Marina Martínez és experta en meteorits i en l’anàlisi de material extraterrestre. El 2021 es va doctorar en ciències planetàries a la Universitat de Nou Mèxic (EUA) gràcies a les beques de la NASA que va guanyar el seu supervisor. Ha estat becada per la Meteoritical Society amb el patrocini de l’Agència Aeroespacial d’Exploració Japonesa (JAXA) i reconeguda amb el Wiley Award a la 82a conferència de la Meteoritical Society, celebrada el 2019 al Japó. Actualment, investiga amb una beca postdoctoral Margarita Salas al departament de geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i és l’única investigadora d’Espanya amb accés a les mostres lunars que la missió Artemis III de la NASA –la primera missió tripulada a la Lluna des de l’Apollo 17 del 1972– portarà a la Terra el 2025. Malgrat això, no té clar que pugui continuar amb la seva carrera investigadora a Barcelona.

Els objectes fabricats a partir de meteorits abans de l'Edat de Ferro, que comença al segle VII abans de Crist, són extremadament rars i només se n'han comptabilitzat una cinquantena. Ara ja n'hi ha un més gràcies als investigadors del Museu d'Història Natural de Berna, que han arribat a la conclusió que una punta de fletxa descoberta a la vora d'un llac suís està feta de material de ferro extraterrestre. L'objecte va ser fabricat fa uns 3.000 anys, durant l'Edat de Bronze, fa 39 mil·límetres de longitud i pesa 2,9 grams.

La nit de Nadal de l'any passat, Mart va tremolar.

El New York Times ha creat un calendari astronòmic per sincronitzar-lo amb el teu i així no perdre’t cap dels grans esdeveniments que tindran lloc al nostre Sistema Solar aquest 2021. Des de pluges de meteorits i eclipsis com l’anell de foc

El 25 de desembre de 1704, a les cinc de la tarda, no hi havia ni un núvol al cel. De sobte, va refulgir una enorme bola de foc, van aparèixer núvols de fum i es va sentir un so estrident. Primer, segons els testimonis, va ser com el so del foc d’artilleria i després com l’espetec dels mosquetons. Alguns ho van interpretar com un missatge del cel: era el dia de Nadal i Europa estava immersa en la Guerra de Successió. Malgrat que austriacistes i borbònics ho van intentar utilitzar políticament, en realitat era un meteorit que es va batejar, molts anys més tard, amb el nom de Meteorit de Barcelona i del qual fins avui es creia que no se n’havia preservat cap fragment. En el moment que va caure, però, ningú va dubtar que era un missatge diví, perquè fins a finals del segle XVIII no es va arribar a la conclusió que les "boles de foc" venien de l'espai.