Pedro Sánchez ha destacat, a escala europea, com un dels líders més contundents a l'hora de condemnar el genocidi que Israel està executant a Gaza, i de reconèixer un futur estat palestí. Els fets, cada cop més extrems, li estan donant la raó. Davant les evidències, França i Alemanya han començat a canviar la seva posició. Però el posicionament polític internacional de Sánchez en aquest terreny no es correspon del tot amb els fets interns.

"La nostra postura és clara i inequívoca: condemnem el genocidi sobre el poble palestí", diu el festival Sónar en un comunicat. D'aquesta manera es posiciona atenent les peticions rebudes en les últimes setmanes, quan El Salto va publicar que el fons proisraelià KKR va adquirir Superstruct Entertainment, l'empresa que fins a l'any passat era la propietària del Sónar.

Artistes com Nexus (B4mba & Mooki6), Rami Abadir, Juliana Huxtable, Kebra i Animistic Beliefs, entre d'altres, han cancel·lat les actuacions al festival Sónar. La Élite ha renunciat a participar en el Festival Internacional de Benicàssim. Fermin Muguruza, Reincidentes, Non Servium, Kaotiko, Los de Marras, Kaos Urbano, Sínkope, No Konforme, Sons Of Aguirre, Ill Pequeño i Ergo Pro han anunciat que no actuaran al Viña Rock. Són festivals la propietat majoritària dels quals és de Superstruct Entertainment, una companyia que l'any passat va ser adquirida per Kohlberg Kravis Roberts (KKR), un fons d'inversió nord-americà amb lligams amb empreses israelianes de ciberseguretat.

El conflicte entre Israel i els palestins és incomprensible si no es té un mínim coneixement dels precedents històrics. Costa molt interpretar-lo sense referir-se a enfrontaments anteriors que expliquen els odis acumulats que esclaten periòdicament. D’aquesta manera, es pot retrocedir fins al 1948, la data de la declaració unilateral d’independència (DUI) d’Israel, recordada pels palestins com la Nakba –la catàstrofe–, quan centenars de milers de palestins van perdre les seves propietats i en van ser expulsats, començant l’itinerari d’exilis i somnis de retorn que havia viscut el poble jueu en circumstàncies anteriors. Jueus i palestins despleguen davant del món històries paral·leles, però invertides.

Li diuen caçadictadors, tot i que ell insisteix que és una etiqueta dels periodistes. Sigui com sigui, fa anys que es dedica a escoltar els crims més terribles i intentar empresonar-ne els responsables. Ha perseguit dictadors com Augusto Pinochet, a Xile, i Hissène Habré, al Txad, i ha estat director adjunt de Human Rights Watch. 

"Estic content de venir a Barcelona i trobar-me amb una organització de jueus progressistes, cosa que cada vegada és més difícil", diu el sociòleg Luis Lev Grinberg. Nascut a Buenos Aires el 1953, Grinberg viu actualment a Jerusalem. Ara es troba a Portugal per una conferència, però el 8 de setembre serà a Barcelona per fer una xerrada amb JCall, una plataforma formada per jueus progressistes que està en contra de l'ocupació militar de Cisjordània i Jerusalem Est. Ho aprofitarà per visitar la seva filla, que viu a Catalunya. "La meva filla va marxar tres dies després de l'atac de Hamàs. Molts joves estan marxant d'Israel", explica. Fundador del Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat Ben Gurion i expresident de l'Associació Sociològica Israeliana, ha investigat la història del moviment laborista sionista, l'economia política d'Israel i el conflicte entre Israel i Palestina.

El Pròxim Orient torna a aguantar la respiració pel risc d’una escalada més gran de violència a la regió arran de l’assassinat del líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, en un atac dut a terme aquest dimecres a la matinada a la capital de l’Iran, Teheran. L'acció s'ha atribuït àmpliament a Israel, que no l’ha reivindicat, en línia amb la seva política en aquest tipus d’accions. Es tracta del segon bombardeig imputat a l’exèrcit israelià contra una capital de la regió en menys de 24 hores, després d’un atac similar perpetrat sobre Beirut dimarts a la tarda, en què va morir un alt comandant de Hezbollah.

Aquesta setmana ha estat la primera sense gabinet de guerra a Israel. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el va dissoldre dilluns després que els dos líders opositors que van entrar al govern poc després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, els militars de la reserva Benny Gantz i Gadi Eisenkot, abandonessin Netanyahu i tornessin a l'oposició.

Nathan Thrall és un periodista i escriptor jueu estatunidenc que viu a Jerusalem. El seu últim llibre, Un dia a la vida d'Abed Salama (Periscopi en català, Anagrama en castellà), ha estat guardonat amb el Pulitzer de no-ficció 2024. A partir de la història real de l'accident d'autocar d'una escola bressol palestina en una excursió, Thrall reconstrueix la recerca desesperada d'Abed Salama per localitzar el seu fill Nidal, de 5 anys. Rebobina les històries personals i familiars de gent anònima i retrata amb tot detall la teranyina de despropòsits burocràtics i segregació en què viuen els palestins a Cisjordània. El que l'autor no es podia imaginar és que quatre dies després de publicar el llibre els atacs palestins del 7 d'octubre ho canviarien tot.

Palestina a la UIB ha convocat aquest dimecres una concentració a Palma, a les 20 h, a la plaça de Cort, "contra la complicitat del rectorat amb el genocidi". La concentració s'havia convocat, en un principi, el passat 5 de juny. Això no obstant, la Junta Electoral va denegar el permís de la concentració, en considerar que els motius de la convocatòria no responien a una urgència.

El col·lectiu Acampada per Palestina ha decidit ajornar la concentració que tenia prevista aquest dimecres a Palma, després de no haver obtingut l'autorització per fer-la. La mobilització, tal com ha recollit Europa Press, s'anava a dur a terme a les 20 h a la plaça de Cort, però s'ha tornat a organitzar per la setmana que ve, el 12 de juny, a la mateixa hora i al mateix lloc.

Una imatge generada per intel·ligència artificial s'ha convertit en una de les més virals de la història a les plataformes de xarxes socials, després d'acumular, en menys de 48 hores, uns 50 milions de publicacions compartides a través de les històries de la plataforma Instagram. La imatge en la qual es llegeix la frase "All eyes on Rafah" (Totes les mirades posades a Rafah), que va ser publicada per primera vegada per un usuari de Malàisia (@shahv4012), mostra l'escriptura sobre el que sembla una interminable ciutat repleta de tendes de campanya, al peu de muntanyes nevades i una ombra al fons. El contingut, compartit per desenes de milions d'usuaris d'Instagram en menys de dos dies, es va crear després de l'atac de les tropes d'Israel a un camp de refugiats de Rafah, en el qual milers de ciutadans palestins desplaçats s'allotjaven en tendes de campanya, la nit del 26 al 27 de maig. L'ofensiva va deixar 45 morts i centenars de ferits.

David Grossman (Jerusalem, 1954) és un dels escriptors més rellevants de la literatura israeliana contemporània. El seu nom ha sonat moltes vegades com a candidat al premi Nobel i ha rebut nombrosos guardons. Conserva la veu crítica i continua defensant el pacifisme. Les històries reals s'escolen sovint als seus llibres, com a Tota una vida, Caigut fora del temps o La vida juga amb mi, publicats en català per Edicions 62, com El preu que paguem (2024), un llibre traduït per Roser Lluch i Oms que comença i s'acaba amb dos articles que parlen de la guerra que ara mateix hi ha entre Israel i Palestina. Grossman respon les preguntes de l'ARA des de Jerusalem. A través de la pantalla expressa la seva tristesa però també la seva resistència a no caure en l'odi.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha permès l'acampada de membres de la comunitat universitària al recinte del campus "sempre que es dugui a terme d'acord amb els principis i valors democràtics i de respecte als drets humans que guien l'activitat universitària". Així ho ha indicat el centre universitari aquest dijous, segons ha recollit Europa Press, en un comunicat en què també ha assegurat que està compromès amb "la llibertat d'expressió, la solidaritat i la convivència universitària amb motiu de la mobilització per la pau a Palestina".

Els Estats Units han vetat el reconeixement de Palestina com a estat membre de ple dret al Consell de Seguretat de l'ONU. Malgrat ser una decisió que té el suport d'una majoria aclaparadora de països (139 dels 193 que pertanyen a l'ONU), ha tornat a quedar paralitzada per aquest veto. En la votació d'aquesta matinada al Consell de Seguretat, ha obtingut 12 vots a favor, el vot en contra de Washington i dues abstencions (Regne Unit i Suïssa). Washington continua fent costat a Israel als fòrums internacionals, malgrat les atrocitats que comet contra els palestins. Però en tot cas la votació ha reobert un debat tan antic com el conflicte, que va començar amb l'ocupació britànica de Palestina el 1917: el poble palestí mereix un estat propi? Sobre quin territori? Aquest estat palestí podria conviure al costat de l'estat d'Israel?

Passats sis mesos des de l’inici de l’ofensiva militar a Gaza, al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, se li multipliquen els focs. A casa, el líder israelià s’enfronta a un creixent moviment de protesta que exigeix eleccions anticipades, la pressió de les famílies dels ostatges retinguts a la Franja i un govern copat per formacions d’extrema dreta que no volen fer cap concessió a Hamàs. A l’exterior, la comunitat internacional, inclosos els seus aliats més estrets, es mostra cada cop més crítica amb la seva gestió de la guerra.

Després de mesos d’estancament, les converses indirectes entre Hamàs i Israel sobre una treva a Gaza i un intercanvi d’ostatges mostren alguns indicis de moviment. Tot i que no s’ha produït encara cap punt d’inflexió, la retirada de tropes israelianes del sud de la Franja, la creixent pressió dels Estats Units i dels carrers d’Israel, l’empenta de la mediació egípcia i qatariana, i una nova ronda de negociacions al Caire han injectat un cert optimisme.

L'Iran i la milícia libanesa Hezbollah han alertat que respondran a l'atac d'aquest dilluns al consolat iranià a Damasc, atribuït a Israel, en què van morir set membres de la Guàrdia Revolucionària iraniana, inclòs un alt comandant. El govern iranià ja va deixar clar ahir que no deixaria passar l'incident sense conseqüències, però aquest dimarts han arribat les amenaces més directes. El líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, ha jurat venjar-se contra Israel. "El malvat règim [Israel] serà castigat pels nostres homes valents. Farem que es penedeixin d'aquest crim i d'altres similars, amb l'ajuda de Déu", ha dit en un comunicat. En la mateixa línia s'ha manifestat la milícia xiïta libanesa Hezbollah, aliada de l'Iran, que ha assegurat que "sens dubte, aquest crim no passarà sense que l'enemic [Israel] rebi un càstig i una revenja".

L'exèrcit israelià s'ha retirat aquesta matinada de l'Hospital Al-Shifa de la ciutat de Gaza després de dues setmanes de setge que han deixat el principal complex mèdic de l'enclavament palestí totalment destruït i fora de servei. Les imatges difoses per mitjans de comunicació i altres testimonis a les xarxes socials mostren gran part dels edificis enderrocats i calcinats, alguns encara fumejant, i desenes de persones deambulant entre runa i cadàvers.

El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), el màxim tribunal de les Nacions Unides, ha ordenat aquest dijous a Israel que prengui "totes les accions necessàries i efectives" per garantir que arriben aliments bàsics i altres productes de primera necessitat a la població de Gaza de manera immediata, sense impediments i a gran escala.