Xavier Puig (Cervera, 1973) ha detallat aquest dimarts com serà la seva primera temporada com a director de l'Orfeó Català, una responsabilitat que compaginarà amb la del Cor de Cambra del Palau de la Música, que dirigeix des del 2018. Precisament a la sala d'assaig de l'Orfeó, al Palau de la Música, ha manifestat la voluntat de "servei" amb què agafa el relleu de Pablo Larraz, que deixa el càrrec per qüestions familiars però que continuarà lligat a les formacions corals de la casa com a director del Cor Jove i de l'Escola Coral. "Vull agrair la tasca feta pel Pablo, la seva saviesa"; ha dit Puig, que assumeix el repte de "donar continuïtat a l'excel·lència i la progressió artística" del cor, tal com ha dit Joaquim Uriach, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.

Hi ha obres que, com deia Riccardo Muti en relació amb la Missa solemnis de Beethoven, quan s’interpreten suposen per a l’artista que les aborda ascendir a un Everest musical. És el que passa, per exemple, amb els dos llibres d’El clave ben temperat o amb els catorze contrapunts que integren L’art de la fuga de Johann Sebastian Bach. Ambdues són obres enciclopèdiques, que compendien la grandesa del compositor, la seva ètica i la seva estètica, a més de la seva ciència musical. Potser a causa d’aquesta concepció tan tècnica –no exempta de sensibilitat–, que les converteix en peces austeres i ascètiques (inherents, d’altra banda, al luteranisme insubornable de Bach), es programen poc. En conseqüència, poder-les escoltar senceres en directe suposa un privilegi per a l’espectador.

A principis d’abril, l’Orfeó Català va visitar Estocolm per oferir, amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca, una vibrant interpretació de la segona simfonia de Mahler (Resurrecció), amb direcció de Daniel Harding. Ara, aquell mateix programa i amb els mateixos intèrprets s’ha pogut veure i sentir a Barcelona.

És un fet prou evident i sabut que la música de cambra té a Catalunya una bona salut, gràcies a grups avalats per la qualitat artística dels seus components. En el cas que ens ocupa, que el Trio Fortuny està format per tres grans músics (Joel Bardolet, Pau Codina i Marc Heredia) és més que una evidència. I el seu segon concert com a grup resident de la temporada al Palau de la Música (al Petit Palau, per ser més precisos) ho ha confirmat una vegada més.

Tamerlano dista de ser una obra mestra respecte de l’òpera immediatament anterior de Händel (Giulio Cesare, que d'aquí a pocs dies torna al Liceu). Si bé hi ha àries interessants, no conté la singularitat de l’obra precedent.

179 concerts (més 180 concerts del servei educatiu), 120 formacions i intèrprets catalans, 29 estrenes i 45 compositors catalans programats són algunes de les dades de la temporada 2025-2026 del Palau de la Música que s'ha presentat aquest dimecres. Entre els 179, esclar, hi ha els dels grans noms internacionals dels cicles Palau 100, Grans Veus i Palau Òpera que es van detallar fa unes setmanes: Zubin Mehta, Janine Jansen, Daniele Gatti, Yuja Wang, etc. El que no s'havia explicat aleshores s'ha explicat ara. Per exemple, que serà una temporada "marcada per tres efemèrides de tres figures del nostre patrimoni cultural", tal com ha dit Joaquim Uriach, el president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.

El RIAS Kammerchor Berlín va obrir dimecres la tanda de passions de Bach amb una Passió segons sant Mateu d’alt voltatge en un Palau de la Música ple a rebentar. Acompanyats per l’Akademie für Alte Musik Berlín, la versió que va dirigir l’anglès Justin Doyle va quedar ben lluny de la tòpica flegma britànica i va posar l’accent en la dramatúrgia contrastant l’energia enfurismada de les masses amb la calidesa dels passatges més introspectius. El discurs va sonar perfectament coherent, i s'incrementava la tensió a cada escena, des de les trenta monedes de plata, al rebuig de Pere, la turba desfermada, la rentada de mans de Pilat i la posterior crucifixió i mort de Crist. 

Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984), Premi Nacional de Cultura 2024, és un dels noms de referència en la composició musical catalana del segle XXI, amb fites tan rellevants com l'òpera Alexina B. Ara, com a compositora convidada al Palau de la Música, estrena l'obra […] e sento nel partire un vivace morire […] en el concert del 10 d'abril de la Camerata Penedès, dirigida per Sara Bitlloch, que també es farà a l'Auditori Maria Rosa Juncosa de Vilafranca del Penedès.

Jorge Drexler té unes quantes virtuts. La més notòria, sens dubte, és la capacitat de ficar-se el públic a la butxaca amb un sol gest, com ara posar-se de genolls per agrair l'ovació de benvinguda que li va dedicar dijous el públic del Palau de la Música. I tot seguit, en acabar la primera cançó, ¡Oh, algoritmo!, treure-li solemnitat a tot plegat. "Quina meravella tocar aquí, amb les entrades exhaurides des del gener. No sé què estaven pensant quan les van comprar, però m'encanta", va dir el cantautor uruguaià. Els dos concerts a Barcelona, dijous i divendres, tanquen la gira del disc Tinta y tiempo (2022), que Drexler acomiada tot sol amb les seves guitarres, un teclat i un parell de convidats puntuals, com ara la cantaora andalusa Ángeles Toledano, amb qui va cantar Soledad. Curiosa ironia.

Enmig de les discussions al carrer i a la premsa sobre el muntatge de Lohengrin al Liceu, en dies de presentacions de temporades de concerts per al curs vinent i en un dia de pluja i llevantada a les portes de la primavera, assistir a la pau que suposa un concert del Quartet Casals és una solució balsàmica a tant de soroll exterior. I sí, els membres de la formació cambrística ho han tornat a fer: o sigui, aconseguir la complicitat i la comunió amb el públic acòlit amb un programa exquisit, ben confeccionat, i sobretot amb l’al·licient d’assistir a la primera actuació a la viola de Cristina Cordero, després que Jonathan Brown hagués plegat del quartet. Tot això, a la sala modernista del Palau de la Música.

Quan el 2021 Riccardo Muti va dirigir per primera vegada en la seva dilatada carrera la Missa solemnis de Beethoven, va confessar haver estudiat la partitura des de principis de 1970 i que mai fins fa quatre anys va atrevir-se a dirigir el que per al director napolità és la Capella Sixtina de la música. També va definir-la com un Everest que havia trigat cinquanta anys a coronar. I és que fer el cim d’aquesta peça majúscula és arribar a un punt de no retorn del repertori simfonicocoral del nostre substrat cultural.

"El repte és majúscul", diu el director general del Palau de la Música, Joan Oller. El repte l'assumeix l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música: 120 cantaires que viatjaran a Los Angeles per interpretar la Missa solemnis de Beethoven amb l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles, LA Phil, sota la batuta de Gustavo Dudamel, els dies 20, 21 i 22 de febrer del 2026. També hi participaran, com a solistes, la soprano Pretty Yende, la mezzosoprano Sarah Saturnino, el tenor Seokjong Baek i el baix Nicholas Browlee. "És una de les obres més difícils del repertori", diu Oller per recordar la magnitud d'una obra descomunal. "És com cantar nou vegades la Novena simfonia. I segur que Dudamel serà exigent", afegeix.

L'òpera Lohengrin de Wagner al Liceu i un concert del conjunt vocal Qvinta Essençia a la Torre de Collserola formen part d'una mateixa programació: la de la sisena edició del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica, que se celebrarà del 19 de març a l'11 d'abril. Com cada any, l'oferta musical es desplega en dos fronts. Un front comprèn els concerts i òperes que formen part de les programacions de L'Auditori, el Liceu i el Palau de la Música, les tres institucions del Festival juntament amb Barcelona Global. "És un projecte extraordinari per la programació i el repertori, i també perquè és el fruit de la feina conjunta de les tres institucions. És un fet insòlit que s'entenguin tan bé. Som l'enveja de molts", ha dit el director de L'Auditori, Robert Brufau en roda de premsa aquest dimecres.

Fa un parell de mesos, el musicòleg i crític Oriol Pérez Treviño va publicar, a Dinsic, el volum Tots els morts són un de sol, un assaig seriós i documentat sobre 27 misses de rèquiem. En un article també recent, el mateix autor documenta 1.055 rèquiems escrits entre el 1950 i el 1999 i deixa constància que el primer quart de segle XXI ja ha llegat 630 partitures basades en missa de difunts. Una curiositat: els segles XX i XXI són els del triomf del laïcisme, però, en canvi, la condició humana segueix preguntant-se per la mort i no deixa d’al·ludir a la forma sacromusical per excel·lència a l’hora d’intentar donar-hi resposta.

Aquesta és una història sobre l’apocalipsi, els focs que consumeixen Califòrnia i el triomf de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units. Però també és una història de gestos plens de tendresa, com la mirada del músic Rufus Wainwright (Rhinebeck, 1973) mentre Ludovic Morlot, el director de l’OBC, explica que ha perdut casa seva a Los Angeles a causa dels incendis d’aquestes setmanes. “Per poder afrontar la tragèdia, has d’entomar-la cara a cara. I la música em dona consol”, diu Morlot, que intenta mantenir el bon ànim i l’esperança en “la resiliència i l’esperit americà”.

Com mana la tradició des de fa més de deu anys, Carlos Núñez (Vigo, 1971) torna al Palau de la Música per Nadal, o més aviat per Cap d'Any. Aquesta vegada el músic gallec hi farà dos concerts amb dos programes diferents els dies 29 i 30 de desembre, a les 19 i les 21 h, respectivament, dins del Banco Mediolanum 26è Festival Mil·lenni. Torna, per tant, a Barcelona, "una ciutat moderna a la qual li agrada la tradició", diu.

Els 350 cantaires que integren les formacions de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Pablo Larraz, participen aquest dijous, 26 de desembre, en el Concert de Sant Esteve al Palau de la Música. L'esdeveniment, una tradició nadalenca centenària, començarà a les 19 h. Les entrades estan exhaurides des de fa setmanes, però el concert també es podrà seguir per televisió, ràdio i estríming, gràcies a les retransmissions de TV3, Catalunya Ràdio, Catalunya Música i la plataforma Palau Digital. La presentadora serà l'actriu Paula Malia, que enguany ha protagonitzat el musical Ànima al Teatre Nacional. La direcció escènica torna a ser responsabilitat d'Adrià Aubert, per cinquè any consecutiu. I una de les novetats serà el vestuari, dissenyat per Txell Miras, que estrenaran l'Orfeó Català i la resta de formacions de l'escola coral.

Organista, clavecinista i pianista de formació, Emmanuelle Haïm és una de les millors directores franceses de l’actualitat. I el conjunt que dirigeix, Le Concert d’Astrée, un dels més estimulants en matèria de música barroca. Un encert, doncs, que BCN Clàssics obri nova temporada de concerts al Palau de la Música amb un binomi que funciona amb un engranatge de precisa rellotgeria.

Palau Vincles, el projecte social del Palau de la Música, ha rebut el premi especial del jurat als premis Art Explora de l'Acadèmia Europea de les Belles Arts, que s'han lliurat a París. Dotat amb 20.000 euros, reconeix la feina d'un projecte l'objectiu del qual és "fomentar la inclusió i la integració social a través de la pràctica coral col·lectiva d'infants i joves en zones o situacions de vulnerabilitat". Del premi i d'altres coses en parla amb l'ARA el director general del Palau de la Música, Joan Oller (Barcelona, 1967).