El Comitè d’Escriptors Perseguits i la Junta del PEN Català han decidit atorgar la 16a edició del premi Veu Lliure al poeta, cineasta i activista uigur Tahir Hamut Izgil, una de les veus més rellevants de la literatura en llengua uigur i un dels testimonis més contundents sobre la repressió que pateix aquest poble per part del govern xinès. Tahir Hamut Izgil va néixer el 1969 a la regió del Xinjiang (Turquestan Oriental). Des de jove va destacar com a poeta innovador dins la literatura uigur, amb una obra influïda per la modernitat literària i el simbolisme. Va estudiar a la Universitat de les Nacionalitats de la Xina i va treballar durant anys com a cineasta i creador cultural. A mitjans dels anys noranta va ser detingut i enviat a un camp de treball per motius polítics.

Una cinquantena d’escriptors s’han ajuntat avui horabaixa a Can Alcover per reclamar la convocatòria dels premis Ciutat de Palma exclusivament en català. Dos dies abans de l’acte de lliurament dels guardons, que enguany inclouen les categories de novel·la i poesia en castellà, autors de tota casta, guardonats o no amb aquests premis, han volgut trobar-se per reivindicar el prestigi d’aquests premis que l’any 1977 es va decidir que fossin exclusivament en català, cosa que els va convertir “en un referent per la defensa i divulgació de la llengua catalana”, segons han explicat. 

En parlar de literatura i serra de Tramuntana hi ha tota una sèrie de referents que són inevitables, des de Miquel Costa i Llobera fins a Joan Alcover, i que varen servir per construir una definició literària d’aquest indret que ha perdurat fins avui. Què en poden dir, però, els autors contemporanis de la serra de Tramuntana? En què es diferencia la seva mirada d’aquesta que ha esdevingut referència i quins punts poden tenir en comú? Aquests plantejaments han servit de punt de partida d’un projecte que tot just ha arrencat, 'Escriure la Serra'. 

Lesya Ganzha és periodista i editora del lloc web Accés a la veritat. També és capitana de iot i medalla de bronze en el campionat d'Ucraïna de iots de creuer. Julia Vokomikova es dedicava als negocis i les missions humanitàries als països més pobres de l'Àfrica. I Anastasia Xevtxenko era cantant, actriu i presentadora de televisió. Totes elles tenen en comú que són ucraïneses i que van canviar de vida per combatre a la guerra que assola el seu país com a militars amb diferents càrrecs. I els seus retrats, obra de l'artista Tetiana Cherevan, són algunes de les peces més destacades de l'exposició d'artistes ucraïnesos que obre les portes aquest dijous a la tarda al Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona, organitzada pel mateix centre i el PEN Català, amb la col·laboració de la Direcció de Serveis d'Immigració i Refugi i l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.

La poeta i gestora cultural Àngels Gregori (Oliva, 1985) arriba a València del seu poble natal capficada pels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques al País Valencià, que deixen un panorama marcat per l'auge del PP i de Vox.

"Quan jo anava a l'escola ens prohibien parlar kurd. Si ho fèiem, els altres infants podien denunciar-nos, escriure el nostre nom i les paraules que havíem dit en kurd, i els professors ens castigaven. Això continua passant en alguns llocs. No és tan sols una qüestió política sinó de la mateixa existència; és la connexió amb la mare. En turc no es diu llengua materna sinó que es diu la llengua que aprens quan ets al ventre de la mare", explica l’escriptor i president del PEN Internacional, Burhan Sönmez, en la conversa que té aquest dimecres amb Simona Skrabec al CCCB, arran de la celebració dels cent anys del PEN Català i coincidint amb la publicació de la novel·la Laberint (Periscopi/Minúscula), traduïda al català per Xavier Gaillard.

Una vintena d'escriptors s'han donat de baixa, col·lectivament, del PEN Català. Amb aquest gest els autors volen "denunciar les múltiples irregularitats de la junta actual" presidida per Àngels Gregori i fan una crida a altres socis perquè s'hi adhereixin. Entre els socis que s'han donat de baixa hi ha Maria Barbal, Ramon Solsona, Josep Maria Terricabras, Narcís Comadira, Núria Cabré, Feliu Formosa i Toni Sala. Els escriptors expressen així el rebuig a l'actuació d'alguns membres de la junta, als quals atribueixen "acusacions greus mai demostrades [contra l'anterior junta presidida per Carme Arenas], insinuacions no contrastades, mitges veritats, interpretacions interessades, escenificació victimista, bandejament dels canals de comunicació amb els socis i priorització de l'espectacle públic en diaris i mitjans audiovisuals, manipulació d'assemblees i silenciament de veus discordants per afavorir un discurs únic".

Els cinc-cents socis del PEN Català estaven convocats ahir per celebrar una assemblea general extraordinària amb un únic punt en l’ordre del dia: la proposta i aprovació de l’exercici, en nom de l’associació, de l’acció de responsabilitat prevista en l’article 322-17 del Codi Civil de Catalunya contra Carme Arenas Noguera pel rescabalament dels danys econòmics causats a l’associació PEN Català, durant el temps que va ser presidenta i secretària general de la junta directiva: en total 16 anys.

La junta del PEN Català -entitat sense ànim de lucre que es dedica a la defensa de la llibertat d’expressió i els drets lingüístics- ha detectat “irregularitats” en els comptes de l’entitat i ha decidit emprendre accions legals. L’únic nom que apareixeria com a persona demandada en l’acció de responsabilitat és el de Carme Arenas, a qui se li demanaria “el rescabalament dels danys econòmics causats a l’associació PEN Català”, no només en la seva etapa de presidenta (2010-2018), sinó també quan exercia de secretària general (2002-2010) sota presidència de Dolors Oller. Aquesta mesura és la que es plantejarà l’11 de juny en una assemblea extraordinària als 500 socis de l’entitat perquè l’avalin, segons una carta penjada a la seva web.

El PEN català, que fa 95 anys que combat per la llibertat d'expressió, ha sumant en menys de 24 hores 25 socis i ha passat de 450 a 475. "Després que féssim públic el manifest del PEN Internacional demanant que es retirin els càrrecs i s'alliberin immediatament Jordi Cuixart i Jordi Sànchez hem augmentat tots aquests socis", explica el portaveu de l'entitat, Sebastià Bennasar. El seu compte de Twitter també ha sumat més de 300 seguidors i actualment en té 4836.

La mostra 'Diàleg de la literatura catalana amb el món', instal·lada a la Biblioteca de Catalunya, exhibeix un recull de material de fons del PEN Català. L'exposició complementa els darrers deu anys de l'entitat amb materials facilitats per persones vinculades a l'entitat que han conservat papers, com Josep Carner, Carles Riba o J. V. Foix.

"Un acte de protesta pensat en positiu". Amb aquestes paraules defineix el poeta Miquel Bezares la gala literària alternativa als premis Ciutat de Palma que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, entitat que presideix, el PEN Català i l'Obra Cultural Balear han organitzat com a alternativa a la que organitza l'Ajuntament. Segons informa F. Marí al Diari de Balears d'avui, amb aquest gest aquestes tres entitats volen mostrar el seu rebuig envers la decisió del PP mallorquí de tornar a introduir el bilingüisme als premis literaris de la nit de Sant Sebastià.