Aquest mes d’octubre es compleixen 20 anys d’un fet històric: l’inici de la demolició del primer monument franquista de Portocristo, durant la legislatura d’Antoni Pastor (PP). Cap al migdia del 7 d’octubre del 2005, operaris de l’empresa Melchor Mascaró SA varen començar a col·locar les bastides per, a poc a poc, procedir a desmuntar els escuts i figures amb cert valor patrimonial, abans de passar a l’esbucament de l’estructura de pedra del monument situat devora el Club Nàutic. A les 14 hores, les primeres martellades començaren a sonar.

La visió a simple vista pot ser enganyosa. Al renovat Centre d’Interpretació d’Art Rupestre del Cogul hi ha un conjunt de pintura rupestre de 55 figures pintades i 260 gravats i inscripcions iberes i romanes amb una història que va començar fa 8.000 anys. Es va fer servir com a espai de culte durant 5.000 anys i, des del 1908, any de la descoberta, ha estat motiu de debat i de diferents interpretacions. Alguns veïns recorden com remullaven la paret de la balma de la Roca dels Moros, a prop del riu Set, per veure millor les pintures i hi havia qui assegurava que aquells dibuixos els havia fet el diable. 

“Fora els racistes, esclavistes i invasors. Fora de la via pública els dictadors”, va dir l’historiador d’art i periodista Peio H. Riaño durant les jornades La Barcelona incòmoda que es van celebrar a la Model sobre memòria i espai públic. A poc a poc i fins ben entrat el segle XXI, Barcelona ha anat retirant els monuments feixistes. Ho ha fet, sovint, amb nocturnitat, com si fossin bombes de rellotgeria. Alguns d’aquests monuments després han viscut periples estranyíssims que, per si sols, podrien ser objecte d’una exposició, com l’estàtua eqüestre de Franco que va perdre el cap (algú el va robar dels magatzems), després va ser vandalitzada i finalment va viatjar en un camió d’escombraries fins a la seva llar actual, el Centre de Col·leccions del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

L'Ajuntament de Tarragona ha decidit tancar provisionalment l'amfiteatre romà després de rebre els resultats d'un informe extern que va encarregar i que conclou que la degradació del monument pot posar en perill la seguretat de les persones i la conservació del conjunt patrimonial romà, declarat per la Unesco Patrimoni Mundial de la Humanitat el 30 de novembre de l'any 2.000.

No només l'Estat Islàmic destrueix patrimoni històric. També les bombes llançades per l'exèrcit turc a Afrin estan afectant el llegat d'arameus, hittites, babilonis, àrabs i kurds al nord de Síria. La víctima ha sigut el temple hittita d'Ain Dara, que dataria de l'any 1300 abans de Crist. Ho ha denunciat l'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH), amb seu a Londres però amb una àmplia xarxa de contactes a la zona.

Aquest estiu l’Ajuntament de Barcelona va prendre una decisió que va provocar força polèmica entre els grups municipals: retirar el bust de Joan Carles de Borbó Joan Carles de Borbó del saló de plens amb l’argument que hi havia una “sobrerepresentació” de la monarquia. Darrere aquest gest simbòlic, segons va dir el consistori, hi havia una proposta més ambiciosa: fer més visible una història que no va començar ni amb el franquisme ni amb la Transició sinó molt abans. ¿Però fins a quin punt, a Barcelona o a Catalunya, hi ha una mancança de monuments de cultura democràtica? ¿Hi ha una sobrerepresentació monàrquica? A qui o a què estan dedicats els monuments? A partir de dilluns serà més fàcil saber-ho. L’Institut d’Estudis Catalans publicarà una nova eina interactiva que permetrà esbrinar quins són els fets i els personatges més recordats a l’espai públic a Catalunya (monuments.iec.cat).