La carrera entre els països rics per aconseguir vacunes no només els ha perjudicat econòmicament sinó que, de retruc, també ha impactat molt negativament en els països amb molts menys recursos. L'efecte és doblement catastròfic –econòmic i sanitari– i, en termes generals, suposa "haver multiplicat per cinc" el preu de la immunització global que, en el millor dels casos, no s'aconseguirà abans del 2023, entre altres raons, pel monopoli sobre les patents que s'ha volgut preservar per part de les potències occidentals en fors com l'Organització Mundial del Comerç, tot i les demandes d'estats com l'Índia i Sud-àfrica per alliberar-les. De fet, aquesta mateixa setmana, Alemanya, el Regne Unit i gairebé tota la Unió Europea en bloc –amb l'excepció de França– s'hi han tornat a manifestat en contra.

La tercera onada de la pandèmia de coronavirus, l'arribada de la vacuna de Moderna a Espanya i els efectes del temporal Filomena han centrat la primera reunió del consell de ministres d'aquest 2021. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha detallat que entre dimecres i dijous es repartiran les primeres 35.700 dosis de la vacuna de Moderna que s'han rebut aquest dimarts entre les comunitats amb l'objectiu que aquesta setmana s'acabi la primera vacunació a tots els geriàtrics d'Espanya. De fet, diumenge està previst que l'Araceli, la primera dona que va rebre la vacuna de Pfizer a l'Estat en una residència de gent gran pública de Guadalajara, rebi ja la segona dosi després de passar les tres setmanes d'espera. Una setmana després hauria d'estar immunitzada, així com també totes les persones que hagin rebut la vacuna.

Si es compleixen els terminis de distribució i entrega, Espanya rebrà la setmana que ve les primeres dosis de la vacuna de Moderna, autoritzada aquest dimecres per la Unió Europea. Ho ha anunciat aquest dijous el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que ha assegurat que a mitjans de febrer el país ja n'haurà rebut unes 600.000 dosis. Amb aquest calendari damunt la taula, el Govern preveu, al seu torn, que arribin a Catalunya 5.800 vacunes la setmana que ve, que se sumaran als lots que arriben cada dilluns de Pfizer.

Moments clau en la lluita contra la pandèmia. Europa continua assetjada pel coronavirus i les noves variants identificades al Regne Unit i a Sud-àfrica mentre resta a l'espera de més vacunes i de superar els problemes en el desplegament de les campanyes d'immunització. Una de les anhelades noves vacunes és la de Moderna, que pot ser autoritzada en les pròximes hores. L'Agència Europea de Medicaments (EMA, en les sigles en anglès) s'ha de pronunciar aquest dimecres sobre la seva comercialització, després que el Comitè de Medicaments Humans (CHMP) de l'organisme regulador no arribés a cap conclusió definitiva en la trobada, inicialment no programada, que va mantenir dilluns a la seu d'Amsterdam.

Germán Velásquez (Colòmbia, 1948) va treballar durant més de 20 anys a l'Organització Mundial de la Salut, en va ser el director del Programa de Medicaments. La seva defensa del dret dels països pobres a accedir a tots els medicaments el va enfrontar a la indústria farmacèutica, en un combat desigual que el va obligar fins i tot a viatjar pel món amb escorta de l'ONU. Doctor honoris causa per diverses universitats, ara és assessor especial del Centre Sud, una organització amb seu a Ginebra formada per 54 països del sud. Respon a les preguntes de l'ARA uns dies abans de la reunió de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), aquest gener, per discutir la proposta per suspendre les patents de les vacunes, tractaments i tests del covid-19 mentre duri la pandèmia.

Gairebé un any després de l'inici de la pandèmia de coronavirus, la cursa mundial per disposar d'una vacuna ha donat els primers fruits. En les pròximes 24-72 hores a tot estirar, el Regne Unit esdevindrà el primer país occidental que començarà a immunitzar la població, inicialment amb 800.000 dosis, per a 400.000 persones, després que dimecres Londres autoritzés la vacuna de les companyies Pfizer/BioNTech.

Els anuncis recents de resultats exitosos en dos assajos clínics de vacunes contra el covid-19 ens han esperançat i ens fan pensar que estem a prop de poder tornar a la normalitat. Les dades preliminars de les noves vacunes de tipus mRNA de Pfizer/BioNTech i Moderna són molt encoratjadores i, de fet, la primera ja ha rebut l'autorització del Regne Unit, que començarà a administrar-la massivament. També hem tingut notícia de l’eficàcia -encara que lleugerament inferior- d’una vacuna desenvolupada de forma conjunta entre AstraZeneca i la Universitat d’Oxford, i això suma motius per esperar altres avenços.