La catàstrofe de Sant Llorenç que va succeir fa vuit anys "hauria pogut tornar a passar" perquè "les obres que n'han de pal·liar i minimitzar l'afecció estan pendents d'execució", segons ha denunciat la degana del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de les Balears, Sara Lobato. Això representa una "anomalia de gestió", segons ha assegurat. Aquest és un dels exemples que els enginyers han posat aquest dilluns per exemplificar la manca de gestió i d'eines de planificació que pateixen les infraestructures de les Illes a causa de la manca de consens a les institucions. "Sense planificació no podem parlar d'estratègia", ha advertit.

La darrera catàstrofe natural viscuda a les Illes Balears ha estat el diluvi històric que ha colpejat Eivissa aquesta setmana, quan en només unes hores varen caure prop de 300 litres per metre quadrat. La pluja, tant intensa com eficient, va provocar inundacions generalitzades, carreteres tallades, danys en habitatges i negocis i ha obligat el Consell pitiús a reclamar a Madrid la declaració de zona catastròfica. Aquest episodi s’afegeix a una llista negra de desastres naturals que, al llarg de les darreres dècades, han deixat una forta empremta al conjunt de l’Arxipèlag.

La setmana passada, el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg (TEDH) va emetre una sentència històrica contra Itàlia: va condemnar el país per no haver actuat amb la urgència necessària davant de la catàstrofe ambiental a l'àrea de la Campània (al sud del país) coneguda com a Terra dei Fuochi, en català Terra dels Focs. La decisió reconeix que la població d'aquesta zona ha viscut durant més de tres dècades en un entorn de risc "prou greu, real i comprovat" per a la salut humana. El TEDH va concloure que Itàlia va violar el dret a la vida i a un ambient segur, i exigeix al govern italià desenvolupar en un termini de dos anys una estratègia concreta per a la descontaminació del territori. Entre les mesures ordenades s'inclou la creació d'un sistema de monitorització independent, una plataforma pública d'informació i la implementació d'accions específiques per reduir l'impacte en la salut dels residents.

Mentre l’oposició i el carrer augmenten la pressió política perquè dimiteixi el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, un gran dubte plana sobre les zones encara enfangades de l’Horta Sud: els potencials efectes que la DANA pot tenir en el comportament electoral. Com bé explicava David Miró fa uns dies, la catàstrofe del temporal obre una finestra d’oportunitat perquè el govern espanyol pugui desplegar algunes decisions d’envergadura amb el desig de trobar una resistència menor de la que hauria experimentat abans de la DANA.

La gota freda desfermada sobre el País Valencià i el sud de Catalunya tingué efectes catastròfics especialment sobre les comarques valencianes de l’Horta Sud, la Ribera Alta i la Foia de Bunyol. Els efectes de la catàstrofe natural han estat amplificats per la catastròfica gestió del govern valencià, que és responsable polític d’uns efectes materials i, sobretot, humans molt pitjors que els que s’haurien produït amb una gestió més endreçada i eficaç. El balanç complet de la catàstrofe, horrorós, tardarà temps a ser conegut amb precisió. Però ja s’han suscitat –encara en calent– debats, idees i ocurrències variades en diversos terrenys; entre ells, el de la gestió de crisis i situacions d’emergència, tant pels aspectes logístics com organitzatius: ¿quina és la millor forma d’organitzar la gestió de situacions catastròfiques? ¿Centralitzadament o descentralitzada? Aprofundim-hi.

Envio bons desitjos a un col·lega que es jubila i em contesta tot fent aquesta reflexió: “El món va tan accelerat que la sensació d’estar perdent el tren és inevitable”. I afegeix que el planeta de tot just quinze o vint anys enrere, comparat amb el d’ara, “semblava segur i confortable (i segur que no ho era gens)”.

“El món no se’n surt”, va titular un dels seus últims llibres Tony Judt. Érem a l’any 2010 i vivíem sota l’impacte de la crisi financera del 2008, que havia fet miques la creença que, després de la suposada “fi de la història”, vivíem en el millor dels mons possibles. No, alguna cosa no anava bé en un món “on la riquesa s’acumula i decauen els homes”, per citar el poema del segle XVIII d’on l’historiador britànic establert a Nova York treia el títol original del seu llibre. Per a Judt, en efecte, hi havia alguna cosa profundament errònia en la manera com vivim.

L'Ussama al-Husadi fa més de tres dies que busca la dona i els cinc fills. Aquest conductor de 52 anys treballava la nit que el cicló Daniel va arrasar la ciutat de Derna, a l'est de Líbia, i des de llavors el telèfon de la seva dona està desconnectat. "He anat a peu a buscar-los, he passat per tots els hospitals i les escoles, però no he tingut sort", explicava a Reuters. "Hem perdut almenys cinquanta membres de la família del meu pare, entre desapareguts i morts", afegeix. Per molt terrible que soni, la d'Al-Husadi és una història que es repeteix aquests dies en aquesta regió de Líbia, on la xifra oficial de desapareguts ja s'enfila als 10.000. El balanç oficial de morts, encara provisional, era de 6.872 dimecres a la tarda.

Les emergències sovint són impredictibles. Però, així i tot, és possible estar preparat per quan arribin.

L'incendi a la catedral Notre Dame de París l'any 2019 va encendre totes les alarmes i va evidenciar la necessitat de tenir protocols d'actuació en cas de catàstrofe actualitzats. Per això, les conselleries de Presidència i Cultura del Govern han fet feina en la redacció del I Pla Estratègic de Salvaguarda del Patrimoni Cultural de les Illes Balears en Cas d’Emergència (Patribal). Aquest primer instrument de les Illes Balears per abordar la tutela dels béns patrimonials en cas d’una catàstrofe s'ha presentat aquest dilluns en el Consell de Govern.

La zona més afectada pel supertifó 'Haiyan' necessita, sobretot, aigua, aliments, medicines i habitatge. Tres dies després del pas de la gran tempesta tropical ja hi ha 600.00 evacuats i 9,5 milions d'afectats a les Filipines. Les diferents ONG i organismes internacionals que treballen sobre el terreny han mobilitzat tots els efectius perquè puguin arribar als llocs més afectats. A banda, també han enviat nous equips d'emergència i material de xoc. De totes maneres el que demanen més són diners per fer arribar aliments i aigua potable a la gent que s'ha quedat sense res.

L'electricitat, l'aigua i les comunicacions han estat tallades a Homs, la ciutat siriana. La baixa temperatura i l'escassetat en el subministrament d'aliments mantenen atrapats a la ciutat milers de sirians massa espantats per marxar. Malgrat això, segons l'oposició resistent al règim, ja són 4.000 els civils que han aconseguit fugir de Homs.

Almenys 89 persones han mort aquest diumenge a causa d'un potent tornado a Missouri, al seu pas per la ciutat de Joplin. Són dades fetes públiques pel gerent municipal de la ciutat, Mark Rohr. La força de la borrasca, que ha afectat bona part de l'oest mitjà nord-americà, ha deixat sense electricitat ni telèfon durant hores els habitants de Joplin, que ha quedat pràcticament destrossada i amb centenars de ferits.