<![CDATA[Ara Balears - FAQS]]> 10 <![CDATA[El sou de Rahola al 'FAQs', finalment desvelat]]>

La periodista Pilar Rahola va arribar a cobrar 1.777 euros per cadascuna de les seves intervencions al programa "Preguntes Freqüents (FAQS)" de TV3, que s'emetia una vegada per setmana, com a col·laboradora fixa, segons han informat a EFE fonts properes a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i ha confirmat l'ARA. Rahola va començar a col·laborar setmanalment a l'espai televisiu, produït per Mediapro i emès a TV3 l'any 2017, amb una retribució de 450 euros per intervenció, que va pujar a 1.777 euros al gener del 2018.

]]> <![CDATA[L'oposició interna força la dimissió de Dalmases]]>

Francesc de Dalmases ja no és vicepresident de Junts per Catalunya. Després de l'informe de l'advocada Magda Oranich –encarregat pel partit– que certificava que la subdirectora del FAQS es va sentir "intimidada" davant del comportament "incorrecte" del també diputat, Dalmases ha acceptat renunciar al seu càrrec orgànic i també abandonar al Parlament la Comissió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, si bé mantindrà l'escó de diputat. Ho ha comunicat aquest dimarts a la tarda durant una reunió "molt dura" de la direcció del partit, on diversos dirigents han reclamat que plegués de forma immediata davant dels fets i dues diputades de l'executiva (i amb un paper rellevant al Parlament) s'han queixat d'haver patit en la pròpia pell actituds similars a les que va tenir la mà dreta de la presidenta del partit, Laura Borràs, a TV3.

]]> <![CDATA[Pressions periodístiques]]> A propòsit del cas de l’esbroncada del diputat de Junts Francesc de Dalmases a una periodista del FAQs: aquí s’ha pressionat sempre i a tota hora. Pressionen el govern i l’oposició, les institucions públiques i les empreses privades, els clubs del futbol, els de petanca i els esbarts dansaires, perquè ningú està mai satisfet de com surt als mitjans. Passa aquí i passa a tot el món.

]]> <![CDATA[Will, jo i en Dalmases]]> Reconec que jo, a desgrat meu, no soc imparcial, amb això del diputat Dalmases, perquè quan Will Smith va fotre-li un bolet a Chris Rock perquè havia fet una broma de mal gust sobre la seva dona, a la cerimònia dels Oscars, vaig pensar que jo hauria fet el mateix si algú s’hagués rigut d’alguna característica física dels meus estimats. En aquell moment, a Will Smith se’l va titllar de masclista perquè havia “defensat” la seva dona, com si ella en fos incapaç. Jo, un cop més, ho veia des de la meva baixa perspectiva individualista. Pensava que si Rock s’hagués rigut d’alguna característica física dels meus estimats també l’hauria estomacat. I, en fi, si s’hagués rigut d’alguna característica física meva, prudent com soc, no l’hauria estomacat en públic (per no fer-me veure) però l’hauria esperat a la sortida amb en Grenyes, que és un amic que tinc, que acaba de reinserir-se a la societat fa dos dies escassos.

]]> <![CDATA[El presumpte assassinat del ‘FAQS’]]> Dissabte s’acabava el FAQS. Un programa que des del primer dia, el 2017, va reanimar la franja televisiva dels dissabtes a la nit, que la cadena tenia abandonada. La majoria de vegades el programa ha sigut més sorollós que interessant, i la prova és que han fet de Twitter la seva benzina, malgrat els laments del mateix programa per les crítiques virtuals.

]]> <![CDATA[Josep Pujol es fa l’amo del 'FAQS']]> El Preguntes freqüents s’ha posat les piles quan s’han vist expulsats de la graella de TV3. Primer amb l’entrevista de fa dues setmanes a José Manuel Villarejo. I aquest dissabte amb la de Josep Pujol i Ferrussola. El fill del president va reconèixer haver decidit parlar en directe a la televisió motivat per algunes de les declaracions que havia fet l’excomissari en el mateix programa. I perquè percebia que la versió dels fets que ha defensat durant anys la seva família coincidia amb altres relats sobre les clavegueres de l’Estat.

]]> <![CDATA[El ‘FAQS’ i l’alarma social]]>

La setmana passada vam estar veient a TV3 una promoció del FAQS en què Cristina Puig tenia una breu conversa amb un expert en supervivència extrema que donava un consell bàsic en cas de situació d’emergència. L’anunci es convertia en una mena de crescendo intrigant sobre la necessitat de parar, respirar i actuar en cas d’esdevenir víctimes d’unes circumstàncies de perill.

]]> <![CDATA[Els rètols del ‘Preguntes freqüents’]]> Els rètols per presentar els convidats del programa finalment els han esclatat a les mans. Dissabte van definir de manera greument desafortunada l’artista Kelly Isaiah. El programa va demanar disculpes a través de Twitter i el grup musical al qual pertany les va acceptar de grat. Però ha sigut la gota que ha fet vessar el got després d’acumular rètols plens d’impertinències i gracietes. Des de fa molt de temps la majoria dels comentaris que afegeix el programa als rètols dels convidats són poc respectuosos amb algunes de les persones que un dissabte a la nit accedeixen a participar-hi. No és només el que puguin dir de cada persona o l’humor que gastin. Aquest recurs poca-solta que El hormiguero ja fa uns quants anys que practica, en el fons diu molt més del mateix programa que no pas dels convidats, que ni tan sols saben com se’ls descriu en pantalla. Buscant definir els altres es defineixen ells mateixos. Aquests rètols destil·len l’actitud foteta de certa superioritat moral que a alguns els dona la televisió, com si els convidats fossin titelles al seu servei que poden manegar com els doni la gana. Tant de bo això serveixi perquè ens estalviïn aquests rètols d’ara endavant.

]]> <![CDATA[Rahola i les preguntes infreqüents]]> Aquest dissabte a la nit Pilar Rahola era rebuda al Preguntes freqüents amb més deferència del que és habitual. No apareixia entre bambolines, per darrere de la presentadora, per asseure’s ràpidament a taula. Aquesta vegada Cristina Puig feia un cert cerimonial per generar suspens. Va creuar tot el decorat per esperar-la al costat de la gran pantalla que fa d’escenari del programa. Rahola va entrar amb el somriure còmplice de qui se sap encara més protagonista que de costum i totes dues van tornar a travessar el plató per asseure’s a taula. Els espectadors vam entendre de seguida que Rahola s’avenia a parlar públicament de les seves converses privades que la Guàrdia Civil ha filtrat il·legalment als mitjans. No era un soliloqui qualsevol de Rahola sinó que a aquella intervenció li donaven caràcter més solemne malgrat que els rètols poca-soltes impresos en pantalla per presentar-la restaven –com és habitual en aquest programa– respecte pel contingut.

]]> <![CDATA[El xou de la consellera i la Rahola]]> Dissabte tornava el Preguntes freqüents a TV3. Semblava que el més tens del programa havia de ser la trobada, cara a cara, dels doctors Trilla i Mitjà, que no havien coincidit mai abans, durant la pandèmia. La trobada, en canvi, va ser d’un gran fair play. Potser el més sorprenent va ser que Cristina Puig no li fes ni una pregunta a Oriol Mitjà perquè valorés el seu estudi sobre la hidroxicloroquina al qual milers de catalans van aportar diners i al qual TV3 va donar una gran cobertura en el seu moment. De cop, l’estudi ha desaparegut del panorama periodístic i televisiu. El plat fort del programa va ser la presència de l’exconsellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, recentment destituïda pel president Torra. L’entrevista es va centrar, sobretot, en intentar fer-li repetir el que havia dit feia uns dies a Catalunya Ràdio, on va considerar que el seu cessament era conseqüència d’un canvi de cromos. Puig també li va recordar les crítiques que, com a consellera, va llançar a TV3 i al programa per canviar amb massa facilitat al castellà en comptes de fer servir la traducció simultània. Va ser divertit quan la presentadora es va defensar dient que al FAQS això no ho feien i, per demostrar-ho, va preguntar en català al col·laborador que venia de Madrid: “Portes orellera?” El col·laborador no la va entendre i, immediatament, Cristina Puig va fer el que la consellera li retreia, donant-li la raó: “ Que si llevas pinganillo...” Ara bé, a l’hora d’abordar el tema de la pèssima gestió de Vilallonga al capdavant de la conselleria, Puig va recórrer a la vella estratègia del cosí del Zumosol. En comptes d’assumir personalment el gruix periodístic d’aquest assumpte, va treure el valuós comodí de Pilar Rahola, que sempre proporciona més rebombori. Puig es va limitar a llegir el que havia escrit la periodista en un article de La Vanguardia en què carregava contra l’exconsellera. I, automàticament, com qui treu el gladiador a l’arena, va fer sortir la Rahola d’entre les bambolines. La batalla estava servida: Vilallonga contra Rahola.

]]> <![CDATA[El fervor del 'Preguntes freqüents']]> Dissabte a la nit el plat fort del Preguntes freqüents era la presència de Jordi Sànchez aprofitant un permís penitenciari de quaranta-vuit hores. L’entrada de Sànchez al plató i les seves primeres paraules van tenir una càrrega emotiva indubtable, sobretot perquè era una dosi fugaç d’aparent normalitat en algú a qui han arrabassat la quotidianitat personal i professional. Després de vuit-cents cinquanta-nou dies a la presó, Sànchez reapareixia davant dels espectadors amb un tarannà ferm, content i amb ganes de parlar. Es va emocionar en la primera resposta, agraint les cartes i mostres de suport de la gent, fet que commovia de manera immediata a qui l'estava veient des de casa. La primera part de l’entrevista que li va fer Cristina Puig va ser més intensa, centrada en aprofundir en el vessant més personal de ser a la presó i les sensacions de tornar a casa encara que sigui per un breu lapse de temps. La segona part, de caràcter més polític, va ser més tova i va tenir preguntes més incisives per part dels periodistes convidats. Abans d’acomiadar-lo, el programa va propiciar la trobada de Sànchez amb el següent convidat. Va aparèixer Artur Mas, a qui feia només deu dies que havíem vist a TV3 en el cara a cara amb Ada Colau, en el Quatre gats d’Ustrell.

]]> <![CDATA[El ‘FAQS’ tanca el curs encara líder, però amb menys ‘share’]]>

El FAQS: Preguntes freqüents tanca avui la seva temporada més convulsa. Quan al desembre es va anunciar, per sorpresa, el relleu forçat de Laura Rosel per Cristina Puig, la falta d’una explicació clara dels motius va alimentar tot tipus de suspicàcies i, fins i tot, campanyes de boicot a l’espai de debat polític a les xarxes socials. Set mesos després del canvi de presentadora, les dades mostren que el programa segueix sent el puntal dels dissabtes a la nit per a TV3: de les 26 edicions d’aquest 2019, ha sigut líder de la seva franja en 20. Això sí: en tot el 2018 només se li va escapar la primera plaça en dues ocasions, i aquest 2019 ha perdut gairebé 4 punts de quota de pantalla respecte al mateix període de l’any anterior.

]]> <![CDATA[Apunteu el nom de Marc Sarrats]]> I apunteu-lo bé, perquè veig que TV3 ha posat Serrats al vídeo que recull el seu monòleg al FAQS. Per si a les dues de la matinada de dissabte teníeu altres coses a fer que veure la televisió pública catalana, us recomano que el repesqueu. És una peça d’aquelles que arrenquen lentes i que permeten assaborir el millor so de la stand-up comedy : el so del silenci per la incomoditat del públic.

]]> <![CDATA[El PP denuncia el 'Preguntes freqüents" a la Junta Electoral de Barcelona per un 'hashtag']]>

El Partit Popular ha presentat una denúncia a la Junta Electoral Provincial de Barcelona (JEPB) contra el 'Preguntes freqüents' de TV3 per haver utilitzat el 'hashtag' #FAQSprisispilíticsTV3 durant l'emissió de dissabte passat. En cada programa, el 'Preguntes freqüents' habilita un 'hashtag' perquè els espectadors puguin comentar o donar la seva opinió a través de Twitter dels temes que es tracten durant l'emissió. Els populars asseguren que l'etiqueta de dissabte és "una basta utilització de les paraules i el llenguatge" per evitar fer servir "presos polítics", expressió prohibida per la JEPB.

]]> <![CDATA[El nyap del 'FAQS']]> L'argument d'El Terrat per acomiadar Laura Rosel per reajustar el format del programa, la docilitat de TV3 acceptant-ho i el descobriment dissabte a la nit que el 'Preguntes freqüents' era igual que sempre deixen, ara sí, tota la retòrica de la productora i dels responsables del programa en paper mullat.

]]> <![CDATA[La principal cosa que se li ha de demanar a Cristina Puig]]>

La problemàtica sortida de Laura Rosel del FAQS -mal executada i comunicada- ha fet centrar molt l’atenció en què volia dir la productora El Terrat quan deia que buscava fer “més entreteniment”. Jo crec que és TV3 (que no deixa de ser qui paga) qui ha de demanar al proveïdor quin tipus de programa vol. Però, en tot cas, sobre això de l’entreteniment voldria deixar dues reflexions.

]]> <![CDATA[Cristina Puig: "No farem entreteniment, el 'FAQS' seguirà sent un programa de política i debat"]]>

TV3 posarà en marxa avui (21.55 h) una nova etapa de 'Preguntes freqüents', amb Cristina Puig de presentadora. El programa torna a les nits dels dissabtes després de prescindir de Laura Rosel, en una decisió conjunta d'El Terrat i el canal públic que ha causat controvèrsia.

]]> <![CDATA[Laura Rosel trenca el silenci després del seu relleu al capdavant del ‘FAQS’]]>

Després del seu inesperat relleu al capdavant del 'Preguntes Frequents (FAQS)', Laura Rosel va decidir guardar silenci. Ara, tres dies després que se sabés la notícia, la periodista ha decidit trencar el seu silenci.

]]> <![CDATA[El país de la permanent informalitat]]> Arran del que anomenem Procés s’han produït diversos estudis. Alguns, al meu entendre, sense gaire sentit intel·lectual –encara que, potser, eren necessaris–. Uns han intentat demostrar 'ad nauseam' que una Catalunya independent podria ser un país econòmicament viable. Per l’amor de Déu! Com no ha de ser-ho? Algun altre tipus d’estudi ha intentat demostrar que Catalunya podria ser com Àustria o Dinamarca. I per aquí no hi passo. Ho dic perquè quan vaig pel carrer no detecto que m’envoltin ni austríacs ni danesos. Ni, com a conseqüència, les seves maneres de fer i comportar-se. I aquest és un fet inevitable.

]]> <![CDATA[La soledat de Laura Rosel]]> A la novel·la Assassinat a l’Orient Express, apareix el cadàver de Samuel Ratchett amb dotze punyalades. A aquestes altures -vuit dècades després que Agatha Christie l’escrivís- ja no és espòiler dir que no hi ha un únic assassí, sinó dotze. I que cadascú va clavar un cop de ganivet, per despistar els forenses. Ja em perdonaran el símil macabre, però crec que el relleu de Laura Rosel al capdavant del FAQS té un punt d’això. O d’arrenglerament dels altres, si es vol una metàfora menys luctuosa.

]]>