícula, produïda per Ikiru Films i el 3Cat, es va estrenar al festival FiC-Cat (on l'autor va rebre el premi honorífic però no va anar a recollir-lo), es pot veure a Filmin i aquest divendres es projecta a Terrassa. També es podrà veure al 3Cat.

Els homenatges pendents a Jaume Cabré (Barcelona, 1947) corrien el risc d'acumular-se per culpa de la pandèmia. El setembre passat va fer 10 anys de la publicació de la monumental Jo confesso (2011), el 30 d'abril Cabré complirà 75 anys i el 2023 farà cinc dècades que va guanyar el premi Víctor Català per les Faules de mal desar. Per tot plegat, era quasi obligat convocar un acte de reconeixement d'un dels grans escriptors vius de la nostra literatura. L'Ateneu Barcelonès s'ha omplert aquest dimecres amb escriptors, editors i lectors que estimen Cabré i la seva obra, entre els quals hi havia Maria Barbal, Jordi Cabré, Rafel Nadal, Joan Rendé, el periodista Joaquim Maria Puyal i el llibreter Guillem Terribas.

En Jaume Cabré ja està vacunat del terror de la pàgina en blanc i del perill de repetir la fórmula del bestseller. Són avantatges d’estar a punt de fer-ne 74 i de tenir, al costat de l’escultura de pedra i metall del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2010), una prestatgeria que va del sostre a terra ocupada per un exemplar de cada una de les traduccions de les seves novel·les a una vintena de llengües. El contrast no pot ser més exòtic: al costat de Yo confieso, Eu confesso i Confessions, hi ha els tres volums de Les veus del Pamano en la traducció coreana, A Pamano zugásá, Die Stimmen des Flusses o Le voci del fiume, i així fins vora un centenar de volums que han fet ressonar la literatura catalana als cinc continents. No gaire lluny de la prestatgeria hi ha un piano obert i un faristol, amb partitures de Schubert, Dvorák i Beethoven, perquè Cabré és un melòman practicant, concretament del violí, però només en família.

Nou episodi en el procés que enfronta l'escriptor Jaume Cabré amb la seva exagent literària Cristina Mora. L'11 de juny, un cop reoberta la Ciutat de la Justícia després de l'aturada pel covid-19, l'advocat de Mora, Bautista Sotelo, va presentar una oposició perquè s'anul·li el deute fixat en un principi en 37.881,79 euros. "Els agents literaris estem molt desprotegits perquè els resultats de la nostra feina s'obtenen a llarg termini, i en aquest sentit crec que, pels diners que he fet guanyar a Jaume Cabré amb la venda dels drets d'autor al polonès, per exemple, es podria liquidar aquest deute; la meva idea és establir unes bases perquè això no torni a passar a cap altra agent", argumenta Cristina Mora.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va anunciar dimecres els 44ens Premis Nacionals de Cultura i no es pot dir que no s’hagin esforçat en equilibrar totes les balances: al palmarès hi ha paritat, diversitat generacional, distribució territorial, el binomi tradició i avantguarda, i fins i tot una obertura inèdita cap a la gastronomia.

L'escriptor Jaume Cabré (Barcelona, 1947) afirma que els últims esdeveniments polítics a Catalunya li recorden la situació que es vivia fa dècades, durant la dictadura franquista. Cabré, que va a les llistes de Junts per Catalunya en una posició simbòlica, ha explicat en una entrevista a l'ACN que les últimes setmanes li costa "concentrar-se" pel context polític català. "Vaig lent", ha precisat. També ha lamentat "la censura" i les "tergiversacions brutals de la realitat" que s'estan fent sobre Catalunya.

L’escriptor i guionista Jaume Cabré, guanyador del 21è Premi Trajectòria, no era a la roda de premsa de la Setmana del Llibre en Català, que se celebrarà del 8 al 17 de setembre a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, però va enviar un text: “Quan sigui el moment, si no és ara, el dedicaré als llibreters que es juguen la pell muntant una llibreria que no saben si funcionarà, als editors que creen una editorial amb pocs diners i moltes ganes de poder publicar el que els vingui de gust malgrat el perill de perdre bous i esquelles”. Com diu poèticament Cabré, no és fàcil publicar en català. “El camí per recórrer és encara important i calen esdeveniments com la Setmana del Llibre en Català per visibilitzar l’edició en català, cosa que no sempre passa als punts de venda”, va dir ahir la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats. Les xifres li donen la raó. Segons l’estudi sobre els hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, només un 26,5% de la població llegeix normalment en català.

L’allau de novetats del primer trimestre de l’any ha confirmat que el sector editorial es recupera i torna a pitjar l’accelerador. Després de reduir la productivitat durant l’últim lustre, les grans editorials tornen a apostar fort per valors de la casa, com ha passat amb Jaume Cabré, Empar Moliner, Xavier Bosch i Sílvia Soler a Grup 62 o Albert Espinosa, Javier Cercas i Stephenie Meyer -que va vendre més de 100 milions de la saga vampírica Crepuscle - a Penguin Random House.

Durant l’última dècada les traduccions de literatura catalana a altres llengües han viscut un creixement notable. Si el 2003 se’n van publicar 55, el 2012 ja eren 102, tot i que el rècord es va assolir el 2007, coincidint amb la participació a la Fira de Frankfurt: aquell any van ser 145. De les 1.030 traduccions publicades entre el 2002 i el 2012, 833 han rebut subvenció de l’Institut Ramon Llull, que hi ha invertit dos milions i mig d’euros.

La novel·la 'Jo confesso', del filòleg i escriptor català Jaume Cabré, ha venut més de 20.000 exemplars a França des que va arribar a les llibreries d'aquest país fa tres setmanes, i a finals del 2014 serà publicada en anglès a l'editorial Arcadia.

'Jo confesso', de Jaume Cabré, ja ha estat traduïda, i publicada, a l'alemany, l'italià, l'holandès, el polonès i el castellà. Al setembre surt en francès, i a la tardor, en danès. Encara hi ha sis països més on la novel·la està sent traduïda, entre els quals destaca la Xina i Turquia.

El jurat del premi Crexells (Pilar Argudo, Carme Arnau, Xavier Pla, Ricard Ruiz, Ramon Pla i Arxé –secretari– i Lluís Reales) va seleccionar les novel·les 'Jo confesso', de Jaume Cabré, 'L'últim dia abans de demà', d'Eduard Márquez, i 'Primavera, estiu, etcètera', de Marta Rojals, com a finalistes de la 41a edició. La principal novetat d'enguany era que els membres dels clubs de lectura de Biblioteques de Barcelona podien votar el seu candidat, a més dels socis de l'Ateneu Barcelonès. 'Jo confesso' ha guanyat, amb 135 vots, seguida de molt a prop per 'L'últim dia abans de demà', amb 133 vots. 'Primavera, estiu, etcètera', de Marta Rojals, ha rebut 73 vots.

Instituïts l’any 1956 per l’Asociación de Críticos Literarios, els Premis de la Crítica s’atorguen a les millors obres de poesia i narrativa publicades l’any anterior en les quatre llengües oficials de l’estat espanyol. Pel que fa a la categoria de llengua catalana, des de l’any 2002 és l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) la que coordina els Premis de la Crítica Catalana per distingir-ne les millors obres de narrativa i poesia publicades en català durant l’any anterior. El jurat dels Premis de la Crítica Catalana 2012 ha estat format per Àlex Broch, Anna M. Gil, Joan-Josep Isern, Lluïsa Julià i Jordi Llavina, els quals han decidit: