No sé si vostès ho recorden però, durant els dos o tres anys immediatament anteriors a l’octubre de 2017, un dels arguments utilitzats per l’establishment político-mediàtic espanyol per deslegitimar i menystenir la demanda independentista era que els dirigents del Procés –i en particular els convergents, amb Artur Mas al capdavant– només volien la independència per tal de dotar-se d’un poder judicial fet a mida i ben submís, disposat a absoldre’ls de tots els afers de corrupció que els esquitxaven.

Amb la incògnita de si recuperarà el tercer grau, l’exconseller Raül Romeva dedica la majoria del seu temps a la presó a llegir i escriure. Mentre acaba la tesi doctoral, ha escrit nou llibre: Ubuntu. La república del bé comú (Angle Editorial).

La sentència del Procés “obre una via perillosa per a la criminalització” dels drets dels ciutadans i, alhora, produeix un efecte “dissuasiu” en l’exercici d’aquests drets. És una de les conclusions a la qual arriba l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) sobre el veredicte que va emetre el Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’Octubre. Considera que els delictes pels quals es va condemnar els líders independentistes no van tenir lloc: ni la sedició, ni la malversació de fons públics, ni el delicte de desobediència. I, a més, defensa que durant el procés judicial s’han produït un seguit de vulneracions de drets fonamentals que poden ser clau per a les defenses a l’hora d’acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg. Segons l’informe, signat pel director de l’IEA i catedràtic de ciències polítiques, Ferran Requejo, Gerard Martín, Helena Mora i Albert Morales, els fets de l’octubre del 2017 -bàsicament la mobilització del 20 de setembre i l’1 d’octubre- no constitueixen un delicte de sedició sinó que es poden emparar en l’exercici del dret de manifestació, participació política i expressió.

Als presos polítics se'ls permet sortir a treballar, fer voluntariat o cuidar familiars des del febrer, en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. Fins ara, el procediment per confirmar-lo o revocar-lo era el següent: la Fiscalia recorria als jutges de vigilància penitenciària –que van avalar els 100.2– i, després, a l'audiència provincial corresponent –on la majoria de recursos estan esperant decisió–. Mentre es resolen els recursos, els presos podien seguir sortint dels centres penitenciaris. Això s'ha acabat. El Tribunal Suprem, amb Manuel Marchena com a president de la sala segona al capdavant, ha emès aquest dijous una interlocutòria –referida al cas concret de Carme Forcadell– que apel·la directament a la disposició addicional cinquena de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), o el que és el mateix, fixa que un recurs de la Fiscalia serà suficient per suspendre l'aplicació de qualsevol element de la classificació que contribueixi a l'excarceració dels presos. Qualsevol. El tercer grau, per suposat, però també un 100.2 que la Fiscalia -i ara el tribunal- considera que representa una classificació encoberta.

El 16 d’octubre del 2017, aquest diumenge fa mil dies, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart entraven a la presó de Soto del Real, investigats per la concentració del 20-S a la seu d’Economia i pel seu paper en l’1-O. L’ARA repassa amb l’exlíder de l’ANC el seu periple penitenciari, que va començar després del referèndum i abans de la DUI. “Quan la Fiscalia presenta la querella i parla de sedició i ens citen a declarar a l’Audiència el 5 d’octubre ja tinc molt clar que entrarem a la presó i em preparo una maleta amb roba per a l’ingrés”, recorda Sànchez.

La Junta Electoral Central ha de prendre aquest divendres dues decisions d’alt voltatge polític que afecten la possible inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya i la possible inhabilitació de l’eurodiputat Oriol Junqueras malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). És a dir, un òrgan purament tècnic, que no ha escollit ningú i que té com a objectiu principal vetllar per la transparència i objectivitat del procés electoral, té a les seves mans una decisió que deixaria en paper mullat el vot de milions de votants. Que ho fes seria un escàndol majúscul més, però amb els antecedents de la justícia espanyola no es pot descartar.

El 20 de novembre del 2018 una esllavissada va fer descarrilar un tren de Rodalies a Vacarisses (Vallès Occidental) amb el balanç d’un mort i una cinquantena de persones ferides. Tant el govern espanyol com Renfe en van responsabilitzar les pluges, mentre que Adif va assegurar que havia revisat la zona de l’accident el dia anterior i no hi havia trobat cap risc de despreniment. La secretària general de la gestora pública de la xarxa ferroviària espanyola era llavors Rosa María Seoane (1972), que tan sols uns dies després es convertiria, també per accident, en representant de l’Advocacia de l’Estat en el judici del Procés al Tribunal Suprem. Malgrat que la sentència es va dictar fa un mes, l’atzar ha volgut que el protagonisme inesperat de Seoane torni ara a omplir titulars: ERC ha aturat les negociacions per a la investidura amb el PSOE a l’espera de conèixer l’opinió de l’advocada de l’Estat sobre el reconeixement que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha fet de la immunitat de l’exvicepresident Oriol Junqueras.

La resolució del ple de l’Audiència de Barcelona que limita el paper de les administracions a l’hora d’exercir l’acusació popular ha provocat un efecte dòmino d’expulsions en les causes que investiguen les càrregues policials de l’1-O a Catalunya. La primera de les conseqüències es va evidenciar fa dues setmanes, quan el tribunal mateix va aplicar l’acord per primer cop i va apartar l’Ajuntament de Barcelona de la causa que investiga l’actuació policial a la capital catalana, un procediment que suma una cinquantena d’agents i comandaments de la Policia Nacional investigats i en el qual el consistori havia tingut un paper clau. Ara s’hi suma un nou efecte: segons han confirmat fonts del Govern a l’ARA, l’Audiència de Tarragona ha expulsat la Generalitat de dues de les causes on també s’investiguen les càrregues de l’1-O. Es tracta d’un procediment obert al jutjat 1 de Reus i d’un altre que porta un jutjat de Valls.

La sentència del Procés que va condemnar per sedició nou dels dotze líders independentistes jutjats al Tribunal Suprem ha dibuixat un primer marc jurídic que està condicionant el desenvolupament de totes les causes que tenen a veure amb el Procés. Una de les que tenia més relació amb els fets que es van jutjar al Suprem és la causa que afecta el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero –un dels grans protagonistes del judici del Suprem tot i no seure al banc dels acusats–, i l’excúpula d’Interior, per a qui la Fiscalia demana 11 anys de presó. El ministeri públic els acusa de rebel·lió. Però després que la sentència de la sala presidida per Manuel Marchena descartés que els fets del 20-S i l’1-O poguessin constituir un delicte de rebel·lió, la fiscal general de l’Estat, Maria José Segarra, ha reconegut aquest dijous en una visita a Barcelona que l’acusació pública podria modificar aquest criteri i acusar-los de sedició.

Dues setmanes després de fer-se pública la sentència del Procés, l’independentisme es manté mobilitzat al carrer. Després d’uns dies en què les manifestacions han sigut més intermitents i de menys intensitat que les de la setmana passada, ahir unes 350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van respondre a la convocatòria de l’ANC, Òmnium i un centenar d’entitats més, i van omplir el carrer Marina per reclamar la llibertat dels presos polítics i exigir una solució política al conflicte. La mobilització va transcórrer de forma cívica i pacífica, un ambient que va contrastar amb les imatges de tensió a la nit a la Via Laietana en una concentració contra la violència policial.

Després que el president del Govern, Quim Torra, despengés el telèfon fins a dues vegades, sense èxit, per contactar amb el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, la resposta ha arribat aquest dilluns al matí via carta. "El seu deure és vetllar per la seguretat ciutadana [...] i preservar la convivència", apunta Sánchez a la missiva, i conclou: "La seva conducta s'ha mogut justament en sentit contrari".

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, considera que les protestes independentistes han de repartir-se per altres llocs per evitar que tot l'impacte econòmic repercuteixi en els mateixos negocis. “Hem de treure les mobilitzacions del centre de Barcelona. [Les empreses que hi ha en aquesta zona] ja ho han patit molt”, afirma en declaracions a l'ARA.