França ha celebrat aquesta nit la victòria del PSG a la final de la Lliga de Campions. Una celebració, però, que ha acabat sent tràgica, amb importants aldarulls per tot el país i almenys dues víctimes mortals, segons ha confirmat el ministeri de l'Interior. Concretament, en el marc d'aquestes celebracions, un jove de 17 anys ha mort apunyalat a Dacs, al sud-oest de França. De moment, la policia no ha precisat en quin context es va produir l'atac. A París, un home ha mort quan conduïa una motocicleta i ha sigut colpejat per un cotxe.

Després d'un mes de passarel·les a Nova York, Londres i Milà, les firmes de moda culminen les presentacions de les col·leccions tardor-hivern 2025/2026 a la setmana de la moda de París. Però malgrat que el calendari marca any rere any l'avançament del que es veurà en els pròxims mesos als aparadors, aquesta temporada hi havia una expectació especial pels dissenys presentats. En pocs mesos les firmes de moda han viscut un gran ball de cadires a les cúpules directives, motiu pel qual s'esperava que hi hagués una renovació estructural d'algunes de les col·leccions més clàssiques. I així ha estat. Fem un repàs del que hem vist en aquesta cita clau del sector de la moda.

L'Estació del Nord de París està totalment paralitzada aquest divendres perquè s'hi ha descobert una bomba de la Segona Guerra Mundial. El projectil, de més d'un metre de llarg i intacte, s'ha trobat a la nit "al mig de les vies" durant uns treballs a l'altura de Saint Denis. L'estació del Nord és la més transitada d'Europa, amb més de 600.000 passatgers diaris. És la tercera estació més concorreguda del món, segons Reuters. Les autoritats de la xarxa confiaven, però, poder restablir el servei aquest mateix matí.

Europa s'ha quedat enrere en la lluita ferotge entre els Estats Units i la Xina pel domini de la intel·ligència artificial (IA). El president francès, Emmanuel Macron, no es vol conformar i aspira a impulsar un "despertar europeu" perquè França i la resta de països del continent no siguin actors secundaris en la gran revolució tecnològica del segle XXI. "Hem d'estar a la carrera de la IA", ha afirmat Macron aquest diumenge a la nit en una entrevista a France 2. París acull aquest dilluns i dimarts una cimera internacional que reunirà un miler d'experts, dirigents de grans empreses tecnològiques i líders mundials. Hi seran representats 80 països.

“És un malson”, clamava una veïna del 4t districte de París mentre observava des del balcó com es cremaven més de vuit-cents anys d’història. Les sirenes dels camions de bombers envaïen els carrers de la capital francesa. Eren dos quarts de set de la tarda del 15 d’abril del 2019 i ningú sabia d’on sortia el foc. Les imatges de l’incendi de Notre-Dame de París van fer la volta al món. Més de cinc anys després, l’edifici ha renascut i es prepara per tornar a obrir les portes. La celebració institucional està prevista per al 7 de desembre i la primera missa pública s’hi farà un dia després. 

Les imatges de la catedral de Notre-Dame de París en flames van fer la volta al món. Era el 15 d'abril del 2019. L'incendi va destruir la catedral. Poc més de cinc anys i mig després, el 8 de desembre, Notre-Dame reconstruïda reobrirà les portes. Aquest divendres ja s'han difós les primeres imatges oficials de l'interior de la catedral, un dels secrets més ben guardats. Fins ara només unes imatges –no autentificades– van ser difoses fa uns dies pel multimilionari nord-americà Elon Musk a la seva xarxa social, X.

La moda és el termòmetre social d'un lloc i un moment, i la setmana de la moda de París, no ha estat una excepció. Des del 23 de setembre fins aquest dimarts la capital francesa ha estat l'epicentre de l'alta costura i s'hi han vist les propostes de firmes com Louis Vuitton, Miu Miu, Chanel, Balmain, Chloé, Valentino o Christian Dior, encarregades de presentar els seus looks per a la primavera estiu 2025. Si bé cada casa ha defensat a les passarel·les l'herència d'un llegat estilístic propi, el vincle amb les tendències nascudes al carrer han marcat les propostes que s'han presentat a les grans desfilades. Un exemple d'això ha estat la dicotomia entre els estilismes femenins representats per vestits llargs i delicats i, per altra banda, els dissenys estructurals i masculins que reivindiquen el paper de la dona al món dels negocis.

La dimensió d'estrella internacional de Rosalía s'ha confirmat, una vegada més, amb el poder de convocatòria d'icones de la indústria de la moda, la música i el cinema a la seva festa d'aniversari. La nit plujosa d'un dimecres de finals de setembre no ha impedit que es reunissin en un local de París desenes de celebritats per bufar les espelmes pels 32 anys de la cantant catalana. Tots van gaudir de la barra lliure de marxandatge de la nova cançó Omega –llançada en exclusiva al piromusical de la Mercè–, pastissos, llimones i cigarretes.

Des de principis d'estiu, la Torre Eiffel llueix els cinc anells olímpics. S'hi van col·locar poques setmanes abans de l'inici dels Jocs Olímpics i estava previst retirar-los quan acabessin els Paralímpics, que se celebren fins al 8 de setembre. Però l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, sorprenia anunciant aquest cap de setmana en una entrevista al diari Ouest-France que els anells olímpics es quedaran a la Torre Eiffel permanentment, com un record de París 2024. "Com a alcaldessa, és una decisió que em pertoca a mi i tinc l'acord del Comitè Olímpic Internacional. Així que sí, es quedaran a la Torre Eiffel", afirmava Hidalgo a l'entrevista.

Pocs dies després que Tom Cruise s'emportés la bandera olímpica de París a Los Angeles, la capital francesa inaugura una nova edició dels Jocs Paralímpics, programats del 28 d'agost al 8 de setembre. Serà el primer cop que París en sigui seu, perquè el 1900 i el 1924, els altres anys en què va ser seu olímpica, encara no existien. Amb dos milions d'entrades venudes, arriben envoltats encara de l'optimisme que van generar els Jocs Olímpics, cita que va generar un consens molt positiu. Tot i que en pocs dies França ha tornat a les picabaralles polítiques, els Paralímpics arriben amb el repte de batre el rècord d'espectadors en aquesta mena d'esdeveniments, en part gràcies al fet que molts parisencs que van marxar de la ciutat a l'agost ara volen veure amb els seus ulls les instal·lacions esportives temporals aixecades en espais icònics com la Torre Eiffel, on es farà el torneig de futbol per a cecs.

Solem pensar que un espia hauria de ser una persona discreta. Però a vegades és tot el contrari. Durant la Segona Guerra Mundial, una de les persones més famoses de França va espiar, davant dels morros de l’enemic. La seva fama era el seu escut. Era difícil sospitar que algú que atreia tota les mirades quan sortia al carrer estigués espiant, però així va ser. Era Joséphine Baker.

París torna a la realitat. Després d’uns dies en què gairebé tot ha sortit rodó, la capital francesa torna a les intrigues i debats polítics. "Crèiem que érem una nació de rondinaires enfrontats i ara som tots al mateix equip", va dir diumenge, optimista, el president del comitè organitzador dels Jocs, Tony Estanguet. Emmanuel Macron va intentar treure profit de l’èxit i va afirmar que "França, quan està unida, sap fer grans coses". "Hi ha un perdedor, l'esperit de derrota. Tots els que ens explicaven des de fa set anys que era una bogeria acollir els Jocs Olímpics", va afegir. A l'estació de tren de Lió, milers de persones agafen el tren per deixar la ciutat. El Jacques, un home de Narbona que va comprar entrades per veure l'atletisme i el bàsquet, també torna a casa. "Tinc la sensació que aquests dies no he estat a França –diu rialler–. Tot estava net, la policia era simpàtica, tothom somreia", afegeix.

Passen els anys i els Jocs Olímpics ens segueixen emocionant. Potser perquè ens permeten recordar on érem quan els vam veure. O potser perquè, malgrat la política i la cobdícia, que ho poden tacar tot, segueixen sent prou purs i ens fan sentir joves i optimistes. "En aquest món ple de tensions, gràcies per fer-nos creure en la pau i la felicitat", deia el president del COI, Thomas Bach. Passades les nou de la nit, l’estadi de Saint-Denis es va anar omplint de milers de cares emocionades quan les delegacions van començar a desfilar. Alguns portaven medalles al coll i les ensenyaven. D'altres ja havien fet prou amb arribar fins allà, fins a París. Tots recordaran la capital francesa, una ciutat que no deixa de canviar però sense perdre l’ànima de sempre. Que fàcil que és enamorar-se de París. "Hem batut rècords d'audiències i d'espectadors. Però també hem batut el rècord de propostes de casament entre atletes", bromejava Tony Estanguet, president del comitè organitzador.

Llegim a l’ARA que en la prova dels 10 quilòmetres en aigües obertes femenins, als Jocs Olímpics de París, la brutícia de l'aigua del Sena “ha estat novament la protagonista”. L’hongaresa Bettina Fabian ha dit que havia vist "coses marrons" durant la competició. "Espero que no siguin el que m'imagino, perquè m'he empassat molta aigua", ha dit. Home, doncs jo diria que el que s’imagina és força exacte.

Ferran Prats té gravat a la memòria el 17 d’octubre del 1986, quan l’aleshores president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, anunciava que els Jocs Olímpics del 1992 es farien a Barcelona. Se sap de memòria la frase que va pronunciar Samaranch. "L'esport és la meva vida, la meva passió. De petit ja m'agradava tot el que envolta els Jocs Olímpics", explica Prats. Aquest professor d'Educació física de 57 anys i de Barcelona és un dels 45.000 voluntaris dels Jocs Olímpics de París.

100 anys després, els esportistes s'han pogut banyar al Sena. Després d'un segle de prohibició per culpa de la contaminació, el riu ha estat seu de les proves de triatló, primer la femenina a les 8 h del matí i després la masculina a les 10.30 h, que han posat punt final a uns llargs dies de pors, reunions, burles i queixes, perquè les proves fetes a l'aigua deien que no estava en condicions per permetre-hi l'entrada de persones. La prova no ha acabat d'agradar als atletes, tot i que les imatges al centre de París eren precioses. "Participar a París ha estat molt bonic, brutal. Però la salut dels esportistes hauria de ser el primer. Jo no he vist brutícia, la veritat, he nedat en llocs pitjors. Però el problema serien els bacteris. Si algú s'ha empassat aigua, ja veurem com es trobarà", ha dit la catalana Anna Godoy.

Simone Biles ha fet brillar París amb uns exercicis que l'han fet mereixedora indiscutible de l'or. L'expectació per veure el que suposava el retorn de l'atleta als Jocs Olímpics –després que fa tres anys abandonés els Jocs de Tòquio per prioritzar la salut mental per davant d'un potencial recital de medalles amb el seu nom– ha estat gegant. En la primera exhibició de diumenge les graderies van convertir-se en un set de Hollywood amb la presència d'estrelles com Tom Cruise, Ariana Grande, Snoop Dogg, John Legend o Nick Jonas, i aquest dimarts la presència de cares conegudes no ha sigut una excepció.