El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial es troben en una situació difícil. Se'ls va crear per sostenir regles mundials i per donar suport al desenvolupament, però ara estan atrapats entre uns Estats Units (el seu accionista més gran) agressivament nacionalistes i la resta del món. Si els seus directius planten cara al poder, s'enfronten a la possible ira del president nord-americà Donald Trump; si no ho fan, posen en risc la seva legitimitat.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les perspectives de creixement de l'economia espanyola tot i la incertesa i la frenada de l'activitat econòmica a escala mundial provocades per la guerra comercial iniciada pels Estats Units. En aquest sentit, l'organisme internacional preveu una desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta i en especial als EUA, que de moment no afectaria l'Estat.

El govern de Javier Milei ha iniciat el que anomena la tercera fase de la seva política econòmica. Divendres passat a la nit, el president de l'Argentina va fer un anunci per la cadena nacional on comunicava a la ciutadania que posava fi a l’anomenat cep canviari per a les persones, una regulació que limita la compra de dòlars –la moneda en què solen estalviar els argentins que poden– a un total de 200 dòlars per mes.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat aquest divendres una millora de dues dècimes a la seva previsió de creixement de l'economia espanyola per al 2025, fins al 2,3%, dues dècimes més que l'última previsió, publicada a l'octubre. Així mateix, l'organisme internacional calcula que Espanya haurà tancat el 2024 amb un increment de l'activitat econòmica del 3,1%, també dues dècimes més que el pronòstic de la tardor.

El Fons Monetari Internacional ha mostrat optimisme sobre l'economia espanyola, malgrat la cautela a l'hora d'analitzar l'evolució del conjunt de l'economia mundial. L'organisme presidit per Kristalina Georgieva ha presentat aquest dimarts el seu informe sobre perspectives econòmiques, que situa Espanya com el país avançat amb un creixement més gran, fins i tot per sobre dels Estats Units.

El Fons Monetari Internacional (FMI) esperona l'optimisme de l'economia espanyola. L'organisme que dirigeix Kristalina Georgieva ha tornat a revisar a l'alça el creixement econòmic del 2024, fins al punt que el situa per sobre de la previsió del govern espanyol. En concret, l'FMI creu ara que l'economia creixerà un 2,4%, cosa que suposa una revisió de fins a mig punt respecte a l'última previsió del mes d'abril (1,9%). "Sentim satisfacció", ha reconegut el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, aquest dijous a la tarda. El ministre no ha volgut anticipar si això suposa revisar les seves pròpies previsions: "Estem còmodes i veurem si cal o no millorar les previsions [del govern]".

A mesura que la inflació es redueixi i una economia dels Estats Units en auge ajudi a impulsar l'activitat a escala global, el creixement del comerç mundial es duplicarà aquest any. Aquesta és la predicció dels principals organismes internacionals que recull aquest dimarts en una anàlisi el diari Financial Times. L'OCDE, el Fons Monetari Internacional (FMI) i l'Organització Mundial del Comerç (OMC) preveuen que hi haurà un fort repunt del flux mundial de productes aquest any i això s'explica per la desacceleració del 2023 impulsada per l'augment dels preus, dels tipus d'interès i una demanda més fatigada.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat aquest dimarts que preveu un creixement del 2,7% del PIB dels Estats Units per a aquest any. L'organització veu aquesta evolució com un fet "excepcional" i "impressionant", ja que es tracta d'un augment de sis dècimes més sobre les previsions que ja s'havien fet al gener. En el conjunt del planeta, l'organisme millora en una dècima la seva previsió de creixement de la riquesa i el situa en el 3,2% per a aquest any. L'FMI ha destacat la "sorprenent" resiliència de l'economia malgrat els conflictes bèl·lics arreu del planeta.

La intel·ligència artificial (IA) afectarà el voltant del 40% dels llocs de treball a escala global i, en el cas de les economies avançades, fins al 60% de l'ocupació en patirà l'impacte, ja sigui amb el reemplaçament d'algunes feines o amb la complementació d'altres. Així s'extreu d'un estudi del Fons Monetari Internacional (FMI) presentat per la directora general de la institució, Kristalina Georgieva.

El Fons Monetari Internacional ha millorat aquest dimecres les seves previsions de dèficit públic per a Espanya, que ara situa al 3,9% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), sis dècimes per sota de les prediccions de l'organisme l'abril passat.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha mantingut estables les seves previsions de creixement per a Espanya aquest any, però les rebaixa per al 2024. A més, ha retallat les de tota l'economia mundial. En el seu informe trimestral de perspectives econòmiques, l'organisme manté l'economia espanyola com la que més creixerà enguany de la zona euro.

El Fons Monetari Internacional (FMI) dona ales al missatge que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha repetit més en campanya: l'economia espanyola està en bon estat de salut. En el seu darrer informe, l'organisme constata que els països del sud d'Europa s'estan reactivant més ràpidament del que s'esperava i millora les seves previsions molt per sobre de l’eurozona i el món. Especialment Espanya, que gràcies al manteniment d'un sector de serveis i un turisme "forts" s'espera que creixi fins a un 2,5% el 2023, gairebé el triple que l'estimació de la zona euro (0,9%), de manera que es convertirà en el país desenvolupat que més creixi durant aquest any.

El Fons Monetari Internacional ha millorat les seves previsions per a l'economia espanyola per a aquest 2023, tot i que a escala mundial les ha empitjorat, segons l'últim informe de perspectives econòmiques de la institució. El document alerta que l'economia global es troba en un moment d'incertesa molt elevada, amb riscos derivats de la inestabilitat bancària, l'alça de preus i les tensions geopolítiques, sobretot la guerra a Ucraïna.

El Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu han enviat un missatge de tranquil·litat sobre el futur immediat de l'economia mundial. Les dues institucions han detectat que l'activitat econòmica arreu del món ha superat les expectatives, molt pessimistes, de la majoria d'economistes, de manera que apunten que el 2023 es podria esquivar la recessió.

El Fons Monetari Internacional ha recalculat a l'alça les previsions de creixement de l'economia espanyola per al 2022, però les ha rebaixat lleugerament per a aquest any, segons un informe publicat aquest dijous.

Les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) per al 2023 són clares: un terç de l'economia mundial estarà en recessió. Ho ha dit la seva directora gerent, Kristalina Georgieva, en una entrevista a la cadena nord-americana CBS, i suposa elevar la contundència d'un diagnòstic recollit en les perspectives de la institució publicades a l'octubre. "Per a la major part de l'economia mundial, aquest serà un any difícil, més difícil que l'any que deixem enrere. Per què? Perquè les tres grans economies, els Estats Units, la Unió Europea i la Xina, estan desaccelerant simultàniament", ha indicat. Tot i l'alentiment, la directora gerent espera que l'economia nord-americana no caigui en recessió perquè és més resistent, i considera que la Xina desaccelerarà encara més.

El Fons Monetari Internacional (FMI) alerta: “El pitjor encara ha d'arribar i per a molta gent 2023 se sentirà com una recessió”. Inflació, l'alentiment de l'economia xinesa, i la guerra a Ucraïna, entre altres factors, han tenyit de pessimisme l'informe de perspectives econòmiques d'aquest organisme, presentat aquest dimarts a Washington.

Subvencionar de manera general el preu del petroli com a resposta a l'increment de preus no és una bona solució, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). En l'última edició del seu informe sobre fiscalitat, l'organisme avisa que aquesta mena de subsidis —que s'apliquen àmpliament a Europa i també a Espanya— tenen més inconvenients que avantatges perquè són costosos per a les arques públiques, produeixen un "sobreconsum" i acaben beneficiant les llars amb ingressos "desproporcionadament" més alts.

Les perspectives econòmiques globals —amb la guerra entre Ucraïna i Rússia i una escalada sense aturador de la inflació pel mig— han canviat molt des de les últimes prediccions del Fons Monetari Internacional (FMI). L'organisme ha publicat aquest dimarts una rebaixa significativa en els seus càlculs respecte als que va compartir el gener passat. En el cas d'Espanya, el xoc dels últims mesos de turbulències geopolítiques s'ha traduït en una reducció de la previsió del PIB per al 2022 d'un punt percentual, fins a situar-se en el 4,8%. El pronòstic per al 2023 també és una mica menys optimista i baixa cinc dècimes, fins al 3,3%.