La ruïna ja té versió televisiva tot i que el que continua fent és estrictament radiofònic. El xou en versió digital –via podcast o YouTube– presentat per Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes es va estrenar aquest dimarts a la nit, en català, a La 2. Els dos humoristes s’asseuen en una taula amb un convidat estrella davant del públic assistent en directe. El convidat explica una vivència personal lamentable que va patir en el passat. Un moment de ridícul, una anècdota que el va posar en evidència o una situació que es va resoldre amb vergonya extrema. El primer dia, Albert Om va compartir amb els espectadors les peripècies vinculades al robatori del seu mòbil. Normalment, són circumstàncies que fan gràcia perquè van en direcció oposada a la farsa de les xarxes socials, on tot es ven com a idíl·lic. La ruïna busca situacions en què les debilitats, els instints, les pors o el desconcert ens retratin com a individus. Afrontar l’exposició pública d’un moment patètic és un acte de valentia però també un harakiri en directe. Riure’s d’un mateix és saludable perquè té alguna cosa de catàrtic i La ruïna ho sap aprofitar.