Estic desanimada. I em sap greu estar-ho perquè no hi ha res que em faci més feliç que ensenyar història de l’art a segon de batxillerat. Si vau triar aquesta optativa ja sabeu de què us parlo. És una matèria que et canvia per sempre la mirada i fins i tot la manera de viatjar. A mi fins i tot em va canviar la vida perquè, tot i que tenia claríssim que volia ser professora a secundària, no tenia clar de què. Vaig descartar la meva idea inicial (filologia anglesa) per estudiar història de l’art i ara ja fa vint anys que explico l’assignatura. Vint. Però el nou model d’examen de la selectivitat m’ha desinflat. Sé que molts professors esteu igual i suposo que a la resta de matèries també hi ha canvis contundents, però jo us explico la meva.

Pocs dies abans que comencin els exàmens de la Selectivitat o PBAU 2024 a les Balears us posam a prova per saber si encertaríeu alguna de les preguntes a les quals els alumnes illencs s'enfrontaran la setmana que ve. Quan va ser la Guerra Civil espanyola? De quin any és la catedral de Lleó? A quin corrent artístic pertany? Què és el catabolisme? Les sabríeu respondre?

El president Joan Laporta té poc més de tres mesos per demostrar-nos que el seu projecte salvarà el Barça. Quan al juliol el club faci balanç d’aquesta temporada, veurem si l’entitat ha deixat d’estar a l’UCI o segueix pel camí d'una irremeiable transformació, en la qual el soci ja no serà el propietari. La marxa d’executius i directius de primer nivell, l’última la del vicepresident Eduard Romeu, genera molts més dubtes sobre el futur del club. I més quan tota la remor de fons dibuixa un panorama desolador i posa en dubte que les decisions econòmiques preses fins ara hagin servit per tornar a situar el Barça en una situació de relativa calma. A sobre, la classificació per al pròxim Mundial de Clubs, que aportaria una copiosa milionada, s’ha complicat moltíssim. Tanmateix, enmig de la temporada, amb un equip que sembla revifar per moments, s’ha de concedir aquests mesos de treva perquè es tanquin els comptes i es faci un exercici de transparència modèlic. Aquesta temporada ja no valen operacions de maquillatge ni enginyeria financera ni més palanques. Després de tres anys i mig dirigint el Barça, Laporta ha de demostrar que amb la seva activitat ordinària el club va millor del que transmet portes enfora, on sembla que l’entitat vagi ensopegant amb totes les pedres que es troba pel camí.

"Si fos mare estaria preocupada per si el meu fill acabarà sent una persona amb pocs coneixements i poca capacitat crítica". "Els alumnes estan controlats, monitoritzats i hiperprotegits". "S'ha caigut en la mediocritat sobreprotegint els alumnes, decidint que ja no suspenen, sinó que els direm que no avancen". "Les desigualtats socioeconòmiques tenen un efecte directe en els alumnes catalans que treuen males notes". "La formació inicial dels professors és molt deficient". És només un petit recull del que han dit experts sobre els resultats de les proves PISA, l'avaluació internacional que l'OCDE fa als estudiants de 15 anys d'una vuitantena de països. Però què en pensen, els protagonistes? Hi estan d'acord? El Criatures ha parlat amb una desena d'estudiants de 4t d'ESO –curs on es van fer les proves la primavera passada– i de primer de batxillerat, que és el que estudien els alumnes que van fer aquests exàmens, d'escoles públiques i concertades de diferents punts de Catalunya, i amb alumnat provinent de famílies d'origens i estrats socials diversos.

El curs escolar s’acaba i el neguit arriba a moltes famílies davant les males notes que porten els fills a casa. Ni el menor se sent orgullós dels suspesos ni tampoc als progenitors els agrada haver de reconduir la situació, sovint, amb conseqüències. Un professor de reforç o menys hores de mòbil són algunes de les represàlies que s’apliquen a infants i adolescents per uns resultats que poden respondre a motius diversos: mals hàbits, problemes a la família, a l’escola, desmotivació o, fins i tot, un trastorn. Esbrinar què s’amaga darrere d’aquests deficients ha de ser, segons els experts, una prioritat per a la família; i parlar-ne amb escolta i l'acompanyament, també un requisit indispensable.

Avui toca examen oral individual, em diu el professor de llengua catalana per a l’ensenyament de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona Jordi Clopés. Les alumnes (només hi ha un noi a l’assignatura, però avui no hi és) estan estudiant el doble grau d’educació infantil i primària, i són al primer curs. Després, cap altre curs més del doble grau té assignatures sobre llengua tal com l’estudien en aquesta assignatura. “En tenim d’altres, però com la que fem aquest semestre, que ens avalua la pronúncia, la dicció, l'entonació, i la fluïdesa, no”, expliquen.

Els sindicats d'ensenyament han denunciat que a la darrera Mesa Sectorial, que va tenir lloc el 22 de març, la Conselleria d'Educació va anunciar que, en el marc dels processos de concurs oposició, tant d'estabilització com ordinaris, que es duran a terme el mes de juny, tan sols està previst constituir tribunals a Mallorca, un fet que "suposa un greuge per als opositors de les altres illes i injust, perquè ciutadans de Menorca i les Pitiüses hauran de fer front a les despeses que suposa el desplaçament en plena temporada alta", explica Tino Davia, secretari d'ensenyament d'UGT. Els opositors estan convocats "a les 8.00 del matí". Això farà que els aspirants "en molts casos hagin de venir el dia abans, per evitar perdre el primer vol del matí, un fet que suposarà uns elevats costos de manutenció i allotjament".

Aquest dissabte tindran lloc a tot l'Estat les proves per accedir a les places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) en Medicina, Farmàcia, Infermeria i de les titulacions de l'àmbit de la Psicologia, la Química, la Biologia i la Física convocades pel Ministeri de Sanitat. Un total de 27.796 aspirants han estat admesos per presentar-se enguany a l'examen, que serà a 28 seus de tot el país. A les Balears, s'ofereixen en total 248 places (16 més que la convocatòria anterior 2021-2022) i les proves es faran a la UIB.

Fa uns dies, aquest diari es feia ressò d’una iniciativa que finalment no ha transcendit i que consistia en fer una prova d’empatia o test d’actitud a les persones que es presentaven a la Selectivitat amb la intenció d’estudiar medicina. En vistes de la gran quantitat de persones interessades en aquesta carrera –que no té prou places per a totes–, la prova pretenia fer un filtratge alternatiu i alhora complementari a les notes estrictament acadèmiques, numèriques, tot oferint informació transversal sobre les candidatures a les universitats sol·licitades pels diferents aspirants. Al final, però, la proposta ha quedat en no res, per bé que els futurs estudiants de medicina podran fer un test opcional i no vinculant quan ja hagin realitzat les proves d’accés a la universitat, és a dir, quan els resultats de l'esmentada prova voluntària no puguin afectar la posició de l’alumnat en les llistes d’accés a la carrera. 

Segurament alguna vegada t'has enfrontat a un examen i has pensat que la teva nota no només depenia de les teves respostes, sinó també de la nota dels altres avaluats. I probablement no t'equivocaves. Fins ara, diversos estudis ja han corroborat que l'ordre a l'hora d'avaluar afecta la probabilitat d'aprovar, i s'havien donat dues explicacions a aquest fenomen: l'efecte contrast –si corregeixes un examen és gairebé inevitable comparar-lo amb l'examen anterior– i l'efecte expectativa –de manera conscient o no, l'avaluador té en ment quants haurien d'aprovar i quants no–. Ara bé, aquestes dues explicacions no tenen en compte tot el que representa per a un candidat el simple fet d'aprovar amb un 5 pelat, i això és el que han volgut analitzar un grup d'investigadors catalans de la Universitat de Barcelona, de Zuric i de Brown.

L'examen d'anglès dels Premis Extraordinaris de Batxillerat, convocats per la Junta d'Extremadura, realitzats a l'IES Santa Eulalia de Mèrida el 17 de juny, proposava com un exercici convèncer un amic perquè no votés Podem, segons ha denunciat el sindicat STE a Extremadura.