La pregunta del títol sembla poc menys que retòrica. Almenys, si es tenen presents les infinites imatges i els dramàtics testimonis que, des del 7 d'octubre del 2023, arriben des de Gaza. Destrucció sense límit, bombardejos indiscriminats contra població civil amb el resultat de l'assassinat d'infants, dones, homes, gent gran, humiliació de presoners no combatents de Hamàs –també hi ha hagut escenes d'humiliació dels ostatges israelians alliberats– que es fan servir com a escuts humans, anorreament total del sistema sanitari i del sistema d'aigua, ús de la fam com a arma de guerra… Una devastació incalculable, més de 53.000 gazatins morts oficialment, amb tota probabilitat milers més. La població de la Franja trigarà dècades a recuperar-se, si és que sobreviu.

Un nen palestino-nord-americà de 14 anys ha mort per trets de colons israelians aquest diumenge a prop de la localitat de Turmus Ayya, al nord-est de Ramallah, a Cisjordània, segons ha informat l'alcalde d’aquesta localitat, Lafi Shalabi. El nen era al carrer amb dos amics de 13 i 14 anys quan els colons han disparat contra ells. Tots tres han rebut impactes de bala.

Durant hores, l'editor en cap de The Atlantic va formar part d'un grup de Signal on alts càrrecs del govern estatunidenc van discutir els bombardejos del 15 de març contra objectius houthis al Iemen. El periodista, Jeffrey Goldberg, va aconseguir que la Casa Blanca li filtrés els seus plans de guerra per accident: l'assessor de seguretat nacional, Mike Waltz, l'havia afegit per error al xat i ningú va revisar qui eren els membres del grup, tot i que s'hi va compartir informació confidencial amb dades molt concretes sobre les bases militars dels Estats Units. El president Donald Trump ja ha tancat files aquest dimarts amb Waltz, que està a l'ull de l'huracà.

Mentre els mitjans de comunicació occidentals miren a Gaza, Israel ha intensificat aquests últims dos mesos l'ocupació de Cisjordània. Amb l'anomenada operació "Mur de Ferro", que va començar el 21 de gener, l'exèrcit israelià ha accelerat els seus atacs en aquest territori palestí. L'ofensiva militar va començar al camp de refugiats i la ciutat de Jenín, un dels feus de la resistència palestina, i es va estendre ràpidament a Tulkarem i Tubas. Dos mesos després, el balanç és de 60 palestins morts en mans de l'exèrcit i els colons, més de 500 detinguts i més de 40.000 desplaçats, segons dades de l'ONU, una xifra sense precedents des de la Guerra dels Sis Dies (1967).

No other land, guardonat aquesta matinada amb l'Oscar al millor documental després d'haver triomfat a la Berlinale de 2024, relata la història de la comunitat palestina de Masafer Yatta, al sud de Cisjordània. Es tracta d'un conjunt de 12 poblets on viuen uns 2.500 palestins, la majoria pastors i camperols, que des de fa anys lluiten contra els plans d'Israel de destruir-los per convertir-los en una zona d'entrenament militar.

Mentre la treva ha donat un respir a la població de Gaza, on continuen arribant camions amb ajuda humanitària, l'exèrcit israelià ha posat ara el focus a Cisjordània. Totes les localitats palestines han quedat tancades per controls militars i s'han produït centenars de detencions. Una ofensiva sobre el camp de refugiats de Jenin, un dels feus de la resistència, ha deixat almenys 9 morts i 35 ferits. Amb una elevada densitat de població i els índexs de pobresa, hi han sorgit grups armats formats per joves. El govern israelià ha anunciat que l'operació durarà setmanes. Juntament amb les accions militars, grups de colons han atacat localitats palestines, sota la protecció de l'exèrcit i la policia. Hamàs i també al Fatah, els dos principals partits a Palestina han cridat la gent de Cisjordània a resistir contra l'ofensiva israeliana i el secretari general de l'ONU Antonio Guterres ha instat les forces israelianes a la "contenció" i a "recórrer a la força letal només quan sigui estrictament inevitable per a protegir vides" .

Activista palestina criada als Estats Units, Yasmeen El-Hasan (1998) és representant de la Unió de Comitès de Treball Agrícola (UAWC en les sigles en anglès), organització amb implantació tant a Cisjordània com a Gaza. Fa uns dies va ser a Barcelona convidada per Mundubat, Grain i la revista Soberanía Alimentaria. Va atendre l'ARA poc després que el Tribunal Penal Internacional (TPI) emetés l'ordre de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per crims de guerra i de lesa humanitat a la Franja.

Era primera hora del matí i encara dormia quan va sonar el telèfon. Mohammad Najjar no l'hauria agafat si hagués vist un número desconegut, però la videotrucada entrant era des del telèfon de la seva mare i va despenjar sense pensar-s'ho. El que es va trobar a l'altra banda de la pantalla el va deixar glaçat. "Va aparèixer directament la cara d'un soldat israelià", recorda. L'exèrcit havia entrat a casa seva a Nablús (nord de Cisjordània) per detenir-lo i no l'havien trobat.

Israel fa un pas més en el seu desafiament de la comunitat internacional. El Parlament del país, la Knesset, ha aprovat una nova legislació que prohibeix que l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA) continuï operant en territori sota control israelià. La comunitat internacional ja ha condemnat la mesura i ha advertit que estableix un precedent perillós. Tot plegat, amb més de 43.000 palestins assassinats a Gaza des de l'inici de la guerra i després de constants vetos a l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja per part de Tel-Aviv.

Centenars de colons israelians van acampar dilluns passat a la frontera amb Gaza per reclamar una nova ocupació de la Franja i la construcció d'assentaments en territori palestí, una idea que ha guanyat força en el govern de Benjamin Netanyahu després de més d'un any de guerra. L'acampada, de fet, va comptar amb la presència de deu membres de l'executiu israelià. Dos d'ells, els ministres d'extrema dreta Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich, ja viuen en assentaments a la Cisjordània ocupada, un territori que serveix de mirall per als que volen estendre les colònies a Gaza. "El que està passant a Cisjordània ens ajuda a entendre quin pot ser el futur de Gaza", afirma en conversa amb l'ARA Mauricio Lapchik, director de relacions externes de Peace Now, una organització israeliana contrària a l'ocupació.

Rabee Abunahel (Ciutat de Gaza, 1990) fa dotze mesos que viu enganxat al telèfon i moltes nits gairebé no pot dormir. Espera angoixat notícies de la seva família, atrapada sota els bombardejos a Gaza, i no sempre és fàcil comunicar-s'hi. "Quan veig informacions d'atacs i no rebo resposta em torno boig; em passo moltes estones plorant", explica en conversa amb l'ARA. Ja fa sis anys que viu a Barcelona, on va arribar després d'una cursa d'obstacles per sortir de la Franja, i ara veu amb desesperació com la seva mare i molts dels seus germans i nebots voldrien fer el mateix però no poden. Després d'un any sencer fugint dels atacs israelians, ara estan refugiats en una suposada zona segura al sud de la Franja, però "ja no tenen esperança –afirma Abunahel–. Prefereixen morir que quedar-se així. Tothom està esperant el seu torn per morir".

El sistema penitenciari és des de fa dècades una peça clau de l'engranatge repressiu dissenyat per Israel contra la població palestina dels territoris ocupats. En el darrer any, però, a l'ombra de l'assalt a Gaza, aquesta greixada maquinària ha operat a uns nivells desbocats, alimentada en gran manera per una incessant campanya de detencions a Cisjordània i a Jerusalem Est.

Les forces israelianes han matat aquest divendres una dona de 26 anys de nacionalitat estatunidenca que estava participant en una protesta contra l'expansió de les colònies jueves a Beita, a Cisjordània. La víctima és Aysenur Ezgi Eygi, nascuda a Turquia, d'on també tenia passaport, segons l'agència turca Anadolu. Segons informen diversos mitjans, la víctima ha estat traslladada amb ferides de bala greus al cap a un hospital de Nablús, on ha mort.

Continua l'ofensiva més dura de l'exèrcit israelià al nord de Cisjordània des de principis de segle, quan combatia la Segona Intifada. Aquesta matinada, segons fonts militars, les forces armades d'Israel han matat el líder de la brigada de la Jihad Islàmica de Tulkarem, Mohammed Jaber 'Abu Shjaa', i a quatre milicians més en un intercanvi de foc dins d'una mesquita. Tal com ha explicat l'exèrcit israelià, Jaber "ha estat involucrat en nombrosos atacs terroristes". La mort d'aquests milicians eleva el recompte total de víctimes palestines a Cisjordània durant l'agost fins, almenys, les 70, sent així el mes amb més execucions de tot l'any.

Mentre tothom estava pendent de l'última escalada de tensió a la frontera amb el Líban, dilluns part d’Israel va veure-li les orelles al llop que fa temps que alimenten. Desenes de manifestants, alguns emmascarats i armats, van assaltar un centre de detenció en una base de l’exèrcit, la institució més ben valorada del país, arran de l’arrest de nou soldats acusats d’abusos substancials, inclosa sodomia forçada, d’un detingut palestí. En la protesta, a més, van participar-hi, vestits i encorbatats, alguns ministres i diputats d’extrema dreta.

Reconèixer un estat palestí és un imperatiu ètic i és l'única manera d'aconseguir una pau justa al Pròxim Orient. Per convèncer el pròxim govern israelià que els palestins han de tenir plens drets polítics, cal que una nova onada de països reconegui formalment Palestina, com han fet Espanya, Irlanda i Noruega. Però perquè l'onada no quedi reduïda a un bassal de simbolisme performatiu, els partidaris de l'estat palestí han d'emfasitzar que no ha de ser ni el mirall d'Israel ni una manera de crear una barrera estricta entre jueus i palestins.

Jerusalem ha viscut aquest divendres la manifestació que cada any convoquen els sectors ultranacionalistes israelians per commemorar l'ocupació del costat est de la ciutat per l'exèrcit israelià el 1967. Milers d'ultres s'han manifestat amb banderes israelianes a través dels barris musulmans de la Ciutat Vella, en una demostració de força que sempre va carregada de discurs d'odi i atacs vandàlics contra els palestins i les seves propietats.

Mentre la policia reprimeix les acampades erigides en un important nombre de campus nord-americans i europeus (Barcelona inclosa) i Biden declara, a molt pocs mesos dels comicis, que les veus multitudinàries dels estudiants i dels que els donen suport no li han fet replantejar-se la seva postura respecte a l'anomenat "conflicte al Pròxim Orient", el primer ministre Benjamin Netanyahu ha decidit amenaçar precisament l'administració Biden amb possibles accions si el Tribunal Penal Internacional emet ordres d'arrest contra representants israelians (entre els quals Netanyahu). A banda de la il·lògica iniciativa –un tribunal internacional estableix que s'ha produït un crim contra la humanitat, i en resposta el criminal decideix no defensar-se, sinó prendre represàlies contra la víctima–, resulta interessant centrar-se en el que aquest últim escàndol ens revela sobre el context a Palestina, independentment de si el pròxim pas és una treva o el tan anunciat atac a Rafah.

Zaid Amali, refugiat palestí de tercera generació, és el director de l'ONG Miftah, que promou principis de democràcia i bona governança entre la societat palestina i busca suports internacionals a la seva causa a través de la incidència política. Establert a Ramal·lah, ha visitat Barcelona aquesta setmana convidat pel CIDOB.

Tota l'atenció internacional s'ha concentrat aquests dies en el risc d'una escalada regional al Pròxim Orient, després que l'Iran respongués a l'atac al seu consolat a Damasc amb una calculada pluja de drons i míssils contra Israel. Als territoris ocupats palestins, però, Tel-Aviv està protagonitzant una escalada, tant a Gaza com a Cisjordània. Els tancs israelians han tornat a entrar al nord de la Franja, d'on s'havien retirat fa tres mesos, i alhora s'han intensificat els bombardejos aeris sobre Rafah, al sud, on s'amunteguen 1,3 milions de palestins, la majoria desplaçats forçats en aquests més de sis mesos de guerra. Les massacres de civils han continuat: almenys 56 palestins van morir dimarts en atacs israelians, inclòs el bombardeig en un parc infantil i un mercat al camp de refugiats d'Al-Maghazi, al centre de la Franja, que ha matat almenys 11 criatures, i l'atac a una mesquita a Jabalia, al nord. A Cisjordània els atacs de colons i de soldats israelians han matat 468 palestins i n'han ferit 4.650 més des del 7 d'octubre.