L’Eurocopa femenina dona el tret de sortida aquest dijous amb l’Islàndia - Finlàndia (18 h). 16 seleccions lluitaran per ser el pròxim 27 de juliol al Sankt Jakob-Park de Basilea en la final, amb la selecció espanyola com una de les principals candidates al títol. La selecció dirigida per Montse Tomé buscarà aixecar l’únic trofeu que encara li queda pendent després de guanyar la Nations League i el Mundial. Anglaterra i França són els dos altres grans noms a tenir en compte.

Quart dia del judici contra l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales. Jornada marcada per les declaracions com a testimonis de les jugadores Alexia Putellas, Irene Paredes i Laia Codina, que ho han fet de forma telemàtica sense desplaçar-se a Madrid. Les jugadores han ratificat la versió dels fets de Jenni Hermoso, que va denunciar el petó no consentit que li va fer Rubiales durant l'entrega de medalles del Mundial de futbol de l'any 2023.

Alexia Putellas s'ha reivindicat on més li agrada fer-ho: damunt la gespa. Torna a jugar els partits importants i és decisiva, com en el darrer enfrontament de la Lliga F, en què va desencallar l'empat sense gols del Barça a San Mamés signant, a tocar del minut 90, un magnífic gol que va permetre a les blaugranes tancar la primera volta del campionat amb un ple de victòries. Ho va fer entrant des de la banqueta. A les semifinals de la Supercopa, va tornar a l'onze en el triomf contra l'Atlètic de Madrid. El següent repte és la final de la Supercopa d'Espanya davant el Reial Madrid aquest diumenge (12 h / TV3) a Butarque (Leganés). Pot ser el primer títol de la temporada per a les blaugranes –el 23è d'Alèxia amb el Barça– i l'estrena del caseller particular de Pere Romeu com a primer entrenador.

Golejar s'ha convertit en una forma de vida, al Barça. L'equip blaugrana fa cinc gols amb la mateixa facilitat amb la qual altres equips en fan tot just un. En una jornada en què es feia un doble homenatge a la lesionada Alexia Putellas, l'equip dirigit per Pere Romeu ha golejat un Costa Adeje Tenerife que s'ha avançat en el marcador al cap de tres minuts gràcies a Babajide. Però Paredes, Pajor, Graham, Pina i Brugts han liderat la reacció per signar l'onzè triomf en Lliga just abans de l'aturada de seleccions.

El Barça és una gota xinesa per al Reial Madrid. La gota d'aigua freda en aquest cas no cau al front de les blanques cada cinc segons, però ho fa sempre que tenen davant les blaugranes. Cada vegada que el projecte del futbol femení de Florentino Pérez sembla que comença a enlairar-se en el món terrenal arriba el Barça des d'una altra dimensió i torna a posar les coses al seu lloc. Les madridistes aparentment avancen, sempre que no juguin contra l'equip català. Dos gols de Patri Guijarro, un de Clàudia Pina i una obra d'art d'Alexia van dibuixar un 0-4 a l'Alfredo Di Stéfano que es va quedar curt, i ja van quinze triomfs culers de quinze possibles des de l'aparició de les madridistes.

L'extraordinària (i meravellosa) normalitat del Barça torna a ser aquí. La mateixa setmana que s'ha tornat a veure Aitana Bonmatí amb la Pilota d'Or en un podi ocupat exclusivament per blaugranes –Graham Hansen i Paralluelo la van acompanyar–, el conjunt entrenat per Pere Romeu va encarrilar la golejada contra l'Eibar (4-0) ben d'hora. Aquesta era, potser, l'única crossa –per dir-ho d'alguna manera– d'aquest curs, en què algunes primeres parts s'havien encallat. Però ja no.

La dinastia blaugrana s’allarga una temporada més. Aitana Bonmatí ha guanyat la seva segona Pilota d’Or consecutiva en una nit en la qual tot el podi en la categoria femenina era format per jugadores del club, amb Caroline Graham en la segona posició i Salma Paralluelo en la tercera. La jugadora de Sant Pere de Ribes ha rebut el premi de les mans de l'actriu nord-americana Natalie Portman, gran aficionada del futbol i accionista del club femení de Los Angeles. De Hollywood a la Masia. Coses del futbol, que permet fer més curtes les distàncies, molts cops. "Una noia de poble", com s'ha definit ella mateixa, rodejada d'estrelles en una nit de regust blaugrana, ja que el Barça també s'ha endut el premi al millor equip femení i el del millor jugador jove masculí, amb Lamine Yamal com a premiat. Festa grossa barcelonista al teatre Chatelet de París en una gala que fa uns dies el Madrid donava per fet que seria tota seva. Al final els madridistes s'han quedat a casa enfadats perquè Vinicius no guanyava el títol masculí i el Barça ha fet sonar el seu himne quan tenia totes les seves jugadores a l'escenari. I al mig de tot, Aitana, la millor jugadora del món.

La Lliga de Campions és una altra cosa. I bé que ho sap el Barça, que va sortir a mossegar des del primer minut contra el Hammarby suec i a deixar endarrere la rèmora que, aquesta temporada, les primeres parts se li encallen. La derrota a la primera jornada contra el City exigirà a les blaugranes guanyar-ho tot en la fase de grups si volen acabar primeres i, contra el Hammarby, l'equip de Pere Romeu va demostrar sense manies que vol tornar a lluir la corona europea (9-0).

En 45 minuts Alexia Putellas i Ewa Pajor han decidit que el derbi entre el Barça i l'Espanyol continuarà tenyit només d'un color: el blaugrana. La capitana i la polonesa, a qui Pere Romeu havia donat descans després de la dura ensopegada de dimecres a la Lliga de Campions contra el City, han sortit just després del descans per canviar la cara a un partit (i a una setmana) que podia haver suposat un cop dur a l'autoestima del conjunt barceloní. Les rotacions no han quallat i el Barça, en alguns moments força espès i amb problemes per trobar la profunditat, ha hagut de remuntar davant un Espanyol que s'ha permès somiar una mica després de marxar a la mitja part amb el marcador a favor. A la represa, amb l'entrada d'Alexia i Pajor s'ha imposat el guió previst abans del partit: una rotunda golejada (7-1) en un estadi Johan Cruyff amb 5.148 espectadors.

Els anys passen, però els partits a l'estadi Johan Cruyff segueixen acabant amb alegria blaugrana. El Barça va gaudir en el triomf per 3-1 davant la Reial Societat amb un doblet de Caroline Graham i un gol de penal d'Alexia Putellas i es posa líder provisional de la Lliga F, traient-li l'honor al Reial Madrid, que va finalitzar la primera jornada en aquesta posició, a causa de la diferència de gols.

Els imagino després de l’evidència. I ara com ho arreglem, això? Pensem, pensem. Segur que trobem una sortida digna. Que no tinguin pressa, que ja han fet tard. Tardíssim. Perquè el menyspreu de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, cap a les jugadores del Barça que acabaven de guanyar la Champions, i especialment cap a la capitana Alexia Putellas, demanava una reacció ipso facto, que es deia a casa meva quan algú havia de fer una cosa sense esperar ni un segon. Però això només passa en el nostre món ideal, de reconèixer que t’has equivocat de seguida que t’has equivocat. I no passa en el món real perquè el problema és que no estem parlant d’un error sinó d’una dinàmica admesa com a normal. Per això es comet, i per això s’hi reacciona tard i malament. Perquè si no fos per les xarxes (alguna cosa positiva han de tenir) la imatge lamentable de l’alcalde i, de rebot, del president del Barça, Joan Laporta, hauria passat com ha passat tantes altres vegades: els homes robant el protagonisme a les dones, complaguts amb les seves gràcies i els seus èxits, els d’ells que, a sobre, en aquest cas, són inexistents. El Barça masculí no ha guanyat res i Collboni és alcalde sense haver guanyat les eleccions. Imagina’t. Però esclar, les que estem acostumades a perdre som les dones, i com que ho portem a l’ADN ja no ens ve d’aquí. Sort que Alexia Putellas va gestionar el moment deixant en evidència un senyor (vull dir que no és una criatura) que es deleix per sortir només ell a la foto, seguint un protocol anacrònic. Agafa la samarreta sense ni mirar la jugadora i fa grupet amb els homes com si la victòria d’elles fos l’excusa per trobar-se ells i parlar de les seves coses. Putellas deixa el braç estès al buit, amb el rostre expressa la seva estupefacció i busca la complicitat de l’entorn amb la mirada. La nostra. Que la té tota. Perquè totes hem estat en aquesta situació unes quantes vegades a la vida. I hi estarem, malauradament. Que anem acumulant exemples, però s’obliden amb una facilitat sospitosa. 

El Barça ha guanyat la final de la Champions League davant de l'Olympique de Lió (2-0) a San Mamés i ha aixecat la seva tercera orelluda de la història. Un gol d'Aitana Bonmatí i un altre d'Alexia Putellas en el segon temps han derrotat les franceses. A continuació, els apunts en calent del partit:

Han hagut de passar dos anys i canviar Torí per Bilbao per tornar a veure la final de les finals. Barça i Olympique de Lió es veuran les cares en el partit decisiu de la Lliga de Campions aquest dissabte (18 hores / TV3) a l'estadi de San Mamés, que estarà tenyit gairebé del tot de blaugrana. La previsió és que se superin amb escreix els 15.000 culers que hi va haver a la ciutat piemontesa; el desplaçament té tots els números per ser històric. D'altra banda, és la quarta final consecutiva de les blaugranes, que busquen el tercer títol i vèncer el Lió després de les dues finals perdudes el 2019 i el 2022.

El Barça femení continua omplint amb lletres d'or el seu llibre d'història particular. Ha aconseguit una nova Lliga, la novena de l'equip, la cinquena de manera consecutiva, després d'imposar-se i golejar el Granada (1-4) a domicili. Les blaugranes, que han guanyat gràcies als gols de Rolfö, Graham Hansen i Bronze, han culminat una setmana màgica, que va iniciar-se fa set dies classificant-se per a la final de la Champions de Bilbao del pròxim 25 de maig i que s'acaba conquerint la Lliga F. Una piconadora que no ha fallat en terres andaluses per conquerir el segon títol de la temporada, després de la Supercopa. No hi ha hagut entrega del trofeu, acte que tindrà lloc al Johan divendres vinent davant l'Ahtletic Club.

El Barça femení segueix de festa. Després de certificar dissabte el seu bitllet per a la final de la Champions, el conjunt blaugrana ha fet un gran desplegament de joc ofensiu per golejar el Madrid CFF al Johan Cruyff (8-0). Alèxia Putellas, amb un golàs, ha obert el camí d'una golejada plàcida d'un equip ple de rotacions. La fam de les jugadores menys habituals, comandades per Alèxia, Mariona i Torrejón, que ha signat un doblet, ha esperonat una afició que estima i gaudeix de valent amb el conjunt de Jonatan Giráldez.

La desaparició d'Alexia de les alineacions titulars de l'eliminatòria davant el Chelsea ha quedat com una anècdota per dos motius: pel bon rendiment de l'equip sense ella a Stamford Bridge i perquè la jugadora de Mollet del Vallès no ha mostrat disconformitat amb aquest rol secundari malgrat haver guanyat dues Pilotes d'Or recentment i tractar-se de la imatge mediàtica més cridanera d'aquest Barça històric juntament amb Aitana Bonmatí, qui no para de guanyar protagonisme dins i fora del terreny de joc. Els 27 minuts a l'Estadi Olímpic Lluís Companys i el temps afegit de la tornada han estat tot el que li ha ofert Jonatan Giráldez. Alexia ho ha entomat sense males cares, va estar a punt de marcar en l'última jugada de l'anada i es va afegir com una més a la celebració pel pas a la final de la Champions League.

Bilbao, de moment, haurà d'esperar. La flama del peveter olímpic ha quedat fosa en veure com el Chelsea ha pres el control de la muntanya màgica i s'ha endut el primer assalt (0-1) a l'anada de les semifinals de la Champions League. La derrota per la mínima posar contra les cordes a l'equip de Jonatan Giráldez que haurà de remuntar l'eliminatòria a Stamford Bridge per ser a San Mamés el pròxim 25 de maig.

Abans que els noms d'Alexia Putellas o Aitana Bonmatí acaparessin el panorama del futbol femení, n'hi havia un que ressaltava per damunt dels altres: Lieke Martens (1992, Bergen, Països Baixos). Va ser el primer gran fitxatge del Barça, l'any 2017, i després de cinc temporades glorioses i d'aconseguir un triplet, marxava al París Saint-Germain deixant un regust agredolç a l'afició blaugrana. Al PSG sembla haver retrobat la seva millor versió personal i familiar, i rep l'ARA al complex esportiu parisenc disposada a sincerar-se abans de les semifinals de la Champions que enfronten Barça i Chelsea; i Olympique i PSG.

El Barça ha tornat a l'escena amb una contundent victòria davant el Vila-real (5-1) al ritme de Karol G i ja té la Lliga a tocar. El makinón, com diu una de les cançons de l'artista colombina, continua intacte. Els engranatges i la dinàmica del conjunt català no s'han vist afectats després de dues setmanes sense futbol de clubs per l'aturada de seleccions. No hi ha rival que pugui plantar cara a l'huracà blaugrana. Les jugadores del Barça han lluït el logotip de la cantant a la samarreta amb motiu del patrocini de Spotify. El conjunt masculí farà el mateix dissabte vinent al Bernabéu.

Gemma Font, portera del Barça, continuarà vestint la samarreta blaugrana. La futbolista de Tagamanent era una de les nou futbolistes que acabava contracte aquesta temporada i va estar a punt d'acceptar ofertes sucoses d'altres clubs. Però, en un gir de guió d'última hora, mantindrà el vincle culer almenys una temporada més. El seu nom s'afegeix als de Patri Guijarro, Mapi León i Marta Torrejón, jugadores que també han renovat.