L’Eurocopa femenina dona el tret de sortida aquest dijous amb l’Islàndia - Finlàndia (18 h). 16 seleccions lluitaran per ser el pròxim 27 de juliol al Sankt Jakob-Park de Basilea en la final, amb la selecció espanyola com una de les principals candidates al títol. La selecció dirigida per Montse Tomé buscarà aixecar l’únic trofeu que encara li queda pendent després de guanyar la Nations League i el Mundial. Anglaterra i França són els dos altres grans noms a tenir en compte.

El Barça de Hansi Flick ja coneix el calendari de la Lliga 2025-26. L’equip blaugrana debutarà a la competició el 15, el 16 o el 17 d'agost a Mallorca i la tancarà el 23 o el 24 de maig a Mestalla. Si no hi ha cap imprevist o gir de guió, el retorn de la Primera Divisió al Camp Nou serà el cap de setmana del 13-14 de setembre en la quarta jornada, contra el València, després que finalment la Lliga hagi acceptat la petició del club blaugrana per disputar els tres partits a domicili.

El Barça ja treballa per recuperar el tron de la Champions la temporada vinent i els primers moviments no han tardat a arribar. El primer fitxatge era un secret de domini públic: vuit anys després, Laia Aleixandri torna a vestir de blaugrana. La defensora de 24 anys de Santa Coloma de Gramenet, internacional amb la selecció espanyola, arriba com una central de garanties. Ho fa després de jugar cinc temporades a l'Atlètic de Madrid –amb qui va guanyar dues lligues– i tres al Manchester City. Malgrat haver-se fet seva la posició de central en el quart classificat de la competició femenina més competitiva d'Europa, Aleixandri ha esperat a esgotar el seu contracte amb les citizens per poder tornar a casa.

Després de la decepció de la final de la Lliga de Campions perduda a Lisboa contra l’Arsenal, el Barça va tancar la temporada de la millor manera, guanyant la Copa de la Reina a Osca contra l’Atlètic de Madrid (2-0). La ferida de la Champions fa mal, però a la lliga espanyola, l’equip de Pere Romeu segueix sense rival com ha quedat clar en una temporada on absolutament tots els títols els han guanyat les blaugrana: Lliga, Supercopa, i finalment, Copa de la Reina. Clàudia Pina, sempre elèctrica, sempre decisiva, va ser l’encarregada de decidir el partit amb dues dianes, la segona de les quals va ser preciosa.

Una setmana després de la decepció de Lisboa, les jugadores del Barça s'agafen una petita pausa del dia a dia blaugrana aprofitant l'aturada de seleccions per la Lliga de les Nacions. Després, les internacionals tornaran a la feina i s'afegiran a la resta de jugadores per preparar l'última final de la temporada, la de la Copa de la Reina, que miraran d'aconseguir el 7 de juny contra l’Atlètic de Madrid. Serà l'últim partit per a algunes futbolistes, i és que malgrat que el curs pugui acabar amb tres dels quatre títols a les vitrines, al club saben que calen retocs.

"Estic molt fotuda. No m'ho crec. Penso que hem de tornar a començar el partit i fer les coses diferents... però el futbol és així. En el fons, penso que això ens servirà per tornar més fortes i fer les coses diferents", lamentava Aitana Bonmatí després que el Barça caigués derrotat a la final de la Champions. "Aquests 90 minuts no defineixen el que ha sigut la nostra temporada. No hem fet un gran partit, però la gent sap que en una final això pot passar. La temporada vinent, aquestes jugadores i jo com a entrenador, ho tornarem a intentar", va afegir el barceloní, sortint al pas dels rumors que podrien posar en dubte la seva continuïtat. Romeu és un dels principals assenyalats de la derrota contra l'Arsenal, però no l'únic. A continuació, tres claus per entendre la decepció blaugrana a Lisboa.

No sempre es pot guanyar i no sempre es pot dominar. El Barça va quedar-se amb un pam de nas contra un gran Arsenal que va saber llegir el partit en tot moment fins a donar l'estocada a la segona part, just quan semblava que les catalanes ja tenien el control de la final. No va ser el dia d'Aitana, Alexia o Salma. La final es va jugar parlant en anglès. I la pregunta és... i ara què?

Canvi de guàrdia al regnat del futbol europeu. Només en els guions dels més pessimistes es podia preveure que el Barça, que s'havia plantat a la final de la Champions a còpia de golejades, podria caure contra l'Arsenal (1-0), un conjunt que des del 2007 no sabia què era disputar un duel decisiu per lluitar pel títol. El Barça de les quatre Pilotes d'Or d'Alexia i Aitana i vigent campió de les últimes dues Champions es va veure sorprès a Lisboa per un equip desacomplexat que va saber jugar molt bé les seves armes i va deixar amb un pam de nas les blaugranes. El Barça va atacar més, però l'Arsenal va mossegar millor. Desfeta dolorosa per als més de 15.000 aficionats que van tenyir Lisboa de blaugrana i van acompanyar l'equip a un estadi José Alvalade que va viure una inesperada festa londinenca.

"Se'm fa un nus a l'estómac de pensar que no puc jugar la final de la Champions", explicava Francisca Kika Nazareth en una entrevista al mitjà portuguès Mais Futebol. La jove futbolista del Barça no va poder contenir les llàgrimes en l'entrenament de l'equip a l'estadi José Alvalade, on aquest dissabte (18 h, TV3) disputaran la final contra l'Arsenal. Kika, nascuda a Lisboa i principal promesa del futbol femení portuguès, serà la gran absent. En la seva primera temporada a Barcelona, després que el Barça la fitxés del Benfica per una quantitat pròxima al mig milió d'euros, es va lesionar quan millor estava. Va ser al març, durant el carrusel de clàssics contra el Reial Madrid. Va haver de ser operada d’una ruptura del lligament lateral intern del turmell esquerre. Per a ella es va acabar la temporada.

“No ens diguis que és impossible, que ho fem”, sentenciava Alexia Putellas bromejant amb un membre de l’staff del Barça. La futbolista molletana va pronunciar aquestes paraules un dia després que l'equip aixequés la seva primera Champions de la història. Un integrant del cos tècnic blaugrana havia titllat abans la victòria a Göteborg, el 2011, “d’impossible”. Quatre anys després de tocar el cel suec, la periodista Maria Tikas, de referència en la cobertura de l'equip blaugrana, recull l'evolució d'aquest grup guanyador al llibre No ens diguis que és impossible (Barça Books - Cúpula). 

Ona Batlle (Vilassar de Mar, 10 de juny del 1999) ja sap què és guanyar tots els títols amb el Barça i ser titular en els partits més importants de la temporada, però no amaga que se segueix posant nerviosa abans d'aquests enfrontaments decisius i, això, li agrada. "Em fan sentir que estic preparada, que tinc al davant una cosa que m'importa i que farà treure el millor de mi", diu en conversa amb l'ARA sobre les pessigolles a la panxa abans de viatjar a Lisboa per jugar la seva segona final de la Champions consecutiva.

Amb un onze farcit de titulars, el Barça ha segellat la darrera jornada de la Lliga F amb una solvent golejada (6-0) contra un Athletic Club que ni tan sols s'ha pogut acostar a la porteria blaugrana. Això ha permès a Cata Coll segellar el darrer premi individual de la competició: la portera mallorquina havia de completar 60 minuts sense encaixar per acabar amb el percentatge que l'eleva com la portera menys golejada. Dit i fet. En total, Coll ha rebut onze gols (dels setze que li han marcat al Barça a la Lliga F) en 22 partits.

Amb un marcador d'escàndol (0-9) contra un Betis que aquest diumenge ha certificat el descens, el Barça ha confirmat el que és gairebé una evidència des del moment que s'inicia la Lliga F: són campiones, per sisena vegada consecutiva i per desè cop en el total de la història de l'equip més reeixit de la institució blaugrana l'última dècada.

Un últim esforç per ser campiones. Això és el que necessita el Barça per guanyar la Lliga F, després de la victòria sense contemplacions contra el Deportivo Abanca (4-0). Una golejada que ha evidenciat la superioritat blaugrana contra un rival que lluita per no baixar a Segona. Tot i que, vist el partit i els mèrits de cadascú, el marcador s'ha quedat fins i tot curt. Sigui com sigui, els tres punts es queden a casa i deixa les blaugranes amb el títol a punt de caramel: en tenen prou derrotant el Betis el cap de setmana vinent, equip que també lluita per evitar el descens.

Un Barça amb moltes rotacions ha allargat la dolça ressaca d'una nova classificació per a la final de la Lliga de Campions amb un nou triomf (0-2). La maquinària blaugrana, que ha comptat d'inici amb joves futbolistes com la lleidatana Alba Caño i la suïssa Sydney Schertenleib, no es cansa de guanyar. Aquest cop, la víctima ha estat el Llevant Badalona, un projecte reformat aquesta temporada però que, com el curs passat, acaba la campanya competint per no perdre la categoria.

El barcelonisme es prepara per viure un mes de maig que pot ser històric. Menys de 24 hores després que l'equip de futbol masculí celebrés amb gairebé 30.000 culers desplaçats a Sevilla una Copa aconseguida amb èpica contra el Reial Madrid (3-2), el femení ha confirmat la classificació per a una nova final, la tercera consecutiva, de Champions. Per al conjunt de Pere Romeu, l'empresa no era de les més difícils. Defensava un 4-1 de l'anada i ni tan sols aquest ha sigut el principal argument per assolir la fita a Stamford Bridge contra un Chelsea que no ha ensumat la remuntada en cap moment. Les de Sonia Bompastor no han trobat el gol matiner que tant necessitaven per capgirar l'eliminatòria, i després, amb la moral absolutament enfonsada, s'han desfet com un terròs de sucre davant les vigents campiones d'Europa. Tot i tenir un dels pressupostos més alts, han claudicat com ho fan la majoria d'equips de la polaritzada Lliga F (1-4).

Ewa Pajor, Irene Paredes i Claudia Pina, amb un doblet, li han recordat al Chelsea que les reines d'Europa són les blaugranes. En un duel en què tot s'ha intensificat els darrers minuts, el Barça aconsegueix una meravellosa renda de tres gols de diferència (4-1) per segellar, d'aquí a una setmana, a Stamford Bridge, la classificació per a la final de la Champions. L'entrada de Pina –la màxima golejadora de la competició– a la segona meitat ha sigut clau per catalitzar la golejada.

Arriba l'hora de la veritat per al Barça de Pere Romeu. Les blaugranes enceten aquest diumenge al Johan (18 h, TV3) les semifinals de la Lliga de Campions contra el Chelsea. Les vigents campiones, liderades per Aitana i Alexia, que entre els dues han sumat les últimes quatre Pilotes d'Or, s'enfronten a un dels projectes que més s'ha reforçat per arrabassar-los el regnat a Europa. Les vitrines avalen el Barça –tres Champions, les dues últimes consecutives, i cinc finals–, mentre que les londinenques només han aconseguit arribar a una única final, el 2021, en la qual van caure golejades, precisament, per les catalanes.

Un Barça amb rotacions va golejar el Sevilla (5-1) abans de rebre diumenge el Chelsea al Johan en l'anada de les semifinals de la Champions. Malgrat les absències en l'onze d'Aitana i Alexia, les blaugranes van inaugurar el marcador contra les andaluses cinc minuts abans de la mitja hora de joc i a partir d'aquí el camí va ser plàcid. Les joves Schertenleib i Alba Caño van ser les encarregades d'acompanyar Patri Guijarro al centre del camp, i la migcampista de Puiggròs s'estrenaria com a golejadora amb el primer equip amb una diana a la segona meitat.

Poc més de cinc minuts a peu separen el Bar Gol, situat al número 20 del carrer Major de Montcada i Reixac, de l'Escola La Salle Montcada i del pavelló municipal Miquel Poblet. És la distància que separa l'establiment que regenta Beatriz Medina, la mare de Claudia Pina, del col·legi on la futbolista del Barça va començar a xutar una pilota i de la pista on va jugar amb la seva primera fitxa federada a futbol sala. A casa seva els agrada veure futbol, però era la mateixa Clàudia qui de ben menuda va convertir la pilota en una de les seves joguines preferides. "Reclamava al seu pare Arturo sortir a fer xuts i ja llavors hi havia qui ens deia que arribaria lluny, però, esclar, era molt petita!", recorda amb un somriure la seva mare.