Aquest divendres 14 de març es produirà un eclipsi lunar que afectarà tota la Península. Serà a primera hora del matí, i a Catalunya el veurem com un eclipsi parcial: això vol dir que podrem gaudir del que es coneix popularment com a 'Lluna de sang'. A causa de la penombra que projecta l'atmosfera de la Terra sobre el satèl·lit, aquest agafa un color vermellós i deixa unes imatges espectaculars.

Fa uns 4.000 milions d’anys la vida va aparèixer a la Terra, tot i que el procés exacte que la va originar és encara un misteri. Per intentar donar-hi resposta, no només és important explorar el nostre planeta sinó també altres astres del Sistema Solar. En aquesta línia, un estudi realitzat per l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) ha aportat noves evidències que impliquen que la matèria orgànica és omnipresent a Ceres, el planeta nan que es troba al cinturó d’asteroides, més enllà de l’òrbita de Mart.

L’aigua va ser un element imprescindible per a la formació del nostre planeta tal com el coneixem i la comunitat científica considera que la seva presència és un requisit sense el qual la vida no es pot materialitzar en altres llocs de la galàxia. El 2015 es va confirmar que Mart té aigua en estat líquid i des d'aleshores hi ha hagut nombroses troballes sobre la presència d'aquest element al planeta veí, com el fet que té immensos dipòsits d’aigua glaçada d'origen desconegut. Ara investigadors de la Universitat de Berna (Suïssa) han descobert en un estudi que a Tharsis, la regió marciana on hi ha els volcans més alts de tot el Sistema Solar, hi ha gebre. La novetat d'aquesta investigació, publicada aquest dilluns a la revista Nature Geoscience, és que aquests volcans estan situats a l'equador del planeta, un lloc on es creia impossible que hi hagués gel, per la qual cosa els autors qüestionen les hipòtesis sobre la dinàmica climàtica del Planeta Vermell.

La NASA ha perdut el contacte amb la Voyager 2, la nau que porta més temps a l'espai: aviat farà 46 anys. És també el segon aparell creat per l'home que més lluny ha arribat, només per darrere de la seva germana, la Voyager 1. Una ordre errònia donada des de la Terra ha fet que l'antena de la Voyager 2 es desviï i deixi d'orientar-se cap a la Terra, de forma que s'hi ha perdut la connexió. La Voyager 2 es troba ara a 19.900 milions de quilòmetres del nostre planeta, en l'anomenat espai interestel·lar que hi ha just al sortir del Sistema Solar. I malgrat que porta prop de mig segle a l'espai, la meitat dels seus 10 instruments encara funcionen i recopilen dades per a la ciència.

Després de set anys buscant planetes similars a la Terra fora del Sistema Solar, el projecte Carmenes ha fet balanç avui de les descobertes fetes: entre el 2016 i el 2020 han localitzat 59 exoplanetes, deu dels quals serien potencialment habitables. Uns resultats que, segons els responsables del projecte, avalen l'aposta feta pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Societat Max Planck d'Alemanya. En el període 2016-2020, ha descobert i confirmat 6 planetes tipus Júpiter (amb masses que són més de 50 vegades la de la Terra), 10 tipus Neptú (de 10 a 50 masses terrestres) i 43 Terres i Superterres (fins a 10 masses terrestres).

L’aigua congelada normal, un cop sacsejada i refredada –però no remenada–, es converteix en una cosa diferent: un tipus de gel descobert fa poc i format per una barrija-barreja de molècules amb unes propietats extraordinàries. “És totalment inesperat i molt sorprenent”, diu Christoph Salzmann, professor de química al University College de Londres i autor d’un article en què descriu aquest gel, publicat recentment a la revista Science.

Filet d'Or i Catalineta són les dues protagonistes de la rondalla Na Filet d'Or candidates a donar nom a un sistema solar, concretament, a l'estel WASP-166 i l’exoplaneta WASP-166b.

El 2026 la NASA enviarà a Venus dues missions, Davinci i Veritas, per esbrinar per què va esdevenir un lloc, per dir-ho d’alguna manera, tan poc acollidor. L’atmosfera és tan densa que crea una pressió noranta vegades la de la Terra i provoca un efecte hivernacle amb temperatures de 460 ºC. No és el millor lloc per a una segona residència. Mart, tot i estar a una distància mitjana més llunyana i no ser ideal, és un paradís comparat amb aquest infern.

Els astrònoms encara estan fascinats per un gran misteri del cel que ha resultat una mica frustrant: la naturalesa d’un estrany intrús, l’Oumuamua, que va travessar rabent el sistema solar el 2017. ¿Un cometa interestel·lar? ¿Un iceberg còsmic? ¿Un derelicte espacial alienígena?

El New York Times ha creat un calendari astronòmic per sincronitzar-lo amb el teu i així no perdre’t cap dels grans esdeveniments que tindran lloc al nostre Sistema Solar aquest 2021. Des de pluges de meteorits i eclipsis com l’anell de foc

Una investigació publicada a la revista Science ha revelat el descobriment de dues superterres i un possible tercer planeta al voltant d'una estrella veïna, que formen el sistema planetari compacte més pròxim que es coneix. A només 11,8 anys llum de distància, Gliese 887 és la dècima estrella més a prop del Sol, té la meitat de massa que l'astre i és la nana vermella (el tipus d'estrella més freqüent a la Via Làctia) més brillant que es pot veure des de la Terra, tot i que no a simple vista. Té una temperatura de 3.400 graus, uns 2.100 menys que el Sol.

El coet Ariane 5, primera missió al planeta Mercuri de l'Agència Espacial Europea (ESA), en col·laboració amb l'agencia espacial japonesa JAXA, s'ha enlairat amb èxit aquest dissabte a la matinada, des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa.

Un equip d'astrònoms dels EUA ha publicat el descobriment d'un nou planeta nan als límits del Sistema Solar. Els científics de la Carnegie Institution for Science han identificat l'òrbita del cos anomenat 2015 TG387, que ha estat rebatejat amb el sobrenom de Goblin. Es tracta d'una troballa que redefineix els confins del Sistema Solar, més rics en cossos celestes del que es pensava abans.

"Si poguessis olorar un cometa, probablement desitjaries no haver-ho fet", aquesta és la sentència que l'Agència Espacial Europea (ESA) ha publicat al blog de la sonda Rosetta, la primera que entra en l'òrbita d'un cometa, després d'analitzar els gasos del 67P/Churyumov-Gerasimenko. En resum: l'ESA desmunta qualsevol imatge bucòlica de l'espai perquè el cometa faria pudor, segons la investigadora Kathrin Altwegg del projecte Rosina, dedicat a analitzar l'atmosfera del 67P/C-G.