Durant les diferents estrenes i actes de presentació de la pel·lícula It ends with us [Trencar el cercle] del mes d'agost els fans i les capçaleres dels diaris ja van adonar-se que els dos protagonistes del film, Blake Lively i Justin Baldoni, mai coincidien junts als actes. Malgrat que es temia que havia passat alguna cosa entre l'actriu i l'actor, que també és el director del film, fins a aquest cap de setmana no havia transcendit el motiu del distanciament. Ha estat aquest dissabte que Page Six ha fet públic que el dia anterior Lively havia denunciat al seu company de repartiment per assetjament sexual i represàlies.

Harvey Weinstein ha celebrat la revocació de la condemna de divendres a l'hospital. Després que el tribunal d'apel·lació de Nova York anul·lés per errors formals la condemna del 2020 que va iniciar el moviment de Me Too, el magnat productor de Hollywood va haver d'ingressar a l'Hospital Bellevue, a Nova York, per rebre "atenció mèdica de forma immediata". L'anunci l'ha fet el seu advocat, Arthur Aidala, que està preparant la següent cita judicial de Weinstein, de 72 anys, que tindrà lloc dimecres.

El Tribunal d'Apel·lació de Nova York ha perdut l'oportunitat de refermar la condemna a Harvey Weinstein, un dels grans magnats de Hollywood acusat per més de cent dones de tenir una conducta sexual inapropiada. D'aquesta manera, el màxim òrgan de l'estat no ha aprovat en segona instància la condemna que el jutjat de Nova York va dictar el 2020, quan va sentenciar el magnat a 23 anys de presó per delictes sexuals pel cas que va iniciar el moviment de Me Too. La revocació de la condemna ha estat aprovada per una majoria de 3 lletrats contra 4 al·legant que el jutge de primera instància que va presidir el cas va cometre un error crucial al permetre als fiscals citar com a testimonis dones que, tot i haver acusat Weinstein com a agressor, no formaven part dels càrrecs del cas.

Em fascina la velocitat amb què s’estenen les sentències fermes quan fa pocs minuts que es coneix una notícia. A finals de gener, El País publicava els testimonis de tres dones que denunciaven haver patit violència sexual per part del cineasta Carlos Vermut. Quaranta-vuit hores després, amb motiu dels premis Feroz, el diari destacava el silenci de bona part del món audiovisual envers l’afer, i durant els dies posteriors van arribar uns posicionaments que, sobretot, posaven el focus en la importància de donar suport a les víctimes, de foragitar els abusos de poder, d’evitar la criminalització o el qüestionament de la víctima fins i tot quan la denúncia arriba al cap de molt de temps. No puc estar més a favor d’aquests pronunciaments, que ens agermanen amb els principis sobre els quals es va edificar el Me Too.

La plataforma Filmin ha estrenat una comèdia sobre la indústria del cinema que va néixer arran d’una discussió dels creadors i protagonistes sobre el Me Too. El 2018, els actors Steve Coogan i Sarah Solemani van mantenir una disputa vehement durant el rodatge de la pel·lícula Greed. El motiu de la polèmica va ser el moviment feminista que estava sacsejant Hollywood. I Michael Winterbottom va suggerir-los que aquella confrontació l’havien d’aprofitar per escriure alguna cosa junts. La pandèmia els va donar el temps per fer-ho. I d’aquí surt Chivalry, una sèrie de sis capítols que homenatja l’screwball comedy, les comèdies dels anys 30. La careta de presentació apel·la directament a l’estètica i les característiques d’aquest gènere. La trama es desenvolupa al Hollywood actual, amb el masclisme en el punt de mira i la indústria intentant adaptar-se als nous temps.

“Hi ha comportaments que no es poden tolerar”. Qui parla és Mateu Oliver, president del Club Esportiu Es Pla, integrat per 300 infants i joves dels pobles de Porreres, Montuïri i Vilafranca. “El futbol estira molta de gent i és ver que t'enganxes un poc més, però hem de pensar que no podem consentir segons quines actuacions de pares, entrenadors i jugadors”.

Amb la condemna a Donald Trump a una multa de 5 milions de dòlars per abús sexual i difamació a la columnista E. Jean Carroll, el moviment Me Too tanca el cercle.

L'actriu nord-americana Brooke Shields ha revelat que un poderós executiu de Hollywood va abusar sexualment d'ella fa aproximadament 30 anys. "Estic més enfadada ara que en aquell moment", ha dit a la revista People. Shields havia parlat per primera vegada de l'abús que va patir en la joventut al documental de Lana Wilson Brooke Shields: Pretty Baby, que es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance aquest any i que el 3 d'abril arriba a la plataforma Hulu.

Fa alguns dies que una borrasca en altura bloquejada a banda i banda per anticiclons fa tombs pel centre d'Europa. Alemanya, Polònia, algunes zones dels Balcans i d'Itàlia han patit tempestes els últims dos dies. Ahir la suma de la inestabilitat causada per aquesta situació i una entrada de vent humit va fer que hi hagués pluges excepcionals a l'oest d'Alemanya, a Bèlgica i a Holanda. Diferents tongades de xàfecs van preparar el terreny perquè els ruixats intensos del vespre provoquessin el desbordament amb violència de diversos afluents del Rin. Les pluges van acumular més de 100 l/m2 en diverses localitats de la zona, i van arribar a deixar-ne 158 a Colònia en només 24 hores, segons dades del servei meteorològic alemany (DWD). L'extensió, la persistència i la intensitat dels xàfecs van desencadenar la tragèdia.

La por de possibles cancel·lacions ens està obsequiant amb sèries més ensopides i menys arriscades. No s'ho pregunta, sinó que ho afirma Donald Glover, creador d'Atlanta, una de les millors ficcions nord-americanes dels últims anys. El creador va escriure un fil a Twitter en què assegurava que la gent comença a estar "cansada de veure pel·lícules i sèries avorrides": "Tenim obres avorrides que no experimenten perquè els creadors tenen por". És l'enèsim atac contra l'anomenada cultura de la cancel·lació, que és l'acció de reprovar o bandejar algú a causa d'un fet ofensiu o qüestionable, que ja va topar amb una vigorosa oposició l'any passat amb el manifest contrari que signaven, entre altres, intel·lectuals com Martin Amis, Margaret Atwood i Noam Chomsky i que alertava del "clima d'intolerància instal·lat en el debat públic". Però aquestes noves declaracions tenen força simbolisme: no només perquè Glover, que també és un dels rapers més importants i talentosos de l'actualitat –amb el sobrenom de Childish Gambino–, és una persona racialitzada i una estrella de la cultura pop d'avui, sinó també perquè qüestiona directament la gènesi de la creació. I no és el primer: el comediant Dave Chapelle s'ha manifestat en termes semblants.

L'actor nord-americà Kevin Spacey tornarà al cinema amb un paper en una pel·lícula italiana, després d'estar anys allunyat de la gran pantalla per diverses acusacions d'abús sexual, segons han assenyalat diversos mitjans nord-americans. Spacey hi interpretarà un petit paper com a detectiu. "Estic molt content que el Kevin acceptés participar en la meva pel·lícula", ha indicat Franco Nero, director de la cinta, en declaracions a la cadena ABC. Nero va remarcar que considera Spacey "un gran actor" i que està desitjant començar el rodatge.

El 23 de maig del 2020, l'ARA va publicar un reportatge en què explicava els abusos sexuals que havien patit desenes d'alumnes de l'Aula de Teatre de Lleida –algunes menors d'edat– per part de dos professors durant més de dues dècades. Un any després d'aquell article, la cineasta Isabel Coixet prepara una pel·lícula documental que donarà veu als testimonis per reflectir el procés viscut des del moment de patir els abusos fins a l'hora de prendre la decisió de denunciar-ho a la justícia, explicar-ho al seu entorn més proper i fer-ho públic. El documental es titularà El sostre groc i es rodarà entre Lleida i Barcelona. "Quan vaig llegir l'article em va tocar d'una manera especial. Tenia ganes d'escoltar-les a elles i vaig pensar que mitjançant un documental se'n podria parlar més i aportar-hi una altra dimensió", explica Coixet, que l'any passat va ser guardonada amb el Premio Nacional de Cinematografía.

La comissió de prevenció i investigació que l'Institut del Teatre va activar arran dels casos d'assetjament sexual i abús de poder que va destapar l'ARA ha acabat amb 13 professors investigats, tres dels quals seran expedientats i un d'ells serà portat a la Fiscalia per indicis d'assetjament sexual. Els noms no han transcendit.

La biografia de Philip Roth (1933-2018) escrita per Blake Bailey tornarà a les llibreries. Ho farà de la mà de l'editorial Skyhorse, que ha adquirit els drets del llibre i el publicarà en paper el 15 de juny. La biografia de Philip Roth va ser publicada per WW Norton & Company a principis d'abril, però l'editorial va deixar de distribuir i promocionar el llibre després de les acusacions de violació i assetjament sexual per part d'una executiva del sector editorial i de diversos alumnes de l'institut en el qual Bailey era professor. L'editorial Skyhorse ha confirmat aquest dilluns a l'agència The Associated Press que ja té pràcticament a punt l'edició en paper de les memòries i que aquest dimecres llançarà la versió en e-book i l'audiollibre de la biografia. El mateix segell va rescatar l'any passat les memòries de Woody Allen, després que Hachette decidís no publicar-les arran de les protestes dels seus treballadors, que es remetien a les acusacions d'abús sexual fetes per la filla del cineasta, Dylan Farrow. A Espanya, la biografia de Philip Roth arribarà de la mà de l'editorial Debate l'any que ve.

L’aparició del llibre La familia grande de Camille Kouchner, que acusa el seu padrastre d’haver violat repetidament el seu germà bessó quan aquest era adolescent, ha caigut com una bomba a França. No és el primer testimoni publicat sobre violències sexuals a menors que es poden qualificar d’incest, però que ara hagi provocat un impacte sense precedents –que ha impulsat fins i tot el Senat francès a reprendre la deliberació sobre l’adopció de més mesures legals per protegir els infants– no és per atzar sinó que respon a diversos motius. 

Imaginin que escric un article on revelo, com si es tractés d'un secret que ningú no coneixia, que el president Lluís Companys va ser afusellat al castell de Montjuïc l'any 1940. ¿Algú és capaç de creure seriosament que generaria un enorme escàndol perquè tothom es pensava que en realitat havia mort atropellat a Igualada l'any 1952? Doncs això és exactament el que està passant amb el cas de l'escriptor francès Gabriel Matzneff, un vell pederasta que ha dedicat una part important de la seva obra a teoritzar, precisament, sobre les bondats de les relacions sexuals amb menors sempre que siguin consentides. Matzneff ho va explicar, amb pèls i senyals, sense eufemismes ni subterfugis, en les 125 pàgines de Les Moins de seize ans, publicat per Éditions Julliard l'any 1974. I ho va contar en una de les famoses entrevistes que feia Bernard Pivot al mític programa cultural Apostrophes. No la perdin de vista, la dècada: és la veritable clau de l'equívoc. En efecte, al cap de poc temps, el 26 de gener del 1977, la flor i la nata dels intel·lectuals francesos d'esquerres que sempre van riure les gràcies de Matzneff van publicar a Le Monde una breu però molt clara carta a favor de les relacions sexuals amb menors, sempre que fossin consentides. Els dos sotasignats més coneguts eren Simone de Beauvoir i Jean-Paul Sartre. Si la llegeixen comprovaran que no hi ha afirmacions ambigües ni matisos entre línies: és una defensa amb tots els ets i uts d'aquest tipus de relacions. Què podia impulsar la principal teòrica del feminisme contemporani i un filòsof com Sartre a signar una cosa així? Doncs una cosa tan simple i directa com la seva pròpia biografia.

"En un rodatge hi ha una estructura clara de poder. El director és a dalt de tot i ho controla tot. I, a vegades, alguns directors no han utilitzat aquest poder d'una manera del tot positiva", explica Enric Ortuño, que des de fa gairebé tres anys treballa com a coordinador d'intimitat. Es tracta d'una figura cada cop més important en els rodatges de sèries i pel·lícules per garantir que els actors i les actrius se senten segurs quan roden escenes íntimes. El coordinador d'intimitat acompanya el repartiment per assegurar-se que, quan arribi el moment de rodar, no es trobaran amb sorpreses inesperades o pressions que els facin fer coses que no vulguin fer.

El Me Too ha arribat tard a Dinamarca, però hi ha arribat amb força. I esquitxa sobretot el món de la política. L'últim dels escàndols ha portat l'alcalde de Copenhaguen, Frank Jensen, a dimitir del seu càrrec al capdavant de l'alcaldia, on portava 11 anys, i també com a vicepresident del Partit Socialdemòcrata.