Quan falta menys d'una setmana perquè es constitueixi el Parlament per escollir la nova mesa i la presidència, el Tribunal Constitucional ha pres una decisió que impacta de ple en les majories, ja ajustadíssimes, de la cambra catalana. Ha tombat, després d'un recurs d'empara del PSC, el sistema de vot telemàtic perquè puguin votar els exiliats i que la mesa de l'anterior legislatura, dominada pels independentistes, va habilitar perquè Lluís Puig (JxCat) pogués participar en els afers de la cambra. Què implica això? Amb aquesta decisió, l'alt tribunal deixa en l'aire la participació dels diputats electes el 12-M que es troben a l'estranger, que són tres i poden ser claus per decantar majories: Carles Puigdemont, el mateix Puig (JxCat) i també Ruben Wagensberg (ERC), tot i que en el seu cas està de baixa mèdica i encara podria delegar el vot, és a dir, que un altre diputat voti per ell. La decisió del TC, en tot cas, complica encara més que els independentistes puguin mantenir la mesa del Parlament.

El temps ha anat justament rehabilitant l’obra de govern del president Pujol. L’edició Cuyàs de les seves Memòries és també un magnífic tractat de fer país i de fer política, el seu codi binari d’abans que la informàtica comptés en base dos. I en base dos es refereix a l’independentisme: a l’últim volum (Proa, 2012), capítol “El Mont Blanc”, citant Raimon Galí, i a l’epíleg, amb Vicens i Vilar, que en l’esdevenir diacrònic és quan es troba de valent amb el tema, la revifalla d’una idea tant potent com tant de temps minoritària, que comença a esdevenir pragmàtica a partir del president Mas, tot i que potser hagi de passar una nostrada travessia del desert abans que se li reconegui copyright en la regeneració 3.0 de l'independentisme.

La direcció general de la Policia ha obert una informació reservada per investigar la manifestació d'alguns sindicats dels Mossos d'Esquadra el 7 de novembre a les portes del Parlament de Catalunya. Segons ha pogut saber l'ARA, el director general de la Policia, Pere Ferrer, va signar l'obertura de l'expedient aquest dimarts i la qüestió ja està en mans de la Comissaria General d’Investigació i Afers Disciplinaris, l'antiga Divisió d'Afers Interns, i de la Comissaria General d'Informació, que està analitzant tots els vídeos de la concentració. Segons les fonts consultades per aquesta redacció, la informació reservada busca, sobretot, analitzar l'actitud d'alguns manifestants i també revisar si el dispositiu policial que els Mossos van implementar aquell dia al Parc de la Ciutadella va ser adequat.

La política i les seves contradiccions. O també en podríem dir la política i les seves servituds. Que a Catalunya ens omplíssim la boca, fa més de deu anys, d'haver prohibit les curses de braus, però, en canvi, en deixéssim al marge els correbous, incloses les seves variants més polèmiques, n’és l’exemple més cru. De contradicció i de servitud.

La caiguda política de Laura Borràs s’ha produït a càmera lenta i encara dura, atès que la seva condemna no és ferma i que el seu partit, Junts per Catalunya, considera oficialment, seguint-la a ella, que el de Borràs és un cas de lawfare, és a dir, de persecució judicial contra l’independentisme. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va condemnar a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per uns delictes de prevaricació i falsedat documental comesos durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

El camí del nou govern d'ERC al Parlament serà tortuós. Després de la sortida de Junts, els republicans poden fer i desfer al Palau de la Generalitat, però no podran reproduir el mateix esquema a la cambra catalana, tal com s'ha evidenciat aquest dimecres en el primer ple del nou executiu monocolor. S'ha constatat tant en la compareixença que el president, Pere Aragonès, ha fet per explicar els canvis de consellers arran del trencament amb JxCat, com en la votació del primer projecte que el govern d'Esquerra ha portat al Parlament, que no ha prosperat. "Vostè està sol", li ha dit el líder parlamentari de Junts i ja exsoci de coalició, Albert Batet. I és que malgrat que el president ha insistit en demanar "entesa" durant tota la sessió plenària i garantir que buscarà suports "mesura a mesura" i "projecte a projecte", tots els grups parlamentaris –sense excepció– li han volgut enviar el mateix missatge: que està en minoria, que no té cap aliança estable a la cambra i que s'ha de moure si vol arribar a acords.

Amb el nou Govern monocolor, ERC estarà molt més tranquil·la al Palau de la Generalitat, però el motiu és poc encoratjador: ara les discussions i la pugna política es traslladaran al Parlament. JxCat ja s'està movent per evidenciar la solitud dels republicans a la cambra des d'una oposició ferma; si cal, prioritzant els acords amb altres grups com va passar dimarts passat a la junta de portaveus. En el ple d'aquesta setmana, el president Pere Aragonès donarà compte dels canvis de consellers a l'executiu a la cambra. Serà la primera vegada que comparegui al Parlament només amb el suport dels 33 diputats del seu partit. 

Aquest dimecres, 156 dies després de l'esclat del Catalangate –diumenge passat se'n complien cinc mesos justos–, el Parlament ha constituït la comissió d'investigació sobre l'escàndol d'espionatge a l'independentisme. La cambra ha escollit Meritxell Serret (ERC) com a presidenta, Albert Batet (Junts) com a vicepresident i Montserrat Vinyets (CUP) com a secretària. L'objectiu de la iniciativa, en paraules de Serret, és "aclarir els fets i falcar la defensa dels drets fonamentals". De feina n'hi ha molta per fer, ja que de moment hi ha més interrogants que certeses sobre el cas. Per posar-hi llum, el Parlament podrà demanar la compareixença dels dirigents del govern espanyol i del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), tot i que, segons el criteri del Consell d'Estat –que segueixen sempre els càrrecs espanyols–, només estan obligats a anar al Congrés. Josep Rius (Junts), amb tot, ha precisat que "la idea és citar tots els que hi puguin tenir responsabilitats directes o indirectes". Aquestes són les principals preguntes sense resposta del Catalangate.

Jaume Sastre ha anunciat aquest dijous que deixa la vaga de fam que va començar fa vuit dies després que el Parlament de Catalunya descarti, per ara, modificar la llei de política lingüística. Sastre ha assegurat que aquesta decisió de la Cambra catalana és "una victòria" de tots aquells que han lluitat per evitar que el Parlament català voti la mencionada modificació que l'activista mallorquí considera "un atac al català".

No cal ser enginyer aeroespacial ni dir-se Edward Aloysius (Murphy) per saber que si alguna cosa pot sortir malament, només cal donar-li temps. Aquesta setmana, quan semblava que no es podia fer més el ridícul en una votació, la realitat ho desmentia a l’engròs i en dues seus parlamentàries. Dues votacions en circumstàncies diferents, però amb el denominador comú de majories de govern fràgils i inestables capturades pel tacticisme i amb dosis superlatives de narcisisme i gesticulació.

Un total de 21 treballadors i una despesa d'1,7 milions d'euros en concepte de sous. Aquestes són les dades que el Parlament va lliurar al diari ARA el 14 de gener sobre les persones i les retribucions que rebien els funcionaris acollits a la llicència per edat. Ara bé, aquesta és una imatge que correspon només a l'abril del 2021, ja que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha explicat aquest dimecres a RAC1 que durant aquest any, abans que s'aprovés la reforma que enduria les condicions per accedir a aquest règim especial, fins a 12 treballadors més han sol·licitat la llicència per edat. Unes dades que no es van traslladar perquè només es va lliurar la foto del mes d'abril, argumentant que era la data de la primera petició d'informació pública.

Dos ex secretaris generals del Parlament de Catalunya i dinou funcionaris més de la cambra cobren pràcticament el 100% del sou malgrat que ja no ocupen el seu lloc de treball. Es tracta d’un règim especial que s’anomena “llicència per edat” i que existeix  només per als treballadors del Parlament de Catalunya des de l’any 2008. Un privilegi inaudit que no té comparació en el mercat privat comú ni en l’administració de la Generalitat, i que fins ara es podia sol·licitar quan els treballadors complien els 60 anys i en portaven més de quinze a l’administració parlamentària per gaudir-ne fins a la jubilació. Segons ha pogut saber l’ARA arran d’una petició de transparència feta el mes d’abril de l’any passat i lliurada recentment, fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, el sou dels quals suma 1,7 milions d’euros anuals (vegeu el gràfic).

42 vots a favor, els d'ERC i la CUP, han estat insuficients perquè Pere Aragonès superés aquest divendres la primera votació d'investidura. El resultat era el previsible un cop JxCat va anunciar dijous l'abstenció i genera molts dubtes respecte a la segona volta del debat que es farà dimarts que ve. Les 32 abstencions del partit que lidera Carles Puigdemont estan lluny de passar-se al sí segons el que han explicat obertament durant la jornada. En contra d'Aragonès, 61 vots (PSC, Cs, En Comú Podem, Cs, Vox i PP) que haurà de superar per convertir-se en el 132è president de la Generalitat.

Laura Borràs ja és la setzena presidenta del Parlament de Catalunya i el seu discurs inicial ha sigut tota una declaració d'intencions sobre com vol pilotar la nova legislatura. La candidata de Junts per Catalunya agafa la batuta de la cambra comprometent-se a defensar la sobirania del Parlament de tota "ingerència externa", ja sigui dels tribunals o del poder executiu –ha dit–. A parer seu, el resultat de les eleccions del 14 de febrer dona un "mandat" per la independència, després de superar el 50% dels sufragis, i per "plantar cara" a la repressió", de manera que ha promès que el proper mandat representarà un "punt d'inflexió" per a l'objectiu de la República Catalana.

El 14 de febrer Vox va materialitzar en vots el que tots temíem des de fa mesos: la seva entrada al Parlament de Catalunya. Així el partit d’extrema dreta ja té representants en tots els Parlaments autonòmics de l'estat espanyol –excepte el gallec– i al Congrés de Diputats.