Una setmana després que Leire Díez entregués al PSOE el pen drive amb la informació que ha anat recopilant, diversos mitjans de comunicació n'han començat a publicar part del contingut. L'exmilitant socialista va avançar que es tractava de documentació i d'àudios obtinguts en el marc de la suposada investigació periodística que està duent a terme sobre les clavegueres policials de l'Estat. El PSOE va entregar el pen drive a la Fiscalia encara que, segons Díez, gran part dels arxius ja estaven judicialitzats. Ara bé, entre els àudios que s'han anat coneixent, també n'hi ha d'inèdits que encara no havien sortit a la llum.

Nou capítol d'aquesta gran comèdia de l'estat espanyol amb qualsevol cosa important que tingui a veure amb Catalunya. No ho diríeu mai: ara resulta que fins i tot el PSOE té sospites fonamentades que Cospedal pot haver mentit en seu parlamentària (és delicte) quan va dir que l'operació Catalunya no li sonava de res, malgrat que en un àudio se la sentia tan tranquil·la celebrant amb el comissari Villarejo que la fabricació de mentides amb diners públics hagués enfonsat les expectatives electorals d'un rival polític, i comprometent-se a fer de mitjancera per desviar diners de contractes públics per poder pagar els deutes amb il·lustres confidents de la policia. Els socialistes s'han posat dignes: "No podem assumir com a normals els greus àudios publicats [...] en els quals Cospedal apunta al coneixement per part de Mariano Rajoy dels fets que es jutgen".  

L'excomissari José Manuel Villarejo ha acusat l'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'exdirector general de la policia i polític valencià Juan Cotino i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) de liderar una operació policial contra Eduardo Zaplana per evitar que aquest disputés el lideratge del Partit Popular a Rajoy. El polèmic expolicia ha fet aquestes declaracions en qualitat de testimoni durant el judici a l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i altres 14 persones per una suposada trama de cobrament de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que s'hauria originat amb la privatització de la ITV i les concessions dels parcs eòlics del País Valencià.

Hi ha un tema de Sabina que romantitza tipus com Villarejo. Segurament el coneixen, es diu El caso de la rubia platino. La cançó té estrofes memorables: Yo era un huelebraguetas sin licencia / Quemado en la secreta por tenencia / Extorsión y líos de faldas / Estaba, como buen expolicía / A sueldo de un pez gordo, que sabía / Cubrirse las espaldas.

L'excomissari José Manuel Villarejo ha vinculat el Reial Madrid i el seu president, Florentino Pérez, en una trama de compra d'àrbitres per adulterar els resultats. "El Madrid havia subornat àrbitres abans que el Barça", ha dit en una entrevista a RAC1.

Les revelacions que va fer la setmana passada Villarejo, a la comissió d'investigació del Congrés sobre l'operació Catalunya, no són –si se'm permet la redundància– gaire reveladores. Tot el que va dir ho podíem suposar, o podíem directament donar-ho per sabut, tot i que no en tinguem constància fefaent. Seguim sense tenir-ne, per altra banda, perquè la paraula d'un sicari –ni que sigui un sicari d'estat, i encara caigut en desgràcia– no té credibilitat. Però, a la vegada, no cal tenir grans dots de deducció per comprendre que Villarejo només diu la veritat quan parla contra el sistema que durant molts d'anys li va donar poder i el va enriquir, i que ara se li ha girat en contra i el vol enfonsat.

Una de les coses bones del procés sobiranista és que va deixar a la vista de tothom les maniobres insidioses, immorals i presumiblement il·legals que es van emprendre en els anys en què els independentistes estaven a punt d’acumular prou força per fer seure l’Estat a negociar una resolució democràtica del conflicte català. Per evitar aquest escenari (l’únic que l’Estat veia com a intolerable) es va recórrer a un ampli catàleg de porcades en tots els àmbits: polític, policial, judicial, diplomàtic, econòmic i mediàtic. Ni tan sols la monarquia en va quedar al marge. No cal que en faci un inventari. Les evidències són tan aclaparadores que l’Estat no es molesta en negar-les. Fins i tot els opinaires més patriotes continuen sostenint que Espanya “té el dret a defensar-se” quan s’amenaça la seva integritat, un argument molt perillós, potencialment totalitari, que supedita qualsevol valor universal (el dret, la llibertat, el sufragi, la veritat) a la causa suprema de la unitat territorial. No parlo per parlar: Carlos Lesmes va afirmar el 2017, amb la toga posada, que “la unidad de España es un mandato directo para los jueces”.

El polèmic excomissari José Manuel Villarejo ha acusat avui l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría de fer servir el CNI com si fos "una agència de detectius privats" i ha promès una "catarsi" en el judici que afronta des d'aquest dimarts per l'anomenat cas Petit Nicolás. Villarejo s'enfronta a una petició de pena de quatre anys de presó per revelació de secrets per difondre precisament la gravació d'una reunió del CNI on s'abordava el cas.

Una nova filtració de les gravacions de l'excomissari José Manuel Villarejo ha esquitxat ara el periodista i directiu de La Sexta Antonio García Ferreras, que presenta el programa Al rojo vivo. L'àudio, fet públic per la periodista Patricia López al digital Crónica Libre, recull una conversa entre Ferreras i Villarejo sobre uns suposats comptes bancaris (que ha resultat que no existeixen) de Pablo Iglesias a les illes Grenadines, un paradís fiscal. La conversa deixa les pràctiques professionals de Ferreras en evidència perquè hi explica que el periodista Eduardo Inda d'Ok Diario –i col·laborador del seu programa– li havia fet arribar aquesta informació i que la va difondre tot i que dubtava que fos certa. "Jo li vaig dir: «Eduardo, això és molt seriós, jo surto amb això, però és molt delicat i massa matusser»", diu Ferreras a l'àudio. Segons explica la periodista Patricia López, la conversa es va enregistrar en un restaurant i el 2016, un any abans que Villarejo –un dels cervells de l'operació Catalunya de guerra bruta amb el sobiranisme– fos detingut.

La publicació d’àudios de l’arxiu de José Manuel Villarejo està posant certa llum a l’operació Catalunya i evidenciant les mentides d’alguns dels seus protagonistes. Però només Andorra està disposada a jutjar la conxorxa que va començar amb la conversa de La Camarga el juliol del 2010. Manuel García Castellón, el jutge de l’Audiència Nacional que investiga la causa de Villarejo, anomenada Tàndem, ha rebutjat en diverses ocasions aixecar el secret de la documentació sobre l’operació Catalunya. Considera que és part de la seva tasca policial i que està “legalment classificada”.  

L’afer del comissari Villarejo aplaca tota ingenuïtat, acreix tota perplexitat i concentra la fetor del forat negre de la claveguera d’estat. Com sol passar en les aigües tèrboles d’uns subterranis sempre foscos, hi concorren totes les trampes universals. Mal salpebrades, com és costum, amb uns quants nyaps particulars del xou celtibèric. I, tot i així, assistim fa temps a la difusió sistèmica de dues mentides oficials ofertes com a veritats revelades, de les quals solament queda una inquietant certesa, despullada i permanent. I sinistra.

¿Quina credibilitat poden tenir les paraules de l'excomissari José Manuel Villarejo? El debat ha tornat a revifar arran de les seves declaracions sobre el vincle dels serveis secrets espanyols amb els atemptats del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. No és la primera vegada, ni probablement serà l'última, que l'expolicia aprofita la seva condició d'ampli coneixedor de les clavegueres de l'Estat per fer afirmacions que desfermen totes les polèmiques. En diverses d'elles, no ha aportat mai proves. En d'altres, s'ha servit de la seva extensa fonoteca per intentar documentar-les. Sovint, fins i tot, les seves consideracions han coincidit amb les de la Fiscalia. Una fiscalia que ara demana per a ell més de 100 anys de presó en el marc del cas Tàndem, la macrocausa sobre la seva xarxa d’espionatge que esquitxa empresaris, partits i càrrecs polítics, comissaris de la Policia Nacional i periodistes.

A l'espera que es pronunciï el president del govern espanyol o algun ministre, la seva delegada a Catalunya, Teresa Cunillera, ha assegurat que l'excomissari José Manuel Villarejo "no té cap credibilitat" després que hagi vinculat el CNI amb els atemptats a Barcelona de l'agost del 2017. "Té una llarga trajectòria d'intentar sembrar ombres de sospita sense aportar mai proves", ha denunciat en una roda de premsa, on ha insistit que "les insinuacions no tenen base lògica ni material". "No hi ha més explicació que les ganes d'enredar", ha resolt. Cunillera també ha lamentat que des d'alguns sectors se li doni credibilitat i s'ha adreçat particularment al Govern per demanar que "no faci el joc" a l'excomissari perquè a Catalunya "no es necessita crispació". "Fins a quin punt volem fer gran una mentida i donar credibilitat a qui acusa sense proves?", ha demanat. També ha reclamat "respecte" a les víctimes i a la investigació que es va fer dels fets.

És públic i notori que l'excomissari José Manuel Villarejo està enfrontat amb l'exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, al qual acusa de ser el responsable de la seva situació. Per això hi ha motius per dubtar de totes les acusacions de Villarejo contra Sanz Roldán, com les que ha fet aquest dimarts en el decurs del judici pel cas Tàndem, on, sense tenir cap relació amb el cas que es jutja, ha insinuat que el CNI va ser responsable d'alguna manera dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils.

La defensa de l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana ha sol·licitat al jutjat d'instrucció número 8 de València la declaració del comissari jubilat José Manuel Villarejo i la de l'exgerent de l'empresa pública Imelsa Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, perquè afirma que tots dos testimonis podrien ajudar a esclarir l'origen de la investigació que afecta el també exministre de Treball.

Durant els anys de la bombolla immobiliària va ser un dels empresaris més importants i més rics d'Espanya –va arribar a aparèixer a la llista de multimilionaris de Forbes– com a president de la constructora Sacyr Vallehermoso. Anys després, Luis del Rivero s’ha convertit en l’home que ha fet seure davant d’un jutge tres dels directius més rellevants de l’Íbex-35: primer va ser l’expresident del BBVA Francisco González, i ara el president de Repsol, Antoni Brufau, i l’expresident de CaixaBank Isidre Fainé. 

No. No s'equivoquin. Podria ser una escena d'una novel·la de John le Carré a Londres. Però vet aquí que el Connaught és un hotel de cinc estrelles situat al barri londinenc més ric i elegant, Mayfair, al costat de Hyde Park, i no és dels que sol freqüentar un espia de l'MI5 (seguretat interna al Regne Unit) o l'MI6 (intel·ligència exterior).