Fa quinze anys que Ramon Erra (Santa Eulàlia de Puig-oriol, 1966) combina la seva carrera literària (Far west gitano, La vida per raïl) amb la feina de professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Me l’han recomanat diverses exalumnes, i ho entenc quan em trobo amb el seu posat afable, constructiu, expert i alhora rigorós. S’ha especialitzat en dirigir cursos avançats: acompanya els alumnes fins al propòsit d’escriure una novel·la.

Isona Passola i Vidal (Barcelona, 1953) acaba de ser reelegida per presidir l’Ateneu Barcelonès quatre anys més. Expresidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, el seu gran èxit com a productora va ser la pel·lícula Pa negre, amb tretze premis Gaudí, nou Goya i la candidatura als Oscar. Involucrada en múltiples projectes culturals, intento que aquesta conversa amb Isona Passola transiti per terrenys més personals. El seu pare, l’empresari catalanista Ermengol Passola; el seu marit, Jordi Teixidor, mort el 2016; el seu fill Joan, que gestiona els cines Texas, i el seu nom, que ja és una marca: Isona.

“Ha d’haver-hi una confrontació civilitzada, que no vol dir una guerra”, ha dit un. “Encantada que pugui haver-hi una candidatura alternativa a la nostra”, ha dit l’altra. El primer és Jordi Casassas (Barcelona, 1948), que va ser president de l’Ateneu Barcelonès de 2014 a 2021. La segona és Isona Passola (Barcelona, 1953), l’actual presidenta de la institució del carrer Canuda. Tots dos es presenten a les eleccions d’aquest dijous (de 9 a 20 h), en què els socis decidiran què volen que sigui l’Ateneu del futur, o si més no el dels pròxims quatre anys.

Al Palau Savassona, del barceloní carrer de la Canuda, des del 1906 hi ha la seu de l’Ateneu Barcelonès. Abans, des del 1860, aquesta institució s’havia hostatjat en l’edifici annex del Teatre Principal de la Rambla. Així, doncs, l’Ateneu ha fet 165 anys i ha acompanyat durant aquest llarg període la vida cultural i política del nostre país. Poques institucions culturals tenen la seva representativitat i, alhora, han pogut suportar el pas del temps sense perdre l’essència principal.

Tenen sentit els ateneus al segle XXI? Amb aquest títol s'inaugurava el gener del 2023 a l’Ateneu Barcelonès la tertúlia de joves Cafè Continental tot rememorant la mateixa tertúlia que havia tingut lloc a principis de segle en què participaven els joveníssims Sagarra, Papasseit, Foix, Garcés… Amb l’enunciat del debat els participants ja responien la pregunta. Eren allà i donaven valor a trobar-se físicament, sentir-se a prop i debatre qualsevol tema després de la pandèmia i d’un entorn de soledat virtual com el que els havia tocat de viure. Dos anys després, aquest interrogant agafa més sentit que mai en un context català i europeu on la immigració ha desbordat totes les previsions d’Occident. Diuen els sociòlegs que els fracassos en la integració dels migrants recauen en la no vinculació amb l’entorn. El cas francès ho explica molt bé: amb una bona escola pública, uns barris equipats i una cultura potent, el malestar i els guetos continuen existint. 

Fa més de 20 anys que la investigadora, assagista i critica literària de Barcelona Lluïsa Julià va arribar a la figura de Maria Antònia Salvà. "Era quan treballava l'epistolari de Joaquim Ruyra, als anys noranta. Ja m'interessava treballar la figura d'una escriptora. El poc que sabia de Salvà era que havia fet la traducció de Mirèio, de Frederic Mistral". Va ser, però, en veure la quantitat de correspondència que tenia la mallorquina amb els autors intel·lectuals i crítics al llarg de la seva vida, que Julià es va adonar que es tractava d'una autora de primera fila sense biografia. De fet, la investigadora explica que ha treballat la poeta "amb els epistolaris", que són "fonamentals per entendre la seva trajectòria".

Fa uns dies vaig anar a veure l’adaptació teatral del Poema inacabat de Gabriel Ferrater, que Produccions de Lo Nostro ha fet al Maldà. Portar aquest poema a escena és un repte, però la proposta de dialogar els mil tres-cents trenta-quatre versos, i barrejar-los amb música, dansa i una sarsuela als fogons, aconsegueix que tots els sentits es conjurin joiosos per escoltar les paraules del poeta. 

Va ser gràcies a Ausiàs March que Joan Fuster i Raimon es van conèixer. L'escenari va ser València. L'any, el 1959. Fuster s'acostava als 40 i ja havia publicat llibres com El descrèdit de la realitat. Raimon tot just havia fet els 18 i encara no havia gravat cap cançó. "Em va sentir recitar i el va sorprendre la meva fonètica –ha recordat aquest dimecres el cantautor a l'Ateneu Barcelonès, acompanyat de l'escriptor i professor Enric Sòria i el periodista Vicent Sanchis–. Ens vam retrobar en una tertúlia al Club Universitari i des de llavors ja no vam deixar de parlar. Llavors el valencià no s'estudiava en cap escola, era considerat un dialecte que parlàvem quatre desgraciats de per allà baix".

En comptes d'estar ultimant els actes de celebració del 150è aniversari, que es van haver d'ajornar a causa de la pandèmia, l'Ateneu Barcelonès passa per moments complicats. Aquest dilluns, la junta de l'entitat, presidida per Isona Passola, ha celebrat una sessió informativa per als socis en què el tema principal –tot i que no era a l'ordre del dia– ha acabat sent la controvèrsia recent amb l'Escola d'Escriptura, que hi va obrir les portes el 1998 i hi està instal·lada des de fa 25 anys.

L'empremta de l'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas a la ciutat de Barcelona és tan destacada que fins i tot la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès on ha estat homenatjat aquest divendres va ser reformada per ell durant la seva presidència. "Va tenir l'obsessió de modernitzar la cultura del país –recordava Isona Passola, al capdavant de la institució–. Sense ell ni la seva generació, que ens va alliberar de la mediocritat franquista, no seríem on som".

Els últims dos anys no han estat fàcils per a l'escriptor Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956). L'autor de Solenoide (Periscopi / Impedimenta, 2017) ha hagut de superar un "covid molt greu" i, tot seguit, "una depressió terrible" que gairebé posa fi a la seva vida. Traduït a més de vint llengües, Cartarescu és una de les veus literàries romaneses més internacionals de l'actualitat, i aquest divendres ha visitat l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Poesia.

"En els seus poemes encara hi ha molt de soroll. És un efecte secundari de la joventut que remet a un excés d'energia vital". A través d'aquestes paraules, Franz Kafka començava a relacionar-se amb el joveníssim poeta Gustav Janouch, que acabaria dedicant tot un llibre al seu mestre, Conversaciones con Kafka, avui en dia introbable. Eren els anys 20 del segle passat, i quedava molt de temps perquè les escoles d'escriptura creativa fessin furor, però el consell hauria pogut ressonar en una de les aules on, arreu del món, avui s'aborden les tècniques i mètodes per tirar endavant projectes literaris.

La productora Isona Passola (Barcelona, 1953) serà la primera presidenta en els 161 anys d'història de l'Ateneu Barcelonès. Ha sigut l'única candidata que s'ha presentat a les eleccions, de manera que el nomenament és automàtic. Passola, que deixa la presidència de l'Acadèmia del Cinema aquesta primavera després de 8 anys, enllaçarà amb la seva etapa en una institució de la qual va néixer a prop i de la qual és sòcia des dels 16 anys. Al seu equip hi ha la crítica literària Lluïsa Julià, els experts en tecnologia Genís Roca i Ricard Faura, l'arquitecta Elisabet Cirici i la bibliotecària Teresa Mañà, entre altres.

La productora Isona Passola serà la nova presidenta de l'Ateneu Barcelonès, després d'haver quedat com l'única candidatura que s'ha presentat per dirigir l'entitat, fundada el 1860. De manera automàtica, doncs, Passola passarà a ser la presidenta de la nova junta de l'Ateneu quan se celebri l'assemblea del març. Avui Passola dirigeix l'Acadèmia Catalana de Cinema, però el seu mandat acaba aquest any i no es pot presentar a la reelecció. Serà la primera dona presidenta de l'Ateneu en la seva història.

L'Ateneu Barcelonès ha reformat, adequat i restaurat l'Espai Rogent, que va ser dissenyat per l'arquitecte Elies Rogent al segle XIX, i l'ha transformat en una biblioteca patrimonial per guardar-hi els llibres de més valor de la institució. "És la primera pedra de l'ampliació i consolidació de la biblioteca de l'Ateneu", ha afirmat en declaracions a l'ACN Jordi Casassas, president de la institució.

"Senyors, me trobo haver arribat un punt escabrosíssim de la meva dissertació, car tracta de la poca consideració social, i fins particular, de què sol gaudir la dona a Catalunya". Ras i curt. No devia ser fàcil fer un discurs com aquest l'abril del 1910, quan la societat catalana encara s'estava recuperant de la Setmana Tràgica. I, encara menys, fer-ho davant un auditori majoritàriament masculí i gens avesat a escoltar les dones com el de l'Ateneu Barcelonès. Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 1865-1943) s'hi va atrevir i va fer tres conferències: el 6, el 13 i el 20 d'abril del 1910 amb l'objectiu de convèncer homes i dones de la necessitat de canviar una societat que sovint ridiculitzava les dones i les menystenia.

L'Ateneu Barcelonès rebat les crítiques recents d'una quarantena de socis –entre els quals hi ha Beth Galí, Rosa Maria Malet i Gemma Calvet– sobre la gestió de l'entitat durant la crisi del coronavirus. La junta directiva respon a la seva carta pública de denúncia negant les acusacions sobre una "aturada dràstica" de l'activitat (amb exemples d'iniciatives que s'han pres en aquest període), i també les crítiques per "manca de consideració" i acompanyament als socis.

Una quarantena de socis de l'Ateneu Barcelonès han fet arribar una carta a la junta directiva per expressar el seu malestar per com s'està gestionant la institució durant la crisi del coronavirus, segons recull l'ACN. Els signants –entre els quals hi ha l'exvicepresidenta de l'entitat, Gemma Calvet, l'arquitecta Beth Galí i l'exdirectora de la Fundació Miró, Rosa Maria Malet– demanen la retirada de l'ERTO presentat per l'entitat, denunciat per la Intersindical-CSC per "possible frau" a la Seguretat Social. També lamenten que el tancament de la seu ha suposat una aturada de l'activitat excessiva, atribuïda a la "manca d'iniciativa i creativitat" de la junta, a la qual retreuen, a més, que no hagi "acompanyat" els socis, per exemple, amb reduccions de les quotes.

Un dels problemes principals que arrossega des de fa temps l’Ateneu Barcelonès, una de les institucions culturals més emblemàtiques del país, és l’espai, i un dels cavalls de batalla del seu president, l’historiador Jordi Casassas Ymbert, ha sigut posar-hi remei. Ja quan va presentar la seva candidatura a les eleccions del 2017 va parlar de comprar l’edifici adjacent per la banda de la plaça de la Vila de Madrid. “El projecte ha avançat molt en diversos fronts i el més important és que, fet inèdit, hem aconseguit posar d’acord les tres institucions, Generalitat, Diputació i Ajuntament de Barcelona, perquè hi contribueixin cadascuna en la seva parcel·la”, explica Casassas. La Generalitat s’hi ha implicat amb un “compromís ferm”, malgrat els canvis recents a la conselleria de Cultura. “S’han compromès a pagar les obres de reforma per ampliar l’arxiu, que permetrà descongestionar la biblioteca i que es farà a l’Espai Rogent, al soterrani del Palau Savassona”, diu Casassas. Concretament, es farà una ampliació del passadís i s’adequarà per poder-hi conservar els volums.

El 30 de setembre del 2013 Pilar de Torres, aleshores membre de la junta de l’Ateneu Barcelonès, feia una conferència inaugural titulada La discreta presència de les dones a l’Ateneu. L’economista repassava la presència de dones a l’entitat, des de l’entrada de la primera sòcia el 1908 fins a les conferències de Muriel Casals. “Dones pioneres, oblidades, contradictòries i combatives”, assegurava, i reclamava que fossin més visibles: “Potser una placa, un bust, una sala amb el seu nom per recordar-les, no estaria malament”.