L'endemà de la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia que ha de deixar sense efectes tota la resposta judicial contra el Procés, el Tribunal de Comptes ha celebrat l'acte de judici per responsabilitat comptable contra 35 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'1-O i l'acció exterior entre 2012 i 2017. Entre ells, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas. La Fiscalia els demana 3,1 milions d'euros i Societat Civil Catalana, que exerceix l'acusació popular, fins a 5. Tanmateix, el càstig d'aquest procediment ja s'ha consumat amb la fiança preventiva de 9 milions que han hagut d'afrontar els encausats durant el transcurs de la instrucció, si bé el Govern va sortir a rescatar-los amb els avals de l'Institut Català de Finances. Ara, un cop acabada la vista, la causa s'aboca en una mena de desert.

Primer. Quatre anys llargs després de la seva sortida de la Moncloa, ja podem afirmar-ho amb rotunditat: Mariano Rajoy Brey ha estat un dels polítics més mediocres i nefastos que han ocupat, sota un règim parlamentari, la presidència del govern d’Espanya. I mira que n’hi ha per triar! Al seu costat, personatges característics dels tripijocs polítics de la Restauració alfonsina, com ara el comte de Romanones –el travieso conde, segons l’anomenava la premsa madrilenya–, semblen estadistes de la talla de Bismarck.

1. Desjudicialització. En política els objectius canvien en funció de com evolucionen les relacions de forces. Fa cinc anys les mobilitzacions eren contra la judicialització del Procés. Fracassat l’intent, l’avaluació de les relacions de forces porta ara a fer de la desjudicialització un dels objectius estratègics del moment. I ha de ser una aposta prioritària de la taula de negociació, de la qual Junts ja s’ha despenjat conforme a la lògica estratègica de l'embolica que fa fort (encara que de moment sembla que no fa gaire més que afeblir-los), que és la seva.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va ser condemnada a onze anys i mig de presó per sedició per haver tramitat les lleis de desconnexió i la declaració d'independència al Parlament l'any 2017. El seu successor, Roger Torrent, no s'enfronta a penes privatives de llibertat, però sí a gairebé dos anys d'inhabilitació per haver admès a tràmit, amb la resta de membres de JxCat i ERC de la mesa, resolucions a favor de l'autodeterminació i de reprovació de la monarquia. Aquest dijous ha transcendit que la Fiscalia vol que Torrent, l'exvicepresident de la cambra Josep Costa i l'exsecretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós s'enfrontin a un judici per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i els demana que quedin inhabilitats durant un any i vuit mesos per exercir qualsevol càrrec públic i una multa de 30.000 euros. Per a Adriana Delgado, exsecretària quarta de la mesa, demana una inhabilitació una mica inferior, d'un any i quatre mesos, i una multa de 24.000 euros.

"Un devastador efecte descoratjador sobre el dret a la representació política". Això és el que provoca, a parer dels magistrats del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, la condemna d'onze anys i mig de presó a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Xiol i Balaguer són els dos membres del TC que han presentat un vot particular a la decisió del ple de desestimar el recurs de Forcadell contra la sentència del Tribunal Suprem. De fet, també ho van fer en els recursos de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Com van fer en aquests casos, la pena de Forcadell també la consideren "desproporcionada". En la situació de l'expresidenta de la cambra, però, s'afegeix un altre factor a l'equació: el dret a la representació política, que consideren que ha sigut vulnerat.

Enmig de les negociacions entre la CUP i el Govern per acordar els pressupostos, els coneguts com els nou de Lledoners s’asseuran al banc dels acusats. Avui i demà tornarà a emergir una de les principals reivindicacions cupaires: la retirada de les acusacions contra manifestants. El Govern demana un quinze mesos de presó per a tres dels nou de Lledoners, encausats per les protestes al voltant de la presó durant el trasllat dels presos a Madrid pel judici del Procés. La Fiscalia atribueix a sis dels manifestants un delicte de desordres públics i demana per a ells tres anys de presó. A més, a tres manifestants els suma un delicte d’atemptat a l’autoritat, que augmenta la pena fins als set anys. Avui comença el judici a Manresa.

En un escenari favorable, el saló de plens del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes no s’ha mossegat la llengua. En presència de Felip VI i amb un poder judicial en constant disputa amb l’executiu i el legislatiu, el president del Consell General del Poder Judicial ha fet un discurs centrat en reivindicar la independència de jutges i magistrats davant els intents d’ingerència política. Hi ha hagut dards per a tothom: a Pedro Sánchez pels indults i a Pablo Casado pel bloqueig del CGPJ. 

Són tants i tan dispersos que no hi ha cap recompte dels manifestants independentistes encausats durant el Procés. Òmnium i Alerta Solidària parlen de centenars i, de fet, bona part dels plets encara han d’arribar: el 2 de novembre es jutjarà els coneguts com a nou de Lledoners, encara s’investiguen unes 200 persones pel tall de la Jonquera, i hi ha causes per les protestes postsentència que estan en fase d’instrucció. L’ARA ha accedit a una vintena d’acusacions per fer-ne un retrat robot.

L'Audiència Nacional ha absolt d'un delicte d'encobriment els dos mossos d'esquadra que acompanyaven l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan va ser detingut a Alemanya el març del 2018. La sentència considera acreditat que els dos agents van ajudar Puigdemont conscients que era investigat a Espanya i que hi havia una euroordre de detenció en marxa, però conclou que els fets no es poden tipificar com un delicte d'encobriment segons l'article 541.3 del Codi Penal, tal com havien defensat els advocats des de la detenció de Carlos de Pedro i Xavier Goicoechea a Catalunya per la policia espanyola, dies després del periple pel nord i el centre d'Europa. La Fiscalia demanava fins a un any i mig de presó per a cadascun, després de decidir rebaixar la petició de pena a la meitat en les conclusions finals del judici celebrat a principis de mes a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, als afores de Madrid.

Després de dies d'anades i vingudes al Govern de Catalunya sobre els avals de les fiances del Tribunal de Comptes, l'ens fiscalitzador espanyol té finalment sobre la taula prendre una decisió sobre si accepta que l'Institut Català de Fianances actuï d'avalista dels fins a 5,4 milions d'euros de fiança a la majoria de 34 ex alts càrrecs de la Generalitat acusats de presumpta responsabilitat comptable per l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017.

La Moncloa no acaba de tenir clar com reaccionar al fons creat per la Generalitat per fer front a les fiances del Tribunal de Comptes per l'acció exterior del Govern. Ja li va passar inicialment amb la causa oberta per l'ens fiscalitzador, que el ministre de Transports i home de confiança de Pedro Sánchez, José Luis Ábalos, va qualificar de "pedra en el camí" del diàleg. Però per l'altra banda el govern espanyol té una triple dreta que no dona treva i s'està veient abocat a gesticular per no qüestionar més el tribunal –tot i que el mateix Pedro Sánchez en va criticar la politització– però oferir una resposta al que podria ser el primer xoc amb el govern de Pere Aragonès.

La Moncloa evita mullar-se de moment sobre el fons del Govern de Catalunya per pagar les fiances del Tribunal de Comptes en la causa per responsabilitat comptable contra l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. La ministra portaveu, María Jesús Montero, ha subratllat que l'executiu s'esperarà a conèixer els detalls de l'acord més enllà dels titulars per "fer-ne una consideració". Ara bé, ha avisat que "el govern d'Espanya vetlla per la legalitat existent a Catalunya" i que "totes les normes [autonòmiques] passen pel filtre de la legalitat".

Un dels principis més escarnits dels que van guiar la preparació de l'1-O és el de voler anar “de la llei a la llei”. Un principi que potser ja és hora d’explicar adequadament i fins i tot de reivindicar-lo, per si mai ho haguéssim de tornar a fer. N’ha fet befa, sobretot, un radicalisme verbal independentista ignorant del pes de la responsabilitat del govern d’aquell moment en relació als drets fonamentals dels catalans. I, lamentablement, la demagògia autoculpabilitzadora en contra d’això que se n’ha dit el “processisme” –tan típica de la cultura política victimista del país– ha fet forat en l’opinió pública sense que ningú s’hagi ocupat de defensar aquell principi.

Aquest dilluns l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa aprovava la resolució 2.381, en què demanava a Espanya la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició del Codi Penal, l’indult als presos, la retirada de la demanda d’extradició contra els exiliats, i posar fi a la resta de processos penals i administratius oberts. Es reconeixia Espanya com una democràcia plena i a la vegada s’afirmava que havia respost de manera desproporcionadament repressiva al desafiament independentista (que havia organitzat, segons les seves paraules, un referèndum inconstitucional). Molts mitjans –ja sigui com a crítica o ressaltant-ho com un fet positiu– van destacar aquestes recomanacions com un triomf de la “diplomàcia” independentista. Segurament hi ha part d’això; la feina de formigueta en institucions internacionals i organismes de drets humans a vegades té el seu retorn. Però des del meu punt de vista el més rellevant és l’avenç de la mirada garantista a l’exterior de Catalunya i Espanya a l’hora d’avaluar la resposta estatal als fets de l’octubre del 2017.

El primer recurs contra els indults als presos polítics no ha vingut de la mà de cap dels tres partits que l'havien anunciat -PP, Cs i Vox-, sinó de l'entitat unionista Convivència Cívica Catalana, presidida per l'advocat Ángel Escolano. L'organització ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem en contra de la mesura quan no feia més que unes hores que havia estat publicada al Butlletí Oficial de l'Estat. En un comunicat, considera que la concessió dels indults significa un greuge contra "la part de la societat catalana que va patir en carn pròpia els greus fets del mal anomenat Procés", i denuncia que es doni un "tracte de favor totalment injustificat" als presos polítics.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, s'ha reunit aquest dimecres amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i li ha proposat la creació d'una comissió de seguiment sobre l'informe del Consell d'Europa que es va fer públic el mateix dia en què el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar els indults, i que reclama alliberar els presos polítics i retirar les euroordres. "La comissió que proposem hauria de començar a treballar per veure com s'apliquen aquests acords", ha dit el Síndic, que ha proposat convidar el relator, el diputat socialista letó Boris Cilevics, que ha dedicat més d'un any a la redacció de l'informe, amb visita inclosa a Lledoners, així com el responsable del departament d'Afers Jurídics i Drets Humans del Secretariat de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Günter Schirmer.