S’ha tret un petit pes de sobre, el Girona, amb la victòria davant la Ponferradina (3-0), un rival directe i a qui supera a la classificació. Però sort en va tenir de la fusta, que el va salvar fins a dues ocasions, compensant –en part– els punts perduts les jornades anteriors a causa del dubtós criteri arbitral. L’equip blanc-i-vermell, que va alterar la porteria amb l’entrada de Juan Carlos, no es va sentir a gust del tot malgrat avançar-se aviat en el marcador: Stuani i Samu Saiz es van intercanviar els papers i el golejador va fer d’assistent perquè el migcampista, amb un toc suau, definís una jugada col·lectiva d’aquelles que tant agraden a Montilivi.

El Girona i Míchel han començat a parlar de la renovació del tècnic, que va arribar l'estiu passat a Montilivi i s'ha ficat tothom a la butxaca. L'avala la proposta de joc, immaculada, que ha permès fer un salt de qualitat en la classificació. I la integració: fins i tot ja fa les rodes de premsa en català, un gest que ell veu normal, però que no faria qualsevol. El contracte que els uneix fins a l'estiu estipula que la pròrroga a la banqueta serà automàtica en cas d'ascens a Primera Divisió. Però les converses, en aquest moment, van més enllà i tot. El club vol construir un projecte a llarg termini amb Míchel com a líder, tant si l'equip és a l'elit com si resta a Segona. I la voluntat de Míchel, avui, és continuar-hi, passi el que passi.

32 anys després, l’Espanyol va tornar a imposar-se en una tanda de penals d’un partit oficial. Els blanc-i-blaus, que havien perdut quatre de les últimes cinc tandes disputades, van acabar somrient a El Toralín (1-1 i 1-3), on van patir més del previst per passar ronda i accedir als vuitens de final de la Copa. L’Espanyol, de fet, sembla entestat en complicar-se la vida en una competició on enguany ja havia acabat demanant l’hora al camp del Solares i havia necessitat una èpica remuntada al camp del Palencia Cristo. 

La primera derrota del Girona a la Lliga ja és aquí. Va arribar contra la Ponferradina, el líder de la competició amb un ple de triomfs, que semblaven tenir-ne prou amb un gol de Yuri només començar. En un tram final boig, Bustos va empatar; però immediatament Dani Ojeda va trencar el partit. Els homes de Míchel no es van sentir gens a gust. Ahir, de fet, van aturar la progressió que havien ensenyat.

Comencen aviat, els exàmens. I no perquè el partit que el Girona disputarà contra la Ponferradina (22 hores, Movistar LaLiga) sigui decisiu. Ni de bon tros. Però sí perquè serà d'aquelles nits que si l'equip blanc-i-vermell no està gaire fi, patirà de valent. Els locals són un dels tres conjunts que tenen un ple de victòries, gràcies a un inici esplèndid que ni ells mateixos comptaven tenir. Els homes de Míchel, en plena construcció, han sumat quatre punts després de vèncer l'Amorebieta en l'estrena i empatar contra el Las Palmas, tots dos dies a Montilivi. En les dues jornades, l'equip ha anat de menys a més, i contra els canaris haurien pogut quedar-se amb el triomf si no hagués sigut per la falta de punteria. Veurem si l'autoestima és un aliat o es converteix en un problema.

No feu plans per a dissabte vinent a les 18.15 h, perquè el Girona, que ja és setè després de superar la Ponferradina al camp i a la classificació (3-1), visita l’estadi del Rayo Vallecano, el sisè classificat a tan sols tres punts i un duel pendent. Els càlculs són senzills: si el Girona guanya dormirà provisionalment en llocs de play-off perquè es farà seu el goal-average particular. Per fregar-se els ulls.

“Ningú ens posarà més pressió que nosaltres mateixos. Volem guanyar i sortirem a fer-ho, és el moment de ser valents i apostar”, valora Francisco, l’entrenador d’un Girona que disposa de l’oportunitat d’acabar el dissabte sentint papallones a l’estómac. Si el conjunt gironí derrota la Ponferradina a Montilivi (16 hores, Movistar LaLiga) se situarà a la setena posició de la classificació. I la pitjor previsió –guanyant, esclar– indica que es quedarà a tres punts del Rayo Vallecano, el sisè classificat i l'últim que ara mateix tindria el dret a jugar el play-off d’ascens a Primera. Fins aquí, i comptant que el Rayo té un partit pendent, res que no hagi pogut passar en jornades anteriors. La diferència és que la setmana que ve torna a haver-hi un duel directe, perquè el Girona visita Vallecas. Més emoció, impossible. Sobretot quan pocs hi comptaven.

És ben peculiar, el futbol. Els problemes que ha tingut el Girona, que han sigut uns quants, podrien haver espatllat la temporada. Però el vestidor s’ha refet i se sent en el moment més fort, malgrat un empat a Ponferrada (1-1) que manté la seva dignitat intacta, però deixa algunes qüestions per resoldre. Com a mínim, tan sols ha perdut un dels últims set partits de Lliga. No hi ha millor fórmula perquè al mes de maig es baralli per coses boniques.

Tornar a Ponferrada és recordar els inicis d’una època que el Girona no oblidarà. Aquell 31 de maig del 2014 es va produir un miracle. El primer miracle del millor Girona de la història. El de Pablo Machín i Jordi Guerrero. El de Francesc Rebled i Oriol Alsina. El de l’aturada d’Isaac Becerra. El dels gols d’Alfredo Ortuño. Res a veure amb l’actualitat, en què el Girona mirarà d’aprofitar la injecció moral de la Copa per acostar-se a la zona de play-off d’ascens a Primera (19 hores, Movistar LaLiga).

L’Espanyol ha celebrat els 120 anys de vida amb un triomf pragmàtic i lluït, a parts iguals, davant d’un Ponferradina (2-0) a qui s’ha enfrontat per primer cop a la història en partit oficial. Els blanc-i-blaus, que han vestit una samarreta commemorativa, han tornat a demostrar que, a Segona, són un equip gran. Un equip que sap quan cal prémer l’accelerador i deixar el partit encarrilat amb dos gols i quan pot contemporitzar, cedir la iniciativa al rival i mantenir-se ferm sense patir. Reforçar el lideratge, el millor regal possible en una data tan especial.

L’Espanyol vol bufar aquest dimecres les espelmes del seu 120è aniversari autoregalant-se un triomf davant la Ponferradina (19 h, M. LaLiga) que li permeti continuar liderant una setmana més la Segona Divisió. Els blanc-i-blaus, que van empatar a Tenerife, volen mantenir el fortí a Cornellà-el Prat, on sumen tres triomfs i un empat, registres que el situen com el segon millor local de la categoria, només superat pel Leganés, que suma quatre victòries i una derrota.

Refer-se de qualsevol desgràcia porta el seu temps. Sobretot si els bons moments han sigut els millors moments de la teva vida. Però de mica en mica tot torna a lloc. Encara que sentir el mateix sigui impossible i que les condicions no tinguin res a veure. El Girona, per fi, comença a oblidar el tràgic descens. No hi havia res de bo en continuar plorant. Perquè l’amargor amb què afrontava les setmanes es reflectia, jornada a jornada, sobre el terreny de joc. Ara torna a ser feliç. O com a mínim, ho dissimula molt bé, què és tant o més important que ser-ho. La victòria contra la Ponferradina (2-0) comprimeix encara més la classificació: el Cadis, líder des de fa mesos, va tornar a perdre i és a només 7 punts (la distància, des de la jornada 7, sempre havia sigut més gran); el Saragossa, en posició d’ascens, és a 3 punts però rep el Deportivo; l’Almeria, que va empatar, és a 2 punts, i l’Osca, que visita Vallecas, és a 1 punt.

Imaginar una vida sense Stuani a Girona provoca malsons. El davanter, que ha entrat de ple en el top ten de màxims golejadors històrics de l’entitat, està sancionat i serà baixa per al partit contra la Ponferradina (18.15 hores, Movistar LaLiga), en què els gironins s’hauran de treure del damunt la llosa que els acompanya quan no disposen de la seva gran estrella. Perquè no guanyen sense ell des del 3 de novembre del 2018. En tot aquest temps, l’uruguaià s’ha perdut 8 partits. El balanç? 2 empats i 6 derrotes, la foscor absoluta. “Sabem que és una referència, però estem capacitats per suplir-lo”, assegura Pep Lluís Martí, que tampoc pot comptar amb Jonathan Soriano, lesionat. L’alternativa serà situar Brandon Thomas o Àlex Gallar com a nou de referència, i Carlos Martínez, del filial, té tots els números de ser a la banqueta.

Puntet a puntet, jornada a jornada, el Girona continua recuperant la confiança. L’empat contra la Ponferradina (1-1) ha sigut tota una demostració de caràcter, ja que el Girona ha neutralitzat amb un gol de Marc Gual la diana d’Asier Benito. Immers en la millor dinàmica del curs i situat ben a prop de la zona alta de la classificació, enllaça quatre partits sense perdre, en què ha sumat 8 dels 12 punts en joc. I amb Martí a la banqueta es manté invicte.

Montilivi està experimentant certs canvis en les últimes setmanes. Després del comiat de Juan Carlos Unzué, els resultats han acompanyat un Girona que necessita retrobar-se amb si mateix. I, per fer-ho possible, no hi ha res millor que les victòries. Invictes en les tres últimes jornades, els gironins encadenen dos triomfs que els han permès situar-se amb els mateixos punts que la zona de play-off d’ascens a Primera. Si guanyen la Ponferradina (12 hores, Movistar LaLiga), sumaran la tercera victòria del curs per primera vegada en el seu retorn a Segona. “Només penso en guanyar, i no en si en portarem dues, tres o quatre. Hem de competir bé i estar concentrats, oblidar-nos del que hem fet i centrar-nos en fer la feina que toca”, ha assegurat Pep Lluís Martí, que ha aterrat tocat per una vareta màgica.

L'Atlètic Balears disputarà aquest diumenge (18 h) el partit de tornada de l'última ronda d'ascens a Segona Divisió contra el Mirandés. El campió del grup 3 de Segona Divisió B haurà de remuntar el 2-0 en contra del matx d'anada si vol tornar a la categoria de plata més de 50 anys després. "Estic totalment convençut que podrem remuntar. Anirem a totes des del minut 1", ha dit l'entrenador del conjunt balear, Manix Mandiola, en la prèvia del partit.

uan més atacava la 'Ponfe', Perea s'ha inventat un gran jugada per donar els tres punts als gironins.

El Llagostera viatja a Ponferrada (16 h /Esport3) amb la intenció de no perdre el tren del 'play off', en el que viatja després d'una gran segona volta. L'equip dirigit per Lluís Carrillo va empatar contra el Numància la setmana passada, resultat que li permet seguir amb la seva ratxa de catorze partits consecutius sense perdre, encara que els últims cinc partits no ha aconseguit passar de l'empat.

El Barça B rep aquest dissabte la Ponferradina (18.30 hores, Esport3) amb l'oxigen a punt d'esgotar-se-li. Els de Jordi Vinyals tenen un ínfim marge d'error, per no dir que no en tenen. A falta de vuit jornades per acabar la Lliga a Segona A, el segon equip blaugrana és cuer, a cinc punts de la salvació, que marca el Ràcing de Santander. Després de diversos anys traient el cap per les zones nobles de la Segona Divisió, el segon equip blaugrana és a punt de veure's a la Segona B.