Matteo Renzi (Florència, 1975) ha forçat una crisi política a Itàlia que podria abocar el país a noves eleccions. "La democràcia té formes i, si no es respecten, algú ha de tenir el coratge de dir que el rei va despullat. I si s'ha de dimitir per aconseguir-ho, es fa", va dir dimecres per oficialitzar la retirada de les dues ministres del seu partit de la coalició governamental presidida per Giuseppe Conte i formada pel Moviment Cinc Estrelles (M5E), el Partit Democràtic (PD), Lliures i Iguals i el partit de Renzi, Itàlia Viva. Una jugada que sumeix el país transalpí en un període d'incertesa que podria obligar el primer ministre a presentar la dimissió si no aconsegueix superar al Parlament el vot de confiança a què se sotmetrà la setmana que ve.

El govern italià s’enfronta a una crisi que podria desembocar en la dimissió del primer ministre, Giuseppe Conte, després que Matteo Renzi, líder d’Itàlia Viva (un dels partits que formen part de la coalició governativa), retirés aquest dimecres el seu suport parlamentari en protesta pel pla de gestió dels fons de recuperació que arribaran de la Unió Europea per reactivar l’economia del país, que va ser aprovat dimarts pel consell de ministres.

Era gairebé un secret de domini públic i aquest dimarts Matteo Renzi ho ha fet oficial: abandona el Partit Demòcrata (PD) italià per liderar un de centrista amb què fer front a l’ultra Matteo Salvini. Renzi, que havia estat cridat a ser un dels refundadors de l’esquerra europea, ha dit prou de ser un parlamentari ras en les files de la formació que ell mateix va portar fins a les màximes quotes de poder i aposta per construir “una casa jove, innovadora i feminista, on es llancin idees i propostes per a Itàlia i per a la nostra Europa”. Amb ell marxen una trentena de parlamentaris que, segons ha dit, garantiran el suport al govern de coalició, malgrat que l’escissió pot resultar un cop a la seva estabilitat o a la musculatura del PD.

L’ombra di Soumaila Sacko, il bracciante maliano del campo calabrese di San Ferdinando fucilato per strada pochi giorni fa per sospetto furto di una lamiera, e quella delle navi di migranti che vagano nel Mediterraneo senza poter attraccare nei porti chiusi dal ministro dell’Interno, incombono sul nuovo governo italiano mostrando le falle del suo populismo e della sua rappresentazione del popolo. “Se populismo è l’attitudine della classe dirigente ad ascoltare i bisogni della gente, se antisistema significa introdurre un nuovo sistema che rimuova vecchi privilegi, ebbene, le forze che compongono questo governo meritano queste definizioni”, ha detto al suo esordio in parlamento il Presidente del Consiglio Giuseppe Conte, rivendicando la natura del sodalizio fra Lega e Movimento 5 Stelle. Si sa che l’Italia è da sempre un laboratorio politico d’avanguardia, capace di inventare, nel bene e nel male, formule politiche inedite e destinate a contagiare le altre democrazie occidentali. Sarà così anche stavolta? Se il populismo è ascolto del popolo, com’è fatto il popolo italiano che questo governo vuole rappresentare? L’ultima alchimia del laboratorio italiano romperà l’equilibrio precario della Ue o si dissolverà nell’impatto con le ferree regole di Bruxelles?

Matteo Renzi ha presentat la dimissió com a líder del Partit Democràtic, després que la formació obtingués els pitjors resultats a les eleccions italianes d'aquest diumenge. En una compareixença pública, l'ex primer ministre italià s'ha mostrat partidari que l'esquerra assumeixi la derrota i no provi de pactar amb "partits extremistes" i, en aquest sentit, ha afirmat que s'oposarà al pròxim govern.

A poc a poc es confirma el fantasma d'una Itàlia ingovernable: cap de les opcions de govern suma per si sola. Amb el 50% del vot escrutat, els primers resultats evidencien el creixement espectacular del Moviment 5 Estrelles (31,5%) el partit guanyador, que no arriba a la majoria; mentre que la coalició de centredreta obtindria un 37% dels vots, tampoc prous per formar majoria. Dins el bloc conservador, la xenòfoba Lliga (18,3%) s'imposa al partit de Berlusconi (13,8%). Itàlia es polaritza i les opcions moderades s'enfonsen: l'escenari més temut per la UE en la tercera economia de la zona euro. Han anat a les urnes un 73% dels italians. L'esfondrament de les opcions moderades aboca el país a una situació de bloqueig.

El president d'Itàlia, Sergio Mattarella, ha anunciat aquest dijous la dissolució del Parlament i l'inici de la via per a la convocatòria d'eleccions generals. El primer ministre, Paolo Gentiloni, havia donat per finalitzada la seva legislatura unes hores abans. Un mandat que el polític italià ha definit com a

L'ex primer ministre italià Matteo Renzi ha dimitit aquest diumenge com a secretari general del Partit Demòcrata (PD), però ha deixat la porta oberta a tornar-se a presentar. La formació celebra avui una assemblea decisiva per al seu futur davant les crítiques d'una minoria que amenaça amb l'escissió.

La policia italiana ha detingut aquest dimarts dos germans acusats de piratejar els correus electrònics del president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, i l'ex primer ministre italià, Matteo Renzi, entre milers de comptes més. Giulio Occhionero, de 45 anys, i la seva germana, Francesca Maria Occhionero, de 48, estan acusats per la justícia de robatori de secrets d'estat i pirateria il·legal.

Itàlia, avesada a les crisis polítiques, ja busca un nou govern que substitueixi el que Matteo Renzi va deixar formalment dimecres després de complir la promesa d’aprovar els pressupostos de l’estat. Un nou executiu que gairebé tothom dóna per descomptat que serà de transició fins que hi hagi eleccions anticipades, molt probablement el 2017.

Els tres grans de la UE es reuneixen aquest dilluns a l'illa italiana de Ventotene per rellançar una UE en hores baixes. Angela Merkel, François Hollande i Mateo Renzi buscaran inspiració davant la tomba d'Altiero Spinelli, un dels pares fundadors de la UE, l'autor comunista i antifeixista del Manifest de Ventotene, que en plena II Guerra Mundial va dibuixar la idea d'un federalisme europeu democràtic i supranacional.

El president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi, han demanat avui conjuntament una "solució global" al drama dels refugiats de Síria i Líbia. Ho han fet després d'una reunió a París, a poques hores que Hollande voli a Moscou per trobar-se amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin.

El primer ministre italià, Matteo Renzi, ha reclamat una solució a escala europea per frenar el drama de la immigració en el seu discurs davant l'Eurocambra. Renzi ha presentat les prioritats de la presidència de la Unió Europea, que aquest semestre ocupa Itàlia.