Feijóo ha rematat l’anunci de l’avançament al juliol del congrés del partit que presideix amb un acudit: “Ara passarem del conclave del papa al conclave del PP”. És una anècdota, però com que deu haver-hi gent que cobra per escriure-ho, i gent que s’ho mira dues vegades abans de fer-li dir, és indicativa de fins a quin punt deuen pensar que en una societat amb el cervell reblanit a causa de la tele i les pantalles només et faràs escoltar si parles amb acudits dolents. O potser pensen que així sortiran als programes d’humor i als articles de columnistes que filen massa prim, però em sembla sorprenent exposar un aspirant a president que ja no té fama de ser el més divertit de la festa (molt per sota de Rajoy) a fer un joc de paraules que no hauria suggerit ni el robot del ChatGPT.

Des de fa uns dies a alguns usuaris de WhatsApp els ha aparegut un cercle blau en tres llocs diferents de l'aplicació: a la barra de cerca, en forma de botó flotant a la cantonada inferior dreta, i en una finestra de xat. És la intel·ligència artificial de Meta, un assistent similar al ChatGPT. Tot i que ofereix diversos serveis útils, no tothom vol Meta AI a l'aplicació de missatgeria. T'oferim una guia sobre com gestionar-la i minimitzar-la.

El Tribunal Suprem espanyol ha reclamat a Meta Platforms i a Google que conservin i facilitin els missatges de WhatsApp del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, en el marc d'una investigació per revelació de secrets relacionada amb el cas de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Les dues empreses han confirmat que mantenen els missatges i correus del fiscal, tot i que els hagi esborrat del seu telèfon.

Després de mesos amb una intel·ligència artificial pròpia a la xarxa social d'Elon Musk, X, Mark Zuckerberg també ha anunciat que incorporarà aquesta tecnologia a WhatsApp. A diferència de l'assessor de Trump, el creador de Facebook ha optat per batejar la seva IA pròpia amb el mateix nom de la seva companyia: Meta. L'eina ja fa dos anys que està operativa als Estats Units, però ara un comunicat de WhatsApp ha assegurat que Meta AI també arribarà a Europa pròximament i estarà disponible en sis idiomes europeus.

WhatsApp ha anunciat que el 5 de maig actualitzarà els requisits de compatibilitat, tal com ja va passar ara fa tres anys. Aquest canvi obligarà els usuaris a renovar el mòbil, en cas que vulguin continuar fent ús d'aquesta aplicació de missatgeria instantània. Els telèfons als quals afectarà l'actualització dels estàndards de l'empresa seran tots amb sistema operatiu iOS, és a dir, d'Apple.

La Policia Nacional ha advertit aquest dimecres d'un repunt de denúncies a les Balears a través del modus operandi 'fill en dificultats' en el qual es rep un SMS o WhatsApp des d'un número de telèfon desconegut on un suposat fill comunica que se li ha trencat el mòbil o té algun problema i reclama una transferència. La frase de contacte sol ser "mamà, pots ajudar-me?" o alguna fórmula similar. Segons ha informat la Policia, el Grup de delinqüència econòmica i delictes tecnològics és la unitat que s'encarrega d'investigar aquest tipus de denúncies en la qual s'inicia una conversa amb algú que s'identifica com el fill de la víctima. Aquest conta que li ha sorgit un problema molt greu amb el telèfon, demana que se li faci una transferència immediata i facilita un número de compte. No obstant això, posteriorment reclama més transferències i aquí la víctima comença a sospitar de l'estafa.

“T’has mirat el menú de la meva festa? Em pots dir, sisplau, si teniu alguna intolerància? Gràcies!”, escriu l’amiga que fa cinquanta anys. I al cap d’una estona: “Entenc, perquè no contestes, que vindràs i que no tens cap intolerància. Prego, sisplau, que diguis si compliràs el dress-code. Mil gràcies. Tot és molt complicat i intentem fer-ho el millor que sabem”. La dona es mira el telèfon aclaparada. Una amiga li acaba de dir que està molt malalta, que no se’n sortirà, i què li expliquen del dress code? Han plorat per telèfon, perquè han parlat per telèfon: les ruptures per whatsapp, però les males notícies, les males notícies de veritat, per telèfon. Es rabeja en la ridiculesa de l’amiga ofesa. Li provoca plaer, un plaer físic, al clatell.

Començaré fent autocrítica: crec que em queixo massa. Quan algú em demana una reflexió al voltant de la maternitat, tot sovint el primer que em ve al cap són queixes: el cansament, les hores sense dormir, les dificultats per conciliar, la impossibilitat de tenir moments per a la parella, la preocupació constant, les discussions amb els fills, els caps de setmana segrestats per les activitats infantils… Surten a raig. I és que aquest reguitzell de queixes és el que tenim a la punta de la llengua perquè són la primera línia de la batalla del dia a dia. Les pilotes amb les quals anem fent malabarismes des del moment en què ens convertim en mares i descobrim que la maternitat és un viatge bestial, però que ve acompanyat de moltes incomoditats.

És habitual veure adolescents, i també els que ja no ho són tant, reproduir àudios de WhatsApp a una velocitat més ràpida de la que han estat enregistrats. El mateix mecanisme es repeteix també amb els vídeos o pòdcasts. El fenomen ja s'ha batejat com a speedwatching. "És la resposta a visualitzar les coses des d'un món amb presses, en què la gestió dels temps d'espera no és suficient. De fet, moltes vegades i en molts camps s'està anant massa ràpid en aquest procés, especialment per als més joves, fins i tot adolescents, que tenen un cervell en fase de construcció i, per tant, és més fràgil i més feble que el d'un adult", apunta Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

I si WhatsApp o LinkedIn poguessin tenir una alternativa més segura i, a més, d'origen català? Aquest és el darrer projecte de la consultora tecnològica Setesca, que fa unes setmanes va llançar al mercat Xattering, una aplicació creada per ells mateixos amb l'objectiu de "ser una xarxa social que millori les propostes ja existents com WhatsApp, X (antiga Twitter), LinkedIn o fins i tot Slack". Així ho explica Jordi Damià, el fundador de Setesca, que assegura que amb Xattering es combina "el millor de les tres aplicacions en una de sola, i que a més és més segura", diu en declaracions a l'EMPRENEM.

Aquest reportatge comença amb una nota d’aclariment.

Podríem pensar que la majoria de les nostres activitats quotidianes són privades. Poques vegades hi ha algú que escolti deliberadament les nostres converses, que espiï on anem a comprar o que ens segueixi quan ens desplacem. El govern necessita alguna mena d’ordre o manament judicial per poder sentir les nostres trucades telefòniques, per descobrir quins llibres hem tret de la biblioteca o per llegir el nostre correu.

El conflicte en el món digital entre la privadesa dels ciutadans i la voluntat d’intromissió de les autoritats, que als EUA fa anys que és ben viu, ha travessat finalment l’Atlàntic i acaba de desembarcar a Europa. La Unió Europea, fins ara valedora dels drets digitals personals davant els excessos corporatius nord-americans i els estatals xinesos, ha iniciat un procés legislatiu que amenaça amb fer il·legal el xifratge de les comunicacions electròniques, l’últim reducte d’intimitat que ens queda.

L'aplicació de missatgeria WhatsApp ja incorpora l'opció per editar missatges que hagin estat enviats. La funció, que s'activarà quan l'usuari actualitzi l'app, dona un marge de 15 minuts per modificar el text enviat. Per fer-ho caldrà prémer el missatge fins que aparegui l'opció "Editar".

L'aplicació de missatgeria WhatsApp posarà en marxa una funció que permetrà als usuaris enviar-se missatges a si mateixos, una funcionalitat que feia temps que es demanava. Els usuaris de tot el món podran usar aquesta funció d'aquí a algunes setmanes, tot i que des d'octubre està disponible en la versió beta tant per als mòbils Android com iPhone.

El servei de missatgeria WhatsApp ha restablert progressivament el seu servei després d'una caiguda general que ha durat dues hores. WhatsApp ha deixat de funcionar al voltant de les nou del matí, moment en què molts usuaris han utilitzat Twitter per alertar que no podien enviar i rebre missatges.

Javier Oliván ha arribat a la cresta de Silicon Valley. Nascut a Samianigo, capital de l'Alt Gállego (Osca), és l'escollit per Mark Zuckerberg per substituir Sheryl Sandberg com a cap d'operacions de la tecnològica Meta, la matriu de Facebook. Desconegut pel gran públic, Oliván va entrar a la companyia que agrupa xarxes socials com Facebook, Instagram o WhatsApp després que l'any 2006, un cop acabats els seus estudis, creés Nosuni per fer la competència a Tuenti, una plataforma similar a Facebook que aleshores era popular a Espanya. L'experiment no va funcionar i va incorporar-se a la gegant de Zuckerberg, que ell coneixia del seu període com a estudiant a la Universitat de Stanford, quan encara era una xarxa social per a estudiants.

Aquest dilluns saltava la notícia que Elon Musk, el fundador de Tesla i l'home més ric del món, havia arribat a un acord amb la cúpula de Twitter per comprar la xarxa social per la quantitat de 44.000 milions de dòlars. Són diverses les plataformes socials que en els últims anys han canviat de propietaris. ¿Però per quina quantitat es van comprar?