La proposta de missió de la NASA per reunir roques a Mart i fer-les arribar a la Terra s'està complicant cada vegada més. Dilluns passat, els funcionaris de l'agència espacial van demanar idees per simplificar la missió i reduir-ne el preu. "El resultat final és que 11.000 milions de dòlars són massa diners", va dir Bill Nelson, l'administrador de la NASA, durant una conferència de premsa. "I no tenir mostres fins al 2040 és massa lluny". La idea inicial era que el projecte costés entre 5.000 i 7.000 milions de dòlars i que les roques arribessin a la Terra l'any 2033.

Al principi només va ser una flor, però Emmanuel Mendoza, un estudiant de grau de la Universitat de Texas A&M, s’havia esforçat molt perquè florís. Quan a finals d’octubre va treure el cap amb els seus cinc pètals entre la seva col·lecció de pesoleres i més tard la van seguir més flors i fins i tot tavelles, Mendoza va poder entreveure una mica millor el futur que aquella flor podia anticipar en un altre planeta situat a milions de quilòmetres de la Terra.

Quan, a les acaballes del segle XIX, H.G. Wells va descriure una invasió extraterrestre a la novel·la La guerra dels mons, va imaginar els marcians com uns éssers amb un cap gegant i setze tentacles, que acabaven sent víctimes dels bacteris de la Terra, contra els quals no tenien defenses. Wells probablement trobaria irònic que, 125 anys després, sapiguem que a Mart no hi ha hagut vida intel·ligent, però que, en canvi, en algun moment els bacteris podrien haver dominat el Planeta Vermell. Una nova pista la proporciona l’estudi que ha publicat recentment a la revista Astrobiology el grup de Michael J. Daly, de l’escola de medicina de la USU, la universitat del govern federal dels Estats Units, segons el qual podrien sobreviure bacteris sota la superfície de Mart durant més de 280 milions d’anys.

L’exploració de Mart, iniciada als llunyans anys 60 del segle passat en un context de Guerra Freda entre les dues superpotències del moment, els Estats Units i la Unió Soviètica, sempre ha viscut el somni de trobar-hi almenys indicis de vida. De moment, no ha estat possible, però enlloc no està escrit que no n’hi hagi. La distància i les limitacions tecnològiques no permeten assegurar res en un sentit o en un altre. El que sí que han possibilitat, per ara, és descriure fenòmens geològics antics, i també algun de modern, que demostrarien activitat en capes profundes del planeta. S’han documentat masses d’aigua, tsunamis, impactes de meteorits i, molt més recentment, activitat sísmica i fins i tot volcànica.

Especialista en astrodinàmica i doctora en matemàtica aplicada a la Universitat de Barcelona, Ariadna Farrés Basiana treballa al NASA Goddard Space Flight Centre, un centre de vol de l'agència aeroespacial nord-americana. Farrés va inaugurar el 30 de novembre el curs de la Societat Catalana de Matemàtiques amb una lliçó sobre la geometria a l’espai. Juntament amb vuit científiques catalanes més, forma part de la tripulació d’Hypatia I, que realitzarà una missió simulada a l’estació anàloga Mars Desert Research Center situada a Utah (EUA).  

"Houston, tenim un nou rècord”. Amb aquest joc de paraules les xarxes socials de la NASA han anunciat aquesta matinada que la càpsula Orion acabava de batre el rècord de distància de la Terra de cap nau capaç de transportar humans. En aquesta missió, però, encara no hi van persones, sinó tres maniquins, un parell de peluixos i centenars de pins de Snoopy. L'Orion ha superat així l'Apol·lo 13, que després de patir una explosió i una avaria va haver de tornar precipitadament a casa. Com explica la NASA: “L'Orion va ser dissenyada per portar humans més lluny que mai a l'espai i tornar-los a la Terra de manera segura”. L'objectiu és establir una base a la Lluna com a pas previ per arribar en un futur a Mart.

La nit de Nadal de l'any passat, Mart va tremolar.

L'agost del 2012 un aparell totterreny de la mida d'un cotxe va aterrar al planeta Mart. Era el Curiosity i tenia una missió: investigar si hi podria haver hagut mai vida al planeta vermell. Deu anys després, el vehicle de la NASA ha fotografiat el que pot semblar una porta excavada en una paret de roca. La fotografia s'ha fet viral –i ha estat compartida amb tota mena de mems amb el hashtag #MarsDoor– perquè ha donat ales a tota mena d'especulacions: des d'un amagatall per a marcians fins a un portal cap a un altre univers. En realitat, però, tot apunta a un fenomen molt menys extraordinari.

El 1976, el bioquímic català Joan Oró (1924-2004) era membre de l’equip que va analitzar els resultats dels experiments fets, amb l’ajut d’un robot, a la superfície de Mart en la missió Viking. En un d’aquells experiments es barrejava una mostra de sol marcià amb una solució de nutrients marcats amb carboni radioactiu, entre els quals hi havia glucosa i alguns aminoàcids senzills. La barreja va produir una gran quantitat de diòxid de carboni que contenia carboni radioactiu procedent, sene cap mena de dubte, dels nutrients marcats.

El robot xinès enviat a Mart, el Zhurong, ha enviat a la Terra una nova selecció de fotografies, entre les quals hi ha una selfie. L'aparell, que va aterrar al planeta vermell al mes de maig, va col·locar una càmera sense fils a la superfície i després es va allunyar per poder fer-se la fotografia. El govern xinès ha fet públiques les imatges en una cerimònia per celebrar l'èxit de la missió Tianwen-1, llançada el juliol del 2020 aprofitant la finestra temporal que s'obre cada dos anys quan Mart i la Terra són més a prop en les seves òrbites al voltant del Sol.

Els Estats Units ara tenen companyia a Mart. Una nau espacial xinesa ha travessat la fina atmosfera marciana i ha aconseguit aterrar en una gran plana aquest dissabte, informen els mitjans de comunicació estatals, en una gesta que fins ara només havia assolit la NASA. L'aterratge arriba després del llançament el mes passat a la Xina del mòdul bàsic d’una nova estació espacial, així com d’una reeixida missió al desembre que va recollir gairebé quatre quilos de mostres de roques i sòl lunar i els va portar a la Terra. El mes que ve, Pequín té previst enviar tres astronautes a l’espai.

L'activitat a la NASA no s'atura ni un moment. La missió Mars 2020, la joia de la corona del programa espacial nord-americà actual, va assolint una rere l'altra totes les fites que s'havia marcat i aquesta setmana ha sumat un nou èxit: ha aconseguit extreure amb èxit oxigen del CO2 que compon l'atmosfera de Mart. La nau de la NASA Perseverance, que és a la superfície del Planeta Vermell des del febrer passat, portava incorporat un aparell, de la mida d'una torradora, que havia d'experimentar amb aquesta tecnologia: el Moxie (Mars Oxygen In-Situ Resource Utilization Experiment).

 'Península'

Els zombis perden el tren

A Corea del Sud ja no hi ha trens cap a Busan. De fet, el país ha quedat en quarantena després del brot d’un virus que transforma els infectats en zombis violents, i els seus supervivents malviuen a l’estranger, com refugiats-pàries en una zona de ningú legal. Un grapat són reclutats per fer una incursió a la seva antiga pàtria i recuperar un camió carregat amb 20 milions de dòlars. Aquest és l’escenari que planteja Península, una seqüela que allarga l’estada en l’imaginari de Train to Busan. Fa cinc anys, vaig defensar la pel·lícula en aquestes mateixes pàgines, elogiant la seva narrativa espectacular i clàssica, que només pretenia sacsejar l’espectador durant un parell d’hores. En realitat, vaig fer trampa, perquè la pel·lícula de Yeon Sang-ho va néixer amb un apèndix incorporat: Seoul Station, una preqüela animada i sòrdida, en sintonia estètica amb l’obra prèvia del director. Segueix llegint. Estrena als cinemes

]]>

La NASA ha tornat a fer història aquest dilluns amb el primer vol controlat sobre Mart. L'ha fet l'Ingenuity (Enginy en anglès), el petit helicòpter d'1,8 quilos que viatjava dins de la nau Perseverance, quan aquesta va aterrar al Planeta Vermell el 19 de febrer. Han sigut 30 segons històrics que han completat amb èxit un dels principals objectius de la missió Mars 2020: provar que és possible volar sobre la superfície de Mart. La fita millorarà sens dubte la capacitat d'exploració del planeta. Les imatges aèries que ha captat la càmera en blanc i negre del seu sistema de navegació han arribat a la Terra, en concret al Propulsion Laboratory de la NASA a Califòrnia, aquest dilluns al matí, quatre hores després del vol i confirmen que l'aparell s'ha enlairat a tres metres d'altura i ha tornat a baixar per posar-se suaument sobre el sòl marcià.

]]>

Als astronautes se’ls encongeix el cor. No és una metàfora de l’esglai que provoca la visió del lloc on, com deia Carl Sagan, ha viscut tothom que coneixen, tothom de qui han sentit a parlar, tothom que estimen. No. És un efecte físic real, mesurat. Durant la seva estada de 340 dies a l’Estació Espacial Internacional el cor d’un astronauta de la NASA, Scott Kelly, va passar de 190 a 139 grams, una reducció del 27%, segons publica la revista Circulation en un article signat pel cardiòleg Benjamin Levine, del University of Texas Southwestern Medical Center.

]]>

Aquesta tardor un equip d’astrònoms va donar una notícia que va provocar un gran enrenou. Van afirmar que havien trobat proves convincents que apuntaven a la presència de vida flotant als núvols de Venus. Si això fos veritat, seria extraordinari. Fa molt de temps que contemplem el cosmos i ens preguntem si hi ha vida allà dalt. Si en aquest planeta pròxim a la Terra hi aparegués una resposta afirmativa, hauríem de pensar que la vida no és infreqüent a l’univers, sinó força habitual.

]]>

Porta dues setmanes sobre la superfície de Mart però encara no s'havia mogut. Cada petita proesa del ròver Perseverance de la NASA es prepara amb tot detall i s'executa amb tota atenció. Així va ser, aquest divendres mateix, el primer passeig del robot per la superfície marciana, que va durar 33 minuts i li va servir per recórrer un total de 6,5 metres.

]]>

Mart i la Terra són planetes germans, van néixer pràcticament alhora, fa 4.600 milions d'anys. Mentre per a l'ull humà tan sols era una estrella vermella, Mart va generar múltiples històries i teories. Ara que el Perseverance ha aterrat a la seva superfície i ens arriben fotografies en color i mostres del seu pedregar ressec, continuen les preguntes. ¿Si la vida s'extingeix, pot renéixer en un futur? ¿Hi va haver una civilització que va acabar desapareixent? ¿Si hi va haver vida, com era? ¿Pot servir Mart per explicar el nostre present o albirar el nostre futur? ¿Pot ser el planeta on s'acabin mudant els terrícoles? La nostra percepció d'aquest planeta pròxim ha anat canviant i sovint la ficció ha acabat intoxicant la realitat. L'exposició Mart. El mirall vermell, que es pot visitar al CCCB fins a l'11 de juliol, no ofereix respostes reconfortants. "Convida a fer-nos preguntes. És un relat de relats", assegura el responsable d'exposicions del CCCB, Jordi Costa.

]]>

La Nasa ha fet públiques aquest dilluns imatges inèdites de l'arribada del 'Perseverance' a Mart. És un vídeo breu on es veuen imatges de l'aterratge, gravat des del robot.

]]>