La decisió del president espanyol, Pedro Sánchez, de cessar per corrupció el seu número tres, Santos Cerdán, té un efecte col·lateral en la relació entre Junts i el PSOE: els juntaires s'han quedat sense interlocutor. Cerdán era l'encarregat de les missions més delicades del president espanyol, i per això li va encomanar la missió d'arribar a un acord amb l'expresident Carles Puigdemont. De fet, el secretari d'organització del PSOE va saltar a primera línia política a Catalunya sobretot per la foto que es va fer al Parlament Europeu negociant amb Puigdemont i el secretari general de Junts, Jordi Turull. Fins ara, ha sigut Cerdán i l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero els que han participat en les trobades mensuals a Suïssa amb el mediador internacional. Una interlocució que ara ha quedat a l'aire per la crisi que envolta Pedro Sánchez.

L'expectació pel Consell de la Unió Europea d'aquest dimarts era màxima. La Moncloa insistia que es tractava d'una trobada clau per aconseguir l'oficialitat del català a les institucions europees i que havien posat tota la maquinària diplomàtica a disposició de la causa exigida per Junts. Tanmateix, diverses delegacions diplomàtiques d'estats membres davant la UE asseguren a l'ARA que el govern espanyol no va tornar a contactar amb elles per discutir sobre l'oficialitat del català fins fa tan sols tres o quatre setmanes abans de la reunió ministerial d'aquest dimarts, en què una majoria de socis europeus van demanar ajornar la votació de la proposta presentada per Espanya.

Alguna cosa s'ha trencat entre el PSOE i Junts, després que el Congrés tombés, amb els vots dels juntaires, el PP i Vox, dos decrets clau del govern espanyol. Les reunions a Bèlgica no han servit per reconduir les relacions arran de l'avís de Carles Puigdemont de fa una setmana i la conseqüència ha sigut la disminució de les pensions i l'augment del preu del transport públic, que els usuaris ja han començat a notar aquest dijous. "A què esperen?", s'ha preguntat l'expresident català en una piulada a X. "Els hem sentit cridar molt, excitar-se molt. Però a hores d'ara encara no els hem vist prendre cap decisió", ha afegit el líder de Junts un cop Pedro Sánchez ha refredat l'opció d'aprovar un nou decret immediat per recuperar les mesures més essencials amb què, insisteix Puigdemont, el seu partit està d'acord.

Junts ha sortit del seu congrés a Calella com una organització reestructurada i revitalitzada, disposada a recuperar centralitat, i sobretot, a tornar a governar a Catalunya. Per fer-ho, s'ha volgut presentar com una formació capaç de fer-ho tot alhora: independentisme unilateral i (en lletra més petita) això que ells mateixos en solen dir autonomisme, o treball de gestoria. Una mica allò de la dita, de voler mirar el plat i les tallades. Per aconseguir-ho, han confeccionat una executiva de caràcter inclusiu, han fet sortir quasi delicadament Laura Borràs de la presidència del partit i al seu lloc hi han posat Carles Puigdemont, que queda reconfirmat com a líder. Majories a la búlgara, ponències aprovades amb noranta-nous per cent, llistes tancades i bloquejades.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha demanat als nou polítics catalans que van estar empresonats i al govern espanyol que informin dels “efectes” que ha tingut la llei d’amnistia en els seus casos. En el procés d'al·legacions, ja finalitzat, l'Advocacia de l'Estat va informar que el Congrés dels Diputats havia aprovat la llei d’amnistia per afavorir la normalitat social i política a Catalunya després del Procés, però, segons ha avançat El Nacional, la defensa de Jordi Turull va advertir al tribunal que l’amnistia no se’ls havia aplicat.

Llegim a l’ARA que Jordi Turull ha explicat a RAC1 la “fugaç” –i mai millor dit– vinguda de Carles Puigdemont a Barcelona. Diu, en primer lloc, que fugint en cotxe, “no es van saltar ni un semàfor en groc”.

On és Carles Puigdemont? Aquesta és una pregunta que des d'aquest dijous al matí, després que pronunciés un discurs de cinc minuts a Barcelona i desaparegués, es manté sense resposta. Aquest divendres al vespre l'expresident ha assegurat que era a Bèlgica: "Avui soc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils", ha dit a les seves xarxes socials sense acompanyar-ho de cap prova. Al matí, Jordi Turull també ha afirmat que Puigdemont estava anant cap a Bèlgica. "No descarto que aquest senyor sigui a Barcelona", ha afirmat, en canvi, el cap dels Mossos, Eduard Sallent, després de les paraules de Turull. El comissari ha dit que no es creia les paraules d'una persona que havia col·laborat en l'escapada. I "l'avui soc a Waterloo" de Puigdemont tampoc ha fet canviar de parer la policia: fonts implicades directament en la recerca del líder de Junts afirmen que fins que no tinguin una prova objectiva que demostri que no és a Catalunya no el deixaran de buscar.

L'atmosfera que desprèn la política catalana aquests dies previs al debat d'investidura és sufocant. És curiós que n'hi hagi que insisteixen en la idea de sumar forces per fer república, quan les forces que se suposa que s'haurien de sumar estan abocades a un espectacle públic d'odi mutu que, a més d'avorrit, s'ha tornat irrespirable. ERC malda per vendre com a transcendent i històric un acord de finançament sobre el qual plana la falta de credibilitat del govern d'Espanya i la seva interminable llista d'incompliments en inversions. Junts intenta presentar com un moment crucial el retorn de Puigdemont, un episodi que podia haver estat certament rellevant, però que ja han cremat fins al punt de convertir-lo en una caricatura.

Ja és oficial: Salvador Illa és candidat a la investidura a la presidència de la Generalitat. El president del Parlament, Josep Rull, ha comparegut aquest dimarts després de la ronda de contactes amb tots els grups i ha conclòs que el líder del PSC té els suports "necessaris i suficients" per ser elegit nou president de Catalunya: té els vots, ha constatat, després dels pactes de la setmana passada, tant dels 20 diputats d'Esquerra com dels 6 dels comuns. 26 escons que, sumats als 42 del PSC, arriben a la majoria absoluta de 68 diputats.

Des de l’estadi, des de casa, enmig del bosc o des de l’estranger. Sols, amb família o amics. Amb nervis o amb optimisme. Una desena d’il·lustres seguidors de l’Espanyol procedents del món de la política, l’esport, el periodisme o la publicitat expliquen a l’ARA com van viure el partit decisiu contra l’Oviedo que va certificar el sisè ascens a Primera. 

Llegim a l’ARA, en exclusiva, que el secretari de Junts, Jordi Turull, “ha defensat que l’eventual tornada del president Carles Puigdemont serà un acte de rellançament del Procés independentista”.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha rebut l'alta mèdica aquest dijous, després d'haver patit un infart dilluns. S'ha estat recuperant i ara ha pogut anar a casa seva, segons ha comunicat el partit i ell mateix a través de la xarxa social X. Els juntaires han assegurat que reprendrà les responsabilitats "progressivament durant els propers dies" per tornar de ple a la primera línia política. De fet, el dirigent independentista va ser operat amb èxit tant aquest dilluns com dimecres –per segona vegada– a l'Hospital de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat. Hi ha estat quatre dies, arran d'una crisi cardíaca mentre participava en un acte de partit al Baix Llobregat que va obligar a practicar-li un cateterisme.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, es recupera a l'UCI de l'Hospital de Bellvitge després d'haver estat intervingut d'urgència per un infart aquest dilluns al migdia. L'operació "ha anat bé", segons fonts del partit consultades per l'ARA, que expliquen que se li ha practicat un cateterisme. Tal com ha avançat El Nacional, Turull ha patit una insuficiència cardíaca per la qual ha ingressat a l'hospital després de sentir-se indisposat a Sant Feliu de Llobregat al matí. "En aquests moments està estable iniciant la recuperació", ha informat Junts en un comunicat aquest dilluns a la tarda.

Lentament però decididament el nostre país s’ha posat al pas d’una tendència ja indeturable del continent. El Congrés dels Diputats espanyol va ser l’últim a Europa a incloure partits declaradament xenòfobs; però el que ara hi és s’hi ha consolidat i la resta s’esbiaixa al seu ritme. Els partits de la dreta tradicional parlaven de la immigració amb la boca petita fins que han decidit dir “les coses tal com són”. De sobte, un dia posem la ràdio i sentim el senyor Turull construint frases més o menys entenedores tot barrejant amb calculada naturalitat els termes “delinqüència”, “immigració”, “expulsió” i “Catalunya”. Qui va tenir la pensada d’atendre algun dels suposats laboratoris d’idees de Convergència durant els inicis de la dècada de 2010 es va poder fer una idea del nivell dels spin-doctors que aconsellen els juntaires.

Escoltades les explicacions de Jordi Turull i Laura Borràs, s'entén que, en aquests dies, el grup parlamentari de Junts a Madrid va passar en poques hores de demanar sancions contra les empreses que van treure la seu social de Catalunya l'any 2017 a trobar-se dins les mans, ben cedides, les competències integrals sobre immigració. Això va passar, com ha pogut veure tothom, gràcies a moltes corredisses pels passadissos, moltes negociacions a hores intempestives, molts papers damunt les taules i alguns passis de màgia de darrera hora. La política espectacle té aquestes coses, i és cert que comporta un enrenou i una xerrameca que poden resultar enfitoses per a segons qui, però a canvi fa que surtin coses dels barrets.

Junts i el PSOE ho tenien tot a punt dijous perquè hi hagués pacte: la cúpula del partit de Carles Puigdemont va pujar a Brussel·les per validar l'entesa i també hi havia preparada la reunió del consell nacional i la consulta telemàtica als militants durant el cap de setmana. Ara bé, tot es va estroncar a darrera hora: la lletra petita de la llei d'amnistia, a parer de JxCat, no emparava suficient als investigats en causes no directament vinculades a l'1-O. La crisi va ser profunda durant unes hores i semblava que se n'anava tot en orris. Tot i això, el mateix divendres a la nit es va poder reconduir: ara la majoria de fonts asseguren que el pacte sobre la investidura de Pedro Sánchez s'està ultimant.

Carles Puigdemont va ser investit president de la Generalitat el 10 de gener del 2016, pràcticament al límit de la repetició electoral. No va tenir gaire marge en l'elecció del seu executiu amb Oriol Junqueras de vicepresident i conseller d'Economia, fruit del pacte al qual havien arribat ERC i CDC. Els dos partits, que s'havien presentat en coalició a les eleccions, van definir un Govern enfocat a la desconnexió unilateral de l'Estat –alguns perfils convergents van haver de canviar forçosament abans de la tardor del 2017–, però es van reservar dos noms clau per a la batalla parlamentària. Marta Rovira i Jordi Turull van ser els encarregats de vèncer les suspicàcies, malentesos i desconfiances entre els dos partits al Parlament i van teixir ja aleshores una estreta relació, que els ha convertit en el super glue que ara intenta refer unes relacions entre els dos partits que estan molt deteriorades.

El primer Govern en solitari d'ERC s'ha reunit per primera vegada aquest dimarts amb un primer repte diàfan sobre la taula: l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat del 2023. És normalment la llei més important de l'any, però ara adquireix una transcendència extra, tan pel context de crisi econòmica com, sobretot, perquè definirà quines possibilitats de sobreviure té el nou executiu. El president Pere Aragonès ha comparegut després de la reunió del consell executiu i ha fixat la política d'aliances que pretén seguir per aconseguir l'aprovació dels comptes: confia en poder comptar amb el suport de Junts, els comuns i la CUP. A més, exclou el PSC de la negociació, però només d'entrada. Un matís rellevant que cal tenir present.

Ja hi ha data i pregunta. Dijous i divendres vinent, 6 i 7 d'octubre, els 6.465 militants de Junts per Catalunya estan cridats a pronunciar-se sobre la continuïtat del partit al Govern. Es dirimirà així el futur de la coalició independentista que governa Catalunya des del 2016. "¿Vols que Junts continuï al Govern de la Generalitat?", és la pregunta que impulsa l'executiva de Junts, que dona el tret de sortida a la campanya dels partidaris del sí i del no. L'ARA ha elaborat una primera galàxia de com s'han anat posicionant darrerament els diferents sectors de JxCat, a l'espera del que diguin públicament aquesta setmana o bé de si canvien d'opinió en funció de com avancen els esdeveniments. Segons el secretari general Jordi Turull, que ha ofert una roda de premsa aquest dilluns, no hi ha "risc" de fractura interna, però ara mateix ningú s'atreveix a fer un pronòstic del resultat. "Espero que no sigui un empat", ha ironitzat en al·lusió a l'empat de la CUP l'any 2016 sobre la investidura d'Artur Mas.

Just fa un any i mig, el cap de setmana del 15 i 16 de maig, tot estava a punt de trencar-se. Públicament, Pere Aragonès s’havia mostrat disposat a governar en solitari i Junts per Catalunya a quedar-se a l’oposició. Però a última hora, i fora del focus mediàtic, el presidenciable d’Esquerra i el llavors secretari general de Junts, Jordi Sànchez, van aconseguir arribar a un acord després de tancar-se a soles 48 hores fora de Barcelona. ¿Es pot repetir la mateixa seqüència? ¿Aragonès i l’actual secretari de Junts, Jordi Turull, poden reconduir la situació? Tot apunta ara per ara que no i, malgrat que fins al final hi haurà marge de negociació, el més probable és que el futur del govern de la Generalitat quedi en mans de la militància de Junts per Catalunya.