El Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU) publica les xifres de les notes dels alumnes en finalitzar el batxillerat a tot l’Estat. Des de 2015 fins al 2023, el nombre d’alumnes catalans que acaben el batxillerat amb una nota d'excel·lent –una mitjana d'entre un 9 i un 10– ha augmentat quatre punts. Catalunya és una de les tres comunitats que menys excel·lents posen als alumnes, juntament amb Navarra i les Illes Balears. Aquesta dada forma part d’una estadística que cal interpretar. ¿Vol dir que a Catalunya es posen pocs excel·lents en relació amb altres comunitats perquè els professors són més exigents?

La paraula millora ocupa un lloc principal en el núvol de mots que envolten actualment els indicadors educatius dels informes internacionals, que s’ocupen d’establir criteris estandarditzats i fer comparatives entre països. El govern de Salvador Illa va convertir la paraula millora en una idea-força del conveni signat amb l’OCDE, que es proposa “adaptar a la realitat de Catalunya els models d’èxit i les polítiques educatives que funcionen en altres països amb reptes similars”. En el núvol de paraules hi podem trobar també altres mots com excel·lència, competències, qualitat. 

L’altre dia, mentre preparava una prova escrita de l’assignatura d'ensenyament de la llengua catalana per als meus estudiants del grau de mestre d’educació primària vaig demanar-li a ChatGPT que em resolgués els exercicis que els estava proposant. Ja em disculpareu la innocència, sé que fa temps que el món viu enlluernat per la potència de la intel·ligència artificial i la velocitat del seu perfeccionament, però jo que soc de llibres no hi havia pràcticament interaccionat encara, i em vaig quedar amb un pam de nas. La resolució dels exercicis no només era correcta, sinó que l’execució narrativa era prou sofisticada. Fa temps que sento col·legues universitaris explicar amb tota naturalitat que ells ja han incorporat l’eina per agilitzar algunes de les tasques administratives més farragoses: respondre correus, emplenar formularis burrocràtics, fer traduccions o fins i tot fer cerques de bibliografia. La cosa no em sembla gens malament d’entrada, no crec que la tecnofòbia ni l’apologia nostàlgica al món analògic aquí ens ajudi, sovint molts dels alumnes van tres cursos més avançats que nosaltres en matèria tecnològica i cal incorporar la IA, com en el seu moment vam fer amb internet. Debat a banda és la despantallització de les aules, en prenc nota per a un futur article, que a Suècia, per exemple, ja ens guanyen per golejada.

“Si no canvia l’avaluació, difícilment no canviarà res”. Aquesta afirmació de Neus Sanmartí, mestra referent en l’àmbit de la recerca i la divulgació sobre l’avaluació i l’aprenentatge, deixa ben clar que l’avaluació és un dels elements essencials dels processos d’ensenyament i aprenentatge. 

Una de les primeres decisions del nou equip de la Conselleria d'Educació capitanejat per Antoni Vera ha estat la de retornar les notes numèriques als informes escolars, que havien desaparegut amb l'aplicació inicial de la LOMLOE a les Balears. La decisió es va prendre amb l'objectiu de facilitar la comprensió dels resultats per part de les famílies i simplificar les qualificacions, va defensar en aquell moment el Govern. Ara bé, la promesa de reduir la tasca que havien de fer els docents per avaluar els diferents criteris LOMLOE no s'ha complit, asseguren els professionals consultats. La tasca, també la burocràtica, continua sent la mateixa: "Si ho vols fer ben fet, has d'avaluar per criteris igual i després has de calcular la nota i posar-ho tot al GestIB", assegura la directora de l'IES Portocristo, Xisca Bonet. "Han llevat el semàfor de colors, que ja anaven bé a les famílies per saber d'un cop d'ull com anava el seu fill", afegeix.

El mestre de pel·lícula de Hollywood –com el Robin Williams d’El club dels poetes morts o la Michelle Pfeiffer de Ments perilloses– no es correspon massa amb la realitat. Les grans obres cinematogràfiques ens mostren com un heroi el professor solitari, i ens expliquen l’èxit o el fracàs de l’alumnat depenent dels trets personals, les habilitats o la vocació d’un únic docent. El problema amb aquestes pel·lícules, tanmateix, és que mentre els personatges principals tenen molts èxits amb els seus alumnes gràcies a la seva creativitat i compromís, veiem com els de les aules contigües –i fins i tot l’escola sencera– sovint trontollen, caminen cap al fracàs i molt poques vegades es beneficien de la brillantor que tenen a l’aula del costat. No és estrany que aquesta visió sorgeixi en un món de culte a històries d’herois valents i de superació personal. 

La Conselleria d'Educació i Universitats ha fet canvis en el sistema d'avaluació del curs 2023-2024, "amb respecte en tot moment a la normativa LOMLOE", explica. A les noves resolucions d'avaluació, que avui s'han presentat a la Mesa Sectorial d'Educació i a la Mesa de la Concertada, i incorporen esmenes dels sindicats, s'an fixat tres objectius. El primer, "assegurar una informació mínima i clara del procés d'avaluació als pares, mares i alumnes". En aquest sentit, a Primària les famílies rebran dues avaluacions de seguiment, la primera i la segona, i una final, la tercera, en què les avaluacions seran qualitatives (insuficient, suficient, bé, notable, excel·lent). A ESO, seran qualitatives i quantitatives (amb xifra numèrica) i únicament quantitatives a Batxillerat.

“Relacionar-se i entendre’s amb la resta de participants durant el desenvolupament de diverses pràctiques motrius amb autonomia i fent ús efectiu d’habilitats socials de diàleg en la resolució de conflictes i respecte davant la diversitat, ja sigui de gènere, afectiva i sexual, d’origen nacional, cultural, socioeconòmica o de competència motriu, i posicionant-se activament enfront dels estereotips, les actuacions discriminatòries i qualsevol tipus de violència, fent respectar el propi cos i el dels altres”. Aquest és un dels ítems d’Educació Física (el 3.3) que les famílies d’alumnes de primer o tercer d’ESO, cursos als quals s’aplica la LOMLOE, es poden trobar a l’informe d’avaluació dels seus fills que s’ha lliurat aquest desembre, i que té més de 15 pàgines i 150 ítems –no tots s’han avaluat ara. En el cas de Geografia i Història, el criteri 9.1 diu que els estudiants han d’“interpretar i explicar de manera argumentada la connexió d’Espanya amb els grans processos històrics de l’època contemporània, valorant el que han suposat per a l’evolució i assenyalant les aportacions dels seus habitants al llarg de la història, així com les aportacions de l’Estat, les seves institucions i les Illes Balears a la cultura europea i mundial”.

El batxillerat tal com el coneixíem fins ara es pot donar per enterrat. El curs que ve entrarà en vigor un nou decret perquè aquest període de la formació no obligatòria sigui més competencial i flexible. Ho marca la nova llei d'educació espanyola, però fa anys que ho reclamen molts alumnes i professors que, més o menys organitzats, han demanat insistentment un nou model que superi el memorístic i avanci cap a una aplicació pràctica dels coneixements. Des de fa anys, els dos cursos de batxillerat s'enfoquen bàsicament a superar les proves d'accés a la universitat, les PAU. És veritat que hi ha excepcions –centres que fan batxillerats professionalitzadors, per projectes o en tres anys–, però el cert és que les PAU encara condicionen el mètode d'aprenentatge: són dos anys en què s'entrena els alumnes a superar uns exàmens, malgrat que el 30% dels estudiants de batxillerat al final no fan la selectivitat. I si la manera d'aprendre ha de canviar, també ho haurà de fer la manera d'avaluar. I és aquí on han destinat els seus esforços mig centenar de professors, coordinats per l'expert en neuroeducació David Bueno, que han preparat exàmens de mostra que es faran arribar als instituts. I que, al final, podran servir d'inspiració per fer la futura selectivitat, que s'estrenarà el 2024.

A vegades, les pèrdues són oportunitats. L’any 2017, i com a conseqüència del pacte d’investidura entre Ciutadans i el PP, desapareixia l’Agència Estatal per a l'Avaluació de les Polítiques Públiques i la Qualitat dels Serveis (Aeval). Malgrat ser una ferma defensora de la necessitat d’avaluar les polítiques i programes públics, no puc dir que perdre aquest òrgan d’avaluació em preocupés especialment. El model de l’Aeval no funcionava: no tenia ni els recursos econòmics, ni el capital humà, ni tampoc la independència necessària per poder avaluar els grans plans de govern. 

La pandèmia ha marcat els darrers dos cursos escolars i també ha portat mesures que finalment quedaran. Una d'important és el canvi de paradigma quant a l'avaluació: el govern espanyol i les comunitats autònomes varen acordar que la repetició de curs seria una mesura excepcional i realment justificada. Aquest sistema -que la LOMLOE implanta definitivament- ha fet que els alumnes que repeteixen hagin caigut en picat a les Balears, segons es desgrana de l'informe Estadístiques d'escolarització i resultats acadèmics publicat aquest dimarts per l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educaitu (IAQSE) de la Conselleria d'Educació.

Aquest any fa un segle que al Congrés de Calais, l’origen de la Lliga Internacional per a la Nova Educació del 1921, Adolphe Ferrière va considerar l’escola com “una invenció del diable” referint-se, entre altres aspectes, a les notes. No només perquè generen rivalitats estèrils entre els alumnes, sinó pel seu caràcter sempre aproximat. En la qualificació i la puntuació juguen enormement les expectatives implícites que tenim els docents dels alumnes, i els estereotips i les etiquetes. Fa cent anys que des de la pedagogia es planteja el repte d’una avaluació que ajudi a avançar en la presa de consciència del progrés individual de l’alumne en el procés d'ensenyament i aprenentatge. Potser ja comença a ser hora d’escoltar els pedagogs i els mestres. 

La Conselleria d'Educació està estudiant si manté o no les proves de recuperació a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) aquest curs, segons han afirmat fonts del departament a l'ARA Balears. En un principi, segons el decret d'avaluació i promoció que el Govern espanyol vol apropar pròximament s'eliminen aquestes proves a la Secundària i es mantenen al Batxillerat.

Segurament alguna vegada t'has enfrontat a un examen i has pensat que la teva nota no només depenia de les teves respostes, sinó també de la nota dels altres avaluats. I probablement no t'equivocaves. Fins ara, diversos estudis ja han corroborat que l'ordre a l'hora d'avaluar afecta la probabilitat d'aprovar, i s'havien donat dues explicacions a aquest fenomen: l'efecte contrast –si corregeixes un examen és gairebé inevitable comparar-lo amb l'examen anterior– i l'efecte expectativa –de manera conscient o no, l'avaluador té en ment quants haurien d'aprovar i quants no–. Ara bé, aquestes dues explicacions no tenen en compte tot el que representa per a un candidat el simple fet d'aprovar amb un 5 pelat, i això és el que han volgut analitzar un grup d'investigadors catalans de la Universitat de Barcelona, de Zuric i de Brown.