Els anuncis de compreses són sublims. Ni gota de sang, poesia pura. "De què fan olor els núvols?" Els venedors de cel·lulosa s’aferren a l’intangible per no mostrar els ofensius fluids femenins. "Em sento segura". Fora del cotó fluix publicitari, en el món real, la seguretat s’associa a l’absència de perill. La por que ens duu a arrancar a córrer, davant la fera o el foc, és útil per a la supervivència. Quan aquesta emoció primària —veïna de la ira i antídot de la compassió— es dispara de manera infundada és contraproduent. La confiança, indispensable per a la cooperació, també és essencial per sobreviure en un món inhòspit. 

Tothom té secrets, cadascú se sap els seus. Sovint no coneixem ni els racons foscos de la pròpia família. Els matisos de l’enigma humà van de l’hermetisme a la discreció. Amors prohibits, inclinacions sospitoses, amistats perilloses, crims obscurs, negocis tèrbols... Les càmeres secretes, des de la tomba de Tutankamon fins al relat de Harry Potter, custodien misteris reservats als iniciats. No és estrany que ens fascinin les portes segellades dels contes infantils, obertes amb argúcies sense forçar el pany. 

L'avantprojecte de llei d'informació classificada que va presentar dilluns el govern espanyol –i que substituirà la norma de secrets oficials del 1968– no preveu que les matèries que fins ara han estat arxivades com a secretes o reservades es puguin desclassificar de manera automàtica. En aquests casos dependrà de si ho decideix fer el govern o l'autoritat que les va classificar d'ofici o si ho demana una persona afectada. I això vol dir que documents relacionats amb l'intent de cop d'estat del 23-F o el terrorisme d'estat dels GAL continuaran arxivats si algú no aixeca el dit per accedir-hi. La ministra de Defensa, Margarita Robles, però, considera que són dues qüestions imprescindibles de conèixer i s'ha mostrat partidària que la nova llei de secrets oficials permeti desclassificar totes les matèries que hi estiguin relacionades. "Hi ha pàgines de la història d'Espanya que s'han de conèixer, com els GAL i el 23-F", ha afirmat aquest dimarts en declaracions als mitjans de comunicació, on ha recordat haver "lluitat" per aclarir les morts dels GAL (va declarar en seu judicial i es va oposar a possibles indults a condemnats).

Espanya era dels pocs països europeus que no tenia cap termini fixat per desclassificar documents. La llei de secrets oficials del 1968 era un mur per a historiadors o investigadors, que veien limitada la seva capacitat per indagar en el passat del país. El govern espanyol presenta finalment aquest dilluns una nova normativa que ha de substituir la llei franquista que regulava les matèries classificades fins ara. L'executiu estatal proposa un termini de 50 anys (prorrogables) per desclassificar documents "d'alt secret", una de les quatre categories que defineix el nou text. ¿És un termini que s'assembla al d'altres països? ¿Com desclassifiquen documents els estats del nostre entorn?

Espanya era dels únics països europeus que no podien desclassificar documents perquè estaven blindats per la llei de secrets oficials, una normativa franquista que havien mantingut tots els governs des de la Transició. Fins ara. El govern espanyol ha aprovat aquest dilluns un avantprojecte de llei que ha de substituir la norma de l'any 1968 i que s'ha accelerat arran del cas Pegasus. L'espionatge als mòbils de desenes d'independentistes i també a membres del govern estatal, com el mateix Pedro Sánchez, va portar el president espanyol a posar fil a l'agulla a una reforma que, tot i incorporar-la al pla legislatiu anual, feia mesos que tenia guardada en un calaix. Fins i tot la Comissió Europea havia picat la cresta aquest juliol a Espanya i li havia demanat "enfortir l'accés a la informació" impulsant una "revisió de la llei de secrets oficials". L'executiu espanyol fixa, per primera vegada, terminis per desclassificar documentació secreta, i la principal novetat és que caldrà esperar 50 anys per accedir a matèries classificades com a "alts secrets" d'estat. Però de moment la proposta no satisfà ni el seu soci de govern, Unides Podem, ni tampoc alguns dels seus aliats de la investidura, com ERC, el PNB i EH Bildu.

Els dubtes sobre la sinceritat i la transparència plena dels governants són tan antics com l’existència dels governs. Però que sigui antiga no vol dir que ens haguem de resignar a la pèrdua progressiva de la confiança i el respecte cap a les institucions polítiques.

Les llargues coes en els controls de fronteres de l'aeroport de Son Sant Joan de Palma, en l'inici de la temporada turística, han provocat aquest dimecres les crítiques de l'oposició balear, concretament d'El Pi, del PP i de Ciutadans. De fet, les formacions han anunciat que portaran aquest tema al ple del Parlament de dimarts que ve per rebre explicacions del Govern. "És una imatge turística nefasta, no és prestar un servei de qualitat que hi hagi coes astronòmiques", ha explicat el portaveu parlamentari popular, Antoni Costa. "És una manca de previsió dels òrgans competents", ha exposat el portaveu regionalista, Josep Melià.

Falcon és una d'aquelles paraules que la dreta ha posat de moda des que Pedro Sánchez és president del govern espanyol. És el nom d'un dels avions que fa servir Sánchez, segons l'oposició, de manera massa freqüent i per a usos que poc tenen a veure amb la tasca institucional de president. El problema per saber si les crítiques tenen fonament o no és que la Moncloa ha decidit fomentar l'opacitat d'aquests viatges –i també dels que es fan amb el Super Puma, l'helicòpter del president– i evitar respondre a les nombroses preguntes parlamentàries que li arriben. L'última, una del PP, que volia saber quants viatges havia fet Sánchez amb el Falcon i el Puma el 2021, a la qual la Moncloa ha respost que es tracta de "matèria especialment sensible, per raons de seguretat", i, emparant-se en la llei de secrets oficials, no ha afegit res més.

Després de nou mesos donant allargs a la reforma al Congrés de la llei de secrets oficials presentada per tercer cop pel PNB, el govern de Pedro Sánchez ha decidit finalment enviar-la a la paperera i no permetre que la tramitació avanci. A canvi, el president del govern espanyol s’ha compromès aquest dimarts a presentar la seva pròpia reforma del que és encara una norma franquista que data del 1968 i que cap executiu democràtic ha gosat tocar. Durant una compareixença des de la Moncloa, Sánchez s’ha mostrat convençut que la reforma serà bona per a la “qualitat de la democràcia, en tot el que representa la transparència”.

Quan organitzacions no governamentals i partits polítics piquen a la porta del govern espanyol en matèria d’armament es troben amb un mur d’opacitat infranquejable, sostingut per una llei franquista. És la de secrets oficials del 1968, que permet al consell de ministres declarar “matèries classificades” que “puguin danyar o posar en risc la seguretat i la defensa de l’Estat”. Gràcies a un breu acord del consell de ministres del 1987, quan governava Felipe González, són secretes totes les actes de la Junta Interministerial per al Comerç i el Control del Material de Defensa i Tecnologies de Doble Ús (JIMMDU), encarregada justament d’atorgar les llicències a empreses espanyoles per a l’exportació d’armament.

Quan a finals de juny el Congrés donava via lliure a tramitar la reforma de la llei sobre secrets oficials, naixia un bri d’esperança per als historiadors que fa temps que topen amb el mur dels documents classificats per investigar episodis foscos com el 23-F. Era la quarta vegada que s’intentava obrir el meló per modificar aquesta llei franquista i la quarta vegada que ha quedat aturada. Mig any després, la normativa continua estancada en el tràmit d’esmenes perquè s’ha anat ampliant el termini setmana rere setmana. Una maniobra que els impulsors de la reforma, el PNB, temen que serveixi perquè la norma torni a quedar guardada en un calaix.

"Ara podríem dir «Deu salvi a la reina» perquè res salvarà el primer ministre", va dir el primer ministre Gough Whitlam el dia que va haver d'abandonar el Parlament australià perquè va ser destituït pel governador general, John Kerr. Era el novembre del 1975, un dels més polèmics de la història d'Austràlia, per la possible ingerència de la monarca britànica en un afer del govern del país, que de tota manera és una monarquia constitucional. Des de fa anys els historiadors batallen per tenir accés a les cartes i, finalment, un jutge els ha donat la raó. "Potser en algun moment va ser confidencial, però ja no ho és, perquè es tracta d'una documentació que s'envia a un funcionari públic, relativa a un afer públic. Les cartes no esdevenen privades i confidencials simplement pel fet d'etiquetar-les d'aquesta manera", ha argumentat el jutge.