L’aval de la militància d’Esquerra Republicana al preacord entre els republicans i el PSC condueix el país a una investidura que farà president de la Generalitat el socialista Salvador Illa. Quins són els passos a seguir a partir d’ara fins que entri al Palau de la Generalitat com a 133è president? Quines incògnites es poden resoldre fins llavors?

Quan fou mort el combregaren. Una vegada aconseguida la proesa de perdre la majoria al Parlament, els partits independentistes catalans s'han posat d'acord a fer president del mateix Parlament Josep Rull.

El Parlament tindrà, finalment, una mesa amb majoria independentista presidida per Josep Rull. Després de dies de negociacions, Junts, Esquerra i la CUP han arribat a un acord perquè sigui l'exconseller i ex pres polític qui passi a presidir la cambra catalana i l'independentisme domini l'òrgan que dirigeix el Parlament. Rull ha estat elegit, així, per 59 vots de Junts, ERC i la CUP en segona volta. En la primera votació, els republicans i també els cupaires han votat en blanc i, de fet, ha guanyat el nom que han votat els socialistes, Sílvia Paneque (42 vots del PSC). La vicepresidència primera serà per als republicans, que ocuparà Raquel Sans, mentre que la segona és per al PSC, en concret per a David Pérez. Pel que fa a les quatre secretaries, la primera serà per a la diputada de Junts Glòria Freixa, la segona per al diputat d'ERC Juli Fernàndez, mentre que la tercera i la quarta seran per a les diputades del PSC Rosa Maria Ibarra i Judith Alcalá.

Dimarts al vespre 8TV va estrenar Cel·la 61, un programa en què l’exconseller Josep Rull duu a terme entrevistes a persones amb qui va compartir els seus anys de presó, siguin interns, treballadors o la resta de companys presos polítics. Tècnicament i formalment el programa manté l’esperit precari que caracteritza la cadena. Més que austeritat, el que evidencia l’embolcall rudimentari i tronat és desídia per l’aspecte visual. Les deficiències sonores de Cel·la 61 són flagrants. Deu ser per aquesta matusseria que 8TV evita posar crèdits en els programes. Són espais sense autoria ni responsables. En aquest cas concret, aquesta descurança professional va en detriment dels interessos de la cadena: 8TV té un programa que TV3 no podria oferir i amb el Procés com a reclam mediàtic infal·lible, però no ho aprofita.

"L'estat espanyol és un estat extraordinàriament dèbil, fràgil. Ho afirm amb més convicció que mai. L'hem acreditat de manera descarnada. Els forts pacten i els dèbils imposen". Així de ferm s'ha mostrat aquest dijous a Can Alcover l'exconseller català de Territori i Sostenibilitat Josep Rull, que ha passat tres anys i quatre mesos a la presó per formar part del govern que organitzà el referèndum d'independència de l'1 d'octubre.

El Tribunal Constitucional ha tornat a rebutjar suspendre la pena de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, després que ho demanessin arran de la sentència de Bèlgica sobre l'exconseller de Cultura Lluís Puig. Els quatre condemnats en el judici del Procés van sol·licitar de nou a l'alt tribunal que mentre no es resol el seu recurs d'empara permetés que no haguessin d'estar a la presó, aprofitant que un tribunal belga va declinar l'extradició de Puig adduint que se li havia vulnerat el dret al jutge predeterminat per llei i se li podia no respectar la presumpció d'innocència. Es tracta de dues qüestions que els exconsellers de JxCat i l'exlíder de l'ANC també plantegen, però el TC no considera que sigui res "sobrevingut" que justifiqui la sol·licitud.

Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull tornen a intentar que el Tribunal Constitucional els deixi en llibertat mentre esperen la resolució del recurs d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem. El que ha mogut l'escenari és el revés de Bèlgica a la justícia espanyola al negar l'extradició de l'exconseller de Cultura Lluís Puig dijous passat. El tribunal d'apel·lació va considerar que si s'entregava Puig a Espanya podia patir vulneracions de drets fonamentals: el del jutge predeterminat per llei i el de presumpció d'innocència.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exconsellera Dolors Bassa mantindran el tercer grau, de moment. Així ho ha decidit el jutge de vigilància penitenciària número 1 de Barcelona després que la Fiscalia hagi interposat un recurs contra la seva semillibertat. Es tracta només d'una primera decisió que ha pres sense entrar en el fons de l'assumpte, de manera que més endavant es pronunciarà de forma definitiva sobre el seu tercer grau.

El Tribunal Suprem escalfa motors per tornar a entrar en joc en la vida dels presos polítics. Després de ratificar la sentència a finals de gener, ara té entre mans decidir si pren partit sobre la concessió del permisos de semillibertat a través de l'article 100.2 del reglament penitenciari, cosa que la Fiscalia catalana ha considerat fins ara un "tercer grau encobert". La decisió serà el preàmbul del pròxim debat al Suprem, sobre si avala o no la proposta que de moment han fet les juntes de tractament, per unanimitat, de concedir el tercer grau als presos polítics. Un estat que es pot traduir en només haver d'anar a dormir al centre penitenciari o fins i tot dormir en un centre tutelat.

Els presos del PDECat han remès una carta al president del partit, David Bonvehí, transmetent-li que retiren la proposta d'encaix que van presentar divendres a la direcció, la majoria de la qual la va rebutjar de forma àmplia, i insten a cadascun dels associats a decidir el seu camí. "Volem evitar que aquella iniciativa pugui ser un objecte de tensió dins del partit, ja sigui en assemblees territorials, sectorials o en el mateix consell nacional", diu la carta, que ha sigut enviada a tots els militants del partit. I afegeix: "Sigui quin sigui l’itinerari que esculli cadascun dels associats del PDECat, tots plegats mantindrem intacta la nostra voluntat de treballar per una Catalunya independent, moderna i de progrés, socialment justa, que tingui com a prioritat absoluta el benestar de les persones".

Un dia després que el Tribunal Constitucional (TC) admetés a tràmit els recursos d'empara contra la sentència del Tribunal Suprem de la majoria dels líders de l'1-O condemnats, la defensa de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull ja ha presentat un altre escrit davant del tribunal reclamant als magistrats que rectifiquin i els alliberin mentre analitzen la sentència del Suprem, tal com sol·licitaven en les mesures cautelars del seu recurs. En els seus escrits, tots tres al·leguen que mantenir-los en presó mentre no resolen el recurs -una qüestió que podria durar anys- faria perdre "bona part de la seva raó de ser" al recurs, que busca precisament evitar "l'execució d'una condemna" que, entenen, "vulnera drets fonamentals".

Els dos últims dirigents independentistes que quedaven pendents de poder sortir de la presó per anar a treballar també ho podran fer: Josep Rull i Jordi Turull sortiran de Lledoners per anar a treballar en virtut de l'article 100.2. Segons ha informat el departament de Justícia, la presó de Lledoners ha acordat que els dos presos de Junts per Catalunya (JxCat) puguin sortir durant dotze hores al dia cinc dies a la setmana (de dilluns a divendres) per anar a treballar.

Un dels presos polítics que menys entrevistes ha concedit és Josep Rull, però aquest dimecres s'ha pogut sentir la seva veu en una entrevista gravada per RAC 1 a la presó de Lledoners, des d'on ha explicat tant el seu dia a dia entre reixes com el seu punt de vista respecte a la nova etapa de diàleg amb el govern espanyol. Buscant ser positiu de portes endins, Rull ha expressat pessimisme amb la taula de diàleg amb el PSOE i Unides Podem i amb el recorregut que pugui tenir de cara a resoldre el conflicte i acabar amb la repressió que el manté empresonat.

La comissió d'investigació del Parlament dedicada al 155 tindrà aquest dimarts més focus que mai. Les compareixences d'alguns presos polítics –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn– en aquesta comissió, a la qual assistiran físicament, ha obligat a muntar un dispositiu policial a la cambra catalana. Els Mossos d'Esquadra, que s'encarregaran de la custòdia de l'exvicepresident i els exconsellers, no han volgut donar detalls de l'operatiu, encara que fonts del cos han insistit que es garantirà l'arribada dels presos al Parlament i que la presència policial intentarà ser el màxim de discreta possible.

Dimarts que ve sis presos polítics –tots els exconsellers– tornaran al Parlament per participar en la comissió d'investigació del 155. Una data marcada en vermell al calendari que suposarà, per a alguns d'ells com Oriol Junqueras i Joaquim Forn, tornar a la cambra catalana després de més de dos anys sense haver-ho pogut fer. Tots ells han conversat amb El suplement de Catalunya Ràdio i el més contundent ha sigut el president d'ERC, que, en la línia d'altres entrevistes que ha concedit, ha desafiat els líders unionistes de la cambra catalana: "Tard o d'hora havia d'arribar el moment en què ens haurien de mirar als ulls. A veure com aguanten la mirada".

Els presos polítics tornaran a trepitjar el Parlament el 28 de gener. El departament de Justícia ha donat llum verda a la compareixença davant la cambra d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, tal com ha confirmat l'ARA. El permís, concretament, es dona perquè assisteixin com a compareixents a la comissió d'investigació de l'article 155 en la sessió prevista per aquell dia. Allà seran interpel·lats pels diputats i podran aportar les seves impressions.