Els problemes d'habitatge que viuen els ciutadans de les Illes Balears han traspassat les fronteres i han sortit d'Espanya. Concretament a Alemanya, un dels països on més residents tenen l'Arxipèlag com a destinació turística preferida, la premsa del país s'ha fet ressò de la situació que es viu els darrers anys a les Illes. El diari Frankfurter Allgemeine ha publicat un reportatge on encén les alarmes sobre l'auge de persones sense llar, l'aparició de nous poblats xabolistes i l'ocupació d'edificis abandonats a les Balears i denuncia que a les Balears "falten més de 90.000 habitatges". "Els residents construeixen cabanes il·legals en terrenys o es muden a edificis abandonats per necessitat. Els turistes els fan la vida cada vegada més difícil", sentencien.

No tots els ciutadans pateixen de la mateixa manera l'emergència habitacional. Les persones sense recursos són les que es troben de front amb la impossibilitat d'accedir a una cosa tan elemental com un sostre, però la situació és encara més terrible en casos com el de les dones que pateixen violència masclista. Perquè, per a elles, a la necessitat de tenir un lloc on viure s'afegeix la urgència de fugir de la violència i de poder començar un procés de recuperació que les permeti reprendre la seva vida. Sense una casa, les dones maltractades no es poden recuperar, segons deixa palès Dones sense casa, carrers sense sortida. L'exclusió residencial femenina i la violència masclista a les Balears, l'estudi que han enllestit investigadores de la Fundació IRES i l'Observatori Social de les Illes Balears (OSIB), i que la UIB ha presentat aquest dimecres, a només tres dies del 8-M. Ser dona implica un doble estigma en moltes ocasions, i aquesta situació també es dona amb els problemes d'habitatge.

L'onada de fred ha duit al límit la situació de les persones que viuen al carrer a Mallorca. A conseqüència d'això, 91 persones sense llar han ingressat d'emergència als albergs de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) en les darreres dues setmanes, segons ha pogut saber l'ARA Balears, gràcies al protocol activat per fred.

"Som als Estats Units d'Amèrica, la nació més rica del món. No hi hauria d'haver persones sense sostre en aquest maleït país", lamenta l'Scotlund des de la tenda de campanya on dorm cada nit, situada als peus del departament d'Estat i a escassos metres del memorial a Abraham Lincoln. Als seus 54 anys, s'autoproclama alcalde de Triangle Park, el campament on s'ha instal·lat després de vagar durant mesos per diversos punts de Washington, la capital política del món occidental.

El Consell de Mallorca és una de les 12 administracions locals que col·laboren amb els projectes "innovadors" d'àmbit estatal per combatre el sensellarisme Derechos a la vivienda i H4y futuro. Segons les entitats que els han impulsat, Hogar sí i Provivienda Mallorca, els models que s'han seguit fins ara "no han funcionat" i, per això, cal "un nou enfocament". Ara, la solució que proposen és llogar cases –amb un pressupost de 3,8 milions d'euros dels fons europeus– per oferir un habitatge a 160 persones que visquin al carrer, sense demanar com a requisit haver iniciat un procés de reinserció.

Les persones sense llar viuen constantment en una situació de vulnerabilitat extrema i exclusió social, que la pandèmia ha agreujat. Així ho afirma l'estudi Com és la salut de les persones sense llar de Palma? del grup de recerca Salut Global i Desenvolupament Humà Sostenible de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Segons els investigadors, més de la meitat d'aquestes persones han declarat haver patit algun tipus d'agressió, com robatoris, agressions físiques i verbals, extorsions i agressions sexuals. La majoria no han estat denunciades a la policia.

La perspectiva de gènere és una de les principals qüestions a enfortir de l'àrea d'Inclusió Social de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS). Així ho revela l'enquesta feta a 191 persones membres de la xarxa feta entre els mesos de gener i febrer del 2021. El fet que només un 18% d'usuaris siguin dones ha fet que la vicepresidència segona de l'IMAS es plantegi crear un centre de primera acollida només per a la població femenina.

Un camí de terra s'obre pas entre oliveres en un dels terrenys que voreja la carretera del Secar de la Real, a Palma. A simple vista, l'arbrat no permet veure –ni imaginar– que el sender arriba fins a un poblat on viuen onze persones. Les barraques es distribueixen a banda i banda del caminoi, i algunes queden amagades entre la vegetació. Estan fetes a partir de ferralla, fustes, teles i altres materials que els seus habitants s'han esforçat a col·locar estratègicament. La cabana de F. J. V. (que prefereix no revelar la seva identitat) es troba gairebé al final i té les millors vistes: des d'allà es veu un camp verd i, al fons, una part de la ciutat. "Fa cinc anys que visc aquí. Vaig quedar sense feina, no em podia pagar l'habitació i no em va quedar altre remei", declara l'home, que ja supera els 50 anys.

De les 40 persones que han rebut "una llar digna i estable" gràcies a Es Refugi —associació ubicada al barri del Camp Redó de Palma—, cap ha aconseguit feina el 2021, segons adverteix l'entitat. Aquest és un fet insòlit en la història d'Es Refugi, que va començar el 1992 a acollir persones en situació de risc o d'exclusió social. Per això, adverteixen que el sensellarisme ha desbancat la manca d'ocupació com a principal factor d'exclusió.