La Fundació Banc de Sang i Teixits de les Balears (BSTIB), en col·laboració amb la Universitat de les Illes (UIB) organitza la primera cursa solidària per donar plasma que tindrà lloc diumenge, 28 de setembre, al camp de futbol del Campus Esport de la UIB. A les 9.30 hores començaran les curses infantils i a les 10.20 h, les corregudes de cinc i de deu quilòmetres. Les curses seran gratuïtes per a tots els participants, que rebran una motxilla i una camiseta commemorativa per dur el dia de la prova. 

A la Unió Europea al voltant d’uns 300.000 pacients depenen de medicaments derivats del plasma sanguini, majoritàriament per malalties cròniques que requereixen tractament tota la vida. En els darrers anys la demanda dels derivats del plasma ha crescut exponencialment i la previsió és que segueixi augmentant, també per les noves indicacions clíniques. Aquesta realitat topa amb el fet que Europa no és, ni de lluny –a excepció d’uns pocs països–, autosuficient en plasma i més d’un 40% l’obté dels Estats Units, on els seus estàndards ètics són ben diferents dels nostres. Fins ara la normativa europea que regula l’ús de la sang i els seus components, a diferència dels teixits i cèl·lules, establia taxativament que la donació de sang ha de ser voluntària i no remunerada, i sota aquest principi de no comercialització del cos humà (no financial gain), recollit també en el Conveni Europeu de Bioètica (1997), s’ha fonamentat l’actitud de la majoria de països en què l’obtenció de la sang, i també del plasma, s’ha basat en un estricte concepte d’altruisme, que veu amb mals ulls i critica el fet que als donants se’ls pugui compensar per aquelles despeses i inconvenients que la donació comporta. Amb tot, hi ha alguns països que compensen en espècies com dies de festa a la feina o rebaixes fiscals, i quatre que ho fan amb un import econòmic proporcionat. 

Alemanya, Àustria, Hongria o Txèquia són alguns dels estats membres de la Unió Europea on el sistema de donacions de plasma està liberalitzat i les farmacèutiques desemborsen compensacions econòmiques més elevades als donants. I precisament en aquests països és on s'obté més quantitat d'aquest component sanguini. Actualment, per cada 1.000 alemanys s'extreuen 36 litres de plasma, o per cada 1.000 austríacs, 75. En canvi, segons un estudi de la patronal Associació Terapèutica de Proteïnes de Plasma (PPTA, per les sigles en anglès), aquesta proporció és molt més baixa en estats on les farmacèutiques no recompensen per donació i el sistema d'obtenció de plasma és completament públic, com Espanya (8/1.000) o França (13/1.000).

Si algú mai ens pregunta quins són els estats de la matèria sempre responem que són tres: sòlid, líquid i gas. No és veritat. Hi ha un quart estat, tal vegada de mal definir i encara pitjor de comprendre. És el plasma. Tècnicament, es podria definir com un gas ionitzat o, el que ve a ser el mateix, un gas carregat elèctricament. O, com en diu la investigadora Cristina Canal, directora del laboratori PlasmaMed, vinculat al Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el plasma és “un gas excitat”. Amb una llarga trajectòria en usos industrials, el plasma està entrant ara a l’àmbit mèdic. S’hi han vist resultats positius en la regeneració de teixits, la cura i desinfecció de ferides i el tractament d’algunes formes de càncer. Canal és una de les coordinadores d’un projecte COST de la Unió Europea que té com a objectiu avaluar-ne les possibilitats i dissenyar dispositius adients. El projecte incorpora investigadors de 25 països.

Tractar les malalties provocades per virus és complicat. En el cas del covid-19, després de molts assajos, s’ha vist que el remdesivir pot reduir uns dies el temps d’hospitalització si s’administra a pacients ingressats que requereixen oxigen. Per altra banda, la dexametasona, un fàrmac amb efectes antiinflamatoris, evita prop d’un 30% de les morts de pacients greus. Tot i que també s’han fet molts estudis amb tractaments a base d’anticossos, de moment no hi ha resultats prou sòlids perquè se n’hagi aprovat cap. Un nou assaig fet a l’Argentina i publicat a la revista New England Journal of Medicine aporta un grau d’evidència superior a la resta d’estudis fets fins ara sobre aquests tractaments.

La junta general d’accionistes de Grifols, que tradicionalment se celebra a la seu de la companyia a Sant Cugat i que es converteix en un bany de masses per als seus directius, ha estat enguany plenament monopolitzada pel covid-19. La farmacèutica catalana especialitzada en derivats de la sang va celebrar la jornada per via telemàtica i ho va fer, a més, centrant-se en els efectes de la pandèmia en el seu dia a dia.

La multinacional catalana d'hemoderivats Grifols ha anunciat aquest divendres l'inici de l'assaig clínic en pacients de covid-19 de la seva immunoglobulina hiperimmune anti-SARS-CoV-2, un anticòs desenvolupat específicament per tractar la infecció per coronavirus. Segons la companyia, "proporciona una immunització passiva als pacients, enforteix el sistema immunitari i podria utilitzar-se tant per a la prevenció com per al tractament de la malaltia". L'assaig serà aleatori i controlat (com en el procés de validació d'una vacuna) i s'avaluarà la seguretat, tolerabilitat i eficàcia del producte com a tractament per als malalts de coronavirus.

La multinacional catalana d'hemoderivats Grifols ha anunciat aquest dimarts que ja ha lliurat els primers lots "d'immunoglobulina hiperimmune anti SARS-CoV-2" per tal que pugui ser utilitzada en assajos clínics. Es tracta d'un anticòs desenvolupat específicament per tractar la infecció per covid-19 que, segons la companyia, "proporciona una immunització passiva als pacients, enforteix el sistema immunitari i podria utilitzar-se tant per a la prevenció com per al tractament de la malaltia".